Història, economia i nacionalisme (1988)

Presentar la revista “Estudis d’Història Econòmica” i més concretament el seu segon número, constitueix un motiu d’orgull i de gran satisfacció. Això és així per moltes raons. Primer de tot he de dir-vos que em satisfà moltíssim fer la presentació d’una obra important, d’una obra que fa goig perquè ha estat realitzada amb gran afecció per la feina ben feta, amb una gran vocació per la història i amb un clar esperit de servei al nostre país. A la base de l’edició de la revista no hi ha cap grup financer, cap entitat comercial, cap grup de pressió. Hi ha només il•lusió, una gran vocació per la història i un clar comprimís de servei al país. Aquests tres elements constitueixen l’únic capital, el gran capital, que es troba al darrera de la publicació.

En segon lloc, fer aquesta presentació constitueix un motiu de satisfacció perquè l’obra no solament està molt ben feta, sinó que està feta amb una estructuració profundament i equilibradament mallorquina. El títol de la revista és en català, el nom del grup editor és en català, les normes de publicació es donen en català, la careta de la revista és feta en català... El continent de l’obra, i una gran part del seu contingut, estan fets íntegrament en la nostra llengua pròpia. Des d’aquests punts de vista la revista constitueix una aportació més, una aportació rellevant, al procés de normalització de l’ús de la nostra llengua. D’altra part aquesta normalització es demostra, a més, en el fet que hi són admesos originals escrits en qualsevol de les llengües espanyoles; català, gallec, èuscar i castellà. La normalització de la nostra llengua es dóna aquí, com per tot, associada a un ús predominant d’aquesta i a un profund respecte per totes les llengües espanyoles.

He de confessar-vos que no sé ben bé perquè se m’encarregà la presentació de la revista. Com sabeu, no som universitari, no som un treballador universitari, no faig feina a la universitat, i la revista està íntegrament feta per universitaris. Tampoc no som historiador. ¿Per què se m’ha convidat a fer la presentació? No ho he demanat i no ho sé. El que puc dir-vos és perquè he acceptat de fer-la. Vaig acceptar de molt bon gust perquè son un economista preocupat per l’anàlisi de la realitat econòmica de les illes i em fa goig veure que hi ha algú a la nostra Universitat que pensa, que creu, que accepta, que comparteix i que fins i tot alaba el fet que la Universitat no té el monopoli de la investigació, de l’estudi i de la recerca.

D’altra banda, puc dir-vos que vaig acceptar de fer la presentació perquè, malgrat que no som historiador, la meva professió d’economista estudiós de la realitat econòmica regional m’ha duit a palpar la necessitat que té l’economista de conèixer la història per poder profunditzar en el coneixement de la realitat i dels seus mecanismes de funcionament. La manca de perspectiva històrica impedeix d’avançar, tan bé com cal, en el coneixement de la realitat actual. La perspectiva històrica permet de veure la realitat d’avui amb una càrrega de matisos que es perden, si no es té aquesta perspectiva. Això no ho dic aquí per raons retòriques. Es una experiència pròpia, viscuda i en certa mesura realitzada. Després de publicar el 1984 “Introducció a l’economia de les Balears” no vaig poder resistir la pressió que sentia de pal•liar el meu dèficit particular de coneixements històrics de la història de Mallorca. Vaig esmençar en la tasca dos anys i mig. Van ser dos anys de feina i d’emoció, de l’emoció que produeix entrar en comunicació amb els nostres avantpassats a través dels papers antics, de documents originals, de les pròpies fonts...

A l’hora de fer la presentació no em queda més remei que ser molt breu. De ser-ho per tarannà i per convicció. Diré solament que després de llegir els dos números de la revista crec que l’obra presenta sobretot dues qualitats destacables i rellevants. En té moltes més, però són dues les que a mi m’han commogut més.

És un fet cert que avui està de moda dir-se nacionalista. Molts s’omplen la boca amb la paraula. Gairebé cap partit polític present a l’escenari de les illes deixa de fer propostes públiques que es qualifiquen de nacionalistes. Quan una paraula és emprada massa sovint, quan una paraula és acceptada amb un grau alt de generalitat, moltes vegades s’accepta buida de contingut ¿Què és nacionalisme? Per als mallorquins ser nacionalista no significa altra cosa que ser mallorquinista ¿Què és ser mallorquinista? A parer meu, ser mallorquinista significa fer i defensar propostes col•lectives d’afirmació de la nostra personalitat com a poble amb una identitat pròpia ¿Quina identitat? La de la nostra llengua, la de la nostra cultura, la de la nostra història. ¿Quina és la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra història? Les respostes correctes estan sobretot en mans de la història. En part també estan en altres mans. Però sobretot estan en mans de la història. Solament des del coneixement desapassionat dels fets tal com s’han esdevingut es poden fer propostes capaces de serenar un panorama massa carregat de visceralitats, de dissipar tants i tants de prejudicis basats en la ignorància, d’induir processos engrescadors i cohesionadors d‘afirmació de la nostra identitat dins el marc del progrés cívic, social i cultural que demana una societat democràtica i moderna.

D’altra part, en l’etapa de l’autonomia i de l’autogovern es fa palès com mai que la regulació dels processos de producció, distribució i acumulació no es poden dur endavant correctament si no es té una perspectiva prou clara de quins són els mecanismes que regeixen a les illes, de manera particularitzada i matisada, aquests processos. No es pot governar, no es pot administrar, no es pot dirigir la nostra societat, hereva més enllà de la seva pròpia voluntat d’una història col•lectiva mil•lenària, sense conèixer aquesta historia. És convenient dominar l’economia, l’administració pública, les tècniques de gestió, el dret, la tecnologia, el marketing, etc. Però ens és necessari, sobretot, conèixer la història.

Avui la investigació històrica i molt especialment la investigació de la història econòmica, és utilíssima com a mitjà poderós de lucidesa, de serenitat, de clarividència i de sensatesa col•lectiva.

L’obra que presentem té el mèrit, segons el meu parer, el mèrit singular, de contenir una proposta clara a favor de la història entesa com a mitjà que a través de la investigació del passat fa possible la comprensió adequada de la realitat actual, el seu bon govern, la seva correcta administració i la seva transformació. Avui a les illes moltes coses no són encara possibles perquè hi ha una gran ignorància històrica que abona prejudicis, confusions, visceralitats i errònies interpretacions d’algunes qüestions cabdals. A les illes avui necessitem més que mai investigació històrica i divulgació del coneixements històrics per tal d’orientar i impulsar l’afirmació de la nostra personalitat col•lectiva, per tal de donar sentit i força als processos d’enfortiment de la nostra consciència nacional i per tal d’orientar i dinamitzar el bon govern dels nostres interessos. A tot això contribueix l’obra que presentem. Hi contribueix quan parla de Mallorca, del País Valencià, de Catalunya i de la resta del món. Per això, la meva més sincera enhorabona al “Grup d’Història Econòmica”, responsable de l’edició de la revista. I a tots vosaltres, moles gràcies.


(Parlament de presentació de la revista “Estudis d’Història Econòmica” llegit el dia 3-VI-1988 en el marc de la VI Fira del Llibre).


"El Mirall", núm. 18, juny 1988,