sábado, 2 de agosto de 2014

Federico Gómez Llueca (Madrid, 1889 – 1960)

Paleontòleg i professor. Es llicencia en ciències naturals i en farmàcia (1912) a la Universitat de Madrid. És doctor en ciències naturals (1916) i en farmàcia (1932) per la Universitat de Madrid. Per oposició guanya (1913) una càtedra d’institut d’història natural, fisiologia i higiene. Destinat a l’Institut de Pontevedra, poc després obté el trasllat a l’Institut General i Tècnic de Palma, on resta fins al 1921, quan és seleccionat per fer part del quadre docent de l’Institut Escola de Madrid. Becat (1919), amplia estudis a Suïssa sobre zoologia. El 1920 obté beca per estudiar paleontologia a França, Suïssa i Itàlia. El 1928 li és concedida una beca per estudiar paleontologia a Lyon, París i Munich. A Mallorca escriu l’obra El mioceno marino de Muro (1919). La seva obra més reconeguda i celebrada és la titulada Los numulítidos de España (1929), en la que estudia diversos jaciments nummulits de Binissalem, Santueri (Felanitx), Galdent (Llucmajor) i es puig de s'Escolà (Llucmajor). També escriu la memòria Contribución al conocimiento de la geología de las islas de Cabrera, Conejera y otras próximas (1929), que conté el primer mapa geològic de Cabrera. El 1940 s’incorpora a l’Institut San Isidro (Madrid) i el 1941 a l’Institut Beatriz Galindo (Madrid), on es jubila el 1959 als 70 anys. Mor el 1960 als 71 anys.