domingo, 28 de julio de 2013

José M. de Labra Suazo (La Corunya, 9 de febrer de 1925 – Palma, Mallorca, 18 d’octubre de 1994)

Pintor, dibuixant i escultor. Estudia a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de la Corunya i obté el títol de professor mercantil (1942). El 1943 es trasllada a Madrid per fer el curs preparatori d’ingrés a l’Escola d’Arquitectura. El 1945 decideix estudiar a l'Escola de Belles Arts de Madrid, on es titula el 1950 als 24 anys.

A causa de la mort sobtada del pare, passa a residir a la Corunya entre 1950 i 1954, mentre treballa en l'agència de duanes familiar. Fa compatible aquesta feina amb la dedicació a la pintura. El 1951 és convidat a participar a la I Biennal Hispanoamericana d’Art (Madrid). El 1953 participa a la II Biennal Hispanoamericana d’Art (L’Havana) i fa la primera exposició individual, que presenta a La Corunya amb olis de temàtica religiosa. S’independitza de la família el 1954, quan rep de l’arquitecte Miquel Fisac l’encàrrec de fer els vitralls de l’església dels dominics d’Arcas Reales (Valladolid).

El 1955 és convidat a participar a la III Biennal Hispanoamericana d'Art, que es presenta a Barcelona amb un nombre elevat d'obres de Picasso. A més, aquest any fa les vidrieres abstractes de l’església dels dominics d’Alcobendas (Madrid). Arran de l’exposició individual que fa a l’Ateneu de Madrid (1955), comença en la seva obra el predomini de la investigació al voltant de la línia i la pràctica de la depuració progressiva de les figures i les formes. Li serveix a aquest fi l’estudi que ha fet de l’obra dels pintors que més admira: Malevic, Mondrian, Klee i Kandinski.

El 1956 el pavelló espanyol de la XXVIII Biennal de Venècia presenta una obra seva, titulada “San Francisco”, que obté el premi a la millor pintura religiosa. El 1957 és guardonat a la I Biennal de Salzburg i el Ministeri d’Afers Exteriors li atorga una beca per ampliar estudis a Itàlia. El 1958 rep del Ministeri d’Afers Exteriors l’encàrrec de la decoració d’una zona del pavelló espanyol de l’Exposició Universal de Brussel·les. El 1959 pren part en el “III Saló de Maig”, de Barcelona, i és seleccionat per participar a la mostra “Espai i color en la pintura espanyola d’avui”, que es presenta al Museu d’Art Modern de Rio de Janeiro i a Sao Paulo (Brasil). Aquest mateix any exposa a la Sala Neblí (Madrid), on adquireix una obra seva el pintor Fernando Zobel.

A partir de 1960, els seus treballs se situen més enllà de la simple representació, mentre avança en la pràctica de l’abstracció i en l’anàlisi del constructivisme. Alhora introdueix a les seves obres el joc de textures i qualitats amb l’ajut de les que busca resultats tàctils o equivalents. També incorpora xarxes amb les inevitables tensions de línies horitzontals i verticals. El 1962 participa a la mostra “Art Abstracte Espanyol”, que es presenta a la Tate Gallery, de Londres. El 1964 fa per al Poble Espanyol de la Fira de Nova York unes gelosies d’inspiració geomètrica. A més, participa a la mostra “XXV Anys d’Art Espanyol” al Palau d’Exposicions del Retiro (Madrid). El 1968 exposa per primera vegada a Barcelona, a la Galeria Ten. El 1969 participa a la mostra “Tendencia Esencialista”, promoguda per la Direcció General de Belles Arts (Madrid) i, tot seguit, presenta una exposició individual a la Corunya. El 1971 és guardonat en el II Festival Internacional de pintura de Cagnes-sur-mer. El 1972 representa a Espanya en el XXXVI Biennal de Venècia.

Instal·lat a Mallorca el 1974, resideix primer a Artà i, després, a Palma. Realitza (1978) per encàrrec de Bartomeu March Servera una escultura d’acer inoxidable, destinada al parc d’escultures dels jardins de la Torre Cega (Cala Ratjada). El 1979 fa la primera exposició a l’illa, que presenta a la Galeria Bearn, de Palma. Posteriorment, exposa a la Galeria Joan Oliver “Maneu” (1984). Enllesteix diversos projectes d’envergadura com el mural de l’aeroport de Labacolla (Santiago de Compostela), de 1981, i el de Barajas (Madrid), de 1982. Entre 1974 i 1990 treballa en el seu estudi de Mallorca i exposa amb freqüència a la Península i a l’estranger. Des del 1955 exposa a la Corunya, Madrid, Buenos Aires, Còrdova, Vigo, Bilbao, Alacant, Santiago de Compostela, Santander, Zamora, Osca, Saragossa, Granada, Roma, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Artà (Mallorca) i Palma.

El 1994 la Xunta de Galícia organitza una exposició retrospectiva de la seva obra sota el títol “Labra: figuración simbólica”, que es presenta a la casa de Galícia, de Madrid. Ha estat guardonat amb el Premi Francesco Perotti a la millor obra de tema religiós de la XXVIII Biennal de Venècia, a la I Biennal de Salzburg (1957), amb el Premi Uruguai a la III Biennal Hispanoamericana d'Art i amb el Gran Premi en el II Festival Internacional de pintura de Cagnes-sur-mer (1971). Casat amb Francisca, és pare de dos fills, Daniel i Rafel. Mor a causa d'un atac de cor el 18 d’octubre de 1994, als 69 anys.

El 1996 la Xunta de Galícia li dedica una exposició antològica i edita un catàleg amb text de José Hierro, que titula “Labra: 1925-1994”. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. La seva obra ha estat objecte d'una tesi doctoral, realitzada per Martín Alia i publicada el 1989 sota el títol "Análisis y valoración de la obra de José María de Labra".




José M. de Labra, "Red", 1980 ca.


Obras

José M. de Labra, "Configuració modular II", oli/tela


Bibliografia

Joan Carles GOMIS, “Labra Suazo, José Maria de”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears', v 2, pàg. 403-408, Palma, 1996.

Jaume POMAR, “José M. de Labra”, ‘Vint pintors de Mallorca’, pàg. 99-109, Documenta Balear ed., Palma, 2003.

GEM, 7, 258

Víctor MEJUTO, “Tras el telón geométrico”, blogs.lavozdegalicia.es/mejuto, 8-III-2013.

Raul CHÁVARRI, "Labra", Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, Valencia, 1972.

EL PAÍS, “José María de Labra, pintor”, Necrológica, 20-X-1994.


Exposicions individuals (selecció)

1947     La Corunya
1953     La Corunya
1955     Ateneu de Madrid
1956     La Corunya
1957     Centro Gallego, Buenos Aires
1959     Galeria Neblí, Madrid
1968     Galeria TEN, Barcelona
1971     Galeria Vandres, Madrid