Narrador,
dramaturg, assagista, articulista i professor. Estuda el batxillerat a La Corunya. El 1926
ingressa com a alumne lliure a la Universitat de Santiago, però per raons
familiars aviat passa a Oviedo, on estudia dret. El 1935 es llicencia en
història a Santiago. El 1940 es presenta a oposicions de càtedra d’institut de
llengua i literatura, que guanya. Destinat a l’Institut d’Àvila, resta a
Santiago en comissió de servei. Passa després a l’Institut del Ferrol. Combina
la dedicació a l’ensenyament amb l’escriptura d’obres de novel·la, teatre,
assaig, guions de cinema, traduccions i col·laboracions periodístiques. Com a
escriptor aconsegueix nombrosos premis i guardons. Entre 1957 i 1962 publica la
trilogia realista titulada Los gozos y
las sombras. El 1972 rep el premi Ciutat de Barcelona de novel·la i el premi
de la Crítica. El
1975 ingressa a la
Real Academia Española de la Lengua (RAE). Obté el Premi Nacional
de Literatura (1981), el premi Príncep d’Astúries de les Lletres (1982)
(compartit amb Miguel Delibes), el premi Miguel de Cervantes (1985), el premi
Planeta (1988), el premi Azorín (1996), etc. Pel que fa a la seva relació amb
Mallorca cal destacar que el 1953 se li encarrega el panegíric de Joan
Ballester, amb motiu de la seva proclamació com a fill il·lustre de Campos
(Mallorca). Els anys de la segona meitat dels 50 ocupa la càtedra de llengua i
literatura de l’Institut
Ramon Llull (Palma). Els alumnes de Palma el recorden amb simpatia
com un professor sòlid, divertit, irònic i eficaç. A principi dels 60 trasllada
la càtedra a l’Institut de Pontevedra i, finalment, a l’Institut de Salamanca.
És proclamat fill adoptiu de Campos en reconeixement de la seva ascendència
campanera per part de la mare. És doctor honoris
causa per diverses Universitats, entre elles la de Salamanca. L ’Institut
de Santa Marta de Tormes (Salamanca) i la biblioteca municipal
de Salamnca duen el seu nom.
viernes, 4 de julio de 2014
Guillem Julià Ollers (Campos, 14 de març de 1932 – Palma, 2 de juliol de 2014)
Prevere i canonge. Estudia al Seminari diocesà de Sant Pere, de Mallorca. Exerceix el seu ministeri com a vicari a la parròquia de Sant Miquel de Llucmajor i, posteriorment, a la parròquia del Sagrat Cor (Palma). És rector
de la parròquia de Sant Domingo, d’Inca. Exerceix com a professor de religió a
l’Acadèmia Nebrija, als Instituts Antoni Maura i Son Malferit i a la Facultat
de Filosofia i Lletres de la
UIB. Designat canonge de la Seu de Mallorca el 1980, es
jubila el març del 2007 i passa a la condició de canonge emèrit. Mor als 82
anys d’edat.
Andreu Darder Canyelles (Palma, 1920 c. – 10 de març de 1986).
Empresari i matemàtic. Estudia el batxillerat a l'Institut de Palma amb la promoció que es titula el 1937. Destaca com a bon matemàtic, causa per la qual se li encomana fer classes de matemàtiques al centre a partir del curs 1937-1938, mentre cursa la llicenciatura a la facultat de ciències de la
Universitat de Barcelona. Mobilitzat per l’Exèrcit, és destinat a la caserna
ubicada a la Via Portugal ,
núm. 4, de Palma. Obté permís per fer classes de matemàtiques a l’Institut Ramon Llull, que explica de vegades vestit amb l’uniforme de carrer de soldat. Arribats els anys posteriors a la II Guerra Mundial, es dedica a
l’empresa. Crea la societat dedicada a la distribució i venda de cotxes de les
marques Morris i Ford. Alhora porta la gestió de l’Hotel Molins, de la cala Molins (Cala Sant
Vicenç, Pollença). Desplega una intensa activitat sindical en el Sindicat
d’Hostaleria, del que és president. Des d’aquest càrrec
lidera la fundació (1976) de la Federació Empresarial
Hotelera de Mallorca (FEHM) i fa part de la seva primera
Junta directiva, que presideix Miquel Codolà Camps. Per encàrrec del bisbe
Teodor Úbeda, presideix les oficines a Palma de les entitats financeres Foica i Caixa d’Inversió. Casat
amb Maria Lluïsa Cerdà, filla del pintor Simeó Cerdà, mor a Palma el
1986 als 65 anys.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)