lunes, 27 de febrero de 2012

Sebastià Jaume Adrover (Felanitx, Mallorca, 1 de desembre de 1929 – Palma, 26 de febrer de 2012)

Prevere, antic vicari i antic rector de la parròquia de Sant Bartomeu, d’Alaró.

Estudia al seminari conciliar de Sant Pere, de Mallorca, i s’ordena de prevere el 21 de juny de 1953. Tot seguit, és destinat a Campos com a vicari cooperador. El 1955 fa classes de religió al col·legi de La Salle, de Palma, i és el director espiritual del centre.

En un acte presidit pel bisbe de Mallorca, Jesús Enciso Viana, l’alumne de La Salle Francesc Fortesa Pujol, fa un parlament (1956) força crític amb el tractament que el bisbe dóna als cursets de cristiandat. Assistim a l’acte un grup d’amics i companys de Bartomeu Fortesa, germà de Francesc, ateses les expectatives que sobre la seva intervenció davant el bisbe s’havien aixecat. Ignorant la vàlua personal i intel·lectual de Francesc Fortesa, el bisbe creu que el parlament ha estat inspirat o, fins i tot, escrit per Sebastià Jaume, cosa per la qual el crida a l’ordre i li anuncia sancions, que no es produeixen arran dels informes que rep sobre la destacada capacitat de l’alumne i la seva sòlida independència personal. Aleshores, arran d’un viatge que fa Sebastià Jaume a Barcelona per assistir a unes sessions sobre cursets de cristiandat, el bisbe decideix destinar-lo sorpresivament a Alaró, un lloc petit i aïllat, sense explicacions. No es tracta d’una sanció canònica, per bé que sobre el fet plana el sobreentès general que la decisió respon a una voluntat certa de castigar, com ho reconeix el propi interessat en públic i en privat, de paraula i en entrevistes que anys més tard fa a la premsa.

El 1956 arriba a la parròquia d’Alaró i aviat s'integra en el poble. Durant molts d’anys, impulsa activitats d’animació del jovent. Munta un grup escolta, crea un equip de futbol i organitza sessions de teatre, excursions, actes culturals, etc. Converteix el casal parroquial de Can Campaner en lloc de trobada de joves i centre d’activitats religioses, culturals i esportives. En aquest context, crea el Grup Esplai Cercle d’Estudis. Funda una revista parroquial i organitza campaments d’estiu al Castell d’Alaró.

El 1973 el bisbe Teodor Úbeda el nomena rector de la parròquia d’Alaró. Continua amb la tasca d’impulsar activitats juvenils destinades a l’animació del jovent i dels grans. Col·labora amb la recuperació dels cossiers d’Alaró (1992), impulsa la restauració de diverses capelles de l’església, promou el canvi de la coberta del temple parroquial, fa la substitució del sistema elèctric de l’església i restaura l’orgue. Compatibilitza la tasca pastoral amb les classes al CIDE, on coincideix amb Josep Noguera.

El 2005, en fer els 75 anys, es jubila i cessa com a rector de la parròquia, per bé que continua residint al poble i prestant-hi els serveis propis del seu ministeri. El substitueix el seu amic i company Josep Noguera Arrom.

En el curs dels darrers anys, el poble li dedica diversos homenatges de simpatia i afecte. Amb motiu del 50è aniversari de la seva ordenació sacerdotal (2003) s’organitzen diversos actes de reconeixement, l’ajuntament li encarrega el pregó de les festes de Sant Roc i es dóna el seu nom a la plaça de l’església amb motiu del 50è aniversari de la seva arribada a la parròquia (2007). El dia primer de maig de 2011 es compleix un dels seus somnis, tornar al Castell d’Alaró per visitar l’oratori de la Verge del Refugi. Fa el viatge, amb helicòpter, acompanyat dels antics donats de l’hostatgeria del Castell, Maria Fiol i Gabriel Ferrer. Deu mesos després, mor a Palma als 82 anys. Descansa al cementiri municipal d’Alaró.