miércoles, 28 de noviembre de 2012

Festa de reconeixement dels voluntaris de Creu Roja a les Illes Balears, 30 de novembre 2012


Digníssimes autoritats,
Vicepresidents de Creu Roja,
Presidents de les oficines locals de Creu Roja,
Voluntaris i voluntàries,
Amics i amigues,


Ens tornem a trobar avui aquí, com cada any, amb l’objecte de retre un sentit homenatge als voluntaris i a les voluntàries de Creu Roja a les Illes Balears.

Cal homenatjar aquestes persones que ara més que mai demostren la seva solidaritat; que ara més que mai viuen bolcades en la causa de les persones vulnerables, de les persones sense recursos, dels exclosos; i que ara més que mai creen valor, aporten il·lusió i treballen per pal·liar les conseqüències que aquesta crisi econòmica feréstega té entre les persones més febles i necessitades de la nostra societat.

Com a president d’aquesta institució, em preocupa la situació greu que afecta moltes famílies a la nostra comunitat. Em preocupa la situació d’atur que afecta, cada vegada més, els joves. Em preocupa la situació dels nins i nines que veuen i senten cóm la precarietat i la pobresa s’instal·len a les seves llars. Em preocupen les nostres persones grans convertides, a la força, en paraigües que donen empara a fills i néts.

Amb la preocupació, però, poc o res s’aconsegueix. Per això, al llarg de l’any que som a punt de finalitzar, hem volgut des de Creu Roja continuar aportant noves iniciatives que retornin l’ànim i l’esperança a les persones que pateixen. Així, accions com la campanya “Ara més que mai” ens permeten cobrir necessitats bàsiques, ampliar els projectes d’ocupació, acostar al món laboral persones que se troben molt allunyades d’ell. Enguany hem estat molt més a prop de les persones grans en el seu Any Europeu de l’Envelliment Actiu. Hem consolidat les activitats de reforç escolar i de lleure adreçades als més petits. En definitiva, hem estat al costat de qui més ens ha necessitat.

La capacitat de resposta que al llarg de l’any han demostrat els voluntaris i voluntàries de Creu Roja m’omple de satisfacció. Aquesta satisfacció s’ha vist força incrementada perquè, una volta més, tot el que hem fet ha estat possible gràcies a la implicació dels nostres voluntaris, dels nostres socis i col·laboradors, del nostre personal laboral, de les nostres administracions públiques, d’entitats i empreses i de persones anònimes que confien en aquesta institució, més que centenària.

Això no obstant, la nostra feina no finalitza aquí. Les previsions per al proper any no són millors que les que hem tengut enguany, però tenc el ple convenciment que treballant durament, de manera eficient i coordinada, amb sentit positiu i amb la confiança que totes les adversitats se superen, trobarem, entre tots, solucions que garantesquin la possibilitat de donar suport al benestar i la dignitat de les persones vulnerables.

He d’acabar, però no vull fer-ho sense unir-me a la felicitació adreçada a totes les persones grans de les Balears en el seu Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional. La commemoració d’aquest any europeu ha estat molt important per a Creu Roja i a ella hem dedicat grans esforços encaminats a sensibilitzar la gent sobre el valor de l’envelliment actiu, a animar les persones grans a participar, a donar valor a la seva experiència i a fer d’ells agents valuosos dins la nostra societat.

Vull felicitar molt especialment Gemma Cardona Soley, guardonada en aquest acte amb el premi a la Solidaritat 2012 per la seva vàlua personal i el suport que durant molts d’anys ha sabut transmetre al conjunt de les entitats solidàries que treballen a les illes sense ànim de lucre i amb voluntat de servei al benestar col·lectiu.

Finalment, vull donar la meva més cordial enhorabona a totes les persones guardonades i dir-los que ells són un exemple per a tots nosaltres. A tots els presents, moltes gràcies per la vostra col·laboració i suport.

Moltes gràcies.

UIB, 30 de novembre de 2012.

Miquel Llabrés Grimalt (Manacor, 15 de gener de 1930 - Palma, 27 de març de 1983)

Nat i criat a Manacor, viatja sovint a París i altres indrets. Són particularment importants els viatges que fa a París, Castella i Eivissa. Crea un estil propi basat en una concepció subjectiva de la composició i la independència de l’obra respecte del tema.

Obté en vida nombrosos premis i reconeixements. El 1980 és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears. Munta la Galeria Bearn, des de la qual reivindica pintors del passat reconeguts a les illes, com Antoni Gelabert, Ricard Anckermann, Francesc Bernareggi i altres. Inicia una etapa en la qual institucions i galeries reivindiquen la pintura illenca del període 1830-1970. Mort prematurament, deixa un valuós llegat d’honestedat, d’afecció a la pintura i de treball rigorós i ben fet.


Naixement i formació

Neix el 15 de gener de 1930 al carrer Obrador, núm. 1, de Manacor (Mallorca). És el tercer fill de Miquel Llabrés Ferragut, horticultor, i Antònia Grimalt Fullana. Estudia al col·legi de les Germanes Franciscanes de Manacor i al col·legi La Salle, de Manacor. Una tarda de diumenge, mentre juga amb els amics, sent que la cama dreta li fa mal. Cau i no pot aixecar-se. Li diagnostiquen una osteomielitis, que fa necessària una intervenció quirúrgica i una llarga convalescència. Resta amb una lleugera coixesa. No recuperat del tot inicia els estudis d’ingrés i batxillerat al col·legi municipal “Ramon Llull” de Manacor.

Comença a pintar als 15 anys amb companyia dels seus amics Antoni Riera Nadal i Antoni Pocoví. Amb ells sovint surt a pintar del natural. Inaugura la primera exposició, de 30 teles, el 18 de setembre de 1948 a la sala d’exposicions de Sa Nostra a Manacor (1). Una natura morta no venuda, la presenta al VII Saló de tardor i obté una segona medalla. L’octubre de 1949 es matricula com a alumne lliure a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona) i assisteix a classes de l’acadèmia Muxart, per bé que no rep el que vol i abandona els dos centres abans de començar el segon trimestre.


Inicis

Visita museus i exposicions, viatja i observa pintura antiga i contemporània. També observa la naturalesa. Sobretot pinta i acumula obra, que el 1949 exposa individualment als locals de “la Caixa” a Muro i Manacor. El 1950 obté un accèssit al IX Saló de tardor del Cercle de Belles Arts.

Miquel Llabrés Grimalt, 1959 ca.


Miquel Llabrés Grimalt, Eivissa des del Port, 1968 ca.




LLABRES GRIMALT Miquel Tancan,menorca
Miquel Llabrés Grimalt, Tanca de Menorca, 19