Historiador i tècnic del ministeri de
Governació. Fill de Gabriel
Llabrés Quintana, estudia el batxillerat a Palma i es
llicencia en filosofia i lletres (1921) i en dret (1936). Per oposició accedeix
al cos tècnic de Governació (1928). És professor ajudant d’història de
l’Institut de Palma. A més, és capità de complement d’Intendència, condecorat
dues vegades amb la creu vermella del Mèrit Militar. El 1936 signa el document Resposta al missatge dels catalans.
Arran de l’aixecament militar de juliol del 1936, és sancionat per la Comissió
depuradora de docents de Palma amb trasllat disciplinari a causa de la
signatura del document esmentat, fet pel qual deixa d’impartir classes a
l’Institut. Entre 1949 i 1970 és secretari general del Govern Civil de les
Balears. Fa classes de dret a l’Escola Nàutica, és director del Museu
Arqueològic d’Alcúdia, membre d’honor de l’Associació d’Amics de Fra Juníper
Serra, president
del Patronat del Museu de Mallorca i bibliotecari del Cercle
Mallorquí. Especialitzat en història de la marina de Mallorca , publica
diverses obres com La Escuela de Nàutica
de Palma de Mallorca. Monografía histórica
(1925), De la marina de antaño. Notas
para la historia de Menorca (siglos XVIII-XIX)
i altres. La seva obra més extensa i coneguda és Noticias y relaciones históricas de Mallorca, siglo XIX (5 toms),
que després del seu traspàs completa Joan Pou Muntaner. Obté el premi Ciutat de
Palma d’investigació (1969) i el de l’Ateneu de Maó (1972). Té una entrada a la
GEM i una altra a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Fadrí, mor als 75
anys.
martes, 17 de junio de 2014
Alícia Bernat Delteil (Bordeus, França, 1926 – Palma, Mallorca, 14 de juny de 2014)
El passat dissabte, sobtadament, ens deixà
n’Alícia. Sollerica nascuda a Bordeus en el període d’entreguerres, visqué el
terrabastall bèl·lic que teixí el seu caràcter de lluitadora. Malgrat les circumstàncies
de l’època, que allunyaven les dones dels estudis, fins al darrer alè mantingué
la passió per la cultura i el coneixement que la convertiren en una lectora
empedreïda.
Casada amb el pintor Miquel Llabrés , s’endinsà
amb ell en el món de l’art i junts obriren, el 1977, la Galeria Bearn , que
convertiren en autèntic centre de dinamització cultural. Destacaren els
muntatges antològics d’Antoni Gelabert, Anckermann i Bernareggi o l’exposició
homenatge als Papeles de Son Armadams.
Bearn també va ser una porta oberta a joves artistes, espai de trobada i de presentacions de llibres fins a la jubilació de n’Alícia.
Francesa de naixement, educació i conviccions,
mantingué la mirada ample i oberta sobre la societat grisa de la Mallorca
franquista. Exquisida en les formes, elegant en el vestir i, per què no dir-ho,
coqueta, fins al mateix dissabte passat passejava amunt i avall els carrers de
Palma amb l’autonomia que en ella era principi.
Vídua massa jove, es convertí amb el pal de
paller i estímul de les filles, mentre treia endavant la galeria en una tasca
ferma, reconeguda pels seus companys. Servà les amistats, que poc a poc se’n
anaven, amb quasi diàries trobades per diferents cafeteries de Palma. A la
vegada, gaudia en el seu paper de dedicada padrina i aviciava els néts amb
secreta complicitat. Recta, com un fus, traginava pel mercat o col·laborava en
activitats solidàries i mai no cercà excuses per dimitir d’obligacions. Tampoc
no defugí d’un bon dinar, una copa de Sauternes o un gintònic carregat amb els
quals teixia complicitats. Morí de sobte, sense concessions ni floritures,
talment visqué, i ens deixa un buit que només els bons records podran omplir.
Ferran Aguiló Sureda
Obituari
Dimarts, 17 de juny de 2014.
Antoni Obrador Siquier (Búger, 12 de desembre de 1942 – Palma, 10 de juny de 2004)
Cantant, cantautor i músic. Fill d’Andreu i Catalina, té tres germans,
Andreu, Pere i Maria Àngels, professora de l’IES Ramon Llull. Estudia al
Col·legi de Sant Francesc, de Palma, i comença a cantar com a professional als
19 anys amb un grup d’amics amb els quals forma una banda (1961). Amb el grup Ramon 5 viatja a Alger.
Després decideix fer la carrera en solitari i actua a les sales de festes més
conegudes de Mallorca com Tito’s, El Chico, Tropicana, Tagomago, etc. Devers el
1964 s’estableix a Madrid, on actua en diferents locals, treballa a Ràdio
Nacional amb Jesús Quintero i toca el piano a l’Hotel Hilton. Torna a Mallorca
el 1972 i col·labora amb Ràdio Popular. El 1977 participa en el Festival de la
Cançó de Mallorca amb el
tema Ella tornà, amb el que guanya la
caragola d’or. Els vespres toca al bar Brussel·les, de Palma. Posteriorment,
treballa per a la Cadena
Sol en diversos establiments, sobretot a l’Hotel de Mar. Casat
amb la cantant Paloma
i, en segones núpcies, amb Eugènia Planas, el 1986 es presenta com a candidat
al Senat pel CDS. Els darrers temps, amb el piano i les seves cançons de sempre,
acompanya el programa Metro 7, de
l’emissora M7 televisió. Gaudeix d’una sonora veu de baix que recorda la de Frank Sinatra ,
a qui s’agradava d’imitar ocasionalment. Especialista en balades, mai no deixa
de costat altres gèneres en voga, com el rock, el blues, etc. Mor als 61 anys.
Té una entrada a la GEM. Amb
motiu del desè aniversari del seu traspàs el diari Última Hora li dedica un article d’homenatge.
Bibliografía
Joan PLA, Las
Orlas, pàg. 282, P i P ed., Palma, 1989.
GEM, 12, 32
Suscribirse a:
Entradas (Atom)