Prosista, poeta, gramàtic i professor. Estudia a l’Institut Balear i cursa humanitats
al Seminari diocesà de Mallorca. Obté el títol de preceptor de llatí i
humanitats a la Facultat de filosofia i lletres, però mai no acaba la llicenciatura. Deixeble
de Marià Aguiló
Fuster , es dedica sobretot a l'ensenyament. Ingressa a l’Ateneu Balear (1867) i n’ocupa el càrrec
de secretari. Participa en la fundació i en la redacció de La Dulzaina (1868-1869), col·labora amb publicacions religioses com
El Áncora (1880), El Eco del Santuario (1891-1892) i el Semanario Católico (1888-1891). Fa part
del grup de redactors de la
Revista Balear
(1872-1874) i del Museo Balear
(1875-1877 i 1884-1888). Com a poeta guanya la viola als Jocs Florals de
Barcelona (1871) i la flor natural, l’englantina i és proclamat mestre en gai saber
el 1873 El 1881 guanya el primer premi del Certamen del Mil·lenari de
Montserrat. Gran lector de Schiller, escriu el drama històric Les noces de l’infant, protagonitzat per
l’infant Jaume, fill de Jaume III. Com a gramàtic, publica Programa de gramàtica mallorquina (1991), La desinencia del pural femenino
(1874). Té una entrada a la
GEM. Amb el suport de la Diputació de les Balears publica
pòstumament l’obra Gramática de la Lengua Catalana
(1915). L’Ajuntament de Palma el
proclama fill il·lustre i els anys 20dedica un carrer de la ciutat a la seva memòria..
Bibliografía
GEM, 6, 21-22
No hay comentarios:
Publicar un comentario