sábado, 5 de marzo de 2011

Manuel Llofriu Cerqueda (+ Barcelona 16 d'octubre de 1961)

Industrial, directiu d’empreses, soci i voluntari de Creu Roja.

Fill d’Ernest Llofriu Clarís i Cèlia Cerqueda. El seu germà Rafel es casa amb Leonie Guizy i la germana Empar se casa amb Jaume Assens Barba. A la mort del pare (14-I-1934) es fa càrrec de la presidència i la gerència de l’empresa “Establiments i vidrieries Llofriu S.A.”.

La societat, fundada el 1860, es dedica a la fabricació mecanitzada de vidre buit. Comprèn una llarga sèrie de productes, entre els quals es compten flascons, ampolles,
vasos de perfumeria, pots de conserves, bòtils de cervesa i gasosa, envasos de centrals lleteres, vidre per a la conservació d’antibiòtics, sèrum i plasma, recipients per a farmàcies i laboratoris, etc. Fabrica estufes de coure i vidre per a cultius, aparells per a laboratoris i d’altres elements. Fa instal·lacions completes de laboratoris i farmàcies. El catàleg general de l’empresa dels anys 20, editat en cobertes dures i amb lletres en relleu, incorpora 1.617 gravats en 290 pàgines.

Té establiments de venda a Barcelona (Balmes, 21 i 23), Palma, Madrid i València i fàbrica a Palma. Aquesta s’ubica en un gran solar del carrer Indústria, núm. 90, cantonada amb el carrer Manos. Ocupa sobretot treballadors del raval de Santa Catalina. En els anys trenta, la plantilla se significa per l’activisme sindical i republicà. Després de la guerra civil, les autoritats civils i els sindicats verticals s’afanyen a facilitar-hi i impulsar-hi baixes voluntàries per jubilacions avançades, fet que a la llarga provoca la inviabilitat de l’empresa i el seu tancament per manca de personal especialitzat. El procés es veu afavorit pel canvi de qualificació urbanística del solar que ocupa, on avui s’aixequen blocs d’habitatges.

Soci i voluntari de l’oficina de Creu Roja a Santa Catalina (Palma), n’és elegit president el primer de març de 1931 (poc abans de la proclamació de la II República), acompanyat de Margalida Garcias Terrassa com a presidenta d’honor. Es manté en el càrrec fins al 26 de setembre de 1934. Casat amb Isabel Camprubí, tenen 2 fills, Ernest i Manuel, i una filla, Isabel, que es casa amb Lluís Puertas. Mor a Barcelona el 1961.