miércoles, 27 de agosto de 2014

Joan Salvà Ábalos (Tabasco, Mèxic, 24 de setembre de 1921-Palma, 30 de novembre de 1992)

Metge especialista en urologia, director-gerent de l’Hospital de la Creu Roja de Palma, col·laborador i voluntari de l’entitat. Fill de Bartomeu Salvà Moragues i d’Amada Ábalos, és el tercer de cinc germans: Antoni (farmacèutic), Francisca, Joan, Bartomeu i Gabriel. Creix a la finca de sa Llepassa (Llucmajor). Cursa el batxillerat al Liceu Espanyol i a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que obté el títol el 1939. Estudia medicina a la Universitat de València i es titula a Salamanca. Fa l’especialitat a l’Hospital Universitari Marquès de Valdecilla (Santander).

S’incorpora al quadre mèdic de la Creu Roja el 1957 i el 1971 és designat vocal de la Comissió provincial. Com a cirurgià d’urologia presta serveis a les clíniques Rotger, Juaneda, Mare Nostrum, Planas i Son Dureta, per bé que dedica la major part del temps a l’Hospital de la Creu Roja (Palma), del qual és director de serveis (1975-1980) i director-gerent (1980-1989). Té el costum de visitar els seus malalts fins a tres vegades cada dia, els dissabtes inclosos. Participa en la societat Ameba S.A. que aixeca i inaugura (1969) la Policlínica Miramar.

Reuneix a la seva consulta privada més de deu mil fitxes de persones amb l’historial mèdic escrit amb minuciositat i precisió. Les seves principals afeccions són la caça, la música i viatjar. És assistent assidu dels concerts de música culta que es fan a Palma. És recordat com un home senzill, simpàtic, culte i de tracte proper. A les reunions socials a les quals assisteix, sense pretendre-ho, esdevé el centre d’atenció a causa de la seva simpatia i l’habilitat que té per contar fets i anècdotes amb gràcia i humor.

Nebot de Maria Antònia Salvà de sa Llepassa, es casa amb Luisa Francisca López Garcia i tenen dos fills, Juan Luis i Alejandra. És membre de l’Associació Espanyola d’Urologia i ocupa la presidència executiva dels dos congressos d’urologia que en vida seva tenen lloc a Palma. Als 65 anys es jubila de la Seguretat Social, per bé que continua treballant a la Creu Roja i atenent el seu consultori privat. Mor als 71 anys.


Josep Lluís Ferrer Ramonell (Binissalem, 20 de juny de 1908 – Palma, 13 d’agost de 1982)

Viticultor, hoteler i i urbanitzador. Descendent per part de pare i per part de mare de famílies vinateres de Binissalem, estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1924. Es trasllada a França per estudiar enginyeria electrònica. i obté el títol a la Universitat de Lieja. Alhora s’interessa per l’enologia que estudia a Grenoble i Bordeus amb afecció creixent. De retorn a Mallorca (1931), funda la societat Vinícola de Binissalem en societat amb l’enòleg Ernest Mestre i Josep Julià i comença l’elaboració de vins, que tira endavant sense interrupcions tot prestant atenció sobretot a la qualitat del producte. Adquireix les accions dels seus socis i es converteix en el propietari únic de l’empresa elaboradora, de la comercialitzadora i de la marca Franja Roja. El vi que elabora a les bodegues prové íntegrament de les vinyes de la zona de Binissalem. Elabora el vi negre amb la varietat autòctona Manto negro i amb Callet. Per a del vi blanc utilitza, sobretot, les varietats Moll i Prensal.

Amb previsió de l’expansió turística de Mallorca, el 1957 adquireix amb Joan Mora Gornals la finca i el Castell de Son Vida per 9 milions de ptes. Tot seguit inicien la urbanització de la finca i la venda de parcel·les. El 1959 venen la meitat de Son Vida S.A. a l’aviador nord-americà Stephen A. Kusak Silva (1919-2004). El 1961 inauguren l’Hotel Son Vida i el 1964 el Golf de Son Vida. Urbanització, hotel i camp de golf constitueixen tres apostes sòlides i potents en favor del turisme de qualitat. Elegit president de la societat Hotel Son Vida S.A., ho és durant 16 anys (1962-1978).

En superar els 70 anys posa gradualment els negocis en mans de dos néts, Sebastià i Josep Lluís Roses Ferrer, fills de Josep Roses Montis, darrer propietari de la finca de Son Castelló, i de Joana Maria Ferrer Lloberas. De caràcter actiu i extravertit, mor a Palma als 74 anys d’edat.


lunes, 25 de agosto de 2014

Antoni Parietti Coll (Palma, 1899 – 1979).

Enginyer de camins i dinamitzador cultural. Estudia el batxillerat a l’Institut de Palma amb la promoció d’alumnes del 1909-1915. Es titula (1923) a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports (Madrid). Tot seguit és contractat (1923) com a cap de vies i obres per la Diputació Provincial de les Balears. El 1959 és nomenat cap d’Obres Públiques de les Balears. Projecta les noves carreteres de Cura, Port de Pollença-Formentor (1925) i sa Calobra (1933), de gran interès turístic. També és seu el projecte del mirador des Colomer. Projecta la urbanització de Santa Ponça, la primera fase de la qual dirigeix. És president del Reial Club Esportiu Alfons XIII (1930-1931), el Foment del Turisme de Mallorca (1965-1969) i el Cercle de Belles Arts (1940-1978). Fa part dels grups fundadors del Cercle de Belles Arts i de l’Orquestra Simfònica de Palma.


lunes, 18 de agosto de 2014

Manel Salas Garau (Palma, 20 de març de 1917 – 19 de setembre de 2009)

Empresari. Fill de Manel Salas Sureda i de Maria Garau Tornabells, estudia el batxillerat a l’Institut de Palma amb la promoció d’alumnes de 1927-1933. Arran de la mort del pare, als 25 anys s’ha de fer càrrec de les funcions de cap de la família i de la gestió dels principals negocis familiars. Ocupa la presidència d’algunes empreses i porta la representació del conjunt a diversos consells d’Administració. Amb el pas del temps els seus germans Pere i Ferran es fan càrrec de la presidència executiva de Naviliera Mallorquina i del càrrec d’administrador únic de Salinera Espanyola, respectivament. Salvador és membre del consell d’administració de la companyia d’assegurances Mare Nostrum S.A., que presideix els darrers anys de la seva vida (1970-1975). Propietari per herència i per adquisició al seu germà Fernando de la finca rústica de Xorrigo, hi fa importants inversions i millores per al conreu de flor de lavanda i, posteriorment, d’un ametllerar jove i selecte. Com a cap del grup familiar fa funcions de consell, coordinació i d’impuls. Respectat i apreciat, porta la gestió amb iniciativa, capacitat d’adaptació al canvi, de renovació pausada però constant i de consens. Dóna suport amb discreció i eficàcia als corrents conservadors a Mallorca. Durant uns anys és el president del Cercle Mallorquí, que sota el seu guiatge viu el que va ser la darrera etapa daurada de la societat. Casat amb Àgata Rodríguez Saa, mor a Palma als 92 anys.


Manel Salas Sureda (Palma, 1880 – 23 de febrer de 1942)

Empresari i polític. Fill del comerciant i polític lliberal Manel Salas Palmer, estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció de 1881-1887. A causa de la mort del pare el 1898, als 18 anys es veu obligat a fer-se càrrec dels negocis familiars, els més importants dels quals són la refineria de petroli La Petrolera, ubicada en es Molinar de Llevant (Palma) i Salinera Espanyola, amb seu a Eivissa i factories a Eivissa i San Pedro del Pinatar (Múrcia). Crea noves empreses com Naviliera Mallorquina (1924) i Agrícola Mallorquina. Introdueix en les seves finques rústiques (Xorrigo, es Cabàs, Son Sureda, s’Alqueria d’Avall, Solleric, Pocafarina, Son Pacs, etc.) noves tècniques de conreu i adobs químics. És vocal del Banc de Crèdit Balear (1905-1911), que abandona per discrepar dels crèdits quantiosos concedits a Joan March Ordinas. El 1933-1934 promou la implantació a Palma d’una sucursal del Banc Espanyol de Crèdit, aleshores el banc més gran de l’Estat, que ubica tot just al davant de casa seva al carrer Palau Reial (Palma). Com a polític segueix Antoni Maura en el Partit Conservador i en el Partit Maurista. No ocupa càrrecs de partit, però n’és un del principals dirigents. És diputat al Congrés pel Partit Conservador en representació del districte de Mallorca. És regidor de l’Ajuntament de Palma pel Partit Conservador (1909-1913) i diputat provincial (1919-1922). Casat amb Maria Garau Tornabells, és pare de set fills (Catalina, Manel, Amanda, Pere, Salvador, Ferran i Guadalupe Salas Garau). Té entrades a la GEM, la GEC i la Viquipèdia.



Bibliografia

GEM, 15, 49

GEC, Manuel Salas i Sureda

VIQUIPÈDIA, Manuel Salas i Sureda

Isabel PEÑARRUBIA MARQUÈS, Els partits polítics davant el caciquisme i la qüestió nacional a Mallorca (1917-1923), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.


sábado, 9 de agosto de 2014

Assistents a la recepció reial al Palau de l'Almudaina (Palma, Mallorca, 7-VIII-2014)

7-VIII-2014
(Relació parcial)

Autoritats
Josep Ramon Bauzà Díaz, president de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
Alexandra Marquina Padilla, professora
Margalida Duran, presidenta del Parlament de les Illes Balears
Casimiro Sanjuan, general de divisió i comandant militar de les Balears
Santiago Tadeo, president del Consell Insular de Menorca
Maria Salom Coll, presidenta del Consell Insular de Mallorca
Jaume Ferrer, president del Consell Insular de Formentera
Teresa Palmer, delegada del Govern a la Comunitat Autònoma
Pepita Gutiérrez, alcaldessa de Sant Antoni de Portmany (Eivissa)
Begònia Saborido
Lluís Alejandre, general, conseller de mobilitat del Consell de Menorca
Aurora Herráiz, consellera de Benestar Social del Consell de Menorca
Catalina Soler Torres, consellera de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca
Águeda Reynés Calvache, alcaldessa de Maó
Mateu Isern Estela, batlle de Palma
Maria Josep Barceló
Joan Albertí Sastre, president de la FELIP i batlle de Fornalutx
Bartomeu Barceló, fiscal superior de les Balears
Antoni J. Terrassa, president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears
Rafel Perera Mezquida, president del Consell Consultiu de les Illes Balears
Bartomeu “Tummy” Bestard Bonet, comissionat autonòmic de l’any Juníper Serra

Associacions cíviques
Pere Ollers Vives, president d’ARCA
Joan Guaita, president de la Fundació Amics del Patrimoni
Mika Noguera, presidenta del GOB
Jan Gómez, president de Ben Amics (Gays, Lesbianes, Transvestits i Transsexuals)
Francesc Tutzó, president del Cercle d’Economia de Menorca
Bartomeu Barceló Quetglas “Tolo Güell”, president fundador del Grup Güell

Entitats religioses
Xavier Salinas Vinyals, bisbe de Mallorca
Josep Amengual Batle, superior dels MM.SS.C.
Representant de la Comunitat Jueva
Representant de la Comunitat Musulmana
Representant de la Comunitat Evangèlica

Associacions solidàries
Joan Perera Mezquida, president d’ASNIMO
Elvira Jiménez Rozas, presidenta d’AMADIBA
Pablo de la Rocha, antic sindicalista
Miquel Alenyà Fuster, president autonòmic de la Creu Roja
Margalida Riutort, directora de Càritas Mallorca
Joan Marí, director de Càritas d’Eivissa
José Falcó, president del Banc d’Aliments a les Balears
Maria Garcia, administradora de l’Associació Siloé
Vicente Ruiz Martínez, delegat territorial de la ONCE a les Balears
Carme Soler, presidenta de la ONCE a les Balears
Llorenç Vallori, president de la Germandat de Donants de Sang
Bartomeu Català Barceló, president del Projecte Home
Cristina López Mancisidor de Macaya, voluntària del Projecte Home
Andreu Hernández, gerent de la Fundació Persones amb discapacitat
Guillem Cladera, director de la Fundació Natzaret

Antics ministres
Abel Matutes Juan, antic ministre d’Afers Exteriors
Santiago Rodríguez Miranda, antic ministre de Treball i Seguretat Social

Partits polítics
Francina Armengol Socias, secretària general del PSIB-PSOE
Francesc Antich Oliver, antic president del Govern i senador del PSIB-PSOE
Miquel A. Ramis Socias, diputat del PP al Congrés
Catalina Ventayol
Pablo Martín, diputat per Balears al Congrés
Joan Carles Grau, diputat popular
Gari Duran, senadora popular
Mabel Cabrer, diputada autonòmica del PP i portaveu del Govern de les Illes Balears
Antoni Vera, director adjunt de l’Institut Ramon Llull a les Balears

Entitats financeres
Fernando Alzamora Carbonell, president de Sa Nostra
Maria del Miracle Rovira Blanes
Josep Antoni Cifre Rodríguez, president de la Caixa de Pollença “Colonya”
Antoni Serra Calders, director territorial de BMN-Sa Nostra
Blanca Muntaner Mulet, periodista

Acadèmies
Carme Riera Guilera, de la Real Academia de la Lengua
Miquel Masot Miquel, president de l’Acadèmia de Jurisprudència de les Balears
Romà Pinya Homs, president de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics i Històrics
Mariona Valls Bertrand, antiga diputada popular al Congrés.

Música
Joan Pons Álvarez, baríton
Jaume Anglada Avilés, cantautor
Marcelino Minaya, gerent de l’Orquestra Simfònica Illes Balears
Pedro Hidalgo, director de l’Orquestra Simfònica Illes Balears
Joan Valent, compositor
Mariana Salinas, escriptora mexicana

Arts plàstiques
Josep Pinya Cortès, galerista
Josep Llabrés
Elvira Cámara, directora de la Fundació Pilar i Joan Miró
Nekane Aramburu, directora del Museu Es Baluard

Esports
Carles Moyà Llompart, tennista, antic número u del rànquing mundial
Carolina Cerezuela Gil, actriu i presentadora
Joan Llaneras, antic ciclista
Maria Bover, medalla de bonze de vela Campionat del Món Optimist (16 anys)
Núria Llagostera Vives, antiga tennista

Actors i còmics
Agustín Martínez “El Casta”, còmic

Empresaris
Nadal Tortella Reynés, president de La Fiore
Gabriel Escarrer Julià, empresari (cadena Sol-Melià)
Aina Maria Jaume
Fernando Rotger Salas, empresari i metge, president de la Clínica Rotger
Rosa M. Regi Font, apoderada única de la Clínica Rotger
Juan José Hidalgo, president de Globalia
Simó Pere Barceló, copresident del Grup Barceló
Pablo Piñero, president del Grup Piñero
Sabina Fluxà, representant d’Iberostar
Glòria Fluxà, representant d'Iberostar
Carme Riu Güell, empresària (Cadena Hotelera Riu)
Miquel Bordoy Borràs, president d’ASIMA i de Trablisa
Nicolau Pomar, de Nicolàs Joyero
Jaume Pomar, de Nicolàs Joyero

Patronals
Antoni Juaneda, president de PIME Menorca
Carme Planas Palou, presidenta de la CAEB
Bosco Triay, president de Formatge Maó-Menorca
Tomàs Cortès i Cortès, president d’ASAJA

Sindicats
Tatiana Vicens Guillen, secretària general de CC.OO. Balears
Manuel Pelarda Ferrando, secretari general d’UGT Balears
David Díaz, secretari general del sindicat USO a les Balears

Mitjans de comunicació
Xavier Bonet González, director COPE-Mallorca
Pere A. Serra Bauzà, president d’honor del Grup Úlima Hora
Carme Serra Magraner, presidenta del Grup Serra
Jesús Boyero, director general comercial del Grup Serra
Miquel Serra Magraner, director d’Última Hora
Àngela Moreda, cap de l’edició digital d’Última Hora
Joan Josep Ruiz, director d’IB3
Josep Pons Fraga, editor del Menorca/Es Diari
Andreu Manresa Montserrat, periodista, corresponsal d'El País
Francesc Conrado de Villalonga, conseller d’Editora Balear
Camilo José Cela Conde, comentarista de DM
Margalida Blanquer Genovard, directora del centre territorial de RTVE i RNE

Cambres de Comerç
Vicent Torres, president de la Cambra de Comerç d’Eivissa
Josep Lluís Roses, president de la Cambra de Comerç de Mallorca

Foments del Turisme
Eduard Gamero Mir, president del Foment del Turisme de Mallorca
Nicolau Bordoy, president del Foment del Turisme de Menorca

Fundacions
Isabel Espiau, presidenta de la Fundació Hospital Illa del Rei
Eva Shakouri Torreadrado, galerista i consultora d’art
Francesc Manel Kovacs, president de la Fundació Kovacs

Estudiants
Laura Venzal, la qualificació més alta als exàmens de la Selectivitat


viernes, 8 de agosto de 2014

Maximino San Miguel Arribas (Barcelona, 1920 c. – Palma, 16 de març de 1996)

Catedràtic d’institut de ciències naturals. Fill de Maximino San Miguel de la Cámara (1887-1961), eminent petròleg, catedràtic de la Universitat de Barcelona i director del Museu de Geologia de Barcelona entre 1916 i 1941, era germà d’Alfredo San Miguel Arribas (1917-2004), conservador del Museu de Geologia de Barcelona entre el 1955 i el 1985 i catedràtic de petrologia de la Universitat de Barcelona entre 1947 i 1985. Estudia a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona, on es llicencia en ciències naturals. Oposita a càtedra de ciències naturals d’institut i obté plaça a Las Palmas, que permuta amb la de Fernando Esteve Chueca a l’Institut Ramon Llull de Palma (1955). De faccions marcades i d’esperit lliberal, esdevé un dels  professors més singulars i emblemàtics del centre, on treballa fins a la seva jubilació el 1988. La seva figura al volant d’un inconfundible VW descapotable, de color blanc trencat, es fa popular a Mallorca. Jubilat, manté la residència a Palma, on mor als 76 anys.



Bibliografía

La Vanguardia, 21-III-1996, pàg. 26

ABC, 30-III-1996


martes, 5 de agosto de 2014

Jaume Serra Carbonell (Palma, Mallorca, 1905 – 19 de juny del 1984)

Farmacèutic i professor de matemàtiques. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1921, de la que fa part juntament amb Bernat Jofre Roca, Joan Josep Fuster Miró (oftalmòleg), Jaume Binimelis Castanyer, Enric Juncosa Iglesias i altres. A la Universitat de Barcelona es llicencia en farmàcia (1926) i en ciències. De retorn a Palma, munta una farmàcia a Palma, a la cantonada del carrer Unió amb la plaça de Santa Catalina Thomàs. Afeccionat a l’estudi, amplia coneixements de biologia i de matemàtiques. El 1943 és reclamat per fer-se càrrec de l’assignatura de matemàtiques de l’Institut Ramon Llull després que hagués obtingut el trasllat a la Península el catedràtic Eliseu Soler Dorbal. Hi fa classes fins a la jubilació el 1975, que complementa amb classes particulars de repàs i de reforç escolar. Estableix gran amistat amb Fernando Esteve Chueca, catedràtic de ciències naturals del Ramon Llull el curs 1954-1955. Surten sovint al camp a cercar exemplars de plantes d’interès científic que Esteve afegeix al seu herbari personal, el qual a la fi de la seva vida dóna a la Universitat de Alcalá de Henares, de la que va ser catedràtic numerari. Contreu matrimoni amb Catalina Pallicer Ferrer, catedràtica de ciències naturals de l'Institut d'Eivissa i, després, del Joan Alcover. Abans havia estat professora auxiliar de ciències naturals del Ramon Llull (1949-1954). Irònic, faceciós i bon conversador, sap combinar rigor, exigència i tolerància a la classe. Al llarg dels 30 anys que treballa al Ramon Llull es guanya la fama de ponderat, lúcid, objectiu i just, fet pel qual la seva opinió té un pes considerable tant en el claustre de professors, com en els corredors del centre. Constitueix una de les figures memorables dels anys 50 i 60 de l'Institut. Jubilat, mor a Palma als 79 anys d’edat. No tingué fills, però tingué una munió de nebots, fet pel qual els estudiants el coneixen pels sobrenoms de “l’oncle”, “el tio” i “el tio Serra”.


domingo, 3 de agosto de 2014

Sabastià Font Salvà (Palma, 1871 c. – 1937).

Catedràtic de filosofia i director de l’Institut de Palma. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció de 1883-1889. Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Es presenta a les oposicions a càtedra de filosofia d’institut i obté plaça amb un del s primers números, cosa que li permet ser destinat a l’Institut de Sevilla. (1900-1903), on resta fins que pot traslladar la càtedra a l’Institut General i Tècnic de Palma (1903). Hi exerceix la docència fins al 1936. El 1918, a la mort de Joaquim Botia Pastor, és elegit director del centre. Exerceix el càrrec durant 18 anys difícils que inclouen l’etapa de la Dictadura de Primo de Rivera i els temps moguts de la II República. El febrer del 1936 és reelegit director amb una àmplia majoria, fet que no impedeix que el juliol següent sigui destituït pel Bartomeu Bosch Sansó, delegat del rector de la Universitat de Sevilla, i jubilat de manera sobtada, abans de l’edat reglamentària. Mor pocs mesos després. Com a professor i director excel·leix pel seu ensenyament del positivisme i l’empirisme, el foment de les actituds de tolerància ideològica i el tracte respectuós que manté amb les successives autoritats de la II República. Escriu dos manuals per facilitar l'ensenyament de la filosofia als estudiants de batxillerat: Curso elemental de psicología empírica (1902) i Introducción al estudio de la Lógica (1903). Té una entrada a la GEM. Malgrat els mèrits de la seva gestió, no ha rebut els guardons i els reconeixements deguts.


sábado, 2 de agosto de 2014

Federico Gómez Llueca (Madrid, 1889 – 1960)

Paleontòleg i professor. Es llicencia en ciències naturals i en farmàcia (1912) a la Universitat de Madrid. És doctor en ciències naturals (1916) i en farmàcia (1932) per la Universitat de Madrid. Per oposició guanya (1913) una càtedra d’institut d’història natural, fisiologia i higiene. Destinat a l’Institut de Pontevedra, poc després obté el trasllat a l’Institut General i Tècnic de Palma, on resta fins al 1921, quan és seleccionat per fer part del quadre docent de l’Institut Escola de Madrid. Becat (1919), amplia estudis a Suïssa sobre zoologia. El 1920 obté beca per estudiar paleontologia a França, Suïssa i Itàlia. El 1928 li és concedida una beca per estudiar paleontologia a Lyon, París i Munich. A Mallorca escriu l’obra El mioceno marino de Muro (1919). La seva obra més reconeguda i celebrada és la titulada Los numulítidos de España (1929), en la que estudia diversos jaciments nummulits de Binissalem, Santueri (Felanitx), Galdent (Llucmajor) i es puig de s'Escolà (Llucmajor). També escriu la memòria Contribución al conocimiento de la geología de las islas de Cabrera, Conejera y otras próximas (1929), que conté el primer mapa geològic de Cabrera. El 1940 s’incorpora a l’Institut San Isidro (Madrid) i el 1941 a l’Institut Beatriz Galindo (Madrid), on es jubila el 1959 als 70 anys. Mor el 1960 als 71 anys.

viernes, 1 de agosto de 2014

Josep Ignasi Valentí Fortesa (Palma, 1856- Barcelona, 1924)



Escriptor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear, cursa la carrera de magisteri i es llicencia (1883) en filosofia i lletres a la Universitat de València. Es doctora (1897) en filosofia i lletres i es llicencia en teologia al Seminari de València. Escriu sobre temes religiosos, d’espiritualitat, de crítica literària, biogràfics i d’apologia. És autor de les obres Fray Luis de Granda, ensayo biográfico y crítico (1889), Apología sobre la exposición que hizo el gran poeta lírico Fr. Luis de León acerca del libro de Job (1894), La mujer en la historia (1896), San Bruno y la orden de los cartujos (1898), El padre Juan de Mariana (1887, 1897), Los benedictinos de San Mauro (1899), Fray Jerónimo de San José (1902), Santa Teresa y el género epistolar (1912), El doctor José Miralles Asbert (1916), Dues crisis en la vida de Ramon Llull (1934) i moltes altres. Col·labora a la premsa confessional com El Católico Balear y Correo de Mallorca. El 1915 és designat vocal de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics. És membre corresponent de la Real Academia de Buenas Letras de Sevilla, de l’Acadèmia de Sant Tomàs d’Aquino de Barcelona, de la Nacional de Reims (França) i altres. Un carrer del Secar de la Real porta el seu nom des del 1970. Casat, és pare de Joan Ignasi Valentí Marroig. Fa part de la relació d’alumnes il·lustres de l’Institut elaborada el 1952 i de la galeria de professors i alumnes il·lustres del centre que es mostra a la sala de professors. Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.