Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1822 – Sóller, Mallorca, 21 d’agost de 1894).

Escriptor i professor. Fill de pare mallorquí i mare peninsular, neix a un nucli de població que avui és un barri de Barcelona. Es llicencia en filosofia i lletres (1843) i en dret (1850) a la Universitat de Barcelona. Fa oposicions a càtedra d’institut de retòrica i poètica i guanya (1849) la de l’Institut de Barcelona, que el 1861 trasllada a l’Institut Balear (Palma). Posteriorment canvia aquesta càtedra per la de geografia i història. Presideix l’Ateneu Balear i és l’impulsor de la publicació Revista Balear i el director de la seva continuadora Museo Balear. És un professor eminent i, alhora, un poeta destacat dels Jocs Florals de Barcelona, que presideix en dues ocasions (1870 i 1878).Nomenat mestre en gay saber (1867), la seva poesia excel·leix per un intens classicisme i per la acurada moderació del seu sentit romàntic. Són poemes seus L’olivera mallorquina, Els tarongers de Sóller, La llar, La mort dels Montcades, La muntanya blanca, El fogó dels jueus, etc.Té una entrada a la GEC i una altra a la GEM. Des del 1931 un carrer de Palma duu el seu nom.

GEM, 13, 292

GEC

Gabriel BIBILONI, Els carrers de Palma, GB ed., pàg. 591-592, Palma, 2012.

Joan POU MUNTANER, Relaciones històricas…, t. VIII, pàg. 362, Societat Arqueològica Lul·liana, Palma, 1992.