viernes, 23 de julio de 2010

Josep M. Eyaralar Almazán (Guadalajara 1890 - Palma 1944)

Professor, pedagog, matemàtic i voluntari de Creu Roja.

Neix a Guadalajara el 28-VIII-1890, fill de l’alferes d’infanteria Miguel Eyaralar Elias, natural de Pamplona, i de Carmen Almazán García, natural de Guadalajara, mestressa de casa.

Obté (1907) el títol de batxiller a Osca i estudia (1908-12) ciències químiques a la universitat de Saragossa, on obté la llicenciatura (1918). El 1918 aconsegueix la titulació de professor d’Escola Normal a l’Escola Superior de Magisteri (Madrid). Becat per la Junta d’Ampliació d’Estudis (JAE), es desplaça a França per estudiar els nous mètodes d’ensenyança de les matemàtiques. Com a fruit de la seva experiència en aquest país, escriu la memòria “La enseñanza de la Matemática en Escuelas Francesas”, que publica (1924) la JAE.

El 1920 obté per oposició la càtedra de matemàtiques de l’Institut Tècnic de Las Palmas i, per oposició, guanya una plaça de professor titular de matemàtiques de l’Escola Normal de Mestres de Barcelona. Renuncia a la càtedra de Las Palmas i resta a Barcelona, on treballa com a professor de matemàtiques de l’Escola Normal durant diversos cursos. Mitjançant permuta passa a ocupar una de les dues places de professor de matemàtiques de l’Escola Normal de Mestres de les Balears, dividida aleshores en dues seccions (masculina i femenina). Quan en temps de la República, se suprimeixen (1932) les dues seccions i l’ensenyament es fa en classes mixtes, s’ocupa de les classes de química.

Contreu matrimoni (1921) amb Catalina Vives Pieras, professora titular de Ciències Naturals de l'Escola Normal de les Balears (Palma), primera dóna que aconsegueix a Espanya el doctorat en Ciències. Són pares d'una filla , Carme, i d'un fill, Antoni. A Palma desplega una intensa activitat social com a soci de l’Ateneu, del Foment per al civisme i de Creu Roja, de la qual fa part com a vocal (1935-36) de la Junta directiva.

Imparteix conferències, publica articles i escriu llibres, entre els quals destaquen “Aritmética intuitiva” (Editorial Reus, Madrid, 1932) i “Metodología de la Matemática” (Editorial Reus, Madrid, 1933), destinats a estudiants de magisteri.

Després del cop d’estat, es reclòs a Can Mir i, finalment, sotmès (1938) a Consell de Guerra, acusat de ser simpatitzant dels socialistes, enemic dels Règims Totalitaris i proper al sindicat d’ensenyament (UGT). És separat del servei, inhabilitat per a la direcció dins l’àmbit educatiu i condemnat a pena de presó. Poc abans de morir, és escarcerat i autoritzat (1944) a exercir de mestre a l’Escola Graduada d’Inca, però tot seguit mor a Palma el 17 de desembre de 1944, als 54 anys. El dia següent és inhumat al cementiri de Campos (Mallorca). Un carrer de Palma duu el seu nom.