domingo, 2 de marzo de 2014

Miquel Vicens Coll (Palma, 1940 – 16 de setembre de 2013)

Arquitecte. Fill de Miquel Vicens Rigo, fundador i director de l’agència de  Viatges Ibèria i de l’Hotel Cristina de la Platja de Palma. Estudia el batxillerat al col·legi de Monti-Sion (1950-1956) i cursa la carrera d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on és deixeble de Josep Antoni Coderch.

Després de treballar un temps en el despatx dels arquitectes Francesc Villalonga i Miquel Arenas, munta el seu propi despatx d’arquitectura. Entre les seves obres més rellevants cal esmentar l’edifici dels Enginyers del Portitxol (Palma), un bloc d’habitatges al carrer Joan Alcover, l’acreditat bloc del carrer Font i Monteros, que projecta en col·laboració amb Josep Ferragut i altres. Entre les seves obres de reforma destaquen dues: la de l’edifici de Can Bordils, que habilita per encabir l’arxiu municipal de Palma i l’edifici dels magatzems El Àguila, que obté el Premi Ciutat a la millor reforma. Per a l’Exposició Universal del Cinquè Centenari a Sevilla de 1992 projecta el pavelló de les Balears. Aquest és el colofó d’una carrera brillant que es veié estroncada a causa d’una afecció cardíaca que el jubila abans d’hora i, anys més tard, li causa la mort als 73 anys.

Discret, modest, apassionat, enginyós i lúcid, no deixa mai de pensar com a humanista i com a arquitecte al servei del país. Casat amb Maria Antònia Massanet Moragues, és pare de tres fills: Teresa, Miquel i Josep.



Bibliografía

V.E., “Fallece el arquitecto Miguel Vicens Coll”, Diario de Mallorca, 17-IX-2013, pàg. 10.

Joan PLA, Las Orlas, P i P editors, Palma 1989.


Isabel Bauzà Tomàs “Bel Rollet” (Palma, 1910 – 7 de juliol de 1973)

Planxadora i personatge popular de Palma. Coneguda pel malnom de Bel Rollet, era de la família que regentava el forn de Can Rollet, el més antic del Terreno (Palma). Tenia tres germanes: Joana, Maria i Margalida.

A causa d’una malaltia infantil, el seu cap va restar com el d’una nina. Tenia el costum de trescar a tota hora pels carrers del centre de Palma, sobretot pel Passeig del Born. Pentinada amb coletes recollides, calçada sempre amb sabates d’home i mitjons baixos i abillada amb camisa, s’aficava amb els vianants com si els conegués de tota la vida i repartia besades i caramels a les jovenetes que li agradaven. Usava el tramvia i els autobusos de servei públic sense pagar. Entrava i sortia de les sales de cinema quan volia i sempre de franc. Quan tenia sed, s’acostava a qualsevol client del bar més proper i bevia del seu vas. Una vegada es despenjà sense cap ajuda de l'estructura metàl·lica del molí del Ram.

Quan qualcú li deia alguna cosa que no li agradava o no li queia bé, l’increpava amb grans veus. Per la forma de vestir, la seva gestualitat i el costum de parlar en veu alta, cridava sempre l’atenció, cosa que li agradava d’allò més. L’estiu de 1973 és víctima d’un atropellament per part d’un turisme que no pogué evitar l’accident quan ella tractava de travessar l’autopista de Llevant en el tram que hi ha davant la Seu. Traslladada al servei d’urgències de Son Dureta, mor uns dies després (7-VII-1973), als 62 anys. Té una entrada a la GEM.

Isabel Bauzà Tomàs, Bel Rollet.
Fot. Torrelló, Diario de Mallorca


Bibliografia

GEM, 2, 55.

Joan RIERA, “Na Bel Rollet, una trotaciudad”, Diario de Mallorca, 28-VIII-2013, pàg. 14.

Joan RIERA, "Una fotografía de Na Bel Rollet", Diario de Mallorca, 4-IX-2013.

Diario de Mallorca, esquela, 8-VII-1973.

Joan MARTORELL, "Na Bel Rollet", Memoria gráfica, Última Hora, 7-II-2015, pàg. 51, Palma.