El cost d’insularitat (1988)

Pocs aspectes de la realitat econòmica de les Balears han mobilitzat en els darrers vint anys tanta atenció pública com la qüestió de l’anomenat “cost d’insularitat”. És clar que aquesta no es compta entre les qüestions econòmiques més rellevants de les illes. Però cap de les altres qüestions econòmiques ha demostrat tenir tanta capacitat com aquesta per mobilitzar l’opinió pública a favor no de la pròpia qüestió, sinó de qui en parla. Aquesta és la raó que explica la seva presència freqüent en els plànols de l’actualitat.

Malgrat l’abundància de referències que s’han fet del tema, solament n’hi ha tres que mereixen ser destacada, per tal com són les úniques que han tractat la qüestió amb el rigor propi de l’anàlisi econòmica. Situats a l’extrem contrari es podrien relacionar les referències que han destacar per tractar la qüestió amb menys rigor, amb més confusions i amb més clares intencions d’instrumentalitzar el tema a favor d’interessos que poc tenien a veure amb el coneixement de la realitat econòmica regional. D’aquestes darreres no en parlarem.

La primera formulació pública de l’expressió i del concepte de “cost d’insularitat”, la va fer Bartomeu Barceló Pons amb motiu del congrés que sobre economies regionals de la Mediterrània se celebrà a Marsella el 1967.

L’any 1973 Pere Costa Porto va elaborar un ampli estudi monogràfic per encàrrec de l’Ajuntament de Palma. La principal aportació d’aquest treball consisteix en la precisió del concepte de “cost d’insularitat” que es proposa i sobretot en l’explicació que es dóna de la seva complexitat, de la seva relativitat temporal i de la seva relació amb un gran nombre de variables econòmiques i no econòmiques.

L’any 1980 la Conselleria de Transports i Comunicacions del Consell General Interinsular publicà un altre estudi sobre el tema, l’elaboració del qual va córrer a càrrec de M. Alenyà. El treball va ser posteriorment ampliat i actualitzat i publicat com a annex de l’obra “Introducció a l’economia de les Balears” (Caixa d’Estalvis de Balears “Sa Nostra”, Palma, 1984). L’aportació més destacada d’aquest estudi es troba en l’argumentació de la tesi segons la qual el cost d’insularitat de les Balears dependent del transport de persones i mercaderies és positiu, però de dimensions relatives poc rellevants.

La propera publicació de les taules input-output de l’economia de les Balears, referides a l’any 1983, permetrà d’analitzar amb cert detall les dimensions i la distribució del consum dels serveis de transport per part de les diverses branques productives de les illes. La comparació d’aquests consum amb els de les taules referides al conjunt de l’Estat i amb els de les taules d’altres comunitats autònomes proporcionarà una base informativa nova, que pot ser ben útil per avançar en el coneixement del fenomen. D’altra part la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera, fa poc ha decidit de redactar un treball sobre el tema. Benvingut sigui aquest treball, sempre que es tracti d’un estudi i no d’un simple repertori d’opinions poc informades o desinformades; sempre que es tracti d’una anàlisi objectiva dels fets i no d’un repertori de discursos emotius; sempre que es tracti d’un esforç a favor de l’objectivitat i en contra dels judicis de valor habituals; sempre que es tracti d’un treball que es recolzi en el reconeixement que els fenòmens econòmics s’han d’estudiar tot respectant les exigències del mètode científic.

Els temes inclosos en l’àmbit de l’economia s’han d’analitzar amb el mateix rigor que requereix l’anàlisi dels fenòmens físics, biològics, mèdics, farmacèutics o químics. A ningú no se li ocorrerà de pensar que el coneixement en els àmbits esmentats es pot fer avançar mitjançant simples relacions d’opinions de persones alienes al camp específic de l’estudi, dirigides amb tan escassos coneixements com bona voluntat per un misser, un filòsof, un poeta o un místic. És clar que l’economia tampoc no és aliena a aquests condicionants.



Informatiu PIMEM, març 1988.