sábado, 8 de enero de 2011

Junta directiva de l’oficina de Creu Roja a Santa Maria del Camí (Mallorca) (1978)

Pessa de possessió: 10-VII-1978

Joan Josep Macanàs i de la Poza, president

Antònia Llinàs Dolç, vocal
Modesta Martínez Gutiérrez, vocal
Francisca Colombàs Dolç, vocal
Catalina Bibiloni Carrasco, vocal
Maria Fuster Vich, vocal

Festa de la bandereta (Creu Roja)

Des dels darrers anys del segle XIX són moltes les oficines de Creu Roja que recorren a les captes per obtenir fons destinats a sostenir les prestacions gratuïtes que donen, sobretot, en l’àmbit sanitari: dispensaris i consultoris propis, trasllats d’accidentats i malalts greus amb ambulàncies de la institució, adquisició del material mòbil, ajuts a famílies i persones excloses i marginades i prestacions als ferits i damnificats de guerres i catàstrofes naturals.

Les col·lectes es fan al carrer amb l’ajut de voluntaris en dies assenyalats, en els quals la presència de persones al carrer promet bones recaptacions. S’aprofita la celebració de la festa del patró o patrona de la localitat, la celebració d’un esdeveniment popular, com una fira, o una festa tradicional, com la de Sant Miquel (29 de setembre) que posava fi a l’any agrícola.

Maria Barbeito Cerviño (A Corunya, 2 de març de 1880 – 20 de novembre de 1970), escriptora, professora, pedagoga, galleguista, benefactora i fundadora d’institucions benèfiques, concep la idea de crear una festa pròpia, amb nom propi i sistema propi d’incentivació de les aportacions del públic. El 1912 posa en marxa la que anomena “Festa de la flor” per a la capta de fons destinats a la lluita contra la tubercolosi, sobretot la que afecta nois, noies i joves. Crea un esdeveniment consistent en el desplegament als carrers d’A Corunya d’un bon nombre de nois i joves, els quals, provistos de guardioles, demanen diners als transeünts a canvi d’una flor. El 1914 la reina Victòria Eugènia dóna el seu suport a la iniciativa. La "festa de la flor", sota el patronatge de la Junta de la Lluita Antituberculosa, que adopta com a emblema la creu de Lorena, s'estén per les principals ciutats del país. Un dels primers dies del mes de maig de 1928 té lloc a Palma una "festa de la flor", amb presència de les principals autoritats. El 16 de juny de 1949, dia del Corpus, en té lloc una altra de la seva seqüència anual.

Creu Roja Espanyola treballa paral·lelament en una direcció similar i decideix crear la que d’aleshores ençà s’anomena “Festa de la bandereta”. En comptes d’una flor es lliura als donants una petita reproducció en paper de la bandera de la institució (bandereta), que s’enganxa a una agulla que es pot fixar a la solapa o perxera. El 1915 tenen lloc vàries celebracions de la nova diada o festa.

La identificació de la jornada amb un nom simpàtic, la seva associació a una finalitat noble i l’espectacularitat visual del desplegament de les persones voluntàries abillades amb uniformes de la institució, provoca una bona resposta del públic i dels mitjans de comunicació.

Consta que a Barcelona el 13 de maig de 1915 té lloc la primera festa de la bandereta de la ciutat. En aquest cas la col·lecta es destina a l’atenció dels ferits de la guerra del Marroc i de la Primera Guerra Mundial.

El 1937 l’Assemblea Suprema de Creu Roja Espanyola de la zona nacional mana a totes les oficines de l’entitat que, amb motiu del dia de la Puríssima (8 de desembre), celebrin la festa de la bandereta. A Palma la jornada s’inicia amb una missa a l’església de les Tereses (La Rambla), que és oficiada per Mn. Mateu Canet Coll, capellà de l’ambulància de la casa. La recaptació aconseguida a Mallorca suma 13.585,60 ptes. La segona diada de la bandereta té lloc el 25 de juliol de 1938.

Junta dirctiva de Creu Roja a Ciutadella de Menorca (1968)

Presa de possessió: 31-X-1968

Nicolau Brondo Oliver, president
Dolors de Salord i d’Olives, presidenta d’honor

Ernest Sanxo Juaneda, vicepresident
Bartomeu Caules Anglada, comptador
Cristòfol Moll Reus, tresorer
Rafaela-Teresa Adrián Gener, secretària

Carolina de Salord i d’Olives, vocal
Maria del Carme Ruiz Morales, vocal
Ignàcia Vivó Pons, vocal
Maria Domingo Serra, vocal
Josep M. d’Olivar Canet, vocal
Doménec Marquès Gomila, vocal
Antoni Camps Bosch, vocal