tag:blogger.com,1999:blog-82189151647899895642024-03-08T13:16:02.749-08:00MiquelcinemaEl bloc de Miquel AlenyàMiquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.comBlogger878125tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-39308712809732352572020-08-01T07:01:00.006-07:002020-08-01T07:11:24.114-07:00El pailebot "Palmito" del patró Miquel Alenyà CollEl pailebot “Palmito” (1845-1862)
Construït en el tall de Miquel Planas “Valent” i de Ramon Horrach, costà 1.600 lliures mallorquines al patró Miquel Alenyà Coll, propietari únic. Tenia 108 tones de cabuda i dos màstils. Botat el 1845, va ser destinat als ports de les Antilles, al port nord-americà de Savannah (Geòrgia) i a ports de la Mediterrània. Li posaren el nom castellà d'un arbust abundant a Mallorca dit garballó (margalló), lliure de connotacions religioses, polítiques i familiars. El 1853 va ser remuntat i aparellat de polacra-goleta. El comandaren Joan Alenyà (1845-1861), Sebastià Pou (1857), Marc Picornell i Miquel Vaquer (1862). Miquel Alenyà morí el 27-XI-1856, als 68 anys, mentre l'embarcació feia viatge d'anada a Cuba sota el comandament de Joan Alenyà, que completà el trajecte. El vaixell restà obsolet a causa de l'ampliació de les dimensions dels vaixells mercants destinats a l'Atlàntic, l'evolució dels dissenys i la utilització de fustes més resistents. Els mestres calafats Verdera i Garrova desferen el “Palmito” en el port de Palma a finals de 1862.Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-36708458107313768092020-05-06T06:41:00.000-07:002020-05-06T06:42:41.200-07:00Martí Alenyà Ginard morí a Madrid el 24-IV-2020.Fill del militar Martí Alenyà Solivellas, nasqué a Barcelona el primer de març de 1927. Cursà els estudis de tinent d'Infanteria a l'Acadèmia General Militar de Saragossa (1949). Es diplomà en Estat Major (1961) i en Estat Major Conjunt (1976). Va obtenir el títol de llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid (1969). Es diplomà en direcció d'empreses per l'Escola d'Administració d'Empreses de Barcelona.
Va estar destinat a la direcció del comandament superior de suport logístic de l'Exèrcit. Va ser director econòmic de la delegació d'esports i administrador del Comitè Olímpic Espanyol. Va fer part del grup més proper a Narcís Serra quan va ser Ministre de Defensa. Rebé la Creu del Mèrit Naval i les Grans Creus del Mèrit Aeronàutic i de Sant Hermenegild. Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-20337921511155333792019-11-27T07:59:00.002-08:002020-09-12T03:26:37.884-07:00Onsalo Orfila, AlexandreVa néixer a Barcelona el 26 de juliol de 1922. Es traslladà a Palma el 1927. Llicenciat en Ciències Exactes, obtingué plaça d'ajudant de Meteorologia el 1944 a l'aeroport de Son Bonet (Palma). Guanyà càtedra d'institut de Matemàtiques el 1954. Obté càtedra d'Escola de Comerç el 1962. És Secretari General de la Universitat de les Illes Balears (UIB)). Es jubila el 1987. Casat, va ser pare d'una filla i d'un fill (difunt). Font: "Bachilleres de 1939", pàg. 67, Palma, 1991.Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-73616593922478078662019-10-20T02:20:00.001-07:002020-07-10T09:17:50.039-07:00Margalida Ginart Puig (Palma, 21 d'abril de 1790 – 4 d'abril de 1870)Va ser la segona filla del matrimoni format pel patró Bartomeu Ginart Alemany i Joana Maria Puig Planes. Nasqué a les vuit del vespre del 21 d'abril de 1790. El bateig tingué lloc el dia següent a la Parròquia de Santa Eulàlia de Palma. Als 21 anys d'edat, el 29-X-1811, es casà a Santa Eulàlia amb Miquel Alenyà Coll, que aleshores era caporal de primera del Regiment d'Infanteria de Mallorca. Amb aquest motiu el marit rebé de son pare en concepte de dot i prellegat la quantitat de 800 lliures mallorquines.
El 12 de març de 1812 el marit marxà a Alacant amb el Regiment d'Infanteria de Mallorca en missió de guerra contra els francesos. Ella restà a Palma embarassada de tres mesos. Durant l'absència del marit molt probablement regentà el forn de ses Mongetes, del carrer Verge de Lluc, número 36, que era propietat d'ell. De son pare rebé la casa ubicada al carrer de la Gerreria Cremada (després d'en Bosc), que ocupà tota la vida. Des del portal d'accés a l'escala d'aquesta casa, assenyalada amb el número 52 (després 16), fins al portal del forn esmentat que dóna al carrer de Sa Gerreria hi havia només 105 passes comptades.
Va tenir onze fills (Maria Magdalena, Joan, Maria Elena, Maria Margalida, Joan, Bartomeu, Miquel, Benvinguda, Joan, Bartomeu i Josep). Només set dels seus fills arribaren a la maduresa (Maria Magdalena, Maria Elena, Miquel, Benvinguda, Joan, Bartomeu i Josep). Tots set es casaren llevat de Bartomeu i Miquel, que moriren fadrins. Miquel morí de tisi i Bartomeu de còlera.
Quan tornà de la guerra, el marit va vendre el forn de ses Mongetes per exercir la professió de mariner i comerciant amb vaixell propi. Viatjà sovint de Palma a Cadis i de Palma a altres ports de la Mediterrània. En els viatges a Cadis se'n portava productes elaborats de Mallorca (aiguardent) i tornava amb productes colonials diversos (fusta de xicarandana i altres). Primer viatjà amb un llaüt, a partir del 1834 amb el “San Simón” un vaixell místic de 25 tones i finalment amb un pailebot. Entre els vaixells amb què s'incrementà la matrícula de Palma el 1845 hi havia el pailebot “Palmito”, de 108 tones de cabuda, construït en el tall de Miquel Planes (a) Valent i Ramon Horrach. Costà 1.600 lliures al patró Miquel Alenyà, únic propietari. El 1853 fou remuntat i aparellat de polacra-goleta. Joan Alenyà, fill de Miquel, entre d'altres en va ser el capità en els viatges que féu habitualment entre Palma, l'Havana, Savanaah i altres ports del Carib. Durant tot aquest temps Margalida, la mare de família, va ser l'element de continuïtat i el factor d'estabilitat i bona administració del grup familiar. Els estalvis que va reunir l'esposa els dedicà a la compra d'uns solars a l'establit de Son Serra i a la construcció d'uns habitatges.
Quan el marit morí als 69 anys, el pailebot “Palmito” era de viatge. Entrà en vigor el testament que havia atorgat davant el notari Joan Sanxo el dia 11-III-1812, abans de marxar a la Guerra del Francès. Feia hereva usdefructuària l'esposa i feia hereus propietaris els fills. A la família es produiren diferències per motius econòmics que la mare va enfrontar posant les coses clares amb l'ajut del seu fill Joan. No sabia ni llegir ni escriure, segons consta en els documents públics en els que va intervenir, però gaudí d'una notable intel·ligència. La pau familiar es va mantenir gràcies a l'estratègia de posar en clar els drets de cada un dels membres del grup, la mare i els fills, i d'actuar amb transparència i claredat. L'acord permeté vendre parts del patrimoni familiar, mantenir la convivència i fer viable la bona entesa de tots a l'entorn de la mare.
Morí el dilluns 4 d'abril de 1870, tot just 17 dies abans de fer els 80 anys. Les exèquies se celebraren a l'Església de Santa Magdalena el 6 d'abril de 1870 a les 10 del matí.Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-5470583977401037022019-09-16T00:17:00.003-07:002019-09-16T00:17:40.279-07:00Miquel Alenyà Pasqual, Cabussó (Bunyola, 30-V-1884 – 26-XII-1971)<br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; page-break-before: always;">
Nasqué a Bunyola el 30-V-1884 devers les set del matí. Era fill del
matrimoni format per Jaume Alenyà Rosselló i Maria Pasqual Marquès.
Rebé el baptisme el mateix dia del seu naixement de mans de Mn.
Guillem Nadal, vicari de Bunyola. Els seus padrins de fonts van ser
Miquel Palou Alenyà, comerciant, fill de Caterina Alenyà Canals,
cosina de son pare, i Maria Ros, jornalera.</div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Als 27 anys es casà amb Francisca Garcias Riera. L'enllaç tingué
lloc a Bunyola el 29-VI-1911. Del matrimoni nasqueren sis filles:
Maria, Francisca, Anna, Catalina, Bàrbara i Elionor. Les sis
germanes reberen de la seva mare el malnom de <i>Gomantes</i>.</div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Fou un home gran i fort, la qual cosa li permeté de fer les feines
més feixugues. Va ser picador del túnel del tren de Sóller i més
endavant de la mina de plom de Son Creus (Alfàbia). També treballà
de tallador de pins a Andratx. Durant molts d'anys va fer de carboner
a Valldemossa i a Bunyola. Aquestes darreres feines, que eren de
temporada, les compaginava treballant d'estellador i d'exsecallador a
l'hivern. A més, gaudí d'un geni temperat i feiner.</div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
El 1954 es reuní amb Joan Alenyà Ribas i Miquel Alenyà Fuster, que
el visitaren a Son Trobat. La reunió, convinguda prèviament, va
tenir lloc a les 10,45 hores, després de la missa de les 10.
Parlaren de la família i de l'actualitat en una conversa fluïda i
distesa.</div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Visqué a les antigues cases de Son Trobat, situades en el carrer del
Sol, núm. 14, de Bunyola.</div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;">L'esposa
el premorí. Ell arribà als 88 anys d'edat. Morí a Bunyola el
26-XII-1971 a la una del vespre.</span></span></div>
<br />Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-4725368887252597342019-09-15T08:13:00.000-07:002019-11-17T02:50:01.934-08:00Gabriel Alenyà Rosselló, n'Alenyà d'Alcúdia (Palma, 1340c - Alcúdia, 1405c)Pescador i, posteriorment, conrador. Fill de Bartomeu Alenyà i
Elicsén Rosselló, sembla que va rebre dels seus pares la propietat
d'un llaüt de pesca (amb l'arbre, les antenes i tres parells de
rems) i d'una casa de dues plantes ubicada en el Puig de Sant Pere
(Palma). Era el menor dels germans (Pere, Elicsén i Nicolaua),
nascuts molt probablement a Mallorca. Es va casar amb Agnès
Rosselló, vídua, el 1359. Exercia l'ofici de pescador amb l'ajut de
diversos col·laboradors. L'esposa li donà suport com a venedora del
seu peix. El 1370 va vendre els béns que poseïa a Palma per canviar
d'ofici i de lloc de residència.<br />
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
El 1375 n'Alenyà és un dels proveïdors dels encarregats per
l'Ajuntament d'Alcúdia de preparar el dinar del convit en honor del
nou governador de Mallorca, Francesc Sagarriga. Hi aportà pa a tants
per valor d'1 sou i 6 diners.</div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Un dels seus fills, el que el succeix, duia el nom de Berenguer. La
elecció d'aquest nom possiblement respon al desig de Gabriel que el
fill tingués la protecció d'una denominació a la que s'abtribuïen
garanties d'èxit i sort, com les que havia tingut el comte Ramon
Berenguer IV, que es casà amb Peronella Ramires i va esdevenir rei
d'Aragó.</div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Va ser recordat pels seus descendents com el personatge que portà la
família a Alcúdia i hi fixà la residència, cosa que es
considerava força bona i molt favorable. El nom de Gabriel plana
entre gran part dels seus descendents com un nom que inspira
respecte, suscita agraiment i garanteix benaurança. Atès això,
molts seran els que portaran el nom de Gabriel en competència amb
l'altre nom de la família, ens referim al de Berenguer, que també
es repetirà durant molts d'anys fins que poc a poc s'esvairà fins a
desaparèixer.</div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-7041640944574865032019-09-14T08:17:00.002-07:002019-09-16T00:19:06.834-07:00Martina Alenyà, vídua de Berenguer Alenyà (Alcúdia, 1437c - 1492)Martina Alenyà, filla d'Antoni i Joaneta, nasqué a Alcúdia el
1437<i>c</i>. Es casà amb Berenguer Alenyà el 1455<i>c</i>.<br />
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Martina Alenyana i el seu marit Berenguer Alenyà varen ser pares de
quatre fills (Berenguer, Antoni, Joan i Guillem) i de quatre filles
(Rafela, Joaneta, Martina i Lluca).</div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Restà vídua de Berenguer Alenyà el 1485<i>c</i>.</div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Martina Alenyana, vídua de Berenguer Alenyà, amb data del
14-IX-1488, féu donació a Joan Alenyà d'un casal. El dit Joan
Alenyà era fill seu i del seu marit difunt. El casal esmentat,
ocupat per Joan Alenyà, era tingut en alou reial i a cens de 24 sous
que s'havien de pagar a Joan Prebau el dia de Sant Ambrós. Berenguer
i Antoni Alenyà, els dos fills majors, germans entre ells i del
donatari Joan Alenyà, fills de Martina i del seu marit difunt,
prestaren el seu consentiment perquè llur mare fes la donació
indicada.</div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Martina Alenyana, vídua de Berenguer Alenyà, féu el seu testament
el dia 10-IX-<span style="font-style: normal;">1492</span><i>. </i><span style="font-style: normal;">Deixà
llegats</span><i> </i><span style="font-style: normal;">als seus fills
Berenguer, Joan, Joaneta, Martina i Lluca i al seu nét Berenguer,
fill de Guillem. Instituí hereu universal de la resta dels seus béns
el fill Antoni, </span><span style="font-style: normal;">que porta</span><span style="font-style: normal;">va</span><span style="font-style: normal;">
el nom de l'avi matern.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;">Quan morí el seu marit </span><span style="font-style: normal;">(1485</span><i>c</i><span style="font-style: normal;">)</span><span style="font-style: normal;">,
assumí les funcions de cap de la família. El fet que </span><span style="font-style: normal;">la
família </span><span style="font-style: normal;">era gran i que el
respecte que inspirava a tots els seus era notori, li atorg</span><span style="font-style: normal;">aren</span><span style="font-style: normal;">
prestigi i admiració. Morí poc després de fer testament
(10-IX-1492). </span><span style="font-style: normal;">Aleshores tenia
uns 55 anys.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;">El seu fill Joan homanatjà la
memòria </span><span style="font-style: normal;">de la mare </span><span style="font-style: normal;">donant
el nom de Martí al seu fill menor, que exercí els oficis
d'escrivent i de candeler o cerer.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-83223824088715216212019-09-14T08:14:00.000-07:002019-09-14T08:20:07.381-07:00Sor Francina Alenyà Trullols (1565 c - 1620 c)<br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: 13pt;">Nasqué a Alcúdia el 1565</span><i style="font-size: 13pt;">c.
</i><span style="font-size: 13pt;">Era filla del matrimoni format per Joan Alenyà Font (a) </span><i style="font-size: 13pt;">Verro</i><span style="font-size: 13pt;">
i Maria Trullols. El seu pare, natural d'Alcúdia, era fill de Joan
Alenyà (a)</span><i style="font-size: 13pt;"> </i><i style="font-size: 13pt;">Canyet</i><span style="font-size: 13pt;">. La seva mare era natural de
Manacor. En el baptisme rebé el nom de Francina en homenatge a la
seva àvia paterna, Francina Font.</span></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Professà com a monja del
Convent i Monestir de Ntra Senyora de la Misericòrdia de Palma. La
comunitat constava aleshores de més de trenta religioses.</span></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Fou elegida Priora del
Monestir esmentat. Consta que l'any 1594 ocupava el càrrec indicat.</span></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">El fet anterior donà lloc a
una denúncia d'impuresa de sang que provocà un procés civil sobre
netedat de sang dels seus llinatges (1595 <i>c</i>) en el qual
intervingueren com a testimonis el Sr. Alfons Torrella, donzell de
Mallorca; Caterina Alenyà, vídua del discret Pere Bennàssar,
notari; i el discret Doménec Alenyà, notari. Val a dir que el Sr.
Alfons Torrella manifestà que els pares d'ella havien treballat a
casa seva. Caterina confessà que ella era familiar de la denunciada.
Altrament el notari Doménec Alenyà explicà que era cosí-germà de
Joan Alenyà, pare d'ella. Els documents del procés es conserven a
l'Arxiu Diocesà de Mallorca (ADM, signatura 17-9-12, secció de
causes civils).</span></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Posteriorment, la mare Priora
va ser sor Joana Olesa. A l'ARM es conserva en el protocol del notari
Doménec Alenyà un document, datat el 15-III-1595, que refereix els
extrems exposats (ARM, signatura A-401, secció de notaris, full 94).</span></div>
<br />Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-25290750169402970692018-03-10T01:41:00.000-08:002018-03-10T01:51:39.426-08:00Joan Covas Pujol (Andratx, Mallorca, 1927- 24 de juliol de 2017)Artista pintor. Inicià la carrera amb una exposició a Palma (1955) i la continuà amb exposicions a diversos llocs de Mallorca, Barcelona, altres ciutats de la Península i a Nova York (1967). Féu al pastel paisatges dels voltants de Palma i marines. Posteriorment, del 1963 ençà, treballa a l'oli la figura humana dins d'un figurativisme abstractivitzant i estàtic. S'agrada de representar pallassos, banyístes, persones en conversa, submarinistes, mariners, etc. Aplica la pintura amb petits i reiterats tocs de pinzell, defineix amb rotunditat els perfils i fa ús de colors intensos. Mor als 90 anys.Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-79395406323480973722017-11-13T00:30:00.000-08:002017-11-13T00:30:00.316-08:00Esbucament de les murades de PalmaL'esbucament de les murades de Palma s'inicià pel baluard d'en Sanoguera el 10 d'agost de 1902. Era batle de Palma Mateu Enric Lladó i Lladó.Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-39251027495195475322017-09-18T09:21:00.002-07:002017-09-18T09:24:38.225-07:00Miquel Alenyà Llançó (Alcúdia, 27 de març de 1678 – Palma, 4 de gener de 1751)<div class="MsoNormal">
<span style="text-align: justify;">Notari i comerciant. Fill de Martí Alenyà (a) </span><i style="text-align: justify;">Roget</i><span style="text-align: justify;">, escrivent i causidic, i de Margalida Llansó, els dos
d’Alcúdia (Mallorca), exercí de notari durant 37 anys. Arribà a ser l’escrivà
major de Mallorca i l'escrivà major del Consolat de Mar. Fou notari públic i
apostòlic a Alcúdia i, posteriorment, a Palma. Defensà la seva candidatura al
notariat el notari Miquel Llobera, que exercia la professió a Palma. El seu
protocol, que comença el juny de 1713 i acaba l’octubre de 1750, consta d’onze
toms.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES">Fou persona de confiança dels Cotoner, administrador de l’heretat del noble
Ferran Moix i administrador dels béns del notari Sureda. Ben relacionat amb els
cercles xuetes dedicats al comerç exterior, sovint participà en els seus
negocis. El seu llegat més important ve donat pels documents relatius a les
activitats comercials i corsàries, inclòs el tràfic d’esclaus, a Mallorca
durant la primera meitat del segle XVIII.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES">En possessió d’una fortuna considerable, contragué matrimoni (1-XII-1720)
amb Elisabet Llobera, filla del notari Miquel Llobera i de Catarina Amorós,
propietària de la finca de Sencelles dita s’Eriçal. Traslladà la seva
residència habitual a Palma i establí el seu domicili al carrer dit de ses
Minyones, abans dit carrer de n‘Alenyà en memòria de la seva rellevància social
i personal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES">Després d’una llarga malaltia, morí als 72 anys d’edat. Disposà ser
sepultat a l’oratori de Sant Nicolau Vell. Instituí hereu universal el seu fill
Martí, atès que el seu fill Miquel, clergue, havia rebut en herència de la seva
mare la finca de s’Eriçal. També llegà en herència al seu fill Martí
l’escrivania de la Universitat de l’antic Regne de Mallorca, d’acord amb les
bases de la seva concessió. El notari Nicolau Roca Mora recollí el seu
testament (15-IX-1750) i feu l’inventari dels seus béns (1751).<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: double windowtext 2.25pt; border: none; mso-element: para-border-div; padding: 0cm 0cm 31.0pt 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: double windowtext 2.25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 31.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-40161195226172703252017-09-13T08:40:00.000-07:002017-09-13T08:41:47.151-07:00Comissions consultades amb relació al Pla d'Eixample de PalmaL'Ajuntament, a més de la Comissió tècnica, consultà la Junta Consultiva de Camins, Canals i Ports i la Reial Acadèmia de Medicina i Cirúrgia, que emetè el seu informe a través de la secció d'Higiene.<br />
<br />
La Comissió tència i la Junta Consultiva de Camins, Canals i Ports consideraren que els dos projectes presentats eren bons, però preferiren el que portava per lema "<i>Felix qui potuit cognoscere causas</i>". Aquest posicionament no sembla bé a l'Acadèmia de Medicina i Cirúrgia. El metge Domènec Escafí Vidal es negà a signar l'informe de la Comissió tècnica.<br />
<br />
Informació extreta del llibre que publica la tesi doctoral de Dolores Ladaria Bañares. Es titula "El Ensanche de Palma", editat per l'Ajuntament de Palma el 1992. La tesi doctoral de Dolors Ladaria va ser llegida a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB el 18-I-1988.Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-24431972706512511572017-09-13T07:52:00.000-07:002017-09-13T08:49:27.880-07:00Aprovació del Pla de Reforma i Eixample de PalmaLa Comissió de l'Eixample de l'Ajuntament, atès l'informe de la Comissió tècnica, l'accepta. Va fer seves les conclusions i, al seu torn,, l'Ajuntament l'acceptà en la sessió de 30 de maig de 1898. Guanyà el projecte el lema del qual era "Felix qui potuit cognoscere causas".<br />
<br />
La Comissió provincial elevà (9-IX-1898) l'informe emès per l'arquitecte de la Provincia, que s'adheria al de la Comissió tècnica amb la qual estava d'acord.<br />
<br />
El 27-II-1901 el projecte s'aprovà pel Ministeri de Foment. Poc després l'aprovà el Ministeri de la Guerra.<br />
<br />
El B.O. de la Provincia, del 28-II-1901, publica l'aprovació del projecte d'Eixample que portava per lema "Felix qui potuit cognoscere causas".<br />
<br />
El dia 11-VI-1901 s'inicia l'exposició pública. No es produeixen ni sol·licituds de revisió ni reclamacions.<br />
<br />
Finalment el projecte és aprovat per Reial Ordre del 30-X-1901.<br />
<br />
Nota: informació extreta de la tesi doctoral de Dolors Ladaria Bañares "El Ensanche de Palma", publicada per l'Ajuntament de Palma el 1992.Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-73724132638528456582017-09-13T07:31:00.000-07:002019-10-19T03:14:12.422-07:00Comissió tècnica designada per jutjar el concurs dels projectes d'eixample de PalmaLa Comissió tècnica municipal va estar formada pels set membres següents:<br />
- Joan Malberti, enginyer de camins, canals i ports de la Junta d'Obres del Port de Palma<br />
- Eugeni Molina, enginyer de mines i enginyer cap de les Balears<br />
- Francesc Satorres, enginyer agrònom<br />
- Josep Barceló Rungaldien, enginyer industrial proposat pel Municipi<br />
- Joan Fortuny Veny, comandant d'enginyers designat pel Capità General de les Balears<br />
- Domènec Escafí Vidal, metge designat per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirúrgia<br />
- Ricard Ànckermann Riera, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Palma<br />
<br />
La composició de la Comissió tècnica es troba a la pàg. 80 del llibre que publica la tesi doctoral de Dolors Ladaria.<br />
<br />
La Comissió tècnica emeté el seu informe el 1898. L'informe considerà que els dos projectes presentats eren bons, però preferí el titulat "<i>Felix qui potuit ccognoscere causas</i>", que resultà ser el presentant per Bernat Calvet.<br />
<br />
Informació extreta de la tesi doctoral de Dolors Ladaria Bañares, publicada sota el títol "El Ensanche de Palma", Ajuntament de Palma, Palma, 1992. La tesi doctoral esmentada va ser llegida el 18-I-1988 a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears i dirigida per Bartomeu Barceló Pons.Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-34983729639129740132017-08-09T02:09:00.000-07:002017-08-13T03:50:04.905-07:00Les branques Canyet i Fuada dels ALENYÀ deriven de la branca XaquellíJoan Alenyà, resident a la ciutat d'Alcúdia, com a pare i legítim administrador d'Antoni Alenyà, fill seu, hereu de la meitat dels béns d'Antoni Alenyà, germà seu difunt, manifesta que el seu fill Antoni és cohereu amb Martí Alenyà, nebot seu i del predit Antoni Alenyà, i que la predita herència és massa onerosa perquè es troba gravada amb moltes rendes, cosa per la qual no convé de cap manera al meu fill tenir-la i posseir-la. Per això gratis, etc., renuncia la dita herència, això és la part corresponent al meu fill en favor del predit Martí Alenyà, nebot meu, cohereu de l'esmentada herència. Martí Alenyà, present, accepta la renúncia de la meitat de la dita herència. Testimonis: Antoni Totosaus (a) <i>Peroia</i> i Antoni Solivera, en la presència dels quals tots signaren i el discret Jaume Castell qui ho féu en nom i en el lloc del notari Martí Alenyà. Alcúdia, 15 d'octubre de 1542. Arxiu del Regne de Mallorca.<br />
<br />
Joan Alenyà, pare d'Antoni Alenyà i oncle de Martí Alenyà, va ser el darrer que va rebre el malnom de <i>Xaquellí</i>, els seus fills varen rebre el malnom de <i>Canyet</i> o del carrer del Canyet i Martí Alenyà va ser el cap de la branca <i>Fuada</i> o del carrer de l'Església.Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-67593461892299345532017-08-01T02:08:00.000-07:002019-06-22T00:15:49.819-07:00Martí Alenyà, notari (Alcúdia, 1495c. - Palma, 1564)Nasqué a Alcúdia el darrer decenni del s. XV. Afeccionat a l'estudi aprengué llengua llegida i escrita. Posteriorment, seguí els estudis de notari. Superà els exàmens corresponents i el 1525 va ser nomenat notari. El seu protocol, que es conserva a l'ARM, abasta els anys compresos entre el 1525 i el 1564. Va ser notari 39 anys. Exercí la professió a Palma (parròquia de Sant Nicolau), per bé que des de Palma atengué sovint nombrosos coneguts i familiars d'Alcúdia.<br />
<br />
Es va casar amb Margalida. Del matrimoni nasqué una filla anomenada Margalida Alenyà, que es casà el 1573 amb l'honor Antoni Perpinyà. Ella constituí en favor del seu matrimoni una dot de 200 lliures, confirmada mitjançant acte atorgat davant el notari Pere Bennàssar amb data del 27-IV-1573 (ARM, signatura B-324, se4cció de notaris, f. 81 girat).<br />
<br />
Atorgà testament el 31-III-1564. Morí a casa seva ubicada a la parròquia de Sant Nicolau de Palma. L'òbit es produí els primers dies d'abril de 1564. Després del seu traspàs, la seva vídua ordenà al notari Pere Bennàssar que aixecàs l'inventari dels seus béns. Ho va fer mitjançant acte formalitzat el 17-IV-1564 (ARM, signatura B-326/1.326, f. 16).<br />
<br />
Pere Bennàssar, notari resident a la Ciutat de Mallorca, es casà amb Caterina Alenyà, germana de Domènec Alenyà, notari a partir de 1574. En el protocol de Pere Bennàssar es troben còpies de nombrosos documents que fan part del protocol de Martí Alenyà.Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-82878182706533261682017-08-01T01:43:00.000-07:002017-09-06T08:49:17.050-07:00Domènec Alenyà, notari (Alcúdia 1545c.- Palma, 1610)<div style="border-bottom: double windowtext 2.25pt; border: none; mso-element: para-border-div; padding: 0cm 0cm 31.0pt 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="border: none; padding: 0cm; text-align: justify;">
El seu pare, natural d’Alcúdia,
era germà de Joan Alenyà (a) <i>Canyet</i>.
Afeccionat a l’estudi, aprengué lletra amb facilitat i, després, cursà els estudis
de notari. La seva candidatura a notari va ser defensada per Joanot Mollet,
notari, i Pere Bennàssar, notari, cunyat seu. Aquests i altres extrems consten
a l’acta inicial del seu protocol (ARM, signatura A-396, secció notaris, f. 0).
El 14-IX-1574 va ser investit, nomenat i creat notari, després d’haver superat
les proves i els exàmens corresponents.</div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; padding: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: double windowtext 2.25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 31.0pt 0cm; padding: 0cm;">
Contragué matrimoni amb Coloma
Creixell, donzella, de Sineu, filla de d’Antoni Creixell, dit de s’Albufera.
Tingué un fill, que rebé el nom de Domènec.</div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: double windowtext 2.25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 31.0pt 0cm; padding: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: double windowtext 2.25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 31.0pt 0cm; padding: 0cm;">
Intervingué en nom de la dona
en un plet contra Esteve, Pere, Simó i Antoni Creixell, germans seus, en
reclamació d’una quantitat (ARM, signatura A-10, secció de la Reial Audiència).</div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: double windowtext 2.25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 31.0pt 0cm; padding: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: double windowtext 2.25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 31.0pt 0cm; padding: 0cm;">
Va intervenir com a testimoni
en el judici civil sobre netedat de sang de sor Francina Alenyà, priora del
Convent de la Misericòrdia, de Palma.
Posteriorment en va ser la superiora. En el plet esmentat varen intervenir tes
testimonis: Alfons Torrella; Catalina Alenyà, vídua de Pere Alenyà, notari; i Domènec Alenyà, notari, cosí germà del pare
de la investigada.</div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: double windowtext 2.25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 31.0pt 0cm; padding: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: double windowtext 2.25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 31.0pt 0cm; padding: 0cm;">
Arran d’unes paraules que
tingué amb el Lloctinent i Capità
General de Mallorca, aquest se sentí ofès i manà tancar-lo a la presó. Ell
trameté lletra de súplica al rei Felip II que el perdonà i manà que fos posat
en llibertat. La lletra del rei Felip, datada a Lisboa el 2 de gener de 1582, es
va rebre a Mallorca el 16-II següent. El document original de la lletra
esmentada es conserva a l’ARM.</div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: double windowtext 2.25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 31.0pt 0cm; padding: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: double windowtext 2.25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 31.0pt 0cm; padding: 0cm;">
Rafela, vídua de Martí Alenyà
difunt, candeler, atorgà testament davant el notari Domènec Alenyà (ARM,
signatura A-397, secció notaris, f. 50 i seg.).</div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: double windowtext 2.25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 31.0pt 0cm; padding: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: double windowtext 2.25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 31.0pt 0cm; padding: 0cm;">
Inicialment exercí de notari a Alcúdia i, després, a Palma. El
seu protocol incorpora 10 toms i abasta els anys compresos entre el 1574 i el 1605. Morí a Palma el 1610.</div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: double windowtext 2.25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 31.0pt 0cm; padding: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: double windowtext 2.25pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 31.0pt 0cm; padding: 0cm;">
El seu fill Domènec es casà a
Alcúdia amb Martina Font (M: 22-V-1592), filla del notari Pere Font i de la
seva esposa Francina i tingueren una
filla, Margalida, que es casà amb l’honor Antoni Perpinyà. Domènec Alenyà fill
de Domènec exercí la professió d’escrivent, segons consta a la partida del seu
matrimoni i en documents civils (ARM, Signatura A-403, secció de notaris, f.
236).</div>
</div>
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">
</span>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-45828009964943949572016-08-29T10:05:00.000-07:002016-08-29T10:05:18.337-07:00El Passeig del Born (II)<div class="MsoNormal">
El Born de Palma és un
passeig de gran importància ciutadana i històrica. <span lang="EN-GB">No va ser projectat i realitzat per
arquitectes, enginyers i urbanistes. </span>El va crear el desbordament de sa Riera que tingué lloc el 14 d’octubre de
1403, després de dos dies i dues nits de pluges intenses que inundaren la part
baixa de la ciutat i arrossegaren i destruíren nombrosos habitatges de manera
que restà una franja de terreny lliure a la banda dreta del llit del torrent.
La crònica dels fets diu que el nombre de morts provocats per la catàstrofe es
va situar a l’entorn de les cinc mil persones.</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A la dreta del curs del
torrent restà una franja lliure
d’habitatges que els jurats decidiren adquirir per ubicar-hi un espai destinat
a la celebració de torneigs, activitats col·lectives, festes i passeig. S’hi
instal·là un cos o born per a la realització de torneigs.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
L’espai disponible es va
ampliar el 1613, quan acabaren les obres de desviació de sa Riera, que es
féu passar a ponent de les murades de Palma per desembocar entre es Baluard de
Sant Pere i sa Feixina. L’objectiu principal del projecte consistí a allunyar
els perills de les torrentades reiterades, de les que la més greu de què es té
noticia és la de 1403. Desviada sa Riera, l’espai del Born es pogué ampliar amb
l’emplenament de l’antic llit del torrent.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
El 1812 l’arquitecte
Isidoro González Velázquez rebé l’encàrrec de projectar un passeig, que
solament en part es dugué a terme al llarg del segle XIX. Hi col·locà dues
fonts, una a cada extrem. El <st1:metricconverter productid="1883 a" w:st="on">1883
a</st1:metricconverter> l’espai del passeig s’obriren quatre accessos laterals
i se situaren en els extrems quatre esfinxs amb pedestal, popularment
anomenades <i>lleones</i>. <span lang="EN-GB">S’hi
plantaren vàries fileres d’arbres i s’hi posaren bancs per als vianants i
fanals.<o:p></o:p></span></div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-80100502871613774192016-08-13T03:38:00.000-07:002018-02-08T11:16:49.255-08:00Dos quadres de Ricard Anckermann<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Francesc Xavier de Rocabertí
de Dameto i Boixadors, comte de Perelada i de Savellà, marquès de Bellpuig i
vescomte de Rocabertí, un dels grans terratinents de l’illa, amic molt proper
de Faust Morell, encarrega a Ricard Anckermann la realització de tres quadres de gran format,
destinats a evocar gestes militars de tres avantpassats. L'artista fa el treball entre el
1867 i el 1868. Aquí parlem solament de les dues primeres teles..</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Probablement,
les acaba abans que el 1868 esclatés la <i>Revolució
de Setembre</i>, que destrona la reina Isabel II i fa que el comte de Perelada
s’exiliï a París, d’on no torna fins al 1875. La primera obra es titula <i>Dalmau II, vescomte de Rocabertí, en veure
que el cavall del rei Pere I era ferit de mort en el camp de batalla, li lliura
la seva muntura perquè pugui continuar dirigint l’acció de les tropes
catalano-aragoneses</i>. L’obra recorda un fet d’armes, conegut per tradició
familiar, esdevingut a la batalla de les Navas de Tolosa (1212), en la que la
coalició d’Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç de
Navarra, derrota l’exèrcit del califa almohade Muhammad al-Nasir. Aquesta obra
va sortir a la venda en línia a través d’una casa de subhastes de Barcelona l’abril
de 2016. Li atribuí el títol abreujat de <i>Dalmau
II, vescomte de Rocabertí, ofereix la seva muntura al rei</i>. Li
atribueix una mida de 291 x 393 cm.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La seg</span>ona obra es titula <i>Dalmau III, vescomte de Rocabertí, després de ser informat per
l’heroïna dita ”la Mercadera” de l’incendi de Perelada per l’exèrcit de Felip
III de França, convoca els seus homes per expulsar els invasors</i>. L’oli
evoca un fet esdevingut el 1285, quan el rei de França inicià la invasió de
Catalunya, amb la pretensió d’ocupar-la, per bé que hagué de suspendre l’acció
i retirar-se precipitadament poc després d’haver posat setge a Girona. Aquesta
obra es va oferir en venda en línia a través d’una casa de subhastes amb seu a
Barcelona l’abril de 2016. Li atribuí el títol abreujat de ‘<i>La Mercadera’ dirigeix la seva súplica al vescomte
de Rocabertí Dalmau III</i>. Li assigna unes mides de bastidor de 292 x 393 cm.</div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-1808391856042239762016-08-08T02:47:00.002-07:002020-09-12T03:35:03.260-07:00Assistents a la recepció reial al Palau de l'Almudaina (Palma, Mallorca, 7-VIII-2016)<div class="MsoNormal">
Francina Armengol</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Xelo Huertas<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
José Hila i esposa<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Miquel Ensenyat<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Bartomeu Barceló, fiscal<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Joan Cifuentes, comandant
general de les Balears<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Patrícia Gómez,
consellera de Salut<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Juli Fuster, Ibsalut<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Iago Nogueruela,
conseller de Treball<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB">Monti
Galmès, president <st1:state w:st="on"><st1:place w:st="on">del</st1:place></st1:state>
Reial Mallorca, i l’esposa Stephanie<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
Carme Serra Magraner<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Jesús Boyero Arañón<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Catalina Crespí<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Óscar Mayol<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Francesc Antich, senador<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Jaume Barceló, comandant
de la Guàrdia Civil a les Balears<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Cristòfol Villalonga, Cos
Nacional de Policia de les Balears<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Joan Gómez, Ben Amics<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Iñaki Muñoz<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Catalina Serra, de C’s<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Tolo Güell (s'absetà per indisposició)<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Juan José Hidalgo<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
María Josep Hidalgo<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Carme Planas Palou<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Rosa Regi<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Ferran Rotger Salas<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
José Luís García, CC.OO<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Biel Torrens, Unió de
Pagesos<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Antoni Terrassa, Tribunal Superior de Justícia de les Balears<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Joan Moreno, cap del
Sector Naval<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Eusebi Lozano, cap del
Sector Aeri<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Manel Fernández Roca,
delegat de Defensa<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB">Carme Riera</span><br />
<span lang="EN-GB">Francesc Llinars<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB">Pep Pinya, galerista<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB">Frederic
Pinya, galerista<o:p></o:p></span><br />
<span lang="EN-GB">Nekane Aramburu</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB">Joan Punyet
Miró<o:p></o:p></span><br />
<span lang="EN-GB">Marisol Ramírez</span></div>
<div class="MsoNormal">
Agustín “El Casta”<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Llorenç Huguet Rotger<br />
Grace Garcia</div>
<div class="MsoNormal">
Vicenç Rodrigo, FAPA<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Nadal Bernat, provicari
general<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Sergi Roig, regatista<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Hanane Saadi, consolesa
del Marroc<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Imma de Benito, Federació
Empresarial Hotelera<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB">Joan Huguet Rotger<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB">Josep Ramon
Bauzà, senador<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
Margalida Duran i marit<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Rosa Estaràs<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Carme Soler, ONCE<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Josep Vilaseca, ONCE</div>
<div class="MsoNormal">
Tomeu Català<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Maite Salord, presidenta
del Consell de Menorca<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Albert Candela i Catalina
Pericàs<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Purificació Gutiérrez i
Jaume Font<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Marga Prohens</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Catalina Soler<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Joan Costa<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Paula Salas<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Resu Regel<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Rafel Ferragut<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Alexandra Salvà<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Pablo Mielgo<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB">Albert
Pinya<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB">Maria Roses<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB">Francisco
Copado<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB">Shophie
Beneveto<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
Jaume Anglada<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Martí March, conseller
d’Educació<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Catalina Cladera,
consellera d’Hisenda<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Francesc Miralles,
vicepresident del Consell de Mallorca<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Cosme Bonet, conseller d'Economia i
Hisenda del Consell de Mallorca<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Maria Salom<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Teresa Palmer, diputada al Congrés<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Miquel Ramis<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
William
Graves</div>
<div class="MsoNormal">
Jaime Rodríguez Toubes,
almirall<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Javier Sanz, Club Nàutic<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Macarena de Castro<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Tomeu Caldentey<o:p></o:p><br />
Josep Llabrés<br />
Joan Guaita<br />
Isabel Balaguer<br />
Jaume Montserrat<br />
Xavier i Nicolau Pomar<br />
Rosa Garcia Noceda<br />
Conxa Juanola<br />
Margalida Orfila<br />
Montse Amat<br />
Jordi Campos<br />
Victòria Escobar<br />
Eduard Jardón<br />
Antoni Bennàssar<br />
Dolors Caldentei<br />
Jordi Álvarez<br />
Carme Sánchez<br />
Roser Fuster<br />
Alfred Arias<br />
Natàlia Salgado<br />
Jason Moore<br />
Neus Nadal, comtessa vídua de Montenegro<br />
Frederic Trullols, comte de Montenegro<br />
Glòria Gomila<br />
Margalida Amengual<br />
Margalida Alomar<br />
Alfons Jaume<br />
Pilar Aguiló<br />
Joana M. Román<br />
Jordi Muñoz<br />
Oriol Bonnín<br />
Antoni Abrines<br />
Esperança Munar<br />
Rafel Roig<br />
Maria Antònia Binimelis<br />
Aina Garcia<br />
Martí Alenyà Feliu, degà del Col·legi d'Advocats<br />
Dídac Cadena<br />
Betsaida Cruz<br />
Rafel Bestard<br />
Núria Oliver<br />
Onofre Martorell, president del Col·legi d'Economistes<br />
Agustí Martínez<br />
Lara Boyebach<br />
Víctor Jacoiberger<br />
Eugènia Planas<br />
Joan Torres, informador
gràfic</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Teresa Ayuga, informadora
gràfica<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Pere Bota, informador
gràfic<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Manu Niezuk, informador
gràfic<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
M. Elena Vallès,
informadora<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Alícia Mateos,
informadora<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Palma, 8-VIII-2016<o:p></o:p></div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-30909893718329949652016-07-20T02:40:00.000-07:002016-07-24T03:48:03.826-07:00Bru Morey Fiol (Valldemossa, Mallorca, 28 d’abril de 1915 – Palma, Mallorca, 18 de juliol de 2016).<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Prevere, canonge de
la Seu de Mallorca i professor de dret canònic i de dret públic eclesiàstic del
Seminari de Mallorca. Estudià en el Seminari Conciliar de Sant Pere, de
Mallorca i s’ordenà de prevere el 1939. Es llicencià en teologia (1940) i en dret
canònic (1943) a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Dominà quatre idiomes: català, castellà, italià i llatí.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Exercí la docència
com a professor titular de dret canònic i de dret públic eclesiàstic del Seminari
de Mallorca (1946-1970). Compaginà el seu ministeri amb les funcions de notari
eclesiàstic, defensor del vincle i altres càrrecs a la Cúria diocesana. Als 31 anys va ser nomenat
canonge lectoral de la Seu de Mallorca (1946), on exercí també el càrrec de
canonge arxiver. Fundà i dirigí un grup nombrós de joves dels dos sexes a
través de l’organització anomenada <i>La
Reja</i>, que es mantingué activa sobretot els anys 50 i 60 del segle passat.
Deia habitualment la missa dels diumenges de les 13 hores de la parròquia de
Sant Jaume, de Palma, molt concorreguda i caracteritzada per uns sermons de dos
o tres minuts (de vegades més breus), però contundents i commovedors. Els anys
50 s’encarregà de la gestió de la tómbola benèfica que per Nadal muntava el
Bisbat de Mallorca per atendre les necessitats de les famílies més vulnerables
de l’illa, les obres del Seminari Nou o similars.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Associà l’exercici
sacerdotal amb l’aplicació de formes noves, acostades a les generacions dels
joves d’aquells anys, consistents en l’administració del sagrament de la
penitència a casa seva, a l’interior del seu cotxe, a la vora de la mar amb
vestit de bany, etc. Aquests fets li donaren anomenada i relleu social, mentre
envoltaren alhora la seva figura de polèmiques, sobretot pel caràcter mixt del
grup <i>La Reja</i>, fet insòlit en els
àmbits catòlics d’aleshores.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Vestia habitualment
amb sotana impecable i s’agradava de fer-se atractiu mitjançant l’ús de perfum.
Col·laborà amb el bisbe Joan Hervàs, per bé que no acceptà el mètode dels
Cursets de Cristiandat. Com a professor del Seminari excel·lí per la seva
excel·lent formació universitària i pel domini que tenia de la llengua llatina
parlada, cosa que li permetia impartir gran part de les classes en llatí, les
úniques que aquests anys es feien en el Seminari en la llengua oficial de
l’Església.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els anys 60 fundà i
aixecà la parròquia de Sant Llorenç, de Palmanova, que regí 18 anys. Hi disposà de l’ajut
successiu de dos vicaris, cooperadors: Antoni Pericàs i Joan Darder. Quan li arribà l’ordre
episcopal de cessament, se sentí disgustat, però mai no va fer pública la seva
contrarietat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Propietari per herència
de la finca de <i>Ca l’Abat</i> (Valldemossa), hi residí habitualment, combinant-la amb
l’ús d’un habitatge al carrer del Jardí Botànic i, posteriorment, a l’avinguda
Jaume III. Mai no deixà d’atendre els joves dels anys 60. En aquest context assistia
a les celebracions anuals del Nadal de la nostra promoció de batxillers de
l’Institut de l’any 1955. Ens deia la missa i, a petició del grup, ens dedicava
cada any un sermó de pocs minuts fins que la salut li permeté de fer-ho. També
presidia els sopars d’amistat i companyonia amb què finalitzava la celebració
anual.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Publicà les obres <i>Jesucristo</i> (1937), <i>Por la pedagogía a Dios</i> (1975), dedicat a la mare Alberta Jiménez, i va escriure amb la col·laboració
de l’escriptor Miquel Segura el llibre autobiogràfic <i>El darrer canonge</i> (1991). Col·laborà amb la publicació d’articles
de fons religiós i humanístic a <i>La Almudaina</i>, <i>Diario de
Mallorca</i>, <i>Baleares</i> i <i>Última Hora</i>. Escriví les seves memòries,
que publicà a les pàgines del diari <i>Última
Hora</i>. Va ser distingit amb la medalla de Beneficència i amb el títol de Fill
Il·lustre de Valldemossa, on es posà el seu nom a un carrer de la vila. Retirat
a la residència sacerdotal de Sant Pere i San Bernat, morí poc després de les 5
de la tarda del 18 de juliol de 2016, als 101 anys d’edat. El Bisbe de Mallorca presidí la missa funeral, que tingué lloc a la Seu de Mallorca el dimecres 20 de juliol de l'any esmentat abans.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u>Bibliografia</u></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Pere Aguiló Mora, "Bruno Morey entre la heterodoxia y el amor a Cristo", <i>Última Hora</i>, pàg. 19, 19-VII-2016.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Miquel Segura, "Murió el 'darrer canonge' ", <i>Última Hora</i>, pàg.32, 19-VII-2016.<br />
<br />
Miquel Segura, "Fui feliz en Ca l'Abat", <i>Última Hora</i>, 24-VII-2016, pàg. 59.</div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-90583498071825057282016-04-29T03:48:00.000-07:002019-09-14T08:22:36.173-07:00La familia de Ricard Anckermann<div abp="1302" class="MsoNormal">
<div abp="1303">
<span abp="1304" style="text-align: justify;">Ricard Ànckermann contragué matrimoni amb Concepció Ribas Oliver. Tingueren dos fills que moriren en edat pupil·lar, Jordi (1874) i Margarida (1878), i quatre que el sobrevisqueren: Jordi (1880), Margarida (1882), Concepció (1883) i Emília (1887).</span></div>
</div>
<div abp="1305" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1306">
<br abp="1307" /></div>
</div>
<div abp="1308" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1309">
<span abp="1310" lang="CA">Concepció Ribas Oliver (Palma, 1846-1922), esposa del pintor, era filla de Bartomeu Ribas Miralles <i abp="1311">Moreno</i>, natural de Montuïri, i de Joaquima Oliver Homar, natural de Palma, nada al carrer de la Capelleria el 25-I-1846. Era germana del pintor Antoni Ribas Oliver. Es casà amb Ricard Anckermann a la parròquia de Sant Nicolau, de Palma, el 26-XI-1873. Pintora afeccionada, serví de model al seu marit en algunes ocasions. Morí a Palma el desembre de 1922.</span></div>
</div>
<div abp="1312" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1313">
<br abp="1314" /></div>
</div>
<div abp="1315" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1316">
<span abp="1317" lang="CA">Jordi Anckermann Ribas (Palma, 1880 - 1960), fill de l’artista, nasqué a Palma el 9-I-1880. Estudià a Palma i a Barcelona. Es dedicà al dibuix, la pintura i l’astronomia. Féu part de la <i abp="1318">Société Astronomique de France</i>. Va ser professor ajudant de dibuix de l’Institut de Palma (1903-1950) i delineant de l’Ajuntament de Palma. Visqué al carrer Polvorí, del Terreno (Palma), amb la seva parella, Rosa Pomar. Morí l’11-XII-1960, poc abans de fer els 81 anys.</span></div>
</div>
<div abp="1319" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1320">
<br abp="1321" /></div>
</div>
<div abp="1322" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1323">
<span abp="1324" lang="CA">Margalida Anckermann Ribas (Palma, 1882-1970), filla de l’artista, nasqué a Palma el 6-VI-1882. Serví de model al pare en nombroses ocasions. Es casà amb Vicenç Barceló Noguera. Del matrimoni nasqueren una filla, Maria (1908), i un fill, Vicenç (1911). Morí el 9-VI-<st1:metricconverter abp="1325" productid="1970 a" w:st="on">1970 a</st1:metricconverter> la seva casa del carrer Remolares, de Palma.</span></div>
</div>
<div abp="1326" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1327">
<br abp="1328" /></div>
</div>
<div abp="1329" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1330">
<span abp="1331" lang="CA">Concepció Anckermann Ribas (Palma 1883-1940), filla de l’artista, nasqué a Palma el 24-VI-1883 i hi morí fadrina el 4-III-1940.</span></div>
</div>
<div abp="1332" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1333">
<br abp="1334" /></div>
</div>
<div abp="1335" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1336">
<span abp="1337" lang="CA">Emilia Anckermann Ribas (Palma, 1887 - 1972), filla de l’artista, nasqué a Palma el 6-III-1887. Es casà a la Seu amb Marià Amigó Medinas el 2-II-1912. Tingueren tres fills: Domènec, Ricard i Marià. Morí el 7-VIII-1972.</span></div>
</div>
<div abp="1338" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1339">
<br abp="1340" /></div>
</div>
<div abp="1341" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1342">
<span abp="1343" lang="CA">El seu germà Carles Anckermann Riera (Palma, 1829 - L’Havana, 1909), marxà a Cuba el 28-VI-1848. Casat amb Isabel Bueno, tingueren (1855) un fill, Carlos Anckermann Bueno, que es traslladà a Mallorca el 1872. Contragué matrimoni en segones núpcies amb Júlia Rafart i tingueren tres fills: María (1866), Margarita (1868) i Jorge Anckermann Rafart (1877-1941), que excel·lí com a compositor, director d’orquestra i intèrpret (contrabaixista) de música.</span></div>
</div>
<div abp="1344" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1345">
<br abp="1346" /></div>
</div>
<div abp="1347" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1348">
<span abp="1349" lang="CA">El germà Antoni Anckermann Riera (Palma, 1833 - València, 1884) va ser tècnic mecànic. S’encarregà de supervisar (1870-1871) la construcció del vapor <i abp="1350">Lulio</i> a les drassanes de J. W. Dudgeon, de Greenwich (Londres), i en va ser el primer cap de màquines (1871) També ocupà el càrrec de cap de tallers de Ferrocarrils de Mallorca. El 1965 va ser nomenat maquinista de la draga del Port de Palma. Casat amb Pilar Pujol, tingueren tres fills: Encarnació (1863), Margarida (1864) i Jordi Anckermann Pujol (1866). La seva filla, Margalida Anckermann Pujol, va ser la primera dona que es matriculà de batxillerat a l’Institut de Palma i la primera que hi obtingué el títol de batxiller a Palma. Després estudià magisteri i exercí de professora de primària a Establiments.</span></div>
</div>
<div abp="1351" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1352">
<br abp="1353" /></div>
</div>
<div abp="1354" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1355">
<span abp="1356" lang="CA">El germà Joan Anckermann Riera (Palma, 1835 - ?), mestre armer i ferrer, prengué l’ofici del pare i treballà en el seu taller de la Rambla, que rebé en herència. Es dedicà també a la fabricació d’aparells quirúrgics. Casat amb Margarida Castanyer Lladó, tingueren un fill, Jordi (1881) i una filla, Margarida Anckermann Castanyer (1885). Aquesta es casà (1909) amb Sebastià Bauzà Prats, empleat del Banc de Crèdit Balear.</span></div>
</div>
<div abp="1357" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1358">
<br abp="1359" /></div>
</div>
<div abp="1360">
<br abp="1361" /></div>
<div abp="1362" class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div abp="1363">
<span abp="1364" lang="CA">El germà Jordi Anckermann Riera (Palma, 1847 - ?) fou tècnic industrial i es dedicà a la metal·lúrgia i al gravat. Es casà amb Sebastiana Canet Vaquer. Tingueren dues filles, Margarida i Antònia, i dos fills, Jordi i Guillem. La filla Margarida Anckermann Canet (Palma, 1882 - Eivissa, 1972) obtingué el títol de mestra a l’Escola Normal de Palma, es casà amb l’eivissenc Antoni Guasch, pràctic del Port d’Eivissa, i exercí la docència a Santa Eulàlia del Riu (Eivissa), on un carrer duu el seu nom.</span></div>
</div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-75534989908580019152016-04-29T03:16:00.001-07:002019-09-14T08:23:04.313-07:00Arribada a Palma de Carles V (Ricard Anckermann)Una de les obres més grans del pintor mallorquí d'origen alemany Ricard Anckermann és la titulada <i>Arribada a Palma de Carles V el 1541</i>. Feta per encàrrec de la Diputació Provincial, es troba dipositada a la part esquerra del replà superior del vestíbul de l'escala de cortesia del Consell Insular de Mallorca. Representa l'emperador agenollat a l'exterior de la Seu mentre venera la Veracreu que li ofereix el bisbe de gràcia Nicolau Montaians. S'hi veuen d<span style="text-align: justify;">os patges, vestits
de vermell, el color propi d’Alemanya, que tenen cura del cavall de pel negre de
l’emperador, que va vestit de dol a causa de la mort recent de l’ emperadriu. Hi ha dos penons, un amb la imatge de l’àliga imperial alemanya bicèfala i
un altre amb la imatge de la Mare de Déu Immaculada. També s’hi veuen els
macers de l’Ajuntament amb l’abillament tradicional. El bisbe va acompanyat de
dos capellans d’honor amb camis blanc. Els acòlits es presenten amb ruquet
blanc i encenser. Els canonges, presidits pel degà, que porta capa pluvial com
el bisbe, i un altre canonge amb casulla cel, l’acompanyen i honoren juntament
amb Joan Caulelles, jurat en cap, vist d’esquena, que munta un cavall de pel
roig, mentre els jurats i cavallers sostenen els pals del pali. Després de
l’adoració de la Veracreu, l’emperador es retirà a la Almudaina, on s’hostatjà
tres dies. El bastidor de la tela esmentada fa unes mides de 3,20 x 5,20 m. L'obra porta al costat de la signatura la data de 1879.</span>Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-52206892647748884632016-04-29T02:56:00.001-07:002019-09-14T08:25:26.707-07:00El dol de la Mare de Déu (Ricard Anckermann)El pintor mallorquí d'origen alemany Ricard Anckermann Riera (1842-1907) va realitzar nombroses obres d'alt nivell, com ara la decoració i les pintures de la Sala de Ball del Cercle Mallorquí, avui seu de l'hemicicle del Parlament de les Illes Balears, <i>Cèsar davant el bust d'Alexandre Magne</i>, <i>Assalt a l'harem</i>,<i> El</i> <i>Davallament de la Creu</i>, <i>Els Consellers de Barcelona es presenten davant el rei Alfons V</i>, <i>Arribada a Palma de Carles V el 1541</i>, <i>Lliurament de la Zuda</i> (<i>Rendició del walí de Mallorca al rei Jaume I</i>) i altres. Entre aquestes altres s'ha de citar la tela <i>El dol de la Mare de Déu</i> (<i>El luto de la Vigen</i>), premiada a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1887, actualment dipositada al Museu Diocesà de Mallorca, que l'exhibeix sota el títol nou de <i>La soledad de la Virgen</i>. Cal advertir que el títol original de l'obra, el que li posà el pintor, el que la va identificar durant molts d'anys i el que portava quan va ser premiada és<i> El dol de la Mare de Déu (El luto de la Virgen). </i>Val a dir que és un motiu de satisfacció el fet que aquesta obra magnífica s'hagi recuperat per al públic i que, després de molts d'anys, sigui possible tornar a contemplar-la. L'adquisició de l'obra per part del Museu Diocesà es va fer per donació d'una família que mereix tots els elogis.Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8218915164789989564.post-2188550631180213762016-03-19T15:46:00.003-07:002016-04-29T03:19:40.146-07:00El retrat d’Innocenci X<div class="MsoNormal">
<span style="text-align: justify;">Diego Velázquez
pintà a Roma el retrat del papa Innocenci X a l’entorn del mes d’agost de 1650.
Es conserva i es pot visitar a </span><st1:personname productid="la galeria Doria-Pamphili" style="text-align: justify;" w:st="on">la galeria Doria-Pamphili</st1:personname><span style="text-align: justify;">,
de Roma. És un oli sobre tela, de 140 x </span><st1:metricconverter productid="120 cm" style="text-align: justify;" w:st="on">120 cm</st1:metricconverter><span style="text-align: justify;">. Alguns consideren que és el millor
retrat pintat a l’oli de tots els temps. El mateix papa, quan el veié acabat,
digué que era </span><i style="text-align: justify;">troppo vero </i><span style="text-align: justify;">(massa
vertader). Francis Bacon, que en féu unes 40 interpretacions a partir de
fotografies completes o limitades al cap, deia que no podia suportar l’impacte
de l’obra original. Altres han manifestat que, una vegada vist el retrat, és
impossible oblidar-lo. L’obra es mostrava, i crec que es mostra encara, en una
cambra especial al costat d’un bust del mateix papa obrat per Bernini. </span><span style="text-align: justify;">Quan començava a
preparar el viatge de tornada a Mallorca cap a la fi del curs 1960-1961 vaig
decidir visitar </span><st1:personname productid="la galeria Doria-Pamphili. La" style="text-align: justify;" w:st="on">la galeria Doria-Pamphili. La</st1:personname><span style="text-align: justify;"> contemplació directa
de l’obra me produí una commoció que no he oblidat.</span></div>
Miquelhttp://www.blogger.com/profile/07297945017165129163noreply@blogger.com0