lunes, 18 de septiembre de 2017

Miquel Alenyà Llançó (Alcúdia, 27 de març de 1678 – Palma, 4 de gener de 1751)

Notari i comerciant. Fill de Martí Alenyà (a) Roget, escrivent i causidic, i de Margalida Llansó, els dos d’Alcúdia (Mallorca), exercí de notari durant 37 anys. Arribà a ser l’escrivà major de Mallorca i l'escrivà major del Consolat de Mar. Fou notari públic i apostòlic a Alcúdia i, posteriorment, a Palma. Defensà la seva candidatura al notariat el notari Miquel Llobera, que exercia la professió a Palma. El seu protocol, que comença el juny de 1713 i acaba l’octubre de 1750, consta d’onze toms.

Fou persona de confiança dels Cotoner, administrador de l’heretat del noble Ferran Moix i administrador dels béns del notari Sureda. Ben relacionat amb els cercles xuetes dedicats al comerç exterior, sovint participà en els seus negocis. El seu llegat més important ve donat pels documents relatius a les activitats comercials i corsàries, inclòs el tràfic d’esclaus, a Mallorca durant la primera meitat del segle XVIII.

En possessió d’una fortuna considerable, contragué matrimoni (1-XII-1720) amb Elisabet Llobera, filla del notari Miquel Llobera i de Catarina Amorós, propietària de la finca de Sencelles dita s’Eriçal. Traslladà la seva residència habitual a Palma i establí el seu domicili al carrer dit de ses Minyones, abans dit carrer de n‘Alenyà en memòria de la seva rellevància social i personal.

Després d’una llarga malaltia, morí als 72 anys d’edat. Disposà ser sepultat a l’oratori de Sant Nicolau Vell. Instituí hereu universal el seu fill Martí, atès que el seu fill Miquel, clergue, havia rebut en herència de la seva mare la finca de s’Eriçal. També llegà en herència al seu fill Martí l’escrivania de la Universitat de l’antic Regne de Mallorca, d’acord amb les bases de la seva concessió. El notari Nicolau Roca Mora recollí el seu testament (15-IX-1750) i feu l’inventari dels seus béns (1751).