Coca de pasta, coberta, de forma rectangular,
que conté espinacs i anguiles. Habitualment es presenta pujada d’espècies, fet
que contribueix a combatre el fred propi de l’època més freda de l’hivern. El
consum d’espinagades es concentra a l’entorn de les festes de Sant Antoni Abat (17 de gener). Es
creu que inicialment l’espinagada contenia solament espinacs i era una menja associada
a l’abstinència quaresmal. Posteriorment se li afegirien les anguiles de
s’Albufera, cosa que permetia contenir el caràcter quaresmal del producte i, a
més, no l’encaria, atesa la proximitat de l’obtenció, la captura amb la mà i la
seva relativa abundància.
Pren el nom dels espinacs, introduïts a la
Península pels àrabs el segle VIII i a Mallorca a partir del segle X. La
captura d’anguiles a s’Albufera és antiga, però no apareix documentada fins a
mitjan segle XIV. No és segur que l’anguila s’afegís al producte durant el
relativament breu període del domini àrab a les Balears. S’aconsella menjar-la
acompanyada de vi i d’un vas d’aigua si molt convé.
Les espinagades actualment poden ser de
mussola i de verdura (coliflor, bledes, espinacs, porros, ceba tendra, alls
tallats i pèsols). S’hi afegeixen saïm, julivert, oli d’oliva i un vermell d’ou
per donar color a la
pasta. També es fan espinagades de llom amb col, per bé que
predominen les d’espinacs i anguiles de s’Albufera. Quan les anguiles
escassegen i pugen de preu se n’importen de València.