XXV aniversari d'Obra Cultural Balear (1988)

LLENGUA I PROGRÉS

El passat mes de desembre se celebrà el 25è aniversari de la fundació d’Obra Cultural Balear, constituïda el 21-XII-1962 per iniciativa de l’il•lustre filòleg Francesc de Borja Moll Casasnovas.

Les realitzacions de l’entitat, que poc a poc anà calant en els diversos àmbits de la societat mallorquina, han estat moltes i importants. A ella es deu, entre d’altres coses, la creació i el foment de les condicions que propiciaren el reconeixement públic de la llengua catalana com a pròpia de les illes. Aquest fet es concretaria més tard en la seva proclamació com a tal a l’Estatut d’Autonomia i a la Llei de Normalització Lingüística.

A la vista dels seus 25 anys de vida es pot dir que l’OCB és una associació que es caracteritza primer de tot pel seu pluralisme: dóna cabuda a socis provinents de totes les classes socials, de totes les ideologies democràtiques, de tots els indrets de Mallorca i també a nombrosos immigrants. És, a més, una associació absolutament compromesa amb la democràcia, amb l’aprofundiment de les llibertats, públiques i privades, i amb el progrés cultural, social i cívic de les illes. Per això la vocació a favor de la defensa i promoció de la llengua i cultura pròpies no és, ni ho ha estat mai, una vocació tancada, cega, exclusivista i desproporcionada.

La normalització de l’ús de la llengua ha avançat notablement en els darrers anys, sobretot després de la recuperació per part de l’Estat del marc democràtic i constitucional i de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Amb tot, la tasca no es pot donar per acabada, entre d’altres raons, perquè en el món les coses dissortadament no canvien pel sol fet que canviïn les lleis, els projectes col•lectius i les actituds de la institucions. S’arrosseguen fortes inèrcies contràries a la nostra llengua, alimentades per 262 anys (1715-1977) de persecució, prohibicions, marginacions i discriminació.

D’altra part la presència del català en els mitjans de comunicació escrits i no escrits és encara molt escassa. L’ús de la llengua en el món del comerç, de la publicitat, de la retolació dels establiments públics i privats, de les relacions dels ciutadans amb l’Administració i de l’Administració amb ells, etc., també és encara migrat.

L’anàlisi de les causes que determinen les dificultats amb les quals topa la normalització de l’ús de la llengua posa en relleu que es necessiten anys, l’acció decidida dels poders públics, el concurs d’empreses privades i associacions cíviques i sobretot la voluntat de la immensa majoria del nostre poble. Aquest darrer factor és el més estratègic i alhora el més transcendent. Atès això, cal dir que perquè aquest procés qualli i prosperi es fa necessària una gestió tolerant, respectuosa, assenyada i compatible amb la mentalitat no maximalista i no arrauxada de la població de les illes.

Des d’aquesta perspectiva es pot dir que de cara als propers anys el principal desafiament que es planteja a l’OCB consisteix a tenir el saber i les habilitats suficients per promoure, animar i dinamitzar un consens popular a favor de la llengua tan ampli i viu com sigui possible.



Informatiu PIMEM, març 1988