lunes, 3 de enero de 2011

Ricardo Burguete Lana (Saragossa, 3 de febrer de 1871 - València, 18 de març de 1937)

Militar, acadèmic, escriptor, soci i voluntari de Creu Roja.

Estudia a Saragossa i als 14 anys ingressa (1885) a l’Acadèmia General Militar (Saragossa). Amb la graduació de tinent d’infanteria intervé a la campanya de Melilla de 1893. Participa a les guerra de Cuba i pels seus mèrits es distingit amb la creu laureada de San Fernando i l’ascens a capità. Destinat a Filipines és ferit en acció i ascendit a comandant per mèrits de guerra. Posteriorment és ascendit a tinent coronel per antiguitat. Participa a la campanya de Melilla de 1909-1910 i és ascendit a coronel pel seu comportament en el combat de Beni-buifur.

Amb el grau de general de divisió és nomenat alt comissari al Marroc i cap de l’exèrcit d’Àfrica. Com a tinent general ocupa les capitanies generals de Burgos i Madrid. Tot seguit és nomenat (1928) director de la Guàrdia Civil i, després, president del Consell Suprem de Guerra i Marina.

És dóna d’alta com a soci de Creu Roja el 28 de gener de 1897, als 25 anys, i ho és tota la vida. Entre juliol de 1900 i juny de 1901 és soci de Creu Roja a Palma. Causa baixa el 6 de juny de 1901, en ser destinat a Barcelona. El 1933, a petició pròpia, és nomenat president nacional de Creu Roja Espanyola. Essent president nacional viatja a Palma i s’allotja a l’Hotel Almudaina, on es troba malament. Tracta de comunicar-se per telèfon amb l’oficina principal de Creu Roja a Palma, però no ho aconsegueix. Aleshores es comunica amb l’oficina de Santa Catalina, que li envia de seguida un metge perquè l’atengui. Poc després el visiten el president i el secretari de l’oficina de Santa Catalina, que són informats del caràcter lleu i transitori de la indisposició. El dia següent rep la visita de Manuel Cirer Arbona i Antoni Bernat Jaume, president i secretari de l’oficina de Creu Roja a Palma. Cessa en el càrrec de president nacional de Creu Roja Espanyola (1936) arran de l’inici de la guerra civil.

Estudiós de la història, escriu les seves memòries (actuacions a Cuba i Filipines), “Hágase Ejército” (2 volums), “Nuevos métodos de combate” i altres obres. Deixa inèdita la seva obra "Historia de Cataluña". És designat acadèmic de número de la Reial Acadèmia de la Història. Fidel a la República, es trasllada a València, on mor als 66 anys d’edat.