miércoles, 2 de enero de 2013

Antoni Barceló Veny (Porreres, Mallorca, 22 de setembre de 1949)

Economista, professor mercantil, gerent i assessor d’empreses i voluntari de Creu Roja. Fill de Gaspar i Catalina, fa part de la nissaga dels Barceló de Porreres. Estudia a l’Escola de Comerç de Palma, on obté (1969) el títol de professor mercantil. A la Universitat de València es llicencia en Ciències Econòmiques (1975).

Treballa com a delegat a les Balears de l’INFE (1984-1987), Instituto de Fomento de la Exportación (actualment ICEX , Instituto de Comercio Exterior). Presta serveis com a economista al Grup Medieval Times (1987-1989). És subdirector de CIMSA, empresa del Grup March (1989-1991). Entre 1991 i 2011 és gerent del Col·legi Oficial d’Arquitectes.

Ha estat professor d’anàlisi de projectes del màster Internacional de Turisme de la UIB (1995-1999). Ha realitzat estudis sobre els ferrocarrils de Mallorca, el transport marítim de mercaderies a les Balears, l’impacte econòmic dels ports de Palma i Alcúdia (Mallorca), la construcció a les Balears i d’altres temes És membre de l’equip redactor de l’informe econòmic anual de Sa Nostra i de la Memòria del CES (des del 2002). Membre del Cercle d´Economia de Mallorca, ha estat vocal de la junta directiva. Voluntari de Creu Roja, ha estat vocal (2004-2005) i és president del 2005 ençà de la Comissió de Finances de Creu Roja a les Balears. El 2011 és guardonat amb la medalla de plata. Casat (1975) amb Antònia, té una filla, que és economista.

Josep Balaguer Vallès (Inca, 13 de juny de 1869 – Palma, 16 de febrer de 1951)

Músic i soci de Creu Roja. Nebot del cantant d’òpera Francesc Mateu Nicolau (“Uetam”), l’acompanya com a pianista a les seves actuacions pels teatres d’Europa. És músic major de la banda del Regiment d’infanteria de les Balears (1897-1920) i, posteriorment, director de la banda del Regiment d’infanteria d’Inca. Participa a la fundació de l’Orquestra Simfònica (1947), de la qual és nomenat director honorari.

És soci de Creu Roja des de l’octubre de 1933. Mor a Palma als 81 anys. Llega a l’Ajuntament de Palma la casa familiar, dita Casal Balaguer, abans Can Blanes. Un carrer d’Inca i un de la barriada de Son Oliva Nou (Palma), duen el seu nom.

Pere Albertí Huguet (Palma, 21 de setembre de 1943)

Economista, especialista en economia del tercer sector i voluntari de Creu Roja. Fill d’Antoni i Maria, estudia a l’escola superior de comerç de Palma, on obté el títol de professor mercantil (1965). A la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) es llicencia en Ciències Econòmiques i Empresarials (1981). S’especialitza en economia de les empreses cooperatives i obté el títol de tècnic en direcció d’empreses cooperatives.

Com a professional ha treballat a Indústries Amengual (1966-1968), Companyia Balear de Pinsos (1968-1971), grup d’empreses Roxa (1971-1974) i Companyia Telefònica Nacional d’Espanya (1974-1998) fins que s’acull al pla de jubilacions avançades.

Ha estat professor associat del departament d’economia i empresa de l’Escola de Turisme de la UIB (1998-2000) i professor col·laborador dels cursos de postgrau de la UIB. Ha publicat articles de divulgació sobre economia de les cooperatives i temes socials a diaris i a les revistes “La Nostra Paraula”, “Comunicació”, “Lluc”, “Drets Humans de Mallorca” i al butlletí de la Unió de Cooperatives de les Balears. En el període 2001-2010 és col·laborador de la memòria del CES. Abans ho va ser de l’Informe Econòmic i Social de Sa Nostra.

Ha estat membre actiu del moviment escolta (MSC) (1991-1998), ha fet part de la junta directiva de l’Obra Cultural Balear (1991-1995) i de l’Associació Paraula (2000-2002). Des del 2001 és membre del Comitè d’Ètica de Caixa Colonya, de Pollença. Entre 2006 i 2011 ha estat conseller del Consell Econòmic i Social en representació de les entitats de l’economia social. És col·laborador i assessor de la Unió de Cooperatives de Treball de les Balears. És voluntari de Creu Roja i des del 2006 és membre de la Comissió autonòmica de Finances. És pare de dues filles.

Pilar Abbad Berger (Madrid, 15 de juny de 1904 – Palma, 18 de setembre de 1984)

Infermera titulada, voluntària i directiva de Creu Roja. Filla de Manuel Abbad Bonet, enginyer de mines, i d’Ana Maria Berger Martínez de Tejada, té dos germans, Josep i Manuel, i una germana, Ana Maria. Fa els dos cursos d’infermera auxiliar a Madrid, que supera amb la qualificació d’excel·lent. Rep la titulació el 3 de juliol de 1931 juntament amb la seva germana. Com a voluntària de Creu Roja li correspon el braçal núm. 3638.

Amb motiu d’una assemblea de Creu Roja a Madrid coneix el metge oftalmòleg mallorquí Joan Josep Fuster Miró. Dos anys després, se casen (desembre de 1933) a Madrid en una cerimònia religiosa oficiada pel P. Pedro Horcajo. Instal·len la residència a Palma, on contreuen matrimoni civil. A Palma es dóna d’alta (1936), juntament amb la seva germana, en el col·lectiu de dames auxiliars de la Creu Roja. La germana és destinada a l’Hospital Naval, on treballa tres anys (1936-1939). El matrimoni té quatre fills: Joan Josep, Maria Ignàsia, Anna Maria i Josep Enric.

És vocal de la junta directiva de l’hospital i, posteriorment, del comitè provincial. És elegida (febrer 1953) cap de les dames auxiliars voluntàries de Creu Roja i, posteriorment (1961), és elegida presidenta del col·lectiu. Imparteix classes pràctiques a l’escola d’infermeres. Li agrada la lectura i el treball de gestió. És guardonada (1960) amb la medalla d’or de Creu Roja en atenció als mèrits contrets com a voluntària de l’entitat durant més de 40 anys. Mare de Joan Josep Fuster Abbad, oculista, voluntari i col·laborador de Creu Roja, mor el 1984, als 80 anys d'edat. Descansa en el cementiri de Selva.

179 notes biogràfiques de voluntaris, socis, col·laboradors i amics de Creu Roja a les Illes Balears (1873-2012). INTRODUCCIÓ.


El present volum recull 179 notes biogràfiques de voluntaris, socis, amics, treballadors i col·laboradors de Creu Roja a les Balears que han aportat a l’esforç comú contribucions rellevants. La llista és incompleta a causa de les limitacions de la informació disponible, la brevetat d’aquestes pàgines i l’abundància de persones que han donat suport a l’entitat des de l’anonimat i la discreció.

Les notes biogràfiques que oferim es presenten per ordre alfabètic a fi de facilitar la cerca dels noms i el maneig del volum. En tots els casos, les persones biografiades han estat actives en els primers 140 anys de presència de Creu Roja a les illes (1873-2013). Molts consideren que la història d’una institució convé que no parli de les persones. Contràriament, nosaltres creiem que la referència a les persones que han protagonitzat els fets que conformen la nostra història és, en un cas com el que ens ocupa, un mitjà oportú i pertinent per retre un tribut d’admiració, agraïment i respecte, a totes les persones que al llarg dels anys han fet possibles els fruïts que la institució ha posat a l’abast de les persones vulnerables de la comunitat balear. 

Atribuir l’acció de beneficència del passat llunyà i les aportacions a l’acció d’intervenció i inclusió social del passat recent a les institucions (públiques, religioses, etc.) constitueix un reduccionisme que empobreix la visió de les coses. Al costat de les institucions, hi ha hagut a les illes una munió d’iniciatives individuals i col·lectivesque han sumat innumerables contribucions  que han estat més solidàries i més generoses que el que reflecteixen diverses anàlisis.

Pensem que el coneixement d’algunes de les persones que al llarg del període indicat han treballat en favor dels exclosos, marginats, malats, accidentats, oprimits i desemparats, pot servir per mostrar l’amplitud de l’àmbit que en el passat ha cobert la generositat d’individus solidaris, sense distinció de creences, ideologies, concepcions, querències, etc. Passa que la solidaritat és sobretot una virtut cívica a la qual són cridats tots els ciutadans als quals importa el sofriment, el dolor, l’abandó, la desempara, la malaltia, la discapacitat, la desigualtat d’oportunitats, l’explotació, els abusos, etc., que pateixen els febles, els vulnerables, els desafortunats.

Els voluntaris, socis i col·laboradors, de Creu Roja ens sentim afalagats i estimulats per l’exemple dels que ens han precedit en la realització d’una tasca que ens convoca a treballar organitzadament, incansablement, coordinadament, deixant de banda personalismes i protagonismes inconvenients. És molt el que podem aprendre dels homes i dones que amb el testimoni de les seves vides ens donen exemple de treball solidari, mantingut sense interrupcions, amb constància i a través de múltiples formulacions i expressions.

Mereixen una menció especial Manel Villalonga Pérez, Antoni Roca Vàrez i Marià Palerm Tur, promotors de la implantació de Creu Roja a Palma. Menorca i Evissa, respectivament.