lunes, 18 de agosto de 2014

Manel Salas Garau (Palma, 20 de març de 1917 – 19 de setembre de 2009)

Empresari. Fill de Manel Salas Sureda i de Maria Garau Tornabells, estudia el batxillerat a l’Institut de Palma amb la promoció d’alumnes de 1927-1933. Arran de la mort del pare, als 25 anys s’ha de fer càrrec de les funcions de cap de la família i de la gestió dels principals negocis familiars. Ocupa la presidència d’algunes empreses i porta la representació del conjunt a diversos consells d’Administració. Amb el pas del temps els seus germans Pere i Ferran es fan càrrec de la presidència executiva de Naviliera Mallorquina i del càrrec d’administrador únic de Salinera Espanyola, respectivament. Salvador és membre del consell d’administració de la companyia d’assegurances Mare Nostrum S.A., que presideix els darrers anys de la seva vida (1970-1975). Propietari per herència i per adquisició al seu germà Fernando de la finca rústica de Xorrigo, hi fa importants inversions i millores per al conreu de flor de lavanda i, posteriorment, d’un ametllerar jove i selecte. Com a cap del grup familiar fa funcions de consell, coordinació i d’impuls. Respectat i apreciat, porta la gestió amb iniciativa, capacitat d’adaptació al canvi, de renovació pausada però constant i de consens. Dóna suport amb discreció i eficàcia als corrents conservadors a Mallorca. Durant uns anys és el president del Cercle Mallorquí, que sota el seu guiatge viu el que va ser la darrera etapa daurada de la societat. Casat amb Àgata Rodríguez Saa, mor a Palma als 92 anys.


Manel Salas Sureda (Palma, 1880 – 23 de febrer de 1942)

Empresari i polític. Fill del comerciant i polític lliberal Manel Salas Palmer, estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció de 1881-1887. A causa de la mort del pare el 1898, als 18 anys es veu obligat a fer-se càrrec dels negocis familiars, els més importants dels quals són la refineria de petroli La Petrolera, ubicada en es Molinar de Llevant (Palma) i Salinera Espanyola, amb seu a Eivissa i factories a Eivissa i San Pedro del Pinatar (Múrcia). Crea noves empreses com Naviliera Mallorquina (1924) i Agrícola Mallorquina. Introdueix en les seves finques rústiques (Xorrigo, es Cabàs, Son Sureda, s’Alqueria d’Avall, Solleric, Pocafarina, Son Pacs, etc.) noves tècniques de conreu i adobs químics. És vocal del Banc de Crèdit Balear (1905-1911), que abandona per discrepar dels crèdits quantiosos concedits a Joan March Ordinas. El 1933-1934 promou la implantació a Palma d’una sucursal del Banc Espanyol de Crèdit, aleshores el banc més gran de l’Estat, que ubica tot just al davant de casa seva al carrer Palau Reial (Palma). Com a polític segueix Antoni Maura en el Partit Conservador i en el Partit Maurista. No ocupa càrrecs de partit, però n’és un del principals dirigents. És diputat al Congrés pel Partit Conservador en representació del districte de Mallorca. És regidor de l’Ajuntament de Palma pel Partit Conservador (1909-1913) i diputat provincial (1919-1922). Casat amb Maria Garau Tornabells, és pare de set fills (Catalina, Manel, Amanda, Pere, Salvador, Ferran i Guadalupe Salas Garau). Té entrades a la GEM, la GEC i la Viquipèdia.



Bibliografia

GEM, 15, 49

GEC, Manuel Salas i Sureda

VIQUIPÈDIA, Manuel Salas i Sureda

Isabel PEÑARRUBIA MARQUÈS, Els partits polítics davant el caciquisme i la qüestió nacional a Mallorca (1917-1923), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.