miércoles, 2 de marzo de 2011

Tomàs Navarro Suau (Palma, 21 de desembre de 1926)

Militar, oficial de secretaria de Creu Roja i vocal del seu Comitè provincial.

Nat a Palma el dia de Sant Tomàs, rep el baptisme el dia de Sant Tomàs Becket. Fill de Tomàs, carrabiner, i Magdalena, és el menor dels seus germans, Magdalena, Josep i Antoni.

Fa els estudis primaris a l’escola graduada i als 14 anys ingressa com a educand de banda al Regiment d’infanteria. És promogut a corneta i als 16 anys, com a fill de militar, passa a soldat i és ascendit a corneta d’ordres. S’examina de caporal de segona i aprova l’examen abans de tenir l’edat reglamentària per ser-ho. Passa 7 anys com a caporal de segona abans d’ascendir a caporal de primera. Durant 25 anys és sergent, la qual cosa li permet de casar-se (1952). Passa al cos d’oficines militars i compleix serveis a la Caixa de Reclutament, Capitania, Govern militar, Intervenció i a la Prefectura de Sanitat, on coneix Gabriel Roig. Ascendeix a tinent, capità i, finalment, a comandant (1984). Un any després passa a la situació de reserva activa amb 59 anys (1985).

El gener de 1966, sota la presidència de Gabriel Villalonga Olivar, s’incorpora a l’oficina provincial de Creu Roja com a oficial de secretaria amb un sou de mil pessetes mensuals. Substitueix Pere Massanet Sampol que havia demanat la baixa després de 15 anys de servei. De bon començament s’encarrega de les altes, baixes i liquidacions de la Seguretat Social. Aleshores hi ha 5 o 6 persones d’alta. El 1977 és designat vocal de la junta directiva de Palma, on inicialment fa funcions de secretari d'actes. El 1980 assumeix el càrrec d’oficial major de l’oficina i rep el nomenament el 2 de març de 1982. Treballa a Creu Roja durant 21 anys (1966-1987) i fa part de la junta directiva provincial durant 10 anys (1977-1987). El 8 de març de 1975 és guardonat amb la medalla de plata de Creu Roja.

Recorda amb simpatia i admiració el president Ferran Villalonga, guarda molt bon record d’Anna Bucher, la senyora Bebé, i de les germanes Maria i Magdalena Jaume. S’enorgulleix d’haver seleccionat com a ajudants Gabriel Roig i Joan Batle. Recorda amb emoció la monja que sota mà li lliurava un complement de sou de 500 ptes. mensuals. Recorda anècdotes hilarants com la d’una voluntària presumida que es queixà d’allò més, davant el secretari i davant el president, perquè havia rebut una invitació escrita en còpia de paper carbó.

Casat amb Maria Febrer, és pare de dos fills i una filla. Afeccionat a la pintura, s’hi dedica amb intensitat a un taller que es munta al fons del jardí. Fa paisatges, marines, composicions de figura, natures mortes i escenes nocturnes. Presideix la sala menjador una esplèndida tela del Pi de Formentor feta anys enrere. Senzill, sincer, auster, modest i lúcid, conserva el sentit de la ironia i de l’humor de la joventut.

Gesina Harmanna Elisabeth Mertens "Ingrid Mertens" (Groningen, Holanda, 24 de gener de 1946 - El Terreno, Palma, 1-3 de febrer de 1985)

Infermera diplomada i voluntària de Creu Roja.

Filla d’Harmannus Van Den Berg i d’Elisabeth Maria Luchtenberg, té un germà, Pieter Harmannus Van Den Berg, funcionari públic, resident a Holanda. Estudia a Holanda i Alemanya, on es titula en infermeria.

Casada (1969) amb Karl Mertens (Budapest 1907), agent immobiliari, de nacionalitat austríaca, no tenen descendència. Estableixen la residència al xalet Villa Aulis, de la urbanització de Cala Romàntica (S’Estany d’en Mas), Portocristo (Manacor). Munta a casa seva un lloc de socors, on atén persones malaltes i accidentades de les urbanitzacions de Cala Romàntica i Portocristo Novo i indrets propers, a les quals presta serveis de primers auxilis i altres propis de la seva professió.

Com a voluntària de Creu Roja, és elegida vicepresidenta de la secció de Creu Roja de la mar a Portocristo, quan aquesta secció es constitueix a l’Hotel Perelló el 6 de juny de 1979. Posteriorment, és elegida (1984) vocal de la comissió provincial. El 1976 és guardonada amb la medalla de plata de la institució, que li és lliurada a Manacor pel president provincial, Ferran Villalonga Trullols, en un acte al qual assisteixen el batle de Manacor, Rafel Muntaner Morey “Coca”, la presidenta d’honor de Creu Roja a les Balears, Antònia Villalonga Coll, i el president de Creu Roja a Manacor.

Per cobrir les necessitats de Creu Roja a Portocristo sol•licita a l’assemblea de Creu Roja de la ciutat de Darmstadt (Hessen, Alemanya) la donació d’una ambulància de segona mà. Ella havia estat voluntària d’aquesta assemblea quan cursava a la ciutat els estudis d’infermeria. Li és enviada (1977) una ambulància de marca Mercedes, amb els emblemes i inscripcions de la Creu Roja alemanya. Pintada de nou, l’ambulància presta serveis a Portocristo durant uns anys, per passar, després, a Palma. Es manté en servei fins a finals de 1993. Amb motiu del rodatge d’una pel•lícula, el productor s’interessa per l’ambulància. La repara, la repinta i posa el motor a punt. Feta la filmació prevista, la retorna a Creu Roja.

Coneguda com a Ingrid Mertens, ocasionalment s’agrada de recordar el seu cognom de fadrina, Van Den Berg o Vandenberg. Resta vídua el 1978 (13-X-1978) i trasllada la residència a El Terreno (Palma). Després de gairebé 15 anys de residència a Mallorca, mor sobtadament els primers dies de febrer de 1985, als 39 anys, i és inhumada al cementiri de Palma. Destina una part de l’herència a Creu Roja de les Balears.