viernes, 1 de agosto de 2014

Josep Ignasi Valentí Fortesa (Palma, 1856- Barcelona, 1924)



Escriptor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear, cursa la carrera de magisteri i es llicencia (1883) en filosofia i lletres a la Universitat de València. Es doctora (1897) en filosofia i lletres i es llicencia en teologia al Seminari de València. Escriu sobre temes religiosos, d’espiritualitat, de crítica literària, biogràfics i d’apologia. És autor de les obres Fray Luis de Granda, ensayo biográfico y crítico (1889), Apología sobre la exposición que hizo el gran poeta lírico Fr. Luis de León acerca del libro de Job (1894), La mujer en la historia (1896), San Bruno y la orden de los cartujos (1898), El padre Juan de Mariana (1887, 1897), Los benedictinos de San Mauro (1899), Fray Jerónimo de San José (1902), Santa Teresa y el género epistolar (1912), El doctor José Miralles Asbert (1916), Dues crisis en la vida de Ramon Llull (1934) i moltes altres. Col·labora a la premsa confessional com El Católico Balear y Correo de Mallorca. El 1915 és designat vocal de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics. És membre corresponent de la Real Academia de Buenas Letras de Sevilla, de l’Acadèmia de Sant Tomàs d’Aquino de Barcelona, de la Nacional de Reims (França) i altres. Un carrer del Secar de la Real porta el seu nom des del 1970. Casat, és pare de Joan Ignasi Valentí Marroig. Fa part de la relació d’alumnes il·lustres de l’Institut elaborada el 1952 i de la galeria de professors i alumnes il·lustres del centre que es mostra a la sala de professors. Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.