martes, 1 de octubre de 2013

Gregorio López Naguil (Buenos Aires, 15 de març de 1894 – 13 de desembre de 1953)

Pintor, il·lustrador i escenògraf de teatre i de cinema. Fill de Gregorio López i Catalina Naguil, estudia a Buenos Aires sota el mestratge de Ernesto de la Cárcova..Per ampliar estudis es trasllada a Europa, on és deixeble de Francesc Galí (Barcelona) i Desirée Lucas (París). També assisteix a les classes que imparteix Anglada Camarassa a la seva acadèmia parisenca. Possiblement torna a Mallorca el 1924 i el 1931. Consta que fa una estada a Pollença el 1948, que dedica a pintar alguns olis que signa i data

Gregorio López Naguil, Casa pagesa, oli/tela, Pollença 1948

L’agost de 1913 visita Mallorca en companyia d’Anglada. Hi torna el 1918 i s’hi està quatre anys (1918-1922). Aleshores es casa amb Catalina Albertí, filla del torrer del far de Formentor i és pare d’un fill, Ricardo López Albertí. Torna a Pollença el 1924, el 1931 i el 1948 per fer-hi unes estades d’unes setmanes, que dedica a pintar i a retrobar-se amb antics amics com Tito Cittadini. El 1924 participa al Salón de Otoño de Madrid, El 1931 fa una exposició individual a les Galeries Costa.

Torna a Argentina el 1922. Pinta, exposa i ven, fet que no impedeix que faci de professor de disseny del’Escola Nacional de Belles Arts (1928-1935). Entre 1936 i 1950 és director escenògraf del Teatre Nacional Cervantes (Buenos Aires) i entre 1950 i 1953 ho és del Teatre Colón (Buenos Aires). D’altra part, entre 1941 i 1952 intervé en 20 pel·lícules argentines com a director escenògraf. Participa en els títols Stella, Set dones, La casta Susanna, Darrer refugi, etc.). També és conseller i dissenyador dels jardins del Zoològic de Buenos Aires. El 1948 presenta una exposició individual al Cercle de Belles Arts (Palma) i una altra a la Sala Macarrón (Madrid).

Com a pintor tracta una temàtica àmplia que inclou paisatge, paisatge urbà, composicions amb figura. Fa ús de les tècniques de l’oli, l’aiguafort, la xilografia, el gravat i la pintura mural. Destaca per l’ús de colors intensos, el barroquisme de les composicions i el sentit decorativista que presideix les seves obres. Són obres seves Ballarina (1916), Retrat de Teresa Wilms (1917), Laca china (1918), El pi de Formentor, Paisatge, Es Cap des Pinar, Subhasta de peix (esbós), etc. Els retrats femenins i les composicions amb dama o cortesana són de la darrera etapa de l’estada a Buenos Aires abans de traslladar-se a Europa. Els executa d'acord amb una estètica orientalista, de moda aleshores a Argentina.

Mor a Buenos Aires el desembre de 1953 als 59 anys.



Exposicions (selecció)

1917     La Veda, col·lectiva (Palma)
1917     La Veda, individiual (Palma, març)
1918     Salón Nacional, Buenos Aires
1919     Salón Nacional, Buenos Aires
1923     Exposición Provincial, La Plata
1924     V Salón de Otoño, Madrid
1927     Salón Nacional, Buenos Aires
1928     Exposició de pintors de Mallorca a Buenos Aires
1931     Saló de Tardor, Galeries Costa
1948     Sala Macarrón (Madrid)
1948     Cercle de Belles Arts, Palma
1950     Salón Nacional, Buenos Aires.



Bibliografia

Esther ESPINAR CASTAÑER, "Gregorio López Naguil y la critica artística orientalista en Buenos Aires", Cuadernos del CILHA, vol. 13, Mendoza, 2012.

Francisca LLADÓ POL, “Gregorio López Naguil”, ‘Artistas argentinos en Mallorca a través de la prensa”, pàg. 43-44, Fundació Càtedra Iberoamericana, Universitat Illes Balears, Palma, 2004.

Margalida TUR, “López Naguil, Gregorio”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 3, pàg. 44, Promomallorca ed., Palma, 1996.

CATÀLEG-1992, “Pintors americans d’ahir”, Exposició a sa Llonja, pàg. 62-63, Govern Balear, Palma, 1992.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Gregorio López Naguil”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 149, L. Ripoll editor, Palma, 1981.

Who’s Who in Latin America, Stanford University Press, California, 1963.

Lluís RIPOLL, “López Naguil y Pollença”, La Almudaina, 25-VI-1948, Palma.



Premis i guardons

1918     Segon premi, Salón Nacional, Buenos Aires.
1919     Primer premi, Salón Nacional, Buenos Aires.
1923     Primer premi, Exposición provincial de La Plata.
1927     Primer premi, Exposición de ilustraciones, Buenos Aires.
1928     Primer premi, Exposición Provincial
1950     Primer Premi d'Adquisició, Exposició Nacional, Buenos
             Aires.



Joan Vives Llull (Maó, 24 de desembre de 1901 – 4 d’abril de 1982)

Pintor, professor de dibuix i pintura, antiquari i col·leccionista. Estudia a Maó. De ben jova ajuda els pares a la capelleria que regenten a Maó. El 1915 es posa a treballar com a aprenent de gravador a un taller de fabricació de moneders de plata. El 1918 comença a anar a classes de dibuix i pintura a l’Escola Pública de Dibuix (Maó). Amplia coneixements al taller del pintor Pere Pax i amb el dibuixant Francesc Hernández Sanz.

Joan Vives Llull

El 1925 decideix visitar Anglada i Cittadini a Pollença (Mallorca). S’estableix a la vila i hi resideix durant 5 anys, que dedica a relacionar-se amb els pintors de l’anomenada Escola de Pollença. Estableix unes bones relacions d’amistat amb Anglada i amb Tito Cirttadini. Alhora pinta temes de Pollença, que delaten influències dels seus dos mestres. El 1930 torna a Menorca per regentar el negoci familiar d’antiguitats. Pinta tant com pot i participa de manera activa en la vida social de la ciutat. Exerceix el càrrec de secretari del Foment del Turisme (1933-1936), és vocal del Patronat del Museu de Belles Arts (1945) i presideix la secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu de Maó (1946).

El 1943 comença a impartir classes de dibuix a l’Institut de Maó i a l’Escola Municipal de Belles Arts. El 1958 obté per oposició la plaça de professor titular de dibuix de l’Institut de Maó. Ocupa el càrrec fins que arriba la jubilació el 1971.

Pinta a l’oli, l’aiguada i l’aquarel·la i dibuixa amb carbó, tinta i llapis. S’agrada de col·leccionar antiguitats, sobretot pintura antiga menorquina dels segles XVIII i XIX. Alhora participa en nombroses exposicions col·lectives. Dedicat inicialment al paisatge, a l’entorn del 1940 incorpora a la temàtica el paisatge urbà amb figures,. En els 50 dóna importància creixent als celatges, ue esdevenen el motiu principal de moltes de les seves obres. Són núvols plujosos, de tempesta o de ruixat, que pinta en taules de petit format. També presta atenció preferent a la mar, que tracta amb pinzellades empastades i soltes. A partir dels anys 50, amb plena maduresa, desplega un estil força personal, fàcilment identificable.

Casat amb Antònia Campomar, és pare de tres fills. Mor a Maó el 1982 als 80 anys d’edat. El 1984 la família fa donació a l'Ateneu de Maó de 24 olis i 6 dibuixos. El 2001 és declarat Any Vives Llull per l’Ajuntament de Maó i pel Consell Insular de Menorca. Un carrer de Maó duu el seu nom.

Joan Vives Llull, Paisatge de Menorca, oli/tela


Exposicions (selecció)

1926      Ateneu de Maó, exposició col·lectiva.
1932      Ateneu de Maó, primera individual
1936      Galeries Costa (15 paisatges)
1940      Ateneu de Maó
1941      Acadèmia de Belles Arts de Sabadell
1943      Galeries Augusta, Barcelona
1944      Ateneu de Maó
1944      Salamanca (col·lectiva)
1947      Galeries Augusta, Barcelona
1952      Ateneu de Maó, Menorca
1956      Museu de Belles Arts de Maó, Exposició d’homenatge
1962      Exposició d’homenatge, Ajuntament d’Alaior, Menorca
1962      Múrcia (col·lectiva)
1963      Saló de Tardor de Maó (primera medalla)
1966      Saló de Primavera de Maó (medalla d’honor)
1974      Sala Giannini, A Corunya (individual)
1975      Ciutadella de Menorca
1976      A Corunya (col·lectiva)
1976      Sala Kandinsky, Madrid, “Grandes Maestros”
1976      “75 anys d’un pintor menorquí”, Es Castell
1979      Galeries Bennàssar, Pollença (Mallorca), exposició antològica.



Exposicions retrospectives i d’homenatge

1986     “Paisatges abans (1850-1950)”, Cercle de Belles Arts, Palma (col·lectiva)
1994     “Exposició itinerant de Joan Vives Llull”, Mallorca, Menorca i Eivissa, Caixa
                   de les Balears ‘Sa Nostra’
2002     “Joan Vives i l’Escola de Pollença”, Ajuntaments de Maó i de Palma



Premis i guardons

1952     Primera medalla, Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma
1963     Primera medalla, Saló de Tardor de Maó
1966     Medalla d’honor del Saló de Primavera de Maó



Bibliografia

CATÀLEG-2002, “Joan Vives Llull i l’Escola de Pollença”, Ajuntament de Maó i Ajuntament de Palma, Palma, 2002.

Cristina ANDREU ADAME, “Vives Llull, Joan”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 386-390, Promomallorca ed., Palma, 1996.

CATÀLEG-1986, “Paisatges abans (1850-1950)”, Cercle de Belles Arts, Palma, 1986.

Rafel PERELLÓ PARADELO, “Joan Vives Llull (1901-1982)”, Catàleg-1986, pàg. s/n.


Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Juan Vives Llull”, ‘Las Baleares y sus pintores’, L. Ripoll editor, pàg. 253, Palma, 1981.