Inauguració del VIII Festival d'Orgue "Antoni Martorell"

Autoritats,
senyores i senyors,
amics i amigues,


Sota la direcció i l’impuls de l’Agrupació Artístico-cultural Mandrava, fundada a Inca el 9 de maig de 2003, amb motiu del 90è aniversari del P. Antoni Martorell, arriba avui la VIII edició del Festival Internacional d’Orgue “Antoni Martorell”.

L’esdeveniment compta amb el suport del Consell Insular de Mallorca, l'Ajuntament de Palma i l’Ajuntament de Montuïri. També compta amb el suport dels Pares Franciscans de la TOR, que han cedit l’ús de l’orgue Grenzing-Jordi Bosch d’aquesta Basílica i l’orgue Grenzing de l’església de Sant Francesc d’Inca i l’ús dels dos temples. A més, compta amb el suport de quatre entitats privades: Ingrama, Sampol Electricitat, THB Hotels i Restaurant Miramar A tots ells vol fer arribar Mandrava el testimoni del més sincer agraïment.

El Festival es presenta dirigit en la part artística, com en anys anteriors, per l’organista Roberto Marini, profundament vinculat al Festival i a la figura senyera del P. Antoni Martorell, l’obra del qual ha contribuït a divulgar a Itàlia i arreu del món. En la part de les tasques d’organització i gestió, com en anys anteriors, ha estat dirigit per Pilar Rosselló Corró. Ambdós mereixen un elogi de reconeixement per la feina que han fet i per l’esforç que han esmerçat per tal de garantir la realització i la qualitat d’aquest VIII Festival.

Enguany el Festival s’emmarca en un context singular, marcat per un conjunt de fets rellevants. Ha fet un any que ens deixà físicament el P. Martorell. La seva absència s’ha fet sentir en els darrers mesos més del que un podia pensar i el buit que deixà s’ha constatat com és de gran i dolorós. D’altra part, fa uns mesos, amb motiu de la tradicional Festa de l’Estendard, l’Ajuntament de Palma va proclamar Antoni Martorell “Fill Adoptiu” de Ciutat, en un acte ple de significat, que li ret homenatge i distingeix la seva memòria com a persona, com a franciscà, com a músic i com a compositor. En els darrers mesos, l’escultor Damià Ramis Caubet ha enllestit la creació d’una esplèndida escultura de mig cos del Mestre Martorell, que es troba situada en els graons de la parròquia de Montuïri, de cara a l’Ajuntament. Feta en bronze, reuní una generació de montuïrers el dia de la seva inauguració, el passat 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu. L’escultura honora la memòria del Pare Martorell i enalteix la vila de Montuïri, lloc de naixença del Mestre.

El festival d’Orgue ofereix enguany cinc concerts en aquesta Basílica del Reial Convent de Sant Francesc, de Palma, i un concert a l’Església de Sant Francesc d’Inca. Hi intervenen quatre organistes solistes, de gran prestigi internacional, un duet d’organistes i un organista acompanyat de trompeta de sòlida carrera musical. Inaugura el Festival l’organista catalana Montserrat Torrent, ben coneguda a Mallorca. Va intervenir en l’edició VI del Festival amb un concert brillantíssim. Avui ens oferirà un programa en el qual excel·leix la interpretació de dues composicions del Mestre, titulades “Èxtasi” i “Llegenda”, dels manuals “The Zodiac” i “Ore Serene”. A més, ens ofereix tres corals de Bach, una xacona de Kasper i la sonata 132 de Josep Rheinberger.

El segon organista que intervé en el Festival és Jurgen Essl, d’Alemanya. Format a Paris i Viena, és del 2003 ençà professor de l’Escola de Música d’Stuttgart i, alhora, organista de la catedral d’Stuttgart. Ens oferirà un “Scherzo” del P. Martorell, la “Peça heroica” de César Frank i acabarà amb una improvisació sobre un tema que li serà donat en el seu moment.

Irena Chribkovà, professora d’orgue a Praga, inclou en el tercer concert l’ ”Obertura per a gran orgue”, que el Mestre Martorell va crear amb motiu de la inauguració el 2008 de la restauració de l’orgue d’aquesta Basílica.

El quart concert va a càrrec del duet d’organistes format per Kathinca i Stephan Frank, d’Àustria. Kathinca és titular com a organista i clavecista de la “Lower Bavarian Chamber Orchestra”. Stefan Frank es formà a la “University School of Music and Theater” de Munic, on es va titular amb la qualificació de “summa cum laude”. Actualment és professor d’orgue a Munic. Kathinca Frank interpretarà com a solista la tocata sobre el tema gregorià “Benedicamus Domino”, del volum "Tre tocate in re" per a orgue del P. Martorell. El duet Kathinca i Stephan Frank interpretarà la resta del programa, que inclou un “Adagio i fuga” per a duet d’orgue de Mozart i la “Doble fantasia” per a duet d’orgue de Jean Langlais.

El cinquè concert serà interpretat per Stefan Kagl, organista titular de la Catedral de Herford (Alemanya). Ens oferirà la celebrada “Tocata de la papallona” del Mestre Martorell, la “Choral” num. 3, de César Frnak, l’ària “Asturias” d’Albéniz i un “Preludi i fuga” de J. S. Bach.

El sisè concert es farà a Inca i anirà a càrrec de Bartomeu Manresa i Bernat Xamena, en un interessant duet d’orgue i trompeta. Bartomeu Manresa és professor de música del Col•legi de Sant Francesc d’Inca i organista titular de l’Església de Sant Francesc d’aquella localitat. Bernat Xamena és un reconegut virtuós de la trompeta.

Com hauran pogut observar, el Festival incorpora enguany obres del P. Martorell de diverses èpoques, la qual cosa ha de permetre acostar-nos al coneixement de la seva obra i a l’evolució que va experimentar el seu treball tot al llarg d’una dilatada carrera dedicada a la música amb fervor i intensitat.

La música en general, i la d’orgue en particular, eleva l’esperit de l’oient i hi provoca emoció i gaudi estètic, els sentiments més nobles de l’esperit humà. Desitgem que el VIII Festival d’Orgue i el concert d’avui, serveixin a aquest digne fi i siguin del seu gust.

Gràcies.

M.A.




Basílica de Sant Francesc
27 de setembre de 2010
Palma

Presentació de l'honorable Sr. Francesc Antich Oliver, president de les Iles Balears (2000)

Molt honorable senyor, autoritats, senyores i senyors, amigues i amics.

És per a mi motiu d’orgull i de gran satisfacció fer la presentació del president Francesc Antich Oliver, a qui vull agrair ben sincerament i ben cordialment, la comanda que em va fer.

No presentaré l’home polític, ni faré la història del governant. Crec que ens interessa més a tots posar l’atenció en els aspectes humans , personals i familiars, que defineixen el caràcter ferm i la dimensió humana de la seva personalitat.

Faré la presentació des de l’elogi i des de la simpatia que sent per la persona i per la seva trajectòria en els darrers mesos de feina intensa, de grans dificultats, d’avenços i, tamçbé, de resultats. L’exposició no serà, per tant, ni asèptica, ni neutral. Serà una exposició esbiaixada per l’afecció i la simpatia.

El president Antich, nat el 1958, pertany a la generació de frontera que va ser, alhora, la darrera de l’etapa predemocràtica i la primera de la democràcia. Quan es varen fer les primeres eleccions, del 15 de juny del 1977, tenia 19 anys. Quan es va proclamar la Constitució tenia 20 anys. Quan va entrar en vigor l’Estatut d’Autonomia tenia 25 anys. La seva generació va tenir moltes més oportunitats que les anteriors i, a més, va tenir l’avantatge de viure la seva joventut en els anys de joventut de la nostra democràcia. Entre les persones d’aquesta generació, de trànsit i de canvis profunds, es troben força arrelades conviccions profundament democràtiques i actituds intensament ofertes al diàleg, a la tolerància i a la recerca de l’entesa.

Com a membre d’aquesta generació, va poder fer la carrera aquí. Es va llicenciar en dret a Palma. No ho va haver de fer a Barcelona o a alguna altra Universitat de la Península, perquè aquí ja hi havia estudis universitaris.

L’etapa de joventut i formació es pot caracteritzar fent referència a tres fets bàsics. En primer lloc, hem de citar la seva gran afecció a la pràctica de l’esport. Va fer esport de manera intensa, convençuda i continuada. S’agradà, sobretot, de l’esport ,més dur, l’esport de fons. Les seves preferència es decantaren pel ciclisme, pel futbol i pel footing. Quan festejava a Llucmajor tenia el costum de fer corrent el camí d’Algaida a Llucmajor, el d’anada i el de tornada. Amb el Club de Futbol d’Algaida va jugar com a defensa central. Encara avui se’l pot veure sovint amb la bicicleta pels voltants d’Algaida.

En segon lloc, hem de dir que es va pagar els estudis fent feina. Durant molts d’anys va fer de cambrer a Cal Dimoni, on treballava habitualment els dissabtes, els diumenges i els dies de festa. Sovint, també, a l’hora de sopar els dies feiners.

En tercer lloc, hem d’esmentar que sempre li va agradar la conversa i la gresca amb els amics del poble, les eixides en grup, la vida de foravila. En aquest marc es va fer un home sociable, obert, bon conversador, sobri, cordial, auster, casolà i, sobretot, foraviler. No és un home de ciutat, no té els costums propis de les persones urbanes, dels urbanites de naixement o de vocació. Té els costums i la cultura neta, sincera, directa i càlida de les persones de foravila.

Els trets més destacats de la seva personalitat són la senzillesa, la capacitat d’escoltar, la voluntat d’entendre i la convicció que els motius d’entesa entre dues parts sempre són més grans i més poderosos que els motius de disputa. Al seu costat la discussió esdevé debat, l’enfrontament troba vies de col•laboració i l’acalorament dóna pas a la serenitat.

No li agrada el protagonisme personal. No li interessa i no el cerca. Quan la premsa li fa una fotografia de grup, gairebé sempre apareix situar en posicions laterals. Quan asisteix a una reunió social o a una festa, es mescla amb la gent, tot cercant conversa i defugint els llocs de major aparença. El protagonisme per a ell no és una eina de treball mala de dur, és una creu que suporta amb paciència, que aprofita quan cal i que evita sempre que pot.

Li agrada ajudar els que el necessiten. Fa un any els pares de nins amb càncer es toparen amb dificultats insalvables per mantenir la continuïtat del servei mèdic oncològic dels nins a l’Hospital Matenrno-infantil de Son Dureta. Decidiren demanar-li ajut. Ell no en podia fer res: l’Insalud no està transferit a la Comunitat Autònom a. Malgrat això, va acceptar d’acompanyar-los en una darrera visita desesperada. La visita va ser llarga i l’endemà els nins tornaren a tenir un metge oncòleg al seu servei a jornada completa. Aquest home senzill, cordial, llest, conciliador i bo ha aconseguit, en un any de feina, algunes coses importants. En citaré dues.

Primer de tot, diré que ha aconseguit vessar dosis immenses de normalitat sobre una societat malavesada a gestos d’excepció, afanys desproporcionats, ambicions exagerades i propostes d’aparador. Passa, però, que la normalitat no se sent, no es percep i no es valora. Tot amb tot, s’ha de dir que és importantíssima per fer les coses bé.

D’altra part, vull dir que ha aconseguit donar coherència, operativitat, cohesió i efectivitat al Pacte de Progrés. Un pacte complex, difícil en principi, avui compta amb un líder indiscutit i prestigiat internament. Després d’un any d’existència, de la mà del president, el Pacte ha esdevingut una màquina que funciona, que és capaç de fer coses, que és capaç de governar i que governa cada dia amb més eficàcia.

Avui no és solament el líder articulador del Pacte, també és el líder del seu partit. Aquest fet, públicament reconegut ,li dóna els plus d’autoritat que li convenia per refermar i confirmar el seu lideratge del Pacte de Govern.

Com a líder del partit socialista, com a líder del Govern i com a líder del Pacte de Progrés ha fet passes gegantines en el camí que li ha de permetre esdevenir el líder social que les Illes necessiten, volen i demanen per fer les transformacions necessàries a fi que el futur sigui viable, sigui pròsper i sigui socialment més just. Moles gràcies.



Palma, Centre de Cultura Sa Nostra, 13-VII-2000

Presentació del XLI Concert al Torrent de Pareis (2004)

El Torrent de Pareis, la manifestació geològica més espectacular de Mallorca, és el marc des de fa 41 anys d’un dels esdeveniments musicals més esperats i singulars de l’estiu. Fem des d’aquí una crida al respecte a l’entorn per part dels que el visiten i més en especial en una jornada com la d’avui que aplega milers de persones que volen gaudir de la naturalesa i de la música. En aquest sentit, vos recordem que el Torrent de Pareis va ser declarat monument natural el mes de maig de 2003.

Precisament avui tindrem el plaer d’escoltar les veus de “The Lee Brown Gospel Consrt” que ens oferirà un ampli repertori de gospel contemporani. Aquest grup nord-americà, que actualment resideix a Alemanya ha participat en els principals festivals de música negra i gospel arreu del món. El seu líder, el reverend Robert Lee Brown, és organista, cantant i pastor baptista.

El concert d’avui no seguirà un programa preestablert, sinó que ens proposaran de manera improvisada, un simbòlic i significatiu recorregut per la història del gospel, des del més pur cant coral tradicional fins a les interpretacions més rítmiques i contemporànies, intercalades amb les intervencions del solistes i del cor.

Volem, també, fer una merescuda referència al Sr. Josep Coll Bardolet, a qui avui tenim el plaer de veure entre nosaltres, que va deixar l’any 1985 en mans de Sa Nostra, Caixa de Balears l’organització i el patrocini d’aquest concert al front del qual ell havia romàs durant 20 anys. A més hem d’agrair la col•laboració de l’Ajuntament d’Escorca, que ens cedeix aquest magnífics escenari, a la Creu Roja, a la Policia de Calvià...

Ara, sense més dilació, ja que els còdols no són seients gaire confortables passem a gaudir de la magnífica conjunció entre la música i el paisatge.

Us pregam silenci durant el concert i en nom de Sa Nostra, Caixa de Balears, us agraïm la vostra presència.




Torrent de Pareis, diumenge 11 de juliol de 2004.

Història, economia i nacionalisme (1988)

Presentar la revista “Estudis d’Història Econòmica” i més concretament el seu segon número, constitueix un motiu d’orgull i de gran satisfacció. Això és així per moltes raons. Primer de tot he de dir-vos que em satisfà moltíssim fer la presentació d’una obra important, d’una obra que fa goig perquè ha estat realitzada amb gran afecció per la feina ben feta, amb una gran vocació per la història i amb un clar esperit de servei al nostre país. A la base de l’edició de la revista no hi ha cap grup financer, cap entitat comercial, cap grup de pressió. Hi ha només il•lusió, una gran vocació per la història i un clar comprimís de servei al país. Aquests tres elements constitueixen l’únic capital, el gran capital, que es troba al darrera de la publicació.

En segon lloc, fer aquesta presentació constitueix un motiu de satisfacció perquè l’obra no solament està molt ben feta, sinó que està feta amb una estructuració profundament i equilibradament mallorquina. El títol de la revista és en català, el nom del grup editor és en català, les normes de publicació es donen en català, la careta de la revista és feta en català... El continent de l’obra, i una gran part del seu contingut, estan fets íntegrament en la nostra llengua pròpia. Des d’aquests punts de vista la revista constitueix una aportació més, una aportació rellevant, al procés de normalització de l’ús de la nostra llengua. D’altra part aquesta normalització es demostra, a més, en el fet que hi són admesos originals escrits en qualsevol de les llengües espanyoles; català, gallec, èuscar i castellà. La normalització de la nostra llengua es dóna aquí, com per tot, associada a un ús predominant d’aquesta i a un profund respecte per totes les llengües espanyoles.

He de confessar-vos que no sé ben bé perquè se m’encarregà la presentació de la revista. Com sabeu, no som universitari, no som un treballador universitari, no faig feina a la universitat, i la revista està íntegrament feta per universitaris. Tampoc no som historiador. ¿Per què se m’ha convidat a fer la presentació? No ho he demanat i no ho sé. El que puc dir-vos és perquè he acceptat de fer-la. Vaig acceptar de molt bon gust perquè son un economista preocupat per l’anàlisi de la realitat econòmica de les illes i em fa goig veure que hi ha algú a la nostra Universitat que pensa, que creu, que accepta, que comparteix i que fins i tot alaba el fet que la Universitat no té el monopoli de la investigació, de l’estudi i de la recerca.

D’altra banda, puc dir-vos que vaig acceptar de fer la presentació perquè, malgrat que no som historiador, la meva professió d’economista estudiós de la realitat econòmica regional m’ha duit a palpar la necessitat que té l’economista de conèixer la història per poder profunditzar en el coneixement de la realitat i dels seus mecanismes de funcionament. La manca de perspectiva històrica impedeix d’avançar, tan bé com cal, en el coneixement de la realitat actual. La perspectiva històrica permet de veure la realitat d’avui amb una càrrega de matisos que es perden, si no es té aquesta perspectiva. Això no ho dic aquí per raons retòriques. Es una experiència pròpia, viscuda i en certa mesura realitzada. Després de publicar el 1984 “Introducció a l’economia de les Balears” no vaig poder resistir la pressió que sentia de pal•liar el meu dèficit particular de coneixements històrics de la història de Mallorca. Vaig esmençar en la tasca dos anys i mig. Van ser dos anys de feina i d’emoció, de l’emoció que produeix entrar en comunicació amb els nostres avantpassats a través dels papers antics, de documents originals, de les pròpies fonts...

A l’hora de fer la presentació no em queda més remei que ser molt breu. De ser-ho per tarannà i per convicció. Diré solament que després de llegir els dos números de la revista crec que l’obra presenta sobretot dues qualitats destacables i rellevants. En té moltes més, però són dues les que a mi m’han commogut més.

És un fet cert que avui està de moda dir-se nacionalista. Molts s’omplen la boca amb la paraula. Gairebé cap partit polític present a l’escenari de les illes deixa de fer propostes públiques que es qualifiquen de nacionalistes. Quan una paraula és emprada massa sovint, quan una paraula és acceptada amb un grau alt de generalitat, moltes vegades s’accepta buida de contingut ¿Què és nacionalisme? Per als mallorquins ser nacionalista no significa altra cosa que ser mallorquinista ¿Què és ser mallorquinista? A parer meu, ser mallorquinista significa fer i defensar propostes col•lectives d’afirmació de la nostra personalitat com a poble amb una identitat pròpia ¿Quina identitat? La de la nostra llengua, la de la nostra cultura, la de la nostra història. ¿Quina és la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra història? Les respostes correctes estan sobretot en mans de la història. En part també estan en altres mans. Però sobretot estan en mans de la història. Solament des del coneixement desapassionat dels fets tal com s’han esdevingut es poden fer propostes capaces de serenar un panorama massa carregat de visceralitats, de dissipar tants i tants de prejudicis basats en la ignorància, d’induir processos engrescadors i cohesionadors d‘afirmació de la nostra identitat dins el marc del progrés cívic, social i cultural que demana una societat democràtica i moderna.

D’altra part, en l’etapa de l’autonomia i de l’autogovern es fa palès com mai que la regulació dels processos de producció, distribució i acumulació no es poden dur endavant correctament si no es té una perspectiva prou clara de quins són els mecanismes que regeixen a les illes, de manera particularitzada i matisada, aquests processos. No es pot governar, no es pot administrar, no es pot dirigir la nostra societat, hereva més enllà de la seva pròpia voluntat d’una història col•lectiva mil•lenària, sense conèixer aquesta historia. És convenient dominar l’economia, l’administració pública, les tècniques de gestió, el dret, la tecnologia, el marketing, etc. Però ens és necessari, sobretot, conèixer la història.

Avui la investigació històrica i molt especialment la investigació de la història econòmica, és utilíssima com a mitjà poderós de lucidesa, de serenitat, de clarividència i de sensatesa col•lectiva.

L’obra que presentem té el mèrit, segons el meu parer, el mèrit singular, de contenir una proposta clara a favor de la història entesa com a mitjà que a través de la investigació del passat fa possible la comprensió adequada de la realitat actual, el seu bon govern, la seva correcta administració i la seva transformació. Avui a les illes moltes coses no són encara possibles perquè hi ha una gran ignorància històrica que abona prejudicis, confusions, visceralitats i errònies interpretacions d’algunes qüestions cabdals. A les illes avui necessitem més que mai investigació històrica i divulgació del coneixements històrics per tal d’orientar i impulsar l’afirmació de la nostra personalitat col•lectiva, per tal de donar sentit i força als processos d’enfortiment de la nostra consciència nacional i per tal d’orientar i dinamitzar el bon govern dels nostres interessos. A tot això contribueix l’obra que presentem. Hi contribueix quan parla de Mallorca, del País Valencià, de Catalunya i de la resta del món. Per això, la meva més sincera enhorabona al “Grup d’Història Econòmica”, responsable de l’edició de la revista. I a tots vosaltres, moles gràcies.


(Parlament de presentació de la revista “Estudis d’Història Econòmica” llegit el dia 3-VI-1988 en el marc de la VI Fira del Llibre).


"El Mirall", núm. 18, juny 1988,