El 1937 se casa a Paris amb la pintora austríaca
Vera M. Schenk, que a partir d’aleshores pren el nom de Vera Berthelot. Després
d’uns mesos d’estada a Paris, viatgen per Espanya, Itàlia, Europa central i
Algèria. El 1938 s’instal·len al Marroc, on neix la filla Anne (Rabat).
El 1940 és mobilitzat com a suboficial de
l’exèrcit francès i el maig és ferit en combat prop d’Amiens. Després d’uns
mesos de convalescència i recuperació, és llicenciat per invalidesa. Torna al
Marroc, on treballa amb l’escultura fins que l’ha d’abandonar a causa de les
seqüeles de les ferides de guerra. Aleshores se dedica plenament a la pintura sobre
tela, sobre taula i al fresc.
El 1946 abandona el Marroc i s’instal·la a Nova York a instàncies d’un
marxant important, però la dona no s’adapta a la vida de la gran ciutat. Amb
l’objectiu de descansar unes setmanes accepten la invitació que els fa la pintora
alemanya Lene Schneider-Kainer, tia-àvia de
l’esposa perquè passin una temporada a la seva casa de Cala d’or (Mallorca). El que havia de
ser una temporada de descans esdevé residència de caràcter definitiu. Es
recordat per l’afecció que té d’anar amb la bicicleta a una velocitat molt moderada. Es trasllada a Palma solament una o dues vegades l’any per atendre
gestions personals.
El 1949 pinta als murs de l’oratori de Cala Murta (Pollença) els cinc misteris de goig, la fugida a Egipte, sant Alonso Rodríguez, santa Catalina Tomàs, Juníper Serra i el beat Ramon Llull. El 1950 pinta
els frescos de l’església de la Colònia de Sant Pere (Cala Ratjada) i els de
s’Olivera (Palma). Entre 1958 i 1962 realitza el mosaic del mausoleu de la família March al cementiri de Palma amb
escenes de l’Antic i del Nou Testament.
La seva pintura posa de manifest l’admiració
de l’artista per Picasso, Gauguin i Miró. Fa ús d’una paleta en la que predominen
els roses, verds i blaus, realitzats amb molt poca matèria. Li interessen sobretot els temes casolans i els populars amb
presència de la figura humana, per bé que en els darrers anys cultiva una
temàtica estilitzada, ingenuista i fantasiosa amb tocs d'ironia. També fa retrats. Sovint l’esposa li fa de model. La pinta diverses vegades asseguda a una cadira amb braços, mentre cus
amb agulla i fil la roba de la casa. Defineix amb precisió les figures i a
partir de 1980 s'acosta a l’abstracció.
En vida fa 18 exposicions individuals, amb la
dona o amb la dona i la
filla. Exposa a Pontarlier (França), Rabat, Casablanca, Sélé (França),
Nova York, Barcelona, Palma, Paris, Santanyí i Toulouse. Participa (1967) a
l’exposició col·lectiva inaugural de la galeria Fernando Tarragó ,
de Cala d’or.
Té una entrada a la GEM. Després del seu
traspàs, el Casal Solleric
li dedica una exposició antològica el maig-juny de 1999, amb reproduccions
fotogràfiques de Joan Ramon
Bonet i textos de Tomeu Pons i Margalida Tur. El catàleg porta una dedicatòria escrita per Vera i Anne Berthelot. La filla Anne (1939) treballa la ceràmica i l’escultura.
Robert Berthelot, "Al·lota jove amb un gat",
Bibliografia
GEM, v. 2, 103
Tomeu PONS, Joan Ramon BONET i Margalida
TUR, “Exposició antològica”, Casal
Solleric , Ajuntament de Palma, 1999
Robert BERTHELOT, Exposició “Els Berthelot”, Ajuntament de Santanyí , 1993
Exposicions
1925 Pontarlier
(França)
1938 Galeria
La Mamouna (Rabat), juntament amb l’esposa
1940 Galerie Derche (Casablanca)
1945 La Boutique d’Art (Refuge du Sélé,
França),
juntament amb l’esposa
juntament amb l’esposa
1947 Sala French and Co. Inc. (NY)
1948 Galeria Pictòria (Barcelona)
1948 Galeries
Costa (Palma), maig
1949 Galeries Pictòria (Barcelona),
maig
1950 Galerie du Livre (Casablanca)
1950 Galerie
La Mamounia (Rabat)
1953 Galerie
Grenze (Paris)
1954 Galeries
Costa (Palma)
1969 Galerie Katia Granoff (Paris), novembre-desembre
1969 Galerie Katia Granoff (Paris), novembre-desembre
1971 Galeries Costa (Palma), octubre
1975
Galeries Costa (Palma)
1990
Espace Bleu (Paris), juntament amb
la filla
1993
Sala municipal , Ajuntament de Santanyí ,
juntament amb l’esposa i la filla
juntament amb l’esposa i la filla
1995 Galerie
du Couchant (Toulouse)
1999 Antològica
d’homenatge, Casal
Solleric (Palma)
No hay comentarios:
Publicar un comentario