El pailebot "Palmito" del patró Miquel Alenyà Coll

El pailebot “Palmito” (1845-1862) Construït en el tall de Miquel Planas “Valent” i de Ramon Horrach, costà 1.600 lliures mallorquines al patró Miquel Alenyà Coll, propietari únic. Tenia 108 tones de cabuda i dos màstils. Botat el 1845, va ser destinat als ports de les Antilles, al port nord-americà de Savannah (Geòrgia) i a ports de la Mediterrània. Li posaren el nom castellà d'un arbust abundant a Mallorca dit garballó (margalló), lliure de connotacions religioses, polítiques i familiars. El 1853 va ser remuntat i aparellat de polacra-goleta. El comandaren Joan Alenyà (1845-1861), Sebastià Pou (1857), Marc Picornell i Miquel Vaquer (1862). Miquel Alenyà morí el 27-XI-1856, als 68 anys, mentre l'embarcació feia viatge d'anada a Cuba sota el comandament de Joan Alenyà, que completà el trajecte. El vaixell restà obsolet a causa de l'ampliació de les dimensions dels vaixells mercants destinats a l'Atlàntic, l'evolució dels dissenys i la utilització de fustes més resistents. Els mestres calafats Verdera i Garrova desferen el “Palmito” en el port de Palma a finals de 1862.

Martí Alenyà Ginard morí a Madrid el 24-IV-2020.

Fill del militar Martí Alenyà Solivellas, nasqué a Barcelona el primer de març de 1927. Cursà els estudis de tinent d'Infanteria a l'Acadèmia General Militar de Saragossa (1949). Es diplomà en Estat Major (1961) i en Estat Major Conjunt (1976). Va obtenir el títol de llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid (1969). Es diplomà en direcció d'empreses per l'Escola d'Administració d'Empreses de Barcelona. Va estar destinat a la direcció del comandament superior de suport logístic de l'Exèrcit. Va ser director econòmic de la delegació d'esports i administrador del Comitè Olímpic Espanyol. Va fer part del grup més proper a Narcís Serra quan va ser Ministre de Defensa. Rebé la Creu del Mèrit Naval i les Grans Creus del Mèrit Aeronàutic i de Sant Hermenegild.

Onsalo Orfila, Alexandre

Va néixer a Barcelona el 26 de juliol de 1922. Es traslladà a Palma el 1927. Llicenciat en Ciències Exactes, obtingué plaça d'ajudant de Meteorologia el 1944 a l'aeroport de Son Bonet (Palma). Guanyà càtedra d'institut de Matemàtiques el 1954. Obté càtedra d'Escola de Comerç el 1962. És Secretari General de la Universitat de les Illes Balears (UIB)). Es jubila el 1987. Casat, va ser pare d'una filla i d'un fill (difunt). Font: "Bachilleres de 1939", pàg. 67, Palma, 1991.

Margalida Ginart Puig (Palma, 21 d'abril de 1790 – 4 d'abril de 1870)

Va ser la segona filla del matrimoni format pel patró Bartomeu Ginart Alemany i Joana Maria Puig Planes. Nasqué a les vuit del vespre del 21 d'abril de 1790. El bateig tingué lloc el dia següent a la Parròquia de Santa Eulàlia de Palma. Als 21 anys d'edat, el 29-X-1811, es casà a Santa Eulàlia amb Miquel Alenyà Coll, que aleshores era caporal de primera del Regiment d'Infanteria de Mallorca. Amb aquest motiu el marit rebé de son pare en concepte de dot i prellegat la quantitat de 800 lliures mallorquines. El 12 de març de 1812 el marit marxà a Alacant amb el Regiment d'Infanteria de Mallorca en missió de guerra contra els francesos. Ella restà a Palma embarassada de tres mesos. Durant l'absència del marit molt probablement regentà el forn de ses Mongetes, del carrer Verge de Lluc, número 36, que era propietat d'ell. De son pare rebé la casa ubicada al carrer de la Gerreria Cremada (després d'en Bosc), que ocupà tota la vida. Des del portal d'accés a l'escala d'aquesta casa, assenyalada amb el número 52 (després 16), fins al portal del forn esmentat que dóna al carrer de Sa Gerreria hi havia només 105 passes comptades. Va tenir onze fills (Maria Magdalena, Joan, Maria Elena, Maria Margalida, Joan, Bartomeu, Miquel, Benvinguda, Joan, Bartomeu i Josep). Només set dels seus fills arribaren a la maduresa (Maria Magdalena, Maria Elena, Miquel, Benvinguda, Joan, Bartomeu i Josep). Tots set es casaren llevat de Bartomeu i Miquel, que moriren fadrins. Miquel morí de tisi i Bartomeu de còlera. Quan tornà de la guerra, el marit va vendre el forn de ses Mongetes per exercir la professió de mariner i comerciant amb vaixell propi. Viatjà sovint de Palma a Cadis i de Palma a altres ports de la Mediterrània. En els viatges a Cadis se'n portava productes elaborats de Mallorca (aiguardent) i tornava amb productes colonials diversos (fusta de xicarandana i altres). Primer viatjà amb un llaüt, a partir del 1834 amb el “San Simón” un vaixell místic de 25 tones i finalment amb un pailebot. Entre els vaixells amb què s'incrementà la matrícula de Palma el 1845 hi havia el pailebot “Palmito”, de 108 tones de cabuda, construït en el tall de Miquel Planes (a) Valent i Ramon Horrach. Costà 1.600 lliures al patró Miquel Alenyà, únic propietari. El 1853 fou remuntat i aparellat de polacra-goleta. Joan Alenyà, fill de Miquel, entre d'altres en va ser el capità en els viatges que féu habitualment entre Palma, l'Havana, Savanaah i altres ports del Carib. Durant tot aquest temps Margalida, la mare de família, va ser l'element de continuïtat i el factor d'estabilitat i bona administració del grup familiar. Els estalvis que va reunir l'esposa els dedicà a la compra d'uns solars a l'establit de Son Serra i a la construcció d'uns habitatges. Quan el marit morí als 69 anys, el pailebot “Palmito” era de viatge. Entrà en vigor el testament que havia atorgat davant el notari Joan Sanxo el dia 11-III-1812, abans de marxar a la Guerra del Francès. Feia hereva usdefructuària l'esposa i feia hereus propietaris els fills. A la família es produiren diferències per motius econòmics que la mare va enfrontar posant les coses clares amb l'ajut del seu fill Joan. No sabia ni llegir ni escriure, segons consta en els documents públics en els que va intervenir, però gaudí d'una notable intel·ligència. La pau familiar es va mantenir gràcies a l'estratègia de posar en clar els drets de cada un dels membres del grup, la mare i els fills, i d'actuar amb transparència i claredat. L'acord permeté vendre parts del patrimoni familiar, mantenir la convivència i fer viable la bona entesa de tots a l'entorn de la mare. Morí el dilluns 4 d'abril de 1870, tot just 17 dies abans de fer els 80 anys. Les exèquies se celebraren a l'Església de Santa Magdalena el 6 d'abril de 1870 a les 10 del matí.

Miquel Alenyà Pasqual, Cabussó (Bunyola, 30-V-1884 – 26-XII-1971)

Nasqué a Bunyola el 30-V-1884 devers les set del matí. Era fill del matrimoni format per Jaume Alenyà Rosselló i Maria Pasqual Marquès. Rebé el baptisme el mateix dia del seu naixement de mans de Mn. Guillem Nadal, vicari de Bunyola. Els seus padrins de fonts van ser Miquel Palou Alenyà, comerciant, fill de Caterina Alenyà Canals, cosina de son pare, i Maria Ros, jornalera.

Als 27 anys es casà amb Francisca Garcias Riera. L'enllaç tingué lloc a Bunyola el 29-VI-1911. Del matrimoni nasqueren sis filles: Maria, Francisca, Anna, Catalina, Bàrbara i Elionor. Les sis germanes reberen de la seva mare el malnom de Gomantes.

Fou un home gran i fort, la qual cosa li permeté de fer les feines més feixugues. Va ser picador del túnel del tren de Sóller i més endavant de la mina de plom de Son Creus (Alfàbia). També treballà de tallador de pins a Andratx. Durant molts d'anys va fer de carboner a Valldemossa i a Bunyola. Aquestes darreres feines, que eren de temporada, les compaginava treballant d'estellador i d'exsecallador a l'hivern. A més, gaudí d'un geni temperat i feiner.

El 1954 es reuní amb Joan Alenyà Ribas i Miquel Alenyà Fuster, que el visitaren a Son Trobat. La reunió, convinguda prèviament, va tenir lloc a les 10,45 hores, després de la missa de les 10. Parlaren de la família i de l'actualitat en una conversa fluïda i distesa.

Visqué a les antigues cases de Son Trobat, situades en el carrer del Sol, núm. 14, de Bunyola.

L'esposa el premorí. Ell arribà als 88 anys d'edat. Morí a Bunyola el 26-XII-1971 a la una del vespre.

Gabriel Alenyà Rosselló, n'Alenyà d'Alcúdia (Palma, 1340c - Alcúdia, 1405c)

Pescador i, posteriorment, conrador. Fill de Bartomeu Alenyà i Elicsén Rosselló, sembla que va rebre dels seus pares la propietat d'un llaüt de pesca (amb l'arbre, les antenes i tres parells de rems) i d'una casa de dues plantes ubicada en el Puig de Sant Pere (Palma). Era el menor dels germans (Pere, Elicsén i Nicolaua), nascuts molt probablement a Mallorca. Es va casar amb Agnès Rosselló, vídua, el 1359. Exercia l'ofici de pescador amb l'ajut de diversos col·laboradors. L'esposa li donà suport com a venedora del seu peix. El 1370 va vendre els béns que poseïa a Palma per canviar d'ofici i de lloc de residència.

El 1375 n'Alenyà és un dels proveïdors dels encarregats per l'Ajuntament d'Alcúdia de preparar el dinar del convit en honor del nou governador de Mallorca, Francesc Sagarriga. Hi aportà pa a tants per valor d'1 sou i 6 diners.

Un dels seus fills, el que el succeix, duia el nom de Berenguer. La elecció d'aquest nom possiblement respon al desig de Gabriel que el fill tingués la protecció d'una denominació a la que s'abtribuïen garanties d'èxit i sort, com les que havia tingut el comte Ramon Berenguer IV, que es casà amb Peronella Ramires i va esdevenir rei d'Aragó.

Va ser recordat pels seus descendents com el personatge que portà la família a Alcúdia i hi fixà la residència, cosa que es considerava força bona i molt favorable. El nom de Gabriel plana entre gran part dels seus descendents com un nom que inspira respecte, suscita agraiment i garanteix benaurança. Atès això, molts seran els que portaran el nom de Gabriel en competència amb l'altre nom de la família, ens referim al de Berenguer, que també es repetirà durant molts d'anys fins que poc a poc s'esvairà fins a desaparèixer.

Martina Alenyà, vídua de Berenguer Alenyà (Alcúdia, 1437c - 1492)

Martina Alenyà, filla d'Antoni i Joaneta, nasqué a Alcúdia el 1437c. Es casà amb Berenguer Alenyà el 1455c.

Martina Alenyana i el seu marit Berenguer Alenyà varen ser pares de quatre fills (Berenguer, Antoni, Joan i Guillem) i de quatre filles (Rafela, Joaneta, Martina i Lluca).

Restà vídua de Berenguer Alenyà el 1485c.

Martina Alenyana, vídua de Berenguer Alenyà, amb data del 14-IX-1488, féu donació a Joan Alenyà d'un casal. El dit Joan Alenyà era fill seu i del seu marit difunt. El casal esmentat, ocupat per Joan Alenyà, era tingut en alou reial i a cens de 24 sous que s'havien de pagar a Joan Prebau el dia de Sant Ambrós. Berenguer i Antoni Alenyà, els dos fills majors, germans entre ells i del donatari Joan Alenyà, fills de Martina i del seu marit difunt, prestaren el seu consentiment perquè llur mare fes la donació indicada.

Martina Alenyana, vídua de Berenguer Alenyà, féu el seu testament el dia 10-IX-1492. Deixà llegats als seus fills Berenguer, Joan, Joaneta, Martina i Lluca i al seu nét Berenguer, fill de Guillem. Instituí hereu universal de la resta dels seus béns el fill Antoni, que portava el nom de l'avi matern.

Quan morí el seu marit (1485c), assumí les funcions de cap de la família. El fet que la família era gran i que el respecte que inspirava a tots els seus era notori, li atorgaren prestigi i admiració. Morí poc després de fer testament (10-IX-1492). Aleshores tenia uns 55 anys.

El seu fill Joan homanatjà la memòria de la mare donant el nom de Martí al seu fill menor, que exercí els oficis d'escrivent i de candeler o cerer.