miércoles, 27 de febrero de 2013

Breu història del torró

La majoria d’historiadors situen l’origen del torró a la península aràbiga abans del s XI, quan és citat amb el nom de “turun” al llibre “De medicinis et cibis semplicibus”, escrit per un metge àrab. Els àrabs duen aquest producte a les costes de la Mediterrània, especialment a Espanya i Itàlia. El torró fabricat a la Península apareix a Alacant a l’entorn del s XV. En temps de Carles V (s. XVI) el torró és un dolç famós. Amb el pas del temps, el consum de torró tendeix a concentrar-se en les festes de Nadal.

Torrons variats

En els segles XV, XVI i XVII el torró s’elabora a Alacant i Xixona. A Alacant es fabrica el torró dur i a Xixona el torró blan. En ambdós casos el torró és una massa dolça obtinguda per cocció de la mel, a la qual s’incorporen ametlles pelades i torrades. Tradicionalment se li dóna forma de tauleta o pastilla. A final del s XVII, durant el regnat de Carles II, la fabricació de dolços de xocolata desplaça a Alacant la fabricació de torró. Aleshores la fabricació del torró dur passa a ser feta també a Xixona (Alacant). Actualment, el principal fabricant de torró és Espanya. S’exporta a nombrosos països.

Breu història del tomàquet

Originari dels Andes, la utilització d’aquest vegetal s’estén al Mèxic dels asteques. La paraula que el designa prové de la llengua asteca  És introduït a Espanya a principi del s. XVI. La seva utilització com a planta ornamental respon a la creença d’aleshores que era tòxica per al éssers humans. Apareix a la iconografia de les natures mortes al costat de fruites i hortalisses en el s. XVII. La utilització en l’alimentació domèstica s’estén a Itàlia en el s XVIII, d’on pasa a França. Les preteses propietats afrodisíaques del tomàquet fan que se li atribueixi el nom de “pomme d’amour” a França, “pomodoro” a Itàlia i “Apple of  Love” a Anglaterra. Els principals països productors de tomàquet en l’actualitat són Xina, EUA, Turquia, Índia, Itàlia i Egipte.

La proliferació de l’ús del tomàquet es dóna associada a l’extensió del consum del pa amb tomàquet. La popularització d’aquest producte, documentat des del 1884, permet el consum del pa ressecat que es reblaneix fregant-lo amb tomàquet i oli. A Mallorca rep el nom tradicional de pa amb oli, al qual s’afegeix tomàquet tallat o fregat, amb o sense all, amb pa torrat o cru, amb pebres o sense, acompanyat eventualment d’olives, pernil, tàperes, envinagrat, formatge, figues, etc. El trampó és un plat mallorquí consistent en una mescla harmònica de tomàquet, pebre verd, ceba, oli i sal. La ceba, que ha de ser blanca mallorquina, es presenta tallada per llarg. Els tomàquets han d’anar pelats i sense llavors. La coca de trampó és la típica coca mallorquina tradicional, a la qual s’afegeix, abans de ficar-la al forn, tomàquet tallat, pebre i ceba per fer-la més gustosa amb substitució d’altres ingredients més antics, com ara els espinacs, els pebres vermells, etc..