Professor universitari i autor d’una extensa
obra poètica, narrativa, teatral i assagística. També tradueix al català obres
de la literatura universal. Fill d’una família benestant (el pare era el notari
de Manacor), és el segon de sis germans. Passa la infantesa i l’adolescència
entre Manacor, Palma i el Mal Pas (Alcúdia), on la família resideix els estius.
El 1939 la direcció de l’Institut
Ramon Llull, de Palma, li reconeix la validesa dels estudis
realitzats fins aleshores i el declara apte per cursar el setè curs de
batxillerat, que fa el 1939-1940. El juny de 1940 es presenta a l’examen d’estat,
que aprova. Marxa a Madrid per estudiar dret (1941 i 1942). Es trasllada a Barcelona
(1943-1946), on es llicencia en dret (1946), mentre multiplica les seves
lectures literàries. Entre 1946 i 1948 fa el servei miliar a Menorca. Acabat el
servei militar, resideix un temps a Madrid per passar, tot seguit, a Barcelona,
mentre desplega una intensa activitat lectora. El 1972 es llicencia en
filosofia i lletres i el 1976 es llicencia en llengues romàniques i es doctora
en filologia catalana. El 1968 fixa la residència a Barcelona al costat de la
seva parella, Maria Aurèlia Capmany. És professor de literatura catalana i de
crítica literària a la
Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona (1970-1988), el
1984 és nomenat catedràtic de filologia catalana i entre 1986 i 1988 és director
del departament de filologia. Com a poeta escriu L’hora verda (1952), El dolor
de cada dia (1957), Sonets a Eurídice
(1961), Dos viatges per mar (1962), Terra negra (1967), etc. Com a dramaturg
escriu El miracle de Fàtima (1958), N’Espardanyeta (1967), Manicomi d’estiu (1968), etc. Com a
narrador escriu els contes Les quatre
llunes (1968) i altres. També escriu
les novel·les Tertúlies a Ciutat
(1978), La vida fàcil (1987), Els intocables (1987), Els sants innocents (1989, Visca la revolució, L’equip assassinat (1989), etc. Com a assagista publica Llorenç Villalonga i la seva obra
(1980), Llorenç Villalonga o la
imaginació raonable (1988), Síntesi
d’història de la literatura catalana, etc. Publica nombroses col·laboracions a la premsa (Avui, Affar, L'Avenç, Serra d'Or, Lluc, El Mirall, Última Hora, Diario de Mallorca, etc.). És guardonat amb els premis
literaris Joan Alcover
(1961), Carles Riba (1967), Víctor Català (1968) i amb el premi Ciutat de Palma
de novel·la (1955). El 1988 és guardonat per la Generalitat amb la creu de Sant
Jordi. Mor a causa d’una pneumònia als 67 anys. El Centre Públic d’Ensenyament
Infantil i Primari (CEIP) de Manacor porta el seu nom. Un carrer de Manacor i un de Palma duen
el seu nom. Pòstumament, rep el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra
Cultural Balear (1996). Té una entrada a la GEM. El seu estil es caracteritza pel l'us d'un to iirònic i humorístic, l'admiració que sent pel món clàssic, sobretot, pel llatí i per la influència que reflecteix de Llorenç Villalonga.
Bibliografia
GEM, 18,
125-126.
Gabriel BIBILONI, Els carrers de Palma, pàg. 406,
GB ed., Palma, 2012.
Joan PLA, Las
Orlas, pàg. 101, P i P ed., Palma, 1989.
Pons,
Margalida PONS, Jaume Vidal Alcover,
LletrA, Barcelona, 1998