sábado, 5 de enero de 2013

Alcaldes de Palma (1936-1939)


Durant la Guerra Civil Palma té dos alcaldes:

Andreu Cifre Munar, tinent coronel (19 – 21 juliol 1936)

Mateu Safortesa Musoles, comandant jurídic (21 juliol 1936-juliol 1939)


Alcaldes de Palma (1931-1936)


Durant els anys de la República Palma té 7 alcaldes


Llorenç Bisbal Barceló, socialista (abril-octubre de 1931)

Francesc Villalonga Fàbregues, republicà federal (octubre 1931-maig 1932)

Bernat Jofre Roca, acció republicana (maig 1932-gener 1933)

Josep Tomàs Rentería, republicà federal (gener-desembre 1933)

Emili Darder Cànovas, acció republicana (desembre 1933-octubre 1934)

Lluís Ferrer Arbona, republicà radical (octubre 1934-febrer 1936)

Emili Darder Cànovas, esquerra republicana (febrer–juliol 1936)

Alcaldes de Palma (1939-1976)


Entre 1939 i 1976 Palma va tenir 9 alcaldes:


Gabriel Riera Alemany, tinent coronel (juliol 1939-abril 1941)

Josep d’Olesa i d’Espanya, funcionari d’Estadística (abril 1941-agost 1942)

Jordi Descatlar Montis, advocat (agost 1942-desembre 1945)

Joan Coll Fuster, comandant d’infanteria (desembre 1945-desembre 1952)

Josep Vilanova Salcedo, coronel d’infanteria (desembre 1952-juliol 1954)

Joan Massanet Moragues, advocat i propietari (juliol 1954-maig1963)

Màxim Alomar Josa, tinent coronel d’infanteria (maig 1963-juliol 1968)

Gabriel Alzadora López, empresari (juliol 1968-febrer 1972)

Rafel de la Rosa Vázquez, enginyer naval (febrer 1972-gener 1976)


Hotel Ciutat Jardí (Palma)

Atribuït a l’arquitecte mallorquí Jaume Alenyà Ginard (Palma, 1869-1945) pel professor Miquel Seguí Aznar, s’inaugura el 1922. S’ubica a la urbanització “Ciutat Jardí”, promoguda per l’empresari Josep Tous Ferrer, que adquirí els terrenys de Son Martorell i Son Moix (Coll d’en Rabassa, Palma) per construir-la. Els promotors volien crear un barri urbà al costat del mar dotat d’usos i serveis turístics. És una de les urbanitzacions pioneres del litoral mallorquí. Pren cos a l’entorn del 1920 i es consolida en els anys 20 i 30, amb habitatges unifamiliars que tenen un espai destinat a jardí.

Segons la GEM, la urbanització té una superfície de 52.000 m2, amb un litoral de 260 m. El primer projecte va ser realitzat per Bartomeu Ferrà el 1891. Gaspar Bennàssar va incloure la urbanització i la va modificar parcialment en el Pla General de reforma de Palma (1917). Fa el projecte definitiu Jaume Alenyà Ginard, segons l’opinió de citat Miquel Seguí Aznar.

El 1921 la promotora Progrés Urbà treu a concurs la construcció de l’hotel amb cafeteria i restaurant obert al públic. L’edifici està catalogat com a una construcció singular en el catàleg d’edificis a protegir del terme municipal de Palma. De planta rectangular, consta de dos pisos dels quals emergeixen 4 torres de 3 pisos i una cinquena de 4 pisos, rematades amb unes terrasses cobertes. És d’estil modernista amb trets arabitzants. Està dotat d’un joc de volums que li dóna l’aspecte d’una obra lleugera i idealitzada, rica en harmonies pròpies d’un palau dels contes de les Mil i una nits. Obres de conservació fetes sense prou  criteri i amb poc gust, han pintat tota la façana de blanc i han tancat les terrasses de les cinc torres, la qual cosa espenya capriciosament (per bé que no irreversiblement) la visualitat de l’edifici. És interessant veure l’estat inicial de l’obra a l’esplèndida fotografia de la pàgina 278 del llibre dirigit per Magdalena RIERA FRAU (2011).

Per la seva proximitat a Palma, la urbanització s’ha convertit en una zona d’habitatges de primera residència. El seu escàs desenvolupament mostra que en el seu moment el projecte no va obtenir l’èxit que s’esperava. L'hotel és actualment un establiment de 4 estrelles, que consta de 20 habitacions i disposa de solari, piscina a l'aire lliure, terrassa amb gandules, cambres amb hidromassatge, TV via satèl·lit, aire condicionat, zona per a fumadors, sala de reunions, servei de lloguer de bicicletes i cotxes, connexió gratuïta a internet, etc. Es troba al carrer Illa de Malta, núm. 14, Ciutat Jardí, 07007 Palma.


Bibliografia

GEM, 3, 300

Magdalena RIERA FRAU, “L’Abans: recull gràfic de Palma (1860-1970)”, Efados ed., 278-285, Barcelona 2011