sábado, 17 de mayo de 2014

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 10 de març de 1854 – Palma, 16 d’octubre de 1922).

Poeta i canonge. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear (Palma). Cursa estudis de dret a Barcelona i a Madrid fins que decideix retirar-se a Pollença a causa d’una crisi religiosa. El 1885 decideix estudiar a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1885-1889). A roma s’ordena de prevere (1888) i es doctora en teologia dogmàtica i moral. El  1905 presideix els Jocs Florals de Mallorca i, posteriorment, els de Barcelona. El 1919 és designat membre de la causa pia lul·liana de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1899 és nomenat corresponent de l’Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE). Són obres seves El pi de Formentor (1875), De l’agre de la terra (1897), La deixa del geni grec (1897), Horacianes (1906), Visions de Palestina (1908), etc. El 1909 és nomenat canonge de la Seu de Mallorca. És fill il·lustre de Pollença (1901), de Palma (1922) i de les Balears (1956). Un carrer de Palma duu el nom de Nuredduna, el personatge protagonista d’una de les seves obres Maria del Mar Bonet ha musicat alguns dels seus poemes.Té una entada a la GEM i a la GEC.

Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1822 – Sóller, Mallorca, 21 d’agost de 1894).

Escriptor i professor. Fill de pare mallorquí i mare peninsular, neix a un nucli de població que avui és un barri de Barcelona. Es llicencia en filosofia i lletres (1843) i en dret (1850) a la Universitat de Barcelona. Fa oposicions a càtedra d’institut de retòrica i poètica i guanya (1849) la de l’Institut de Barcelona, que el 1861 trasllada a l’Institut Balear (Palma). Posteriorment canvia aquesta càtedra per la de geografia i història. Presideix l’Ateneu Balear i és l’impulsor de la publicació Revista Balear i el director de la seva continuadora Museo Balear. És un professor eminent i, alhora, un poeta destacat dels Jocs Florals de Barcelona, que presideix en dues ocasions (1870 i 1878).Nomenat mestre en gay saber (1867), la seva poesia excel·leix per un intens classicisme i per la acurada moderació del seu sentit romàntic. Són poemes seus L’olivera mallorquina, Els tarongers de Sóller, La llar, La mort dels Montcades, La muntanya blanca, El fogó dels jueus, etc.Té una entrada a la GEC i una altra a la GEM. Des del 1931 un carrer de Palma duu el seu nom.


GEM, 13, 292

GEC

Gabriel BIBILONI, Els carrers de Palma, GB ed., pàg. 591-592, Palma, 2012.

Joan POU MUNTANER, Relaciones històricas…, t. VIII, pàg. 362, Societat Arqueològica Lul·liana, Palma, 1992.