jueves, 17 de enero de 2013

Eduard Blanes Nouviles (Palma, 14 de juliol de 1921 – Costa d’en Blanes, Calvià, Mallorca, 16 de setembre de 2010)


Advocat, impulsor del cooperativisme agrari i empresari. Estudia el batxillerat a Palma (1931-39) i es llicencia a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1943). Treballa en els serveis jurídics de l’ajuntament de Barcelona fins al 1955. El 1965 participa en la fundació de l’empresa familiar Blanes Nouvilas S.A., que presideix el seu pare, Tomàs Blanes Tolosa, i de la qual ell és nomenat conseller i director general.

El 1969 inicia la seva llarga tasca en l’àmbit del cooperativisme agrari. Entre 1972 i 1982 presideix la Unió Cooperativa de les Balears i la Cooperativa Agropecuària de Mallorca. El 1975 participa en la fundació de la Caixa Rural de les Balears, de la qual és president durant uns anys.

Al llarg de 45 anys lidera la gestió de les empreses familiars, dedicades a la promoció urbanística, hostaleria, esports, extracció de guix, fabricació de muntures d’ulleres, lloguer d’immobles i conservació de la finca rústica de s’Hostalet (Costa d’en Blanes, Calvià), propietat de la família.

El setembre de 1971 es presenta a l’elecció a les Balears d’un procurador a Corts pel terç familiar. Es presenten tres candidats: Guillem Sureda Meléndez, Manel Fiol Calafat i ell. Obté la majoria de vots, però no resulta elegit. A l’entorn del seu lideratge empresarial i familiar, manté la família unida i amb objectius compartits.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo personalment i de treballar amb ell com a vocal de la Comissió Executiva de Blanes Nouvilas S.A. (1972-79), formada aleshores per ell, els germans Andreu, Lluís i Carles Blanes Nouvilas, Miquel Canyelles Jaume, Martí Ferriol Font i jo. Posteriorment, per motius de la meva feina, varem espaiar les relacions, que sempre van ser sinceres, cordials i afectuoses.

Casat amb Elizabeth Jenkins, és pare d’una filla, Lavinia. Afeccionat a l’excursionisme, la música i els viatges, pertany al grup excursionista Aritja, que presideix. Col·labora durant molts d'anys amb l'Institut Nacional de Metereologia. Afectat d’insuficiència respiratòria, mor a la seva casa de la Costa d’en Blanes als 89 anys d’edat.


Bibliografia

GEM, 2, 162-163

GEM, 19, 191

DD.AA, “Qui és qui a Mallorca”, Promomallorca, 79, Palma 1999


Manel Bauzà Ochogavia (Pollença, Mallorca, 16 de desembre de 1933 – Palma, 18 de març de 2000)


Prevere, teòleg i canonge. Estudia al Seminari Diocesà de Sant Pere, de Mallorca, i el 1957 és ordenat de prevere pel bisbe Jesús Enciso Viana. Tot seguit amplia estudis a la Universitat Gregoriana, de Roma, on es llicencia en teologia (1960). Passa a la Universitat de Friburg (Alemanya), on es doctora en teologia (1968).

De retorn a Mallorca, és superior (1968-73) i rector (1973-81) del Seminari Major i delegat diocesà d’ensenyament (1984-94). Imparteix classes al Centre d’Estudis Teològics de Mallorca (CETEM) (1968-2000) i n’és director durant uns anys. El 1999 és nomenat canonge de la Seu.

Publica vàries obres sobre Ramon Llull i sobre temes teològics. Amb Joan Soler Planas escriu l’obra “L’esperit religiós a les obres de Miquel Costa i Llobera”, treball inèdit, dipositat a la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Gestiona el trasllat del fons bibliogràfic de la Biblioteca Episcopal des del Seminari Nou a la Casa de l’Església (Palma) per formar amb altres fons (CETEM, col·legi de la Sapiència, Museu Diocesà, etc.) la nova Biblioteca Diocesana, ubicada al Palau Episcopal i inaugurada el 21-VI-2002 amb un total aproximat de 125.000 volums.

Intel·ligent, ordenat, rigorós i de tracte senzill i proper, és afeccionat a l’excursionisme i a la lectura. Mor a Palma als 66 anys d’edat.

Varem coincidir a Roma en el curs 1959/60, per bé que ja ens coneixíem d’abans. Férem una bona amistat, basada en coincidències de tarannà i de visió de les coses. Sempre em demostrà simpatia, respecte i afecte. Vaig admirar el seu rigor, la seva capacitat intel·lectual i el seu tracte exquisit.


Bibliografía

GEM, 2, 51

DD.AA., “Qui és qui a Mallorca”, Promomallorca, 67, Palma 1999