Empresari.
Fill de Manel Salas Sureda i de Maria Garau Tornabells, estudia el batxillerat
a l’Institut de Palma amb la promoció d’alumnes de 1927-1933. Arran de la mort
del pare, als 25 anys s’ha de fer càrrec de les funcions de cap de la família i
de la gestió dels principals negocis familiars. Ocupa la presidència d’algunes
empreses i porta la representació del conjunt a diversos consells
d’Administració. Amb el pas del temps els seus germans Pere i Ferran es fan
càrrec de la presidència executiva de Naviliera Mallorquina i del càrrec d’administrador
únic de Salinera Espanyola, respectivament. Salvador és membre del consell d’administració
de la companyia d’assegurances Mare Nostrum S.A., que presideix els darrers
anys de la seva vida (1970-1975). Propietari per herència i per adquisició al seu germà Fernando de la finca rústica de Xorrigo, hi fa importants inversions i millores per al
conreu de flor de lavanda i, posteriorment, d’un ametllerar jove i selecte. Com
a cap del grup familiar fa funcions de consell, coordinació i d’impuls.
Respectat i apreciat, porta la gestió amb iniciativa, capacitat d’adaptació al
canvi, de renovació pausada però constant i de consens. Dóna suport amb
discreció i eficàcia als corrents conservadors a Mallorca. Durant uns anys és el president del Cercle
Mallorquí , que sota el seu guiatge viu el que va ser la
darrera etapa daurada de la
societat. Casat amb Àgata Rodríguez Saa, mor a Palma als 92
anys.
lunes, 18 de agosto de 2014
Manel Salas Sureda (Palma, 1880 – 23 de febrer de 1942)
Empresari i polític. Fill del comerciant i polític lliberal Manel Salas Palmer, estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la
promoció de 1881-1887. A causa de la mort del pare el 1898, als 18 anys es veu obligat a fer-se càrrec dels negocis familiars, els més
importants dels quals són la refineria de petroli La Petrolera, ubicada en es Molinar de Llevant
(Palma) i Salinera Espanyola, amb seu a Eivissa i factories a Eivissa i San Pedro
del Pinatar (Múrcia). Crea noves empreses com Naviliera Mallorquina (1924) i Agrícola
Mallorquina. Introdueix en les seves finques rústiques (Xorrigo, es Cabàs, Son
Sureda, s’Alqueria d’Avall, Solleric, Pocafarina, Son Pacs, etc.) noves
tècniques de conreu i adobs químics. És vocal del Banc de Crèdit Balear
(1905-1911), que abandona per discrepar dels crèdits quantiosos concedits a Joan March Ordinas. El
1933-1934 promou la implantació a Palma d’una sucursal del Banc Espanyol de
Crèdit, aleshores el banc més gran de l’Estat, que ubica tot just al davant de
casa seva al carrer Palau Reial (Palma). Com a polític segueix Antoni Maura en
el Partit Conservador i en el Partit Maurista. No ocupa càrrecs de partit, però
n’és un del principals dirigents. És diputat al Congrés pel Partit Conservador
en representació del districte de Mallorca. És regidor de l’Ajuntament de Palma
pel Partit Conservador (1909-1913) i diputat provincial (1919-1922). Casat amb Maria
Garau Tornabells, és pare de set fills (Catalina, Manel, Amanda, Pere,
Salvador, Ferran i Guadalupe Salas Garau). Té entrades a la GEM, la GEC i la
Viquipèdia.
Bibliografia
GEM, 15, 49
GEC, Manuel Salas i
Sureda
VIQUIPÈDIA, Manuel Salas
i Sureda
Suscribirse a:
Entradas (Atom)