miércoles, 24 de abril de 2013

Vera Berthelot (Viena, 1912)

Ceramista i pintora. Als 14 anys marxa de casa seva i es trasllada a Roma, on assisteix a classes de dibuix, pintura i ceràmica amb el mestre Lípari. Becada per l’Acadèmia de Belles Arts de Roma, marxa al Marroc per ampliar estudis, que completa posteriorment a El Caire i Tunis. Estudia les tècniques de la ceràmica africana a Adis Abeba (Etiòpia). A Mèxic es familiaritza amb el coneixement de les tècniques indígenes. A més, fa cinema i teatre.

Nada Vera M. Schenk, se casa a París (1937) amb el pintor i escultor francès Robert Berthelot, amb qui té una filla, Anne Berthelot, que neix a Rabat (Marroc) el 1939. Després d’una estada amb el marit i la filla a Nova York, accepta la invitació de la seva tia-àvia Lene Schneider-Kainer per passar una temporada de descans a Cala d’or (Mallorca). Arriba amb la família el 1948 i el que havia de ser una estada temporal es converteix en residència definitiva. La tia fa edificar en un solar de la urbanització una casa per a la neboda, coneguda encara pel nom de “Can Berthelot”. Resol la necessitat d’un forn per a la cocció de la ceràmica gràcies a la cessió que obté de Josep Costa Ferrer d’un solar proper al que ocupa la seva casa. Allà munta un forn amb l’ajut econòmic de l’esmentat galerista i antiquari.

Atén nombrosos encàrrecs petits i grans. El 1970 fa el mur ceràmic “Les verges estúpides i les verges prudents” per a l’oficina principal de la Caixa de les Balears “Sa Nostra” a Manacor. Per encàrrec de la companyia Ibèria fa un mural ceràmic destinat a decorar l’oficina principal de l’empresa a les Balears, ubicada aleshores a la plaça del Mediterrani (Palma). Per a l’Hotel Punta Negra (Costa d’en Blanes, Calvià, Mallorca) realitza (1967) el mural ceràmic “El rei Jaume I marxa amb les tropes camí de Bendinat".

Exposa la seva obra a Rabat, Casablanca, Sélé (França), Cala d’or (Mallorca), Palma, Paris, Nova York, Boston i San Francisco. El 1937, mentre resideix a París, guanya juntament amb el marit, el primer premi d’un concurs de cartells amb la proposta que titulen “La bonne banane française”. L’import del premi els permet viatjar per Espanya, Itàlia, Europa central i Algèria.

La seva obra, focalitzada en la ceràmica, se caracteritza per un dibuix primitivista i en certa mesura ingenuïsta, que recorda l’estil del Romànic. Fa ús d’un cromatisme intens i vibrant, amb predomini dels vermells. Les seves composicions són equilibrades i es presenten ben contrastades. Sovint fa de model del marit. Té una entrada a la GEM.

El 1995 resta vídua i el 1999, amb el suport de l’Ajuntament de Palma, organitza juntament amb la filla una exposició antològica de l’obra del marit al Casal Solleric i l’edició d’un catàleg il·lustrat amb textos de Tomeu Pons, Joan Ramon Bonet i Margalida Tur.


Bibliografia

GEM, v 2, 103-104

Elena COSTA GISPERT i Esther GOZÁLBEZ FERRER, “Cuatro artistas en Cala d’or”, Estudis Baleàrics, febrer/setembre de 2004, núm. 78/79, pàg. 215-222, Palma

Catàleg, “Exposició de Robert, Vera i Anne Berthelot”, Ajuntament de Santanyí, 1993

Robert Berthelot (Oucques, Loire et Cher, França, 29 de desembre de 1913 – Palma, Mallorca, 18 de desembre de 1995)

Pintor i escultor. Entre 1925 i 1927 estudia a l’Escola de Belles Arts de Dijon (França), on obté una medalla d’or. El 1937 passa a l’Escola de Belles Arts de Paris, però abandona els estudis abans d’acabar-los perquè pensa que la instrucció tradicional destrueix la creativitat.

El 1937 se casa a Paris amb la pintora austríaca Vera M. Schenk, que a partir d’aleshores pren el nom de Vera Berthelot. Després d’uns mesos d’estada a Paris, viatgen per Espanya, Itàlia, Europa central i Algèria. El 1938 s’instal·len al Marroc, on neix la filla Anne (Rabat).

El 1940 és mobilitzat com a suboficial de l’exèrcit francès i el maig és ferit en combat prop d’Amiens. Després d’uns mesos de convalescència i recuperació, és llicenciat per invalidesa. Torna al Marroc, on treballa amb l’escultura fins que l’ha d’abandonar a causa de les seqüeles de les ferides de guerra. Aleshores se dedica plenament a la pintura sobre tela, sobre taula i al fresc.

El 1946 abandona el Marroc i s’instal·la a Nova York a instàncies d’un marxant important, però la dona no s’adapta a la vida de la gran ciutat. Amb l’objectiu de descansar unes setmanes accepten la invitació que els fa la pintora alemanya Lene Schneider-Kainer, tia-àvia de l’esposa perquè passin una temporada a la seva casa de Cala d’or (Mallorca). El que havia de ser una temporada de descans esdevé residència de caràcter definitiu. Es recordat per l’afecció que té d’anar amb la bicicleta a una velocitat molt moderada. Es trasllada a Palma solament una o dues vegades l’any per atendre gestions personals.

El 1949 pinta als murs de l’oratori de Cala Murta (Pollença) els cinc misteris de goig, la fugida a Egipte, sant Alonso Rodríguez, santa Catalina Tomàs, Juníper Serra i el beat Ramon Llull. El 1950 pinta els frescos de l’església de la Colònia de Sant Pere (Cala Ratjada) i els de s’Olivera (Palma). Entre 1958 i 1962 realitza el mosaic del mausoleu de la família March al cementiri de Palma amb escenes de l’Antic i del Nou Testament.

La seva pintura posa de manifest l’admiració de l’artista per Picasso, Gauguin i Miró. Fa ús d’una paleta en la que predominen els roses, verds i blaus, realitzats amb molt poca matèria. Li interessen sobretot els temes casolans i els populars amb presència de la figura humana, per bé que en els darrers anys cultiva una temàtica estilitzada, ingenuista i fantasiosa amb tocs d'ironia. També fa retrats. Sovint l’esposa li fa de model. La pinta diverses vegades asseguda a una cadira amb braços, mentre cus amb agulla i fil la roba de la casa. Defineix amb precisió les figures i a partir de 1980 s'acosta a l’abstracció.

En vida fa 18 exposicions individuals, amb la dona o amb la dona i la filla. Exposa a Pontarlier (França), Rabat, Casablanca, Sélé (França), Nova York, Barcelona, Palma, Paris, Santanyí i Toulouse. Participa (1967) a l’exposició col·lectiva inaugural de la galeria Fernando Tarragó, de Cala d’or.

Té una entrada a la GEM. Després del seu traspàs, el Casal Solleric li dedica una exposició antològica el maig-juny de 1999, amb reproduccions fotogràfiques de Joan Ramon Bonet i textos de Tomeu Pons i Margalida Tur. El catàleg porta una dedicatòria escrita per Vera i Anne Berthelot. La filla Anne (1939) treballa la ceràmica i l’escultura.

Robert Berthelot - Jeune Femme Au Chat
Robert Berthelot, "Al·lota jove amb un gat",


Bibliografia

GEM, v. 2, 103

Tomeu PONS, Joan Ramon BONET i Margalida TUR, “Exposició antològica”, Casal Solleric, Ajuntament de Palma, 1999

Elena COSTA GISPERT i Esther GOZÁLBEZ FERRER, “Cuatro artistas en Cala d’or”, Estudis Baleàrics, febrer/setembre de 2004, núm. 78/79, pàg. 215-222, Palma

Robert BERTHELOT, Exposició “Els Berthelot”, Ajuntament de Santanyí, 1993


Exposicions

1925                Pontarlier (França)

1938                Galeria La Mamouna (Rabat), juntament amb l’esposa

1940                             Galerie Derche (Casablanca)

1945                             La Boutique d’Art (Refuge du Sélé, França), 
                        juntament amb l’esposa

1947               Sala French and Co. Inc. (NY)

1948               Galeria Pictòria (Barcelona)

1948                Galeries Costa (Palma), maig

1949               Galeries Pictòria (Barcelona), maig

1950               Galerie du Livre (Casablanca)

1950                Galerie La Mamounia (Rabat)

1953                Galerie Grenze (Paris)

1954                Galeries Costa (Palma)

1969                               Galerie Katia Granoff (Paris), novembre-desembre

1971               Galeries Costa (Palma), octubre

1975                               Galeries Costa (Palma)

1990                               Espace Bleu (Paris), juntament amb la filla

1993                               Sala municipal, Ajuntament de Santanyí
                          juntament amb l’esposa i la filla

1995                Galerie du Couchant (Toulouse)

1999                Antològica d’homenatge, Casal Solleric (Palma)

Els fundadors de la urbanització de Cala d'Or (Mallorca)

Josep Costa Ferrer crea el 1933 la urbanització de Cala d’Or (Santanyí, Mallorca). La projecta com un lloc on pintors, escultors, escriptors i artistes puguin conviure i treballar a plaer. Li imposa un estil senzill, de caràcter eivissenc. Per donar-li l’impuls inicial que l’empresa necessita reuneix un grup de persones rellevants que adquireixen els primers solars. Els atorga el títol de fundadors de la urbanització a canvi del compromís d’aixecar un xalet o, si més no, tancar el solar o solars adquirits. Gran part dels fundadors fan part de la primera associació de veïns de Cala d’Or.

Els fundadors són els 12 següents

- Antoni Mulet Gomila, agent de duanes, folklorista i directiu del Foment del Turisme de Mallorca
- Miquel BarcelóCordella”, propietari de l’Hotel Santueri (Felanitx, Mallorca)
- Climent Puig, propietari de l’empresa de brodats Mirador
- Oleguer Junyent Sans, escenògraf del Teatre del Liceu, de Barcelona
- Ramon Balet Raurich, distribuïdor, exhibidor i productor de cinema
- Hermen Anglada Camarassa, pintor
- Nataixa Rambowa, segona esposa de l’actor Rodolfo Valentino
- Felipe Bellini, enginyer agrònom, pintor, urbanista i dissenyador dels jardins de l’Hotel Formentor
  (Pollença, Mallorca)
- Pere Batle
- Domènec Carles Rosic, pintor
- Lone Schneider-Kainer, pintora alemanya i tia-àvia de la ceramista Vera Berthelot
- Sebastià Junyer Vidal, pintor i propietari, resident a Llucalcari (Mallorca)


Bibliografia

GEM, diverses entrades

Elena COSTA GISPERT i ESTHER GOZÁLBEZ FERRER, “Cuatro artistas en Cala d’Or”, Estudis Baleàrics, febrer-setembre, Núm. 78/79, pàg. 215-222, Palma