domingo, 8 de septiembre de 2013

Francesc Maura Montaner (Palma, Mallorca, 13 d’agost de 1857 – Fuenterrabía, País Basc, 6 d’octubre de 1931)

Pintor i dibuixant. Fill de Bartomeu Maura Gelabert, industrial de l’adoberia de pell, i de Margalida Montaner Llampaies, és el novè de deu germans. Estudia a l’Escola de Belles Arts de Palma, el 1876 es trasllada a Madrid per ingressar a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando, on és deixeble de Federico Madrazo, el taller del que visita amb freqüència. Amplia estudis a l’Acadèmia Espanyola de Roma el 1878 amb una beca de la Diputació Provincial de les Balears. Entre 1884 i 1886 torna a estudiar a Roma amb una beca de l’Estat, que guanya per oposició. Hi coincideix amb els mallorquins Cristòfor Pisà i Llorenç Cerdà.

Participa a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid de 1876, 1881, 1890, 1892, 1895, 1899 i 1901. A les de 1890 i 1892 obté medalla de segona classe i a les de 1895, 1899 i 1901 rep mencions honorífiques. Per oposició guanya (1900) la càtedra de dibuix de l’Institut de San Isidro (Madrid), que trasllada (1907) a l’Institut del Cardenal Cisneros (Madrid).

Pinta composicions de figura de temàtica bíblica, històrica, religiosa i costumista i retrats d’acord amb un estil academicista i neoclassicista amb influències de Joan Bauzà, de qui era amic. Pinta paisatges, paisatges urbans, jardins i marines sota la influència successiva de Carlos de Haes, Darío de Regoyos, Santiago Rusiñol i Antoni Fuster. Amb la barca d’Antoni Fuster surt sovint pel port de Palma a pintar. En algunes ocasions els dos pinten el mateix motiu amb resultats semblants. Treballa l’oli sobre tela i sobre taula, l’aiguafort, el dibuix al carbó, la tinta, el llapis i amb tècnica mixta i l’aquarel·la.

Són obres seves els retrats a l’oli d’Antoni Maura (1894), del pintor Joan Bauzà (agost de 1899), de Germán Gamazo Calvo, de Cristóbal Martínez de Herrera, etc. Fa el paisatge urbà La Glorieta, les teles Les dues germanes (1890) (Fundació Barceló), Al·lota en un jardí, La casta Susanna (1885), Agar i Ismael (1885), Sin labor (Ministeri de Treball), etc. Pinta jardins a la manera de Rusiñol: El parc del Retiro. Madrid (1930). Tracta temes de la costa de Mallorca (Costa de Mallorca, aiguafort), natures mortes, flors, notes costumistes i paisatges de Mallorca, Madrid i País Basc. Una de les seves obres més destacades és la titulada Como acaban, pintada a Madrid sobre bastidor de 111,5 x 200 cm.

Exposa individualment al Saló del Museu d’Art Modern (1927), al Cercle de Belles Arts de Madrid i a Mallorca, on mostra paisatges de Mallorca i del País Basc. Casat amb Joana Salas Sureda, és pare de 9 fills (Manel, Margalida, Francesc, Catalina, Joan Antoni, Carme, Teresa, Susanna i Ferran). Hi ha obra seva al Museu del Prado (actualment al Ministeri de Treball), Museu Municipal de Santander, Museu de la Rioja, Museu Municipal de Màlaga, Museu Municipal de Santa Cruz de Tenerife, Consell Insular de Mallorca, Fundació Barceló, col·lecció Salas (Mallorca), Hotel Son Vida (Palma) i altres col·leccions institucionals i privades. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.



Bibliografia

Margalida TUR, “Francesc Maura Montaner”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 3, pàg. 115-117, Pomomallorca ed., Palma, 1996. 

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Francisco Maura Montaner”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 66-67, L. Ripoll editor, Palma, 1981.

MUSEU NACIONAL DEL PRADO, Biblioteca en línia (on line), Francisco Maura Montaner.


GEM, 10, 365.



Francesc Maura Montaner, Retrat

Bartomeu Maura Montaner (Palma, Mallorca, 8 d’octubre de 1844 – Madrid, 18 de novembre de 1926)

Gravador i pintor. Fill de Bartomeu Maura Gelabert, industrial de l'adoberia de pell, i de Margalida Montaner Llampaies, és descendent per línia materna del pintor i gravador Joan Montaner Cladera (1744-1802) i germà de l’estadista Antoni Maura Montaner (1853-1925).

A partir de 1861 estudia a l’Escola de Belles Arts de Palma amb el professor Francesc Parietti Rigo (1814-1900 ca.). El 1868 es trasllada a Madrid per completar la formació a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat del la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, on és deixeble de Federico Madrazo i de Carlos Ribera.

Còpia atribuïda a Bartomeu Maura, La rendició de Breda (Velázquez), oli/tela


Com a pintor, el 1866 fa el retrat de Ramon Sureda Santacilia per a la galeria de fills il·lustres de l’Ajuntament de Palma. D’altra part, amb motiu del tercer centenari del naixement de Velázquez aporta (juny de 1899) a l’exposició commemorativa que organitza a Palma el Foment de la Pintura i l’Escultura, un conjunt de gravats i dues còpies a l’oli de Velázquez, una de La rendició de Breda (Les llances) i l’altra de Els bevedors. Es conserven algunes natures mortes de l'època de joventut.

A Madrid es relaciona amb Marià Fortuny, que el prega perquè realitzi un gravat perquè el vegi Carlos de Haes. Entre 1872 i 1893 és administrador de la Calcografía Nacional. El 1893 obté per oposició el càrrec de director artístic de la Fàbrica de Moneda i Timbre. El 1899 és nomenat gravador cap del Banc d’Espanya. El 1899 ingressa com a acadèmic numerari a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (abril 1899).

Com a gravador mostra una preferència creixent per la tècnica de l’aiguafort, que fa servir com a mètode de reproducció i com a mitjà de creació. Fa reproduccions de quadres dels grans mestres del Segle d’Or i  altres autors com Rosales, Ticià, Ribera, Mengs, Pradilla, etc. Destaca com a retratista de personatges del seu temps (Retrat de Joan Maura Gelabert, 1887) i com a il·lustrador de llibres d’art, religiosos, de viatges, etc. Dissenya bitllets del Banc d’Espanya, segells de Correus, medalles, diplomes, etc. La seva obra excel·leix per la pulcritud, precisió, perfecció tècnica, tractament artístic i realisme.

Bartomeu Maura Montaner, Retrat d'Antonio Cànovas del Castillo

El 1876 obté una primera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts per un gravat de “Las lanzas” i una medalla de l’Exposició Universal de Filadèlfia (EUA). El 1901 obté medalla d’or a l’Exposició Nacional de Belles Arts. Nomenat cavaller de la Reial Ordre de Carles III (1877), comanador d’Isabel la Catòlica (1883) i comanador de l’Ordre d’Alfons XII (1902), mor a Madrid, a la seva casa del carrer Velázquez, el 1926 als 82 anys.

La seva obra gràfica es conserva majoritàriament a la Calcografia Nacional, a la Biblioteca Nacional, a la Biblioteca de la Universitat de Navarra, etc., i a algunes col·leccions privades. Les obres de pintura, sobretot les còpies que féu de teles de Velázquez i d’altres grans mestres, reten actualment com a anònimes, per bé que n’hi ha d’atribuïdes pendents de validar (Las lanzas, Las hilanderas, La fragua de Vulcano, Los borrachos, etc.)

El 1928 va ser proclamat fill il·lustre de Palma. Un carrer de Palma duu el seu nom. L’actriu Carmen Maura (Carmen García Maura) és besnéta seva.



Bibliografia

Margalida TUR, “Maura Montaner, Bartomeu”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 3, pàg. 114-116, Palma, 1996.

María Dolores ARROYO, “Bartomeu Maura i Montaner (Vida i obra)”, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Barcelona, 1990.

Lluís RRIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Bartolomé Maura Montaner”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 58, Lluís Ripoll editor, Palma, 1981.