Bartomeu Mestre Barceló (Felanitx, 1790 - Palma, 25 de febrer de 1852)

Canonge, catedràtic lliberal i primer director de l’Institut Balear. Inicia els estudis a Felanitx i els completa a Palma, on s’ordena de prevere i es titula en teologia. Exerceix de vicari a Manacor fins que a causa de la defunció del rector n’ocupa el seu càrrec durant 3 anys (1821-1824). Tot seguit viatja per Itàlia i altres països europeus. De retorn, s’estableix a Madrid, on col·labora amb la Reial Acadèmia de Ciències Eclesiàstiques. El 1836 guanya la canongia (dignitat de xantre) de la Seu de Mallorca. Posteriorment, és nomenat catedràtic de teologia i rector de la Universitat Provisional Literària de Mallorca, de la que és professor del darrer curs de teologia i rector. A més, fa part de la Comissió provincial de direcció de l’Institut Balear fins que n’és nomenat director (1842). Ocupa el càrrec fins al 1846, per bé que causa baixa per malaltia el 1845. Com a director treballa en tres línies bàsiques: la millora de la dotació de material pedagògic, l'enriquiment de la biblioteca i la implantació d’un jardí botànic. És (1843) professor de religió de l’Escola Normal de Palma. Mor als 62 anys, després de 6 anys de discapacitat.Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.

Bibliografia

Joan LLABRÉS, “Relaciones històricas...”, v. III, pàg. 515-516.

Antoni PLANAS ROSSELLÓ, La Universidad Literaria Balear (1840-1842), CIAN, 14/2, pàg. 295-316, Palma, 2011.