viernes, 13 de mayo de 2011

Ignasi Gutiérrez Juny (Maó, 11 de març de 1865 - Alaior, 21 de febrer de 1949)

Telegrafista, músic i soci i directiu de Creu Roja.

Fill de Joan Gutiérrez Pons i Àngela Juny Fe, neix al carrer del Bastió, de Maó. Després de cursar el batxillerat a l’institut de Maó, fa oposicions al cos d’oficials tècnics de Telègrafs. Compleix diverses destinacions fins que el 1893 és nomenat cap de l’estació telegràfica d’Alaior, on fixa la seva residència. Ocupa el càrrec fins que es jubila (1931) als 66 anys, amb més de 40 anys de servei.

Fa part del primer comitè (1899-1907) i del segon comitè (1907) de Creu Roja a Alaior amb el càrrec de secretari.

Afeccionat a la música, és intèrpret i compositor. És seva la música de la sarsuela popular “Dony Pere Singlà”, la lletra de la qual és de Pau i Joan Fàbregues. Estrenada a Menorca, s’hi ha representat en diverses ocasions. El 27 de gener de 2008 s’ofereix una representació al Teatre Principal de Maó.

Ordenat i rigorós, es de caràcter senzill, atent, proper i servicial. Es guanya la simpatia i l’afecte dels que el coneixen. Casat amb Magdalena Gomila Palliser, d’Alaior, són pares d’una filla, Àngela. Mor a Alaior als 84 anys.

Llorenç Pons i Pons (Alaior, 5 de desembre de 1857 - 26 de setembre de 1920)

Metge, polític i soci, voluntari i directiu de Creu Roja.

Fill de Llorenç Pons Villalonga i Margarida Pons Puig, neix a una casa del carrer de la Rocassa, d’Alaior. Estudia el batxillerat a Maó. Tot seguit cursa els estudis de medicina i cirurgia i es doctora.

Com a metge es distingeix per la intensa dedicació als malalts, especialment als més necessitats. De profundes conviccions democràtiques, el singularitza una permanent dedicació a les qüestions socials.

Fa part del primer comitè de Creu Roja a Alaior (1899-1907) i del segon (1907) amb el càrrec de tresorer.

És batle d’Alaior en tres ocasions entre 1894 i 1910. Exerceix també com a jutge de pau de la vila.

De caràcter obert, tolerant, generós i dialogant, es casa amb Dolors Travesí Guàrdia, de Valladolid, tia del publicista Màrius Verdaguer Travesí i del professor d‘anglès Joaquim Verdaguer Travesí. Poc després de la seva mort als 62 anys, és proclamat fill il·lustre d’Alaior. El carrer on va néixer duu el seu nom.