martes, 5 de agosto de 2014

Jaume Serra Carbonell (Palma, Mallorca, 1905 – 19 de juny del 1984)

Farmacèutic i professor de matemàtiques. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1921, de la que fa part juntament amb Bernat Jofre Roca, Joan Josep Fuster Miró (oftalmòleg), Jaume Binimelis Castanyer, Enric Juncosa Iglesias i altres. A la Universitat de Barcelona es llicencia en farmàcia (1926) i en ciències. De retorn a Palma, munta una farmàcia a Palma, a la cantonada del carrer Unió amb la plaça de Santa Catalina Thomàs. Afeccionat a l’estudi, amplia coneixements de biologia i de matemàtiques. El 1943 és reclamat per fer-se càrrec de l’assignatura de matemàtiques de l’Institut Ramon Llull després que hagués obtingut el trasllat a la Península el catedràtic Eliseu Soler Dorbal. Hi fa classes fins a la jubilació el 1975, que complementa amb classes particulars de repàs i de reforç escolar. Estableix gran amistat amb Fernando Esteve Chueca, catedràtic de ciències naturals del Ramon Llull el curs 1954-1955. Surten sovint al camp a cercar exemplars de plantes d’interès científic que Esteve afegeix al seu herbari personal, el qual a la fi de la seva vida dóna a la Universitat de Alcalá de Henares, de la que va ser catedràtic numerari. Contreu matrimoni amb Catalina Pallicer Ferrer, catedràtica de ciències naturals de l'Institut d'Eivissa i, després, del Joan Alcover. Abans havia estat professora auxiliar de ciències naturals del Ramon Llull (1949-1954). Irònic, faceciós i bon conversador, sap combinar rigor, exigència i tolerància a la classe. Al llarg dels 30 anys que treballa al Ramon Llull es guanya la fama de ponderat, lúcid, objectiu i just, fet pel qual la seva opinió té un pes considerable tant en el claustre de professors, com en els corredors del centre. Constitueix una de les figures memorables dels anys 50 i 60 de l'Institut. Jubilat, mor a Palma als 79 anys d’edat. No tingué fills, però tingué una munió de nebots, fet pel qual els estudiants el coneixen pels sobrenoms de “l’oncle”, “el tio” i “el tio Serra”.