sábado, 13 de octubre de 2012

Trinitat Huertas Rus (Madrid, 1933 – Palma, 15 de setembre de 2011)

Pintora. Formada a l’Escola de Belles Arts de Madrid, practica la pintura, el dibuix i el gravat. Als 25 anys (1959) trasllada la residència permanent a Mallorca, on es troba molt còmoda i aviat s’identifica amb la gent i els costums de l’illa.




Trinitat Huertas Rus, 2000 ca.

La seva pintura, reforçada sempre per un dibuix sòlid i ben executat, delata influències surrealistes, per les quals sent inclinació i admiració. Sobre la tela projecta el seu esperit auster, reflexiu i poètic. Fa ús de colors matisats, amb abundància de blancs i grisos, tons suaus i contrastos equilibrats. Treballa preferentment l'oli sobre tela i sobre paper, per bé que també fa ús d'acrílics i tècniques mixtes. La protagonista de l'obra és l'ànima humana, que presenta situada en un món misteriós, irreal, oníric i simbòlic.

Entre 1972 i 2010 exposa a Palma, Estocolm, Madrid, Múrcia, Molina de Segura (Múrcia), Pollença, Bilbao, Santander, Manacor i Barcelona. Participa en nombroses exposicions col·lectives. Fa la darrera exposició individual a la galeria Sampol Sampol, del carrer Blanquerna (Palma), que inaugura, amb assistència de molt de públic, la tarda del 19 de març del 2010. Signa les obres amb el segon cognom, Rus, que esdevé signe identificatiu de la persona, l'artista i la pintura que fa. Usa sovint motius vegetals, el colom, la rosa, papallones i altres.

El 1972 obté medalla de plata en els Premi Ciutat de Palma de Pintura. El 1974 torna a obtenir medalla de plata en el Premi Ciutat de Palma de Pintura. El 1976 aconsegueix el primer premi i medalla d'or en el I Certamen Internacional de Pintura del Port d'Andratx i medalla de bonze en el XV Certamen Internacional de Pintura de Pollença. El 1978 és guardonada amb la medalla d’honor del Saló de tardor del Cercle de Belles Arts de Palma. 

El mural de 7 plafons que hi ha a la parròquia de Santa Maria Mare de l'Església, de Palmanyola (Bunyola), és obra seva (1980). Té obra a la pinacoteca del Consell Insular de Mallorca, Museu de Pollença (Mallorca), Museu de Porreres (Mallorca), Colecció Nacional d'Estocolm (Suècia), Fundació Barceló i  The Florida Museum of Hispanic and Latin American Art, Miami (EUA) . Dedica al P. Antoni Martorell la tela titulada “A Martorell!”, la imatge de la qual esdevé el motiu d’identificació visual de les edicions anuals del Festival Internacional d’Orgue Antoni Martorell. Amb el nom de Rus, fa part del "Catàleg de pintors, escultors i ceramistes de Mallorca" ("Anuari 1990", pàg. 240-241),  publicat el 1991 per Basilio Baltasar. Te l'entrada "Huertas Rus, Trinidad" a la Gran Enciclopèdia de Mallorca (v. 7, p. 66).

Afeccionada a la música, assisteix regularment als concerts d’orgue del Festival Antoni Martorell. Malalta i ingressada a la Miramar, mor durant la celebració de la IX Edició del citat festival. Quan comunica el denou el director del festival, l’organista italià Roberto Marini, el públic li dedica una emotiva ovació a peu dret. El crític d’art Josep Bauzà i Pizà publica un escrit d’homenatge en el Diari de Balears del 26 de setembre de 2011.

El 2008, a petició de Pilar Rosselló, secretària de l’Associació Mandrava, entitat organitzadora del Festival, llegeixo a la basílica de Sant Francesc de Palma un comentari descriptiu de la tela “A Martorell!”, de la pintora, que es reprodueix a continuació.

“A Martorell!” de Trinitat Rus

El quadre “A Martorell!” de Trinitat Rus és una obra singular, d’un gran interès plàstic, que amaga sota les formes i els colors una proposta ben captivadora de reflexió i pensament. D’una banda té uns valors plàstics propis, a parer meu, ben sòlids. D’altra part acompanya aquests valors amb una invitació a entrar dins el joc de les imatges, símbols, indicacions y suggeriments que mostra, silenciosament o sonorament, depèn de qui el mira i de com el mira.

L’anàlisi plàstica ens parla d’harmonies, equilibris, línies de força, conjuncions i contrastos subtils, la contemplació dels quals eleva l’esperit assossegadament, suaument, vers la percepció d’una intensa i alhora profunda emoció estètica.

La combinació de verds degradats i de verds vius formen un joc que sembla tenir vida pròpia i que transmet sentiments que hom tendeix a associar amb la joia de viure i la festa de la vida quan hi regna la pau, la solidaritat, la fraternitat i la benaurança.

Els daurats centrals conformen un espai lluminós que rep o emet llum natural. El seu contrast amb els ocres que té al costat, que absorbeixen llum, conformen una combinació de terra i sol que crea a la retina de l’espectador impressions de relleu, volum, espai, profunditat i força. No d’una força que colpeix o fer, sinó d’una força que commou i complau.

Les formes rectilínies, allargades, gairebé geomètriques de l’arc, entren en diàleg amb la morbidesa del dibuix que l’envolta. D’aquest diàleg se’n deriven per als espectadors sensacions d’afirmació de les formes irregulars, atzaroses, capricioses i suaus de l’espai central. Són formes que acaronen la vista, retenen la mirada i transmeten a l’esperit sentiments de complaença, acceptació, conformitat, satisfacció i benestar.

Si deixem les formes i ens centrem en l’exploració del contingut, es a dir dels significats que contenen les imatges, podríem dir que l’obra es presenta dividida en quatre plànols successius que li donen una gran profunditat. En primer terme, destacat i separat de la resta de la pintura, es veu una partitura autògrafa, real, d’una composició del P. Martorell. És el motiu principal de la composició, el més proper a l’espectador. Aquesta partitura se situa entre l’espectador i la resta de la pintura, com ho indica l’ombra densa que projecta sobre ella.

El segon terme és ocupat per una musa (Euterpe o Terpsícore) que sosté un violí amb la mà esquerra i l’arc amb la dreta. Fa sonar el violí amb notes agudes, notes de melodia, no d’acompanyament, com explica la posició de l’arc i de la mà esquerre. La imatge de la musa irradia claror, mentre amb una mirada introspectiva i concentrada assaboreix el gaudi que rep de la música que ella i l’orgue fan anar. El seu esguard és serè, com correspon a qui ha deixat, si més no per un moment, el món dels sentits atret per la proximitat de les emocions de l’esperit.

En un tercer terme s’hi veu un esbós de l’orgue monumental de la Basílica de Sant Francesc de Palma, coronat per músics i àngels que toquen i canten, tot simbolitzant la música que per a aquest instrument ha compost amb devoció i delit, al llarg dels anys, el P. Martorell. Malgrat que l’orgue sigui a un tercer terme, la música que se sent a l’interior del quadre és la música de l’orgue. El violí en fa el complement.

En un quart terme es veu una imatge des Colomer. No se sap si és una imatge projectada sobre la tela o una imatge estàtica. Simbolitza Mallorca, la seva cultura, les seves tradicions, el seu paisatge, la seva llengua, la seva gent: és la terra de Martorell, és el nostre país.

Una segona mirada de l’obra permet descobrir-hi que la pintora, joguissera, ha introduït un acudit que trasbalsa el sentit general i directe de la pintura. A la part inferior esquerre ens confessa que el paper sobre el que ha pintat la composició s’ha desenganxat parcialment i s’ha enrotllat en forma d’un con.

D’aquesta manera ens diu que l’obra només conté dos termes reals, el primer ocupat per la partitura musical i el de la pintura que ocupa tota ella un sol pla: el segon terme. Ens diu que, pel que fa al quadre, la pintura és només l’acompanyament de la partitura musical. Ens diu que la pintura tot i la seva bellesa està al servei de l’element central: la partitura, la creació musical. Ens diu que la pintura és fràgil i de fàcil deteriorament, mentre la composició de la partitura és resistent i perdurable. Ens diu que el quadre està fet per exaltar la composició musical, que és el més importat de l’obra, allò on l’espectador ha de cercar el gaudi i el goig que ella, la pintura, ens proposa i exalta.

Encara diu més coses. Però convé que ho deixem aquí, perquè aquesta és la invitació que ens fa ara, ara mateix, el quadre de Trinitat Huertas Rus.

Gràcies.

Basílica de Sant Francesc, 6-X-2008
Sant Francesc d’Inca, 7-XII-2008

Exposicions individuals

1972           Galeria Blanes, Palma
1972           Galería Latina, Palma
1972           Galería Latina, Estocolm
1972           Galería Mouro, Santander
1973           Galería Wilson, Bilbao
1974           Galería Latina, Palma
1974           Galería Vidal Espinosa, Múrcia
1975           Galeria Es Cau, Manacor
1975           Galería Latina, Palma
1976           Círculo 2, Madrid
1976           Galería Artistas Reunidos, Andratx, Mallorca
1976           Casino de Águilas, Múrcia
1976           Galería Zen, Molina de Segura, Múrcia
1977           Cercle de Belles Arts, Palma
1977           Galería Galnova, Madrid
1978           Galería ABA, Múrcia
1978           Galeria d’Art Jaume III, Palma
1979           Galeria Es Cau, Manacor
1979           Galeria Martex, Barcelona
1980           Galeria d’Art Jaume III, Palma
1981           Bennàssar Galeries, Pollença (Mallorca)
1984           Galeria Joaquim Mir, Palma
1989           Galeria Nou Art, Palma
1990           Galeria Monserrat Amèrica, Barcelona
1991           S’Agricola, Manacor
1991           Son Llarg, Estellencs, Mallorca
1994           Cercle de Belles Arts, Palma
1995           Cas Capcer, Llucmajor, Mallorca
2003           Fundació Mathias Kühn, Palma
2003           Fundació Mathias Kühn, Cala d’Or, Mallorca
2005           Rincón del Arte, Granada
2010           Galeria Sampol Sampol, Palma

Exposicions col·lectives

1972           Exposició Premis Ciutat de Palma de Pintura
1972           Exposición Nacional de Arte Contemporáneo,
                   Madrid
1972           XI Certamen Internacional de Pintura de Pollença
1973           Exposició Premis Ciutat de Palma de Pintura
1973           Concurs Nacional de Pintura 1973, Madrid
1973           Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma
1973           XII Certamen Internacional de Pintura de Pollença
1974           I Concurso de Pintura Española Contemporánea, Madrid
1974           I Certamen Internacional de Pintura, Sa Nostra, Palma
1974           Exposició Premis Ciutat de Palma de Pintura
1974           XIII Certamen Internacional de Pintura de Pollença
1974           Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma
1975           II Certamen Internacional de Pintura, Sa Nostra, Palma
1975           XIV Certamen Internacional de Pintura de Pollença
1975           Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma
1975           Expsició Premis Ciutat de Palma de Pintura
1976           I Certamen Internacional d’Andratx (Mallorca)
1976           XV Certamen Internacional de Pintura de Pollença
1976           Premis Calvià 1976, Calvià (Mallorca)
1976           Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma
1977           III Certamen Internacional de Pintura, Sa Nostra, Palma
1977           IV Bienal Internacional de Arte de Marbella (Málaga)
1977           Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma
1977           I Mostra d’Arts Plàstques, Sa Pobla (Mallorca)
1977           XVI Certamen Internacional de Pintura de Pollença
1977           Exposició Premis Ciutat de Palma de Pintura
1978           Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma
1978           XVII Certamen Internacional de Pintura de Pollença
1980           XIX Certamen Internacional de Pintura de Pollença
1983           Salon d’Avignon 1983, Avignon, França
1983           Salon Intrernacional d’Evian, Evian, França
1983           Certamen Vila de Santanyí (Mallorca)
1985           Bienal de Pintura de es Illes Balears, Palma
1985           Saló de tardor, Sa Llonja, Palma
1986           Certamen de Pintura de Llucmajor (Mallorca)
1986           Certamen de Pintura i Dibuix Vila de Santanyí
1987           XI Mostra d’Arts Plàstiques, Sa Pobla (Mallorca)
1987           Exposición I Premio de Pintura Ron Bacardí, Málaga
1987           X Certamen de Pintura Eusebio Sempere, Onil (Alacant)
1987           I Concurs de Pintura “El Teatre”, Consell Insular Mallorca
1988           IV Fira Inter. d’Art Modern i Contemporani, València
1991           I Premi de Pintura Fundació Barceló, Palma
1994           5 Rue de Surrealisme, Dusseldorf, Alemanya
2004           Galeria Mathias Kühn, "Grans Creadors", obra gràfica, Palma
2005           IV Edición Feria Española de Arte Contemporáneo, Madrid
2005          “Arte Balear en Madrid”, Centro Puerta de Toledo, Madrid
2005          “5 pintores a la Joaquim Mir”, Exposició itinerant, Lluc, Inca i Palma


Bibliografia:

CORT, núm. 673-674, 1 novembre 1972

PERLAS Y CUEVAS, novembre 1975

DICCIONARIO RÀFOLS, 2,  237

GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 7, 66

Gaspar SABATER, "Rus o el triunfo de la sensibilidad", Galeria Galnova, Madrid 1977

GALERIA JAUME III, Catàleg exposició del 15 al 27 de setembre de 1980

Joan OLIVER FUSTER, "Rus", 'Las Artes', Catàleg de pintors, escultors i ceramistes a Mallorca, Basilio Baltasar ediciones, pàg. 240-241, Palma 1990

Virgínia GARRIDO VERD, "Presentación", catàleg exposició Rus a la Galeria Sampol Sampol, Palma 2010

Josep BAUZÀ PIZÀ, "Adéu a Trinidad Huertas Rus i José L. González "Tudanca", Diari de Balears, 26-IX-2011, Palma

Miquel Ramon Font (Puigpunyent, Mallorca, 27 de gener de 1925 – Palma, 5 d’agost de 2011)

Prevere i formador.

Estudia al seminari diocesà de Sant Pere, on és condeixeble de Miquel Moncadas Noguera i Guillem Payeras Bujosa. És ordenat de prevere pel bisbe Joan Hervàs el 27 de juny de 1948, als 23 anys.

És vicari parroquial de Santanyí i, posteriorment, de Sant Magí (Palma). A proposta de Miquel Moncadas, rector del seminari menor, és nomenat superior del seminari (1950-57). El 1957 és designat rector de la parròquia de Crist Rei (Es Viver), que coneix arran dels serveis que hi presta durant els any que resideix al seminari de Son Gibert. Amb motiu de fer els 70 anys, és nomenat capellà del santuari de la Bonanova (Palma). Jubilat (2000), presta serveis de suport en el cementiri de Palma i en el de Bon Sossec (Marratxí). Passa els darrers anys a la residència sacerdotal de Sant Pere i Sant Bernat, on mor als 86 anys d’edat. La missa concelebrada en sufragi de la seva ànima, presidida pel bisbe Jesús Murgui, té lloc a la parròquia de Santa Eulàlia (Palma) a les 20 h de l’11 d’agost de 2011.

Senzill, recte, auster, respectuós i dialogant, s’esforça a fer-se entendre i, alhora, a entendre els que el rodegen. És professor del tercer curs de llatí del seminari durant els mesos d'octubre i novembre de 1955. Ocupa temporalment el lloc que deixa vacant Francesc Suárez Yúfera en traslladar-se a la diòcesi de Ciudad Real. Espera i desitja ser confirmat en el càrrec, però el nomenament recau en Joan B. Munar Ramis, aleshores nou canceller secretari del bisbat i rector de la parròquia de Sant Jaume (Palma).

Amb 15 anys vaig tenir l’oportunitat d’assistir a les seves classes de llatí, que imparteix amb brillantor, seguretat i un molt accentuat sentit pedagògic. Sempre està disposat a repetir amb paciència les explicacions donades i a ampliar-les, si convé.

Miquel Moncadas Noguera (Muro, Mallorca, 19 de setembre de 1921 – Solsona, Catalunya, 5 d’agost de 1989)

Prevere, teòleg i bisbe. Fill de Miquel i Antònia, té dos germans més joves, Antoni i Joan. Estudia el batxillerat i fa la revàlida (1940) amb excel·lents qualificacions. Tot seguit ingressa en el seminari diocesà de Sant Pere, de Mallorca. Rep l'ordenació sacerdotal de mans del bisbe Joan Hervàs en el monastir de Lluc el 1947. És condeixeble de Guillem Payeras Bujosa i Miquel Ramon Font. El 1948 es llicencia en teologia a la Pontifícia Universitat de Salamanca.

Nomenat (1948) rector del seminari menor, ho és durant 8 anys (1948-56), en els quals compta amb el concurs de Guillem Payeras com a director espiritual del centre i Miquel Ramon com a prefecte dels estudiants. Arran del nomenament de Francesc Payeras Mulet com a rector del Seminari, cessa en el càrrec i és nomenat (1956) professor de religió de l’Institut Ramon Llull i de l’Institut Joan Alcover, de Palma. Alhora es nomenat director del Centre de Formació Social de Can Tàpera (1956-68), on es dedica a la predicació d’exercicis espirituals i a la promoció del Moviment Familiar, del qual és consiliari diocesà i viceconsiliari nacional. Alhora impulsa a Mallorca els cursets de Renovació Cristiana, inspirats en el Moviment per un Món Millor, fundat pel P. Ricardo Lombardi, jesuïta, que aleshores tenia la seu a un modern edifici de Castelgandolfo. A més, dirigeix l’oficina diocesana d’informació de l’Església de Mallorca.

Designat (1968) bisbe de Menorca, pren possessió del càrrec el 2-II-1969 i l’ocupa durant 8 anys. Al llarg del seu pontificat a l’illa transforma el santuari de Monte Toro en casa d’espiritualitat i fomenta la formació teològica dels preveres i les religioses. És president de la subcomissió de Pastoral Familiar i president de la comissió de Turisme i Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola.

Traslladat al bisbat de Solsona, pren possessió del càrrec l’1 d’abril del 1977. Coincidint amb la democratització del país, es manifesta ferm partidari de la separació de l’Església i els poders públics. D’altra part, s’aplica a donar compliment a les orientacions del Concili Vaticà II. Cedeix part del Palau Episcopal al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i ubica la seva residència en un pis de l’edifici. Promou la remodelació de la Casa d’Espiritualitat del Miracle i de l’hospital geriàtric de Solsona. A més, institueix el Consell Diocesà de Pastoral. A la Conferència Episcopal Espanyola manté la presidència de la subcomissió de Pastoral Familiar i a la Conferència Episcopal Catalana és responsable de Pastoral Familiar i Joventut. Destaca com a defensor de la normalització de l’ús de la llengua catalana. Mort a Solsona als 67 anys, descansa a la nau central de la catedral de Solsona.

Vaig tenir motius diversos de relació personal amb Miquel Moncadas. Record que el 1959 vaig demanar al pare autorització per anar a estudiar a Roma. No vaig tenir èxit, perquè ell pensava que em convenia anar-hi més endavant. Aleshores vaig decidir visitar Miquel Moncadas a la seva casa del carrer Tizià, de Palma. Li vaig explicar el cas i li vaig demanar ajut per convèncer el pare. Després de pensar-s’ho uns dies, va acceptar la comesa. Seguint indicacions meves, va demanar el concurs de Joan Rotger Niell, canonge i degà del Capítol de la Seu, persona a la qual el pare professava gran respecte. Els dos visiten el pare en el seu despatx de l‘Administració Principal de Correus i li raonen les coses de manera prou convincent. El pare accepta que me’n vagi a Roma en començar el nou curs (1959/60), que és el que jo desitjava. Record amb gran simpatia i amb emoció el servei que Miquel Moncadas em féu aleshores i la diligència amb la qual em prestà el seu ajut. Quan el 1969 vaig passar a treballar a la sucursal a Palma del Banc Atlàntic, dirigida aleshores per Joan Moncadas, el seu germà, vaig tenir l’oportunitat de saludar-lo novament.