Festival Internacional d’Orgue Antoni Martorell

Sèrie anual de concerts creada el 2003 per l’Agrupació Artística i Cultural Mandrava, amb seu a Inca (Mallorca, Espanya). El festival té per objecte difondre i prestigiar la música d’orgue i fer conèixer la música organística del compositor Antoni Martorell Miralles (Montuïri, Mallorca, 1913 – Palma, Mallorca, 2009).

El primer festival, que té lloc el 2003, ofereix concerts a la Basílica de Sant Francesc de Palma, a la capella monumental de la Porciúncula i a l’església de Sant Francesc d’Inca. Els festivals següents tracten de mantenir una distribució similar, per bé que els concerts s’ofereixen majoritàriament a la basílica de Sant Francesc de Palma, seu de l’orgue Jordi Bosch - Gerhard Grenzing, restaurat sota l’impuls i la direcció d’Antoni Martorell.

Porta la gerència del Festival la soprano Pilar Rosselló Corró, secretària de l’Associació Mandrava. De la direcció artística se n’encarrega l’organista Roberto Marini, professor de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Roma, catedràtic titular de Pràctica Organística i Cant Gregorià del conservatori “L. D’Annunzio” i organista titular de la catedral de Teramo (Itàlia).

Han participat com a concertistes Roberto Marini (Itàlia), Montserrat Torrent (Espanya), Federico del Sordo (Itàlia), Alexander Fiseisky (Rússia), Hans-Jürgen Kaiser (Alemanya), Jurgen Essl (Alemanya), Irena Chribkovà (Txèquia), Kathinca i Stephan Frank (Àustria), Stefan Kagl (Alemanya), Bernhard Marx (Alemanya), Jean Guillou (França), Colin Walsh (Anglaterra), Jean-Christophe Geiser (Suïssa), Josef Edwin Miltchitzky (Alemanya), Susanne Jutz-Miltschitzky (Mònaco), Rafel Riera (Espanya), Bartomeu Manresa (Espanya) i altres. Han fet la presentació del festival Montserrat Torrrens, Pilar Rosselló, Damià Ramis, Guillem Morlà, Miquel Alenyà i altres. La imatge representativa del festival és la del quadre a l‘oli “A Martorell”, realitzat per la pintora Trinitat Huertas Rus i dedicat per l’autora al pare Martorell.

Els festivals han tingut lloc majoritàriament els mesos de primavera, llevat dels de l’edició corresponent a 2010, que es va haver d’ajornar a causa de les incidències derivades del núvol provocat sobre Europa per l’erupció del volcà Eyjafjalla (Islàndia). El concert de capçalera del desè festival, commemoratiu del centenari del naixement d’Antoni Martorell, interpretat per Roberto Marini, es va oferir a la Catedral de Barcelona el 29 de juny de 2013.

Fra Antoni Martorell Miralles, TOR

Setmana Internacional d’Orgue de Sa Nostra (1971-2002)

Conjunt de concerts d’orgue agrupats en una setmana cada any. Creada per Mn. Bernat Julià Rosselló, el 1971 té lloc la primera edició. Totes les edicions anuals es fan a l’església de Santa Eulàlia, de Palma, amb una extensió posterior (1998-2001) a l’església de Santa Maria de Maó, a la Catedral de Menorca (Ciutadella) i a l’església de Santa Creu (Eivissa). La capçalera de la setmana se situa a l’orgue romàntic de Santa Eulàlia (Palma), construït a principi del segle XX, ateses les seves condicions i característiques. Cada any és sotmès a una revisió a fons i a un acurat procés d’afinació. Els concerts es fan entre el febrer i el març.

A partir dels anys 90 les audicions es faciliten amb un sistema de vídeo que ofereix a través d’una gran pantalla imatges de l’intèrpret en directe. Es fan en total 32 setmanes de concerts. La darrera, la 32ena, es fa amb un pressupost inferior a l’habitual els anys anteriors i amb una reducció del nombre de concerts, que passen d’un total de 11 (5 a Palma, 2 a Maó, 2 a Ciutadella i 2 a Eivissa) a un total de 4 (2 a Palma, 1 a Maó i 1 a Ciutadella). La llavor sembrada per les setmanes internacionals d’orgue de Sa Nostra havien donat lloc a un ampli conjunt de concerts de música d’orgue a Palma, a la Part Forana de Mallorca i a les illes menors, que feia raonable una retirada de la inversió en aquest àmbit per poder augmentar les dotacions del programa d’ajuts solidaris. Al llarg dels anys havien aparegut la Setmana dels Orgues Històrics de Mallorca, el Festival Internacional de Música d’Orgue Antoni Martorell, la Setmana d’Orgue de l’Església de San Gaietà, la Setmana Internacional d’Orgue de la Seu de Mallorca, la Setmana Internacional d’Orgue de la Basílica de Sant Francesc (Palma), etc.

Porta la direcció de la setmana internacional Mn. Bernat Julià Rosselló fins que fa efectiva la seva jubilació el 1998. Entre 1998 i 2000 porta la coordinació executiva Catalina Morey Suau. El 2001 i el 2002 el coordinador és Pere Estelrich Massutí.

Al llarg dels 32 anys de les setmanes internacionals participen en els concerts més de 100 organistes. Entre els més destacats cal citar Ferdinando Germani, Roberto Marini, Gaston Litaize, Erich Arndt-Condó, Christopher Dearnlely, Jacques Marichal, Petr Plany, David Titterington i altres. Entre els concertistes espanyols cal esmentar Joan Paradell, Tomé Olives, Bartomeu Veny i altres. Incorporen obres de Bernat Julià en el seu repertori Joan Paradell, Domingo Losada, Alberto Bolliger i Adelma Gómez. Incorpora en el seu repertori obres del pare Antoni Martorell Miralles l’organista italià Roberto Marini.

Concert Anual en el Torrent de Pareis (Mallorca)

CONCERT ANUAL DE SA NOSTRA EN EL TORRENT DE PAREIS (Mallorca)

El concert anual en el Torrent de Pareis, un concert de tarda d’estiu, a l’aire lliure, en el marc espectacular de la gola del Torrent de Pareis (Escorca, Mallorca), respon a una iniciativa del pintor català resident a Valldemossa Josep Coll Bardolet (Campdevànol, Ripollès, 1912 - Valldemossa, Mallorca, 2007) i al suport que li dóna Carles Blanes Nouvilas, director general (1968-1993) de Sa Nostra. El 1963 s’organitza la primera edició amb la col·laboració de la Capella Clàssica i del seu director Joan M. Thomàs Sabater. Tant Josep Coll com els amics que assisteixen al concert, consideren que l’acte ha de tenir continuïtat. A aquest fi demanen el suport organitzatiu i econòmic de l’Obra Social de Sa Nostra, que el dóna des de les primeres edicions. A partir de la cinquena edició (1968) l'Obra Social de Sa Nostra assumeix l'organització de l'event i a partir del 1984  n'assumeix la direcció i l’organització. El concert esdevé gradualment un event cultural de gran acceptació popular i de notable projecció mediàtica. Josep Coll Bardolet es desvincula del concert a partir de 1968 i deixa d'assistir-hi durant 30 anys. Hi torna el 1998 i següents.

Han actuat en els concerts diverses agrupacions corals de l’illa com la Capella Clàssica, la Capella Mallorquina (1968-1998), la Coral Universitària de les Illes Balears (2006 i 2013), l’Escolania de Lluc (els Blauets) (2008) i solistes com la soprano Francisca Cuart. A partir de 1991 hi intervenen agrupacions instrumentals, com el quartet de vent Música Avui, el quartet Opus 18 i la Camerata Sa Nostra. A partir del 1998 es barregen actuacions de grups locals, nacionals i estrangers com Cap Pela (2001 i 2013), I Fagiolini (2002), The Single Singers (2003), The Reverend Lee Brown Gospel Consort (2004), The Bronzeville American Gospel, Vocal Tempo (2009), Nice Four (2009), London Quartet (2010), Air Soul (2010), el quartet vocal Cantavile (2010), Alta Mar (2011), Diapaswing (2011) i altres. A partir del 2009 el concert inclou l’actuació de dos o tres grups musicals, fet que aporta varietat i animació a l’event.

El concert, que comença a les 17:30 h i té una durada d’uns 70 minuts, s’ofereix sovint acompanyat d’un pregó o presentació que ha anat a càrrec de Teodor Úbeda, Josep Coll Bardolet, Miquel Ferrà Martorell, el pare Antoni Martorell Miralles, Aina Moll Marquès, el pare Antoni Oliver, Francesc Bujosa Homar (1993), Pere Estelrich Massutí, Carlo Grignano (2003), Miquel Alenyà Fuster (2004), Fernando Alzamora Carbonell (2008) i altres.

L’acte té lloc habitualment entre la darrera setmana de juny i la tercera de juliol. Reuneix un públic variat d’excursionistes, senderistes, turistes espanyols i estrangers, banyistes, grups d’amics, famílies que es desplacen amb cotxe per fer una jornada de contacte amb la natura i amb la música o solament amb la música en el marc natural del Torrent. El nombre d’assistents habitualment supera el miler de persones, per bé que la xifra és variable. El públic s’asseu en terra protegit amb estoretes, tovalloles o cadires de platja, vesteix informalment i es protegeix del sol o del resol amb gorres, viseres i capells. L’entrada és gratuïta. L’ordenació del trànsit va a càrrec dels serveis de la policia municipal d’Escorca, reforçada el dia del concert per diversos membres de la policia municipal de Palma o de Calvià. Els serveis preventius són atesos per una unitat de la Creu Roja de Sóller amb personal sanitari qualificat i amb cotxe ambulància.

Les condicions acústiques de l’indret no són òptimes, però són suficients. Tot amb tot, el so s’ha de reforçar amb l’ús d’un potent amplificador. Al llarg dels darrers 50 anys, el concert s’ha hagut de suspendre per pluja una sola vegada (2012). En un ocasió l’inici del concert s’hagué d’ajornar (2001) uns 20 minuts a causa d’un breu ruixat. En alguna ocasió el concert s’ha fet en unes condicions especialment emotives, com el del 14 de juliol de 1997, un dia després de la mort de Miguel Àngel Blanco, a qui la Capella Mallorquina dedica una cançó que aixeca l’aplaudiment més llarg i fort dels 50 anys d’existència del concert.

Normalment hi assisteixen representants de Sa Nostra i de la Fundació Sa Nostra, amb presència del president, consellers, director general i subdirectors. També hi assisteixen representants de l’Ajuntament d’Escorca, del Consell Insular de Mallorca i del Govern de les Illes Balears. Han tingut cura de l’organització de l’acte Eva Mulet, Aina Bergas Jiménez, Francisca Niell, Andreu Ramis, Coloma Borràs, Maria del Mar Matas, Llúcia Martin i altres. El concert del 50è aniversari té lloc el diumenge 7 de juliol de 2013. Hi intervenen la Coral Universitària de les Illes Balears i el grup Cap Pela.




Concert al Torrent de Pareis, juliol  2013

Bibliografia

Lourdes TERRASSA, “Música en el Torrent de Pareis”, Brisas, núm. 1.364, pàg. 4-7, 29-VI-2013, Palma.

Soraya MAOSSAOUI, "La garganta coral de sa Calobra", Diario de Mallorca, 4-VII-2013, pàg. 47, Palma.

OBRA SOCIAL SA NOSTRA, www.obrasocialsanostra.com

MALLORCA QUALITY, www.mallorcaquality.com

MIQUELCINEMA, “Presentació del XLI Concert al Torrent de Pareis (2004)”

Francesc BUJOSA HOMAR, “Pregó del XXX Concert al Torrent de Pareis”, Sa Nostra, Palma, 1993

Maria I. DEYÀ i Antoni ROCA, “Josep Coll Bardolet”, Pòrtula, núm. 216, setembre de 1999, Palma.

Diego LEÓN FIORAVANTI, "El canonge Bernat Julià", Catedral de Mallorca, www.catedraldemallorca.info

Coral Ciutat d’Alcúdia (Mallorca)

Associació cultural formada per residents en el municipi d’Alcúdia (Mallorca). Comença les activitats el febrer de 1991. El 2011 commemora el 20è aniversari amb un concert que compta amb la participació de la coral “Clau de Sol”, de Ferreries (Menorca). Té un repertori ampli i variat que inclou el Rèquiem de Gabriel Fauré, el Glòria d’Antonio Vivaldi, composicions de música gospel, cançons tradicionals i composicions modernes.

He fet nombrosos concerts en el municipi i a altres localitats de Mallorca. La junta directiva està formada (2013) per Dora Riutort (presidenta), Alexandre Reina (vicepresident), Clàudia Alou (secretària), Isabel Garcia (tresorera), Magdalena Fuster (vocal), Francesca Jaume (vocal) i Andreu Jaume (vocal). Han dirigit la coral Martí Sáez (1991-2000), Damià Muñoz (2000-2005), Rafel Riera (2005-2007) i Martí Sáez (2007-actualitat). Manté relacions de col·laboració amb la Jove Orquestra d’Alcúdia, la Banda Municipal de Música d’Alcúdia i la coral “Clau de Sol”. Fa part de la Federació de Corals de Mallorca.

Bibliografía

Mateu CLADERA, “Coral Ciutat d’Alcúdia”, ‘Brisas’, 2-II-2013,  pàg. 8

Manel Ponsetí Bosc (Palma, 6 de novembre de 1920 – 6 de setembre de 2008)

Baix cantant, agent de vendes i col·leccionista de ceràmica. Als 28 anys debuta (1949) al Teatre Líric, de Palma, amb la sarsuela “La tabernera del puerto”, de Pablo Sorozábal. Intervé en representacions de “Faust”, “Carme”, “Rigoletto” i “Aïda” i d’altres. Amb l’agrupació lírica de l’obra d’Educació i Descans i amb la de Marcos Redondo canta a vàries localitats de Mallorca.

Treballa al col·legi de metges i és agent comercial de la firma de la família Socias, de Barcelona. Afeccionat a col·leccionar ceràmica, reuneix un important col·lecció de peces de Manises i Ribesalbes. D’altra part, acumula una notable erudició sobre la ceràmica vidriada de Manises i Ribesalbes i d’altres procedències, com ara Paterna, Puente del Arzobispo, Alcora, Talavera de la Reina, Catalunya i d’altres localitats.

Corresponent a una invitació d’Antoni Garcia-Ruiz Rosselló, ell i jo visitem en els anys 90 del s XX la col·lecció de ceràmica d’aquell, que contenia peces excel·lents de ceràmica de reflexos metàl·lics de Manises, de plats i peces de forma d’Alcora i de plats de moltes altres procedències del país i de l’estranger.

De caràcter senzill i obert, sent passió per la ceràmica. Varem mantenir una excel·lent relació d’amistat i respecte a partir del 1975 durant més de 30 anys. Ens vérem per darrera vegada quan passà per Creu Roja per contractar els serveis de teleassistència. Casat amb Alícia Verdaguer Noguera, és pare d’una filla i tres fills. Vidu, mor a Palma als 88 anys d’edat.

Bibliografia

GEM, 13, 291

Antoni Torrandell Jaume (Inca, Mallorca, 17 de juliol de 1881 – Palma, 15 de gener de 1963)

Músic i compositor. Fill d'un músic que fa classes de piano i solfeig i és l’organista de la parròquia de Santa Maria la Major, d’Inca, viu de petit la música de prop. Comença a estudiar música amb el pare per passar després a Palma, on estudia amb Josep Balaguer i Bartomeu Torres. Continua a Madrid amb Josep Tragó i Pere Fontanilla. Acaba els estudis al Conservatori de Madrid (1900) amb el primer premi de piano.

Als 24 anys marxa a París per ampliar estudis amb Ricard Vinyes i Charles Tournemir. Allà ofereix concerts i no deixa de composar. En esclatar la Gran Guerra (1914-18) torna a Mallorca per dedicar-se a la composició, mentre es guanya la vida fent concerts. El 1918 se’n torna a Paris i hi resideix ininterrompudament fins al 1932. Al final d’aquest any torna a Mallorca per tenir cura del seu pare, que havia restat vidu. Continua composant, impartint el seu mestratge i actuant en concerts. Mor a Palma el 1963 als 81 anys d’edat.

Al llarg de la vida composa més de cent obres, entre les quals destaquen “Rèquiem”, “Missa pro Pace”, “Simfonia núm. 1”, “Pollença”, etc. A París també fa, sota pseudònim, composicions de música lleugera a petició de l’editorial que publica la seva obra major.

Hi ha diversos enregistraments amb obres seves. Un carrer d’Inca porta el seu nom i també el duu el passatge de Palma que uneix el carrer dels Oms amb la plaça del bisbe Berenguer de Palou. La “V Nit Bielenca”, de Búger, oferí el 1995 el concert titulat “Homenatge al compositor Antoni Torrandell”. La Camerata Sa Nostra, de l’Obra Social de Caixa de les Balears “Sa Nostra”, inclogué en el seu repertori composicions de l’autor i li dedicà (2003) a l’auditori del Centre de Cultura de Palma un concert d’homenatge amb motiu del 40è aniversari del seu traspàs, que comptà amb l’assistència del seu fill, Bernat Torrandell. El gener del 2013 es compleix el 50 aniversari del seu traspàs, que es commemora amb diversos actes públics. Aquest escrit s’ha escrit amb el desig de retre un petit homenatge a la seva memòria amb motiu del citat aniversari.

Bibliografía

Joan PARETS I SERRA et al, “Compositors de les Illes Balears”, El Gall editor i Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Palma 2000

Pere ESTELRICH I MASSUTÍ et al. “Antoni Torrandell”, dins “Tres Músics Mallorquins”, Barcelona 1985

Ana LARGO, "Bernat Torrandell actualiza la obra de su padre en el 50 aniversario de su muerte", Última Hora, 13-I-2013, Palma

Antoni ALORDA, "50 anys sense Torrandell", Última Hora, 11-II-2013, Palma

GEM, 17, 224-225

WIKIPEDIA, “Antonio Torrandell”

Francesc Bosch Bauzà (Esporles, Mallorca, 24 d’agost de 1917 – Palma, 28 de novembre de 2009)

Baríton. La nit de Nadal del 1924, als 7 anys, canta per primera vegada La Sibil·la a la parròquia de Sant Pere, d’Esporles. Tot seguit comença a estudiar solfeig sota el mestratge de Joan Calafell, organista d’Esporles. Després estudia piano (1926-32) fins que decideix dedicar-se plenament al cant. Rep classes de cant d’Artur Baratta. Alhora cursa estudis a l’escola d’Esporles.

El 1940 es desplaça a Barcelona per estudiar repertori de sarsueles amb José Ezpeitia fins que s’uneix a la companyia de Marcos Redondo, amb la qual debuta al Teatre Líric, de Palma, el 20 d’octubre de 1943. El desembre de 1943 passa a fr part de la companyia del tenor José Rojas. El 1944 s’incorpora com a primer baríton a la companyia de Ricardo Mayral, amb el qual actua per tota Espanta. Durant la temporada 1945-46 forma la companyia Francesc Bosch, que actua a Catalunya, València, Alacant i Madrid. El 1947 i el 1948 actua a Mèxic, Cuba i als EUA (NY i Miami), amb la companyia de Federico Moreno Torroba. El 1949 actua per primera vegada a Madrid.

Amb el suport d’Elionor Servera Melis amplia estudis a Roma, on coneix el P. Antoni Martorell. En tornar de Roma forma companyia amb Angeleta Navés i l’empresari Jordi Castell. El 1951 debuta al Teatre Principal, de Palma. Les seves sarsueles preferides són “El cantar del arriero”, “La Dogaresa”, “Los gavilanes”, “Luisa Fernanda”, “Marina”, “La del Soto del Parral” i altres. Les cançons que més li agrada interpretar són “Amapola” (la primera que aprèn), el bolero “Muñequita linda”, l’ària del “Cantar del arriero”, el pasdoble per a duet de “La del manojo de rosas”, etc. El 1960 s’intal·la a Palma i alterna el treball com a xofer turístic amb assatjos, proves de veu i actuacions musicals. Fa part dels fundadors del col·lectiu d’Artistes Lírics al costat de l’actriu Catalina Valls Aguiló, la soprano Maria Josep Martorell, el pianista i compositor Andreu Bennàssar i el baríton Gabriel Aguilera. Amb aquest col·lectiu enregistra dos discs compactes i una adaptació lírica de diverses rondalles mallorquines.

El 4 de maig del 1990 li és dedicat un homenatge al Teatre Principal, en el curs del qual intervenen la Coral dels Antics Blauets, el baríton Gabriel Aguilera, la soprano Margalida Garrigós, Els Valldemossa, Honorat Moll, Bonet de Sant Pere, Jaume Sureda i altres. El 2000 Antoni Salas Colom publica l’opuscle, de 80 pàgines, “Francisco Bosch, barítono, su obra y su arte”. El 29 de juny de 2002 rep la medalla d’or de la vila d’Esporles. El 29 de juny de 2008 és proclamat Fill Il·lustre d’Esporles. Té una entrada al seu nom a la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Entre 1991 i 1995 és regidor de l’ajuntament d’Esporles. El 1998 enregistra el disc compacte “Un cant a la vida”. Amic del P. Antoni Martorell, sovint va a missa de 12 els diumenges i festius a la basílica de Sant Francesc, de Palma, que celebra el P. Martorell. Delecta els assistents amb el cant dels himnes i càntics litúrgics amb la seva veu robusta, ben timbrada i potent. A l’acabament de la missa ens trobem i parlem breument quan anem a saludar el P. Martorell.

Casat (1953) amb Maria Sans, és pare de dos fills, Mateu i Rafel. Mor a Palma , als 92 anys d’edat, el novembre de 2009.

Bibliografia

GEM, 2, 228, i 23, 63

Antoni SALAS COLOM, “Francisco Bosch, barítono, su obra, su arte”, Gráficas Salas, Palma 2000

Joan MAS I VIVES, Francesc PERELLÓ FELANI, Ramon DÍAZ VILLALONGA, "Diccionari del Teatre a les Illes Balears", 1, 113-114, Lleonard Muntaner i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Palma 2003

PART FORANA, “Mor el baríton Francesc Bosch Bauzà”, 3-16 desembre de 2009

Mercè Riera Vicens

(Palma, 24 de novembre de 1939 – 23 d’octubre de 2009).

Soprano.

Es formà al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Balears i amplià coneixements amb el tenor Joan Nadal i el director d’orquestra Gerard Pérez Busquier.

Féu part de l’Orfeó Municipal de Palma i, posteriorment, de la Capella Mallorquina, de la qual va ser una de les veus principals. Amb la Capella Mallorquina actuà com a solista a nombroses ciutats espanyoles i a París, Roma, Londres, Viena, Lisboa, L’Haia, San Francisco, Los Ángeles, Nova York, Pequín i d’altres. Durant 30 anys (1969-98) cantà la Sibil•la a la Seu de Mallorca. Com a solista actuà diverses vegades a l’Auditòrium de Palma al costat de l’Orquestra Ciutat de Palma, sota la direcció de Julio Ribelles i Luis Remartínez. Després de dirigir ocasionalment la Capella Mallorquina, passà a dirigir la Coral del Sagrat Cor de Palma i el Cor de Cambra Clàssic.

Casada amb Andreu Veny Vidal, varen tenir un fill i dues filles. Morí a Palma el 23 d’octubre de 2009, pocs dies abans de fer els 70 anys. El 16 de juny de 2010 a l’església de Sant Jaume de Palma, la Capella Mallorquina li dedicà un concert d’homenatge amb l’actuació de les sopranos solistes Cristina Van Roy i Catalina Borràs.

Saló Beethoven (1897-1904)

L’ambient de preocupació i pessimisme que envaí la societat mallorquina en els darrers anys de la centúria no solament no impedí sinó que impulsà que la nova generació d’intel·lectuals, pintors, músics, professionals, empresaris i afeccionats a la pintura i a la música se sentís moguda a ocupar l’escena pública, i aportàs anhels de renovació, ambicions de modernitat i l’afany de redreçament d’una situació que demanava fórmules noves i idees noves. En aquest context, un grup d’afeccionats a la música i a les lletres fundà a Palma la societat Saló Beethoven, també dita popularment “Salonet Beethoven”, en la qual s’integraren les antigues tertúlies musicals de can Joan Bennàssar i can Banquer. Els seus sis promotors varen ser Antoni Noguera Balaguer, els germans Joan i Antoni Marquès Luigi, Melcior Oliver, Ferran Alzamora Gomà i Josep Tous Ferrer.

Entre els socis hi havia afeccionats a la música i a les lletres, escriptors, poetes, músics, pintors, crítics d’art, intel·lectuals, empresaris i professionals. Van fer part de la societat, a més dels promotors, Bartomeu Amengual Andreu (periodista i jurista), Miquel dels Sants Oliver (periodista i escriptor), Enric Alzamora Gomà (empresari), Gabriel Alzamora Villalonga, Joan Alcover Maspons (poeta), Fèlix Escales Chamení (escriptor), Bartomeu Alenyà Ginard (procurador), Conrad Pinto (professor de música), Joan Sureda Bimet (propietari), Miquel Capllonch Rotger (compositor), Gabriel Alomar Villalonga (escriptor), Lluís Martí, Miquel Sarmiento Salom (escriptor i crític d’art), Francesc Socies, Antoni Gelabert Massot (pintor), Joan Fuster Bonnin (pintor), Pere Càffaro Jaume (pintor), Vicenç Llorenç Rubí (pintor), Joan Torrendell Escalas (escriptor i crític d’art), Estanilau de K. Aguiló i Aguiló (arxiver i bibliòfil), Mateu Obrador Bennàsser, Ramon Obrador, Joan Valenzuela Alcarín (apotecari), Francesc Rosselló (pintor), Joan Rosselló i d’altres.

La societat va iniciar les seves activitats a finals del 1897. La primera gran vetllada extraordinària va tenir lloc, amb gran concurrència, el 9-I-1898, dedicada a la música, la pintura i la literatura. Es va interpretar "La flauta màgica", de Mozart, al piano i 8 mans, a càrrec de Joan i Antoni Marquès Luigi, Josep Balaguer i Antoni Noguera. El pintor Joan Fuster presentà un pastel i Jeroni Fortesa l'oli titulat "Pintura". Varen llegir composicions literàries pròpies Pere d'Alcàntara Peña, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar Villalonga i Joan Alcover Maspons (1).

En paralel a la realització d'activitats ocasionals, s'enllestiren les obres d’arranjament i condicionament del local, instal·lació del bust de Beethoven, l'adquisició de mobiliari, la compra de dos pianos i la preparació de la inauguració focial. El bust de Beethoven, destinat a presidir el local, modelat amb fang del país i pintat de color obscur (2), va ser comanat al jove escultor Miquel Frau. El mes de març del 1898 es va exposar a l’aparador de Can Pons i Bonet, juntament amb la seva peanya, decorada amb una garlanda de flors de card. El mes de maig va restar situat en el seu lloc definitiu a l’interior del local social, sostingut sobre un sòcol fixat a la paret.

La inauguració oficial va tenir lloc la nit de Reis del 1899 (5-I-1899) amb una vetllada extraordinària d’homenatge a Beethoven (3). El nombre d’associats superà aviat els quaranta. Les activitats consistien en la realització de concerts, vetllades d’audició de música, lectures de composicions musicals, lectures de poemes i de creacions literàries en prosa, homenatges en honor d’hostes il·lustres (4), banquets i tertúlies.

El local social, cedit per Josep Tous Ferrer, era situat al carrer de la Llum, en els baixos de la redacció de “La Última Hora”. Es va instituir una vetllada anual extraordinària, amb sopar, que tenia lloc la nit de Reis. A la vetllada de la nit de Reis del 1900, Antoni Noguera va interpretar les seves composicions “Dansa trista” i “Dansa de Sant Joan”; Noguera, Llorens i els germans Marquès varen interpretar un fragment de la simfonia núm. 6 "Pastoral" i un quartet de Beethoven; Miquel dels Sants Oliver va recitar “El cant de la Sirena”, part d’un poema que estava escrivint; Joan Alcover llegí la seva composició poètica “Noche de Reyes”. A les parets del local es podien admirar obres dels pintors Joan Fuster, Antoni Gelabert, Pere Càffaro i Llorens (5) i (6). La de 1902 es va dedicar als pintors Santiago Rusiñol i Joaquim Mir.

En el local de la societat es van fer, ocasionalment, exposicions de pintura. Es poden esmentar les exposicions de Pere Blanes Viale de juny del 1899 i de Llorenç Cerdà de febrer de 1904.

El 1903 es va acordar constituir legalment la societat. En aquest fi es va elegir una comissió encarregada de redactar els estatuts, que va estar formada per Antoni Noguera, Conrad Pinto, Antoni Tomàs, Joan Marquès i Enric Alzamora.

El març del 1904, la societat va esdevenir trasbalsada per la mort inesperada d’Antoni Noguera, un dels seus promotors i el seu animador més respectat. En el curs del 1904 el Foment de la Pintura i l’Escultura i el Saló Beethoven, per raons d’interès comú, varen acordar fusionar-se i crear una nova entitat anomenada Cercle de Belles Arts.

El 1911, arran de la crisi del Cercle de Belles Arts, es constituí una nova societat anomenada Saló Beethoven, amb seu al carrer Valero, dedicada a la celebració d’audicions musicals i tertúlies musicals. Va ser-ne elegit president Joan Marquès Luigi.


Notes

(1) Vegeu "La Última Hora", 10-I-1898, p. 2.
(2) "Un busto de Beethoven", 'La Última Hora', 3-III-1898, pàg. 2.
(3) "Concierto en el Salón Beethoven", 'La Última Hora', 7-I-1899.
(4) L'abril del 1902 es va dedicar un gran homenatge a Joan Alcover amb un sopar servit pel Restaurant Orient, lectures de poemes i composicions en prosa, parlaments i brindis. Vegeu M. Sarmiento, "A D. Juan Alcover", 'La Última Hora', 22-IV-1902 i R. Obrador, "Reseña de la velada", 'La Última Hora', 22-IV-1902.
(5) ASMODEO, “Salón Beethoven”, ‘La Última Hora’, 7-I-1900, pàg. 1.
(6) PIERROT, “Salón Beethoven”, ‘La Última Hora’, 8-I-1900, pàg. 1.


24-II-2010

Antoni Martorell (2009)

La figura del “Maestro” Martorell es revela de manera sorprenent i autoritzada, no tan sol en el camp de la composició musical, on s’ha consagrat dins l’èlit dels compositors més representatius del segle XX, sinó també en l’àmbit de l’aprofundiment musicològic i teòric.

N’és una prova aquesta “Lectio Magristralis” intitulada “Estètica i pedagogia de l’orgue de tubs”, escrita en ocasió de la recuperació de l’orgue Bosch-Grenzing de la Basílica del Reial Convent de Sant Francesc de Palma.

En aquest escrit, Antoni Martorell conjuga perfectament l’anàlisi històrica i estètica del que ha estat l’orgue i la seva literatura dins la història de la música, i ens aporta un judici profund i autoritzat sobre la utilitat i la vàlua d’aquest instrument, en una visió que abraça no només arguments exquisidament musicals, sinó també ètics.

En aquestes línies vessa l’esperit que sempre ha distingit la vida i la missió d’aquest il•lustre artista franciscà, que en l’art dels sons no només hi ha vist una funció merament hedonística, sinó – i sobretot -, una via privilegiada per arribar a conèixer la bellesa de Déu, pel camí de l’elevació espiritual de l’home i de la societat.

En el primer aniversari de la inauguració - benedicció de l’orgue de la Basílica de Sant Francesc de Palma, constitueix un testimoni emocionant i valuosíssim el discurs que el pare Martorell va pronunciar en aquella ocasió, en una de les seves darreres intervencions públiques. Són les paraules d’un home ple de joia que, conscient de trobar-se en la recta final de la seva vida, no es cansà mai de donar gràcies a Déu públicament per l’acompliment de la missió que se li havia confiat: la recuperació de l’orgue monumental de Sant Francesc, de la qual en fou l’artífex i en féu un magnífic seguiment. Un “joiell d’art i pregària”, que després d’una llarga i difícil carrera, fidelment entregà a l’Església, a la Diòcesi i al poble mallorquí.



Paraules introductòries del fascicle distribuït el 20-IV-2009, en ocasió de la presentació del VII Festival Internacional d’Orgue “Antoni Martorell”, amb els textos d’un parlament (“El recuperat-innovat orgue Jordi Bosch–Gerhard Grenzing de St. Francesc de Palma de Mallorca”) i d’una lliçó magistral (“Estètica i pedagogia de l’orgue de tubs”), del P. Martorell.