Catedràtic d’institut de física i química.
Membre d’una família dedicada a l’ensenyament, és fill de José Casares Gil,
catedràtic de física i química de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de
Barcelona i nét d’Antonio Casares Rodríguez, catedràtic de química de la
Universitat de Santiago. El seu pare és nebot de Ramon Gil , catedràtic de física de la Universitat de
Santiago. Es llicencia en ciències exactes i físiques i es dedica a
l’enseyament. Oposita a càtedra d’institut el 1932 als 32 anys. Nomenat
catedràtic el 15 d’agost de 1932, exerceix la docència a l’Institut de Ceuta
fins que arran de l’esclat de la guerra civil és inhabilitat en ser considerat
republicà i per llegir la revista Nueva Pedagogía , tractada de comunista. Acabat el conflicte,
presenta recurs contra la sanció, que guanya i es reincorpora a la docència. El 1953 obté per concurs de trasllat la càtedra de física i química de l’Institut
“Ramon Llull” de Palma, on exerceix successivament els càrrecs de cap
d’estudis, secretari i vicedirector. Publica a la revista Anales de la Sociedad Espanyola
de Física i Química els articles La
hidroxilamina como agente de precipitación (1930) y La didroxilamina como agente de precipitación (II) (1931). Amb la
col·laboració d’A. Casares publica a la mateixa revista Sobre la investigación cualitativa
del flúor en los huesos (1930) i Método
rápido para descubrir y determinar el flúor en las aguas minerales (1930). Escriu
i publica l’obra titulada Refutación de
los fundamentos de la Relatividad (1952) y Hacia una nueva física (1953). És membre de l’Instituto de Estudios
Jienenses. Mor a Palma als 79 anys.
lunes, 24 de noviembre de 2014
domingo, 23 de noviembre de 2014
Jaume Lladó Ferragut (Selva, Mallorca, 1886 - Palma, Mallorca, 1975)
Historiador i professor. Cursa el batxillerat a
l’Institut General
i Tècnic de Palma amb la promoció 1903-1909. Estudia filosofia i lletres
(secció d’història) a les universitats de Barcelona i València. Treballa com a
cronista oficial de Selva (a partir del 1937) i com a arxiver de l’Ajuntament de Palma.
Ordena i publica els catàlegs de nombrosos arxius municipals i parroquials de
Mallorca, els arxius dels templers i els dels hospitalers (1944), els de la Universitat Literària
i els de l’Estudi General Lul·lià (1946). Temblé publica els Llibres de la Mercaderia i el Llibre del Consolat de Mar (1955). Durant
31 anys, entre l’octubre del 1925 i la seva jubilació (1956), és professor
auxiliar interí (1925-1930) i professor auxiliar numerari de lletres de
l’Institut de Palma (1930-1956), on també s’encarega de la biblioteca. És autor
de Historia del Estudio General Luliano
de Mallorca y de la Universidad Literaria
de Mallorca (1973). Publica nombrosos articles a revistes científiques i al
Correo de Mallorca. Rep l’Encomanda
d’Alfons X el Savi i és acadèmic corresponent de la Real
Academia de la Historia.
Un carrer de Palma i
un de Selva i una plaça de Ses Salines duen el seu nom. Té una entrada a la GEM.
Mor a Palma als 89 anys.
Bibliografía
GEM, 7, 294-295.
Gabriel BIBILONI. Els
carrers de Palma, GB editor, Palma, 2012.
VIQUIPÈDIA. Jaime Lladó i Ferragut.
ENCICLOPÈDIA.CAT. Jaume Lladó i Ferragut.
VIQUIPÈDIA. Jaime Lladó i Ferragut.
ENCICLOPÈDIA.CAT. Jaume Lladó i Ferragut.
sábado, 15 de noviembre de 2014
Joan Comes Camps (Alaior. Menorca, 23 de gener de 1900 - Mèxic DF, 18 de gener de 1979)
Mestre i antropòleg.
Fa el batxillerat com a alumne lliure de l’Institut de Palma amb qualificacions
brillants. Obté el títol de mestre a Madrid i el 1921 se gradua com a inspector
de primer ensenyament. Exerceix la professió a Girona, Santa Cruz de Tenerife i
Lugo. Amb una beca de la Junta de Ampliación de Estudios a la Universitat de
Ginebra i a l’Institut de Ciències de l’Educació es titula en pedagogia (1939).
De tornada a Espanya, es destinat a Segovia i a l’Institut, on es titula en
pedagogía. De tornada a Espanya, és destinat a Segovia i a l’Institut de
Ciències de l’Educació (1933-1936), on ocupa el càrrec d’inspector de serveis a
l’estranger de la Junta de Relaciones Culturales (1933-1936). Durant la guerra
civil espanyola ocupa diversos càrrecs públics fins que el 9 de febrer del 1939
passa a França, marxa a París i, després, s’estableix a Ginebra (Suïssa) on es
doctora en antropologia. Es trasllada a Rotterdam per embarcar cap a Mèxic. Allà
es dedica a la investigació antropològica, a la docència i a la publicació dels
resultats dels seus treballs. Nomenat (1978) doctor honoris causa per la Universitat Complutense ,
mor a la ciutat de Mèxic poc abans de viatjar a Madrid.
martes, 11 de noviembre de 2014
Joan Aguiló Valentí "Cera" (Palma, Mallorca, 1867- 2 de gener del 1933)
Advocat, terratinent i polític. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la
promoció que es titula el 1883. Tot seguit es l licencia en dret. És regidor
(1920-1922), tinent de batle (1922-1926) i batle (1927-1930) de l’Ajuntament de
Palma. Celebra el VII Centenari de la Conquesta de Palma pel rei Jaume I.
Asfalta els carrers principals del raval de Santa Catalina i posa els fonaments
del grup escolar Jaume I. Propietari de Son Joan Arnau (Sineu i Lloret de Vistalegre) i d’altres possessions, rep en herència del seu pare la propietat del rafal del Secar de la Reial i una part del cabal de
la font d’en Baster. Mor als 65 anys. Té una entrada a la GEM.
lunes, 10 de noviembre de 2014
Vicenç Jasso Garau (Palma, Mallorca, 21 de juliol de 1934)
Pedagog
i investigador. Acaba els estudis primaris (1942-1944) a l'Escola preparatòria de l'Institut Ramon Llull (Palma) i fa
els secundaris a l’Institut
Ramon Llull (1944-1951). Supera l’examen d’estat amb la
qualificació d’excel·lent i premi extraordinari. Tot seguit cursa els estudis
eclesiàstics al Seminari de Sant Pere (1951-1958) i s’ordena de prevere el
1959. Secularitzat (1971), obté el títol de mestre (1973). A la Universitat de
Barcelona es llicencia en filosofia i lletres (secció de pedagogia) (1977) i es
doctora en pedagogia (1982) amb la tesi Cultura y educación. Un estudio en antropologia
cultural. La transmisión de los sistemas culturales a través de los cuentos
populares, dirigida pel Dr. Miquel Bertran Quera, que aprova amb la qualificació
d’excel·lent.
Exerceix de vicari “in càpite” a Biniamar
(1959-1962) i de rector de Selva (1962-1971). Exerceix de mestre de primària
(1974-1982). Des del 1977 és professor contractat de la UIB (1977-1985). És
professor titular d’escola universitària (1985-1998) de teoria i història de
l’educació. El 1998 accedeix a càtedra, que exerceix tot al llarg de 6 anys
(1998-2004). Durant 10 anys (1992-2002) és secretari de la Facultat de Ciències
de l’Educació de la UIB. Es
jubila el 2004.
Fa la tesi de doctorat sobre les rondalles de
Mn. Antoni M. Alcover a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat
de Barcelona. Sobre el mateix tema amplia la investigació i en col·laboració
amb Catalina Torrens Vallori publica, entre altres, les obres següents:
- L’entorn natural i el medi cultural a les
rondalles mallorquines (1998).
- Fantasia, realitat i il·lusió. El sorprenent
encís educatiu de les rondalles mallorquines (1999).
- Les rondalles mallorquines. Identitat i etnografia
(2007)
- La religiositat popular en les rondalles
mallorquines (2013).
- Les rondalles mallorquines (2013).
- La cuina en les rondalles mallorquines
(2013)
A més, ha publicat articles i col·laboracions
a diverses revistes científiques i de divulgació. Casat (1971) amb Catalina
Torrens Vallori, són pares d’una filla i d’un fill.
sábado, 1 de noviembre de 2014
Manel Cirer Arbona (Palma, Mallorca, 1860 - 1 de setembre de 1940)
Agent
d’assegurances, articulista, polític i directiu de la Creu Roja. Estudia
el batxillerat a l’Institut
Balear amb la promoció que es titula el 1876. De jove milita
en el Partit Lliberal Fusionista. Més endavant milita en el Partit Republicà
Federal i en el Partit Republicà Federal Socialista. Quan es constitueix
(8-IV-1934) el Partit d’Esquerra Republicana Balear, n’és designat president
honorari, segons consta als estatuts fundacionals. A les eleccions del novembre
de 1911 és elegit diputat de la Diputació Provincial pel partit republicà
juntament amb Miquel Trian Villalonga. A les eleccions de 1931 és elegit
regidor de l’Ajuntament de Palma. Pren part en la vida cultural de l’illa a
través de la publicació d’articles d’opinió i de crítica de pintura, participa
en societats com l’Associació d’Artistes Pintors (1911-1915), de la qual és
tresorer; i lidera d’iniciatives com la d’aixecar a Palma un monument a Ramon
Llull, motiu pel qual visita (23-XI-1912) el batlle de Barcelona i s’entrevista
(octubre de 1913) amb el
president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba. Juntament
amb Baltasar Champsaur, Josep Monlau, Eusebi Estada i Alexandre Rosselló fa
part de la Junta directiva de l’Ateneu Balear elegida el
1888, en la segona etapa de la institució.Dicta conferències i publica articles d’opinió sobre
temes d’actualitat en els quals defensa posicions
nacionalistes, catalanistes, progressistes i republicanes. Dirigeix (1884-1985)
el setmanari Ecos y Brisas, col·labora
(1899) a la revista Fígaro i als diaris La Almudaina i La
Última Hora. Com a agent d’assegurances, té el despatx al
carrer de Can Vallori, núm. 2, de Palma.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)