Mostrando entradas con la etiqueta Creu Roja. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Creu Roja. Mostrar todas las entradas

sábado, 6 de febrero de 2016

Eduard Jordà López (Palma, 6 d’octubre de 1928 – 5 de febrer de 2016)

Metge cirurgià ortopèdic i traumatòleg. Es llicencià (1953) i es doctorà (1976) en medicina i cirurgia a la Universitat de València. S’especialitzà en  traumatología i cirurgia ortopèdica (1963), en medicina de l’educació física i l’esport (1969) per la Universitat de Madrid i en rehabilitació (1973) per la Universitat de Barcelona. El 2006 va obtenir el títol de doctor en  Història per la Universitat de les Illes Balears (UIB). Va ser el cap de traumatologia dels hospitals de  la Creu Roja de PalmaS i de Son Dureta. Posteriorment va dirirgir l’Hospital de Sant Joan de Déu de Palma (1969-1975). Publicà diverses obres com Manual del socorrista i Fracturas de la extremidad proximal del fémur. Casat amb Elionor Fortesa Ferrari, va ser pare de sis fills: Eduard, Miquel, Dolors, Elionor, Mercè i Rafel.


Fonts:

DD.AA. Qui és qui a Mallorca, Promomallorca, Palma, 1999.

Miquel ALENYA, La Creu Roja a les Balears. 140 anys d'acció humanitària, Creu Roja Espanyola, Palma, 2014.

Redacció, Muere Eduardo Jordà, Diario de Mallorca, 6-II-2016, Palma.

miércoles, 27 de agosto de 2014

Joan Salvà Ábalos (Tabasco, Mèxic, 24 de setembre de 1921-Palma, 30 de novembre de 1992)

Metge especialista en urologia, director-gerent de l’Hospital de la Creu Roja de Palma, col·laborador i voluntari de l’entitat. Fill de Bartomeu Salvà Moragues i d’Amada Ábalos, és el tercer de cinc germans: Antoni (farmacèutic), Francisca, Joan, Bartomeu i Gabriel. Creix a la finca de sa Llepassa (Llucmajor). Cursa el batxillerat al Liceu Espanyol i a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que obté el títol el 1939. Estudia medicina a la Universitat de València i es titula a Salamanca. Fa l’especialitat a l’Hospital Universitari Marquès de Valdecilla (Santander).

S’incorpora al quadre mèdic de la Creu Roja el 1957 i el 1971 és designat vocal de la Comissió provincial. Com a cirurgià d’urologia presta serveis a les clíniques Rotger, Juaneda, Mare Nostrum, Planas i Son Dureta, per bé que dedica la major part del temps a l’Hospital de la Creu Roja (Palma), del qual és director de serveis (1975-1980) i director-gerent (1980-1989). Té el costum de visitar els seus malalts fins a tres vegades cada dia, els dissabtes inclosos. Participa en la societat Ameba S.A. que aixeca i inaugura (1969) la Policlínica Miramar.

Reuneix a la seva consulta privada més de deu mil fitxes de persones amb l’historial mèdic escrit amb minuciositat i precisió. Les seves principals afeccions són la caça, la música i viatjar. És assistent assidu dels concerts de música culta que es fan a Palma. És recordat com un home senzill, simpàtic, culte i de tracte proper. A les reunions socials a les quals assisteix, sense pretendre-ho, esdevé el centre d’atenció a causa de la seva simpatia i l’habilitat que té per contar fets i anècdotes amb gràcia i humor.

Nebot de Maria Antònia Salvà de sa Llepassa, es casa amb Luisa Francisca López Garcia i tenen dos fills, Juan Luis i Alejandra. És membre de l’Associació Espanyola d’Urologia i ocupa la presidència executiva dels dos congressos d’urologia que en vida seva tenen lloc a Palma. Als 65 anys es jubila de la Seguretat Social, per bé que continua treballant a la Creu Roja i atenent el seu consultori privat. Mor als 71 anys.


sábado, 1 de marzo de 2014

Creu Roja Illes Balears. Imatges





31-I-2014, autoritats i voluntaris guardonats amb motiu dels
140 anys de la constitució de la Creu Roja a les Balears



Catalina Cirer, Maria Salom i Juana Lozano
Roda de premsa sobre el projecte Espai



El president de la Creu Roja a les Balears lliura la medalla
d'or de l'entitat a sor Miquela Ollers, representant de la
Congregació de les Germanes Franciscanes de la
 Misericòrdia (31-I-2014)


Joan Batle Palou, Dolça Feliu Aymar i Juana Lozano Plaza en
la presentació del Pla d'ocupació de la Creu Roja a les Balears

Presentació de la Memòria de 2011 de la Creu Roja a les
Balears. Joan Batle, Miquel Alenyà i Juana Lozano Plaza
(27-VI-2012)


Dispensari de la Creu Roja a Sóller (1920 c.)


jueves, 30 de enero de 2014

140 anys de presència de la Creu Roja a les Balears

CELEBRACIÓ DEL 140è ANIVERSARI DE LA PRESÈNCIA DE LA CREU ROJA A LES ILLES BALEARS

Parlament

Escola d’Hoteleria. UIB, Palma (31-I-2014)


Molt Honorable Sr.,
Digníssimes autoritats,
Rector Magnífic de la Universitat,
Voluntaris i voluntàries de la Creu Roja,
Socis i sòcies,
Amics i col·laboradors,


Avui celebrem el 140è aniversari de la constitució a Palma de la primera Oficina y de la primera Assemblea local de la Creu Roja. Per a nosaltres és una celebració molt important, perquè és la primera vegada que celebrem un fet singular de la nostra història. Bolcats en las tasques de gestió, oblidem sovint els aniversaris, els fets memorables, les celebracions. Vivim per a la feina de cada dia, que és el que ens manté enganxats a la institució i a la nostra Comunitat.

Avui hem decidir fer una excepció. Avui ens interessa recordar que des de fa 140 anys la Creu Roja està present i treballa a les illes. Hem decidit fer un breu alt en el camí per recordar que 60.000 socis, voluntaris, col·laboradors i benefactors, durant 140 anys, han aportat feina, recursos i esforços personals a favor de les persones vulnerables de les Balears. D’altra banda, avui volem fer una breu reflexió sobre el que aquestes persones i aquesta institució han aportat a les illes tot al llarg del període esmentat.



Apunt històric (etapes)

El 17 de febrer de 1863 es constitueix a Ginebra el Comitè Internacional de la Creu Roja, sota l’impuls i la direcció de Jean-Henry Dunant, un empresari jove, que aleshores té 31 anys i dirigeix empreses ubicades a Argèlia.

El CICR es posa de seguida a treballar per aconseguir la signatura del Conveni de Ginebra, peça fonamental en el reconeixement dels drets humans i el respecte que demanen en els casos de conflictes armats.

Signat el Conveni de Ginebra, comença la fase de creació de les Societats nacionals de la Creu Roja i de la seva implantació territorial. La primera Oficina de la Creu Roja a Espanya s’inaugura el 6 de juny de 1864 a Pamplona. La primera Oficina i la primera Assemblea de Palma s’inaugura el 26 de gener de 1874, ara fa 140 anys.

Com a entitat, la Creu Roja ha construït una història de 140 anys de referència a partir d’un principi permanent (atendre les necessitats de les persones vulnerables) que s’ha posat de manifest de manera variable d’acord amb els canvis de les necessitats col·lectives predominants.


La beneficència primària

Entre 1874 y 1900, la Creu Roja concentra a les Balears la seva  atenció en dos fronts: les necessitats primàries de la població en situació d’exclusió social i les necessitats dels ferits i víctimes de les guerres del darrer quart de segle del s. XIX a Europa i en el món. Els ajuts de la Creu Roja s’orienten a la prestació d’aliments (sobretot farina i arròs) a les persones pobres de la nostra Comunitat i en la tramesa de diners i materials útils per atendre els ferits de les guerres d’Ucraïna, els Balcans, Cuba, etc. i a les víctimes de catàstrofes naturals. La persona que lidera la Creu Roja en aquests anys és Manel Villalonga Pérez, primer president de la Creu Roja a les Balears i el seu president durant 40 anys.


Beneficència sanitària

A partir del 1900, sota l’impuls del president nacional general Camilo Garcia de Polavieja, la Creu Roja concentra l’atenció i els seus esforços en la prestació en règim de beneficència de serveix sanitaris i mèdics a la població sense recursos. El mes d’agost es lloga a Palma un local nou, espaiós i ben situat, ubicat a la Rambla, núm. 7. En aquest local des del 1900 es presten serveis de dispensari, primers auxilis i de cures ambulatòries a càrrec de metges i practicants voluntaris i d’infermeres voluntàries. L’èxit de l’experiència determina que la Creu Roja situï en el mateix local un servei de consultes mèdiques a partir del 1914.


La guerra civil

El 19 de juliol comenta a les Balears la Guerra Civil, que comporta per a la Creu Roja un augment de les seves prestacions. S’incrementa la demanda de prestacions sanitàries i, a més, s’afegeixen noves demandes com l’atenció dels serveis de correspondència entre la zona nacional i la zona republicana en que es divideix el territori espanyol, les prestacions de defensa passiva i els serveis permanents de l’ambulància en torns de 12 hores sense interrupcions.


La beneficència hospitalària

Acabada la Guerra Civil, la Creu Roja concentra la seva capacitat de gestió en la inauguració d’un hospital propi de beneficència. Es fan les obres d’adaptació i ampliació i el centre s’inaugura el 1949. L’èxit d’aquesta etapa s’aconsegueix gràcies a la capacitat de gestió de la presidenta de l’hospital Ana Bucher Bodmer, l’eficiència i la generositat de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia, el concurs d’un equip mèdic de primera línia, liderat per Gonçal Aguiló y Joan Salvà, i el sacrifici incansable de voluntaris i voluntàries de dedicació plena, com Maria Bordoy Ferrer.


El socorrisme

El 1971 la Creu Roja signa un conveni de col·laboració amb el Ministeri de l’Exèrcit, el Ministeri de la Marina i amb la Prefectura de Trànsit. Els convenis esmentats tenen per finalitat atendre les necessitats derivades d’un augment molt ràpid del parc de vehicles en circulació i el manteniment de la xarxa viària construïda el anys 30 o abans sobre la base de camins de ferradura. La combinació dels dos factors determinava un augment esfereïdor del nombre d’accidents de trànsit a les carreteres espanyoles en general i a les de les illes en particular. Creu Roja desplega la seva capacitat de treball en l’establiment i gestió dels llocs de socors a les carreteres i dels llocs de socors als ports i a algunes marines de les illes. El conveni finalitza el 1989 i no se renova perquè ja no era necessari.


La intervenció i la inclusió social

El 1995, aproximadament, s’inicia l’etapa dedicada preferentment a la prestació de serveis d’intervenció social, d’inclusió social, lluita contra les drogodependències, l’atenció a persones grans, persones amb discapacitat, la prestació de serveis de companyia de persones soles, l’atenció a malalts crònics, als reclusos i antics reclusos, informació als immigrants, atenció a les persones sense sostre, etc.

El 2007 comença la crisi econòmica internacional. A partir del 2008 la Creu Roja a les Balears es veu sotmesa a la pressió d’una demanda creixent de serveis relacionats amb primeres necessitats d’alimentació, vestit, habitatge, salut, educació, etc. Augmenta el nombre de persones en situació d’atur forçós, mentre disminueix la despesa social global. Apareixen noves necessitats i col·lectius nous de persones sense recursos o amb recursos insuficients per atendre necessitats bàsiques. La Creu Roja concentra gran part de la seva atenció en la provisió de les necessitats d’aquests col·lectius a través del nostre magatzem d’aliments, mitjançant els programes d’atenció de necessitats urgents inajornables i de situacions de pobresa, etc. Amb menys recursos ens hem hagut d’adaptar a una situació de sol·licituds urgents, fent més eficient l’ús dels nostres recursos, administrant amb més atenció la disponibilitat de recursos, incorporant el concurs de nous voluntaris, etc.

Com a col·lectiu de voluntaris i voluntàries, la història de la Creu Roja incorpora la col·laboració de persones concretes, singulars, identificables en una part i anònimes en altra part. Volem destacar que la història de la Creu Roja ha estat i és la suma de les aportacions de persones generoses, que han col·laborant amb nosaltres com a socis, voluntaris, benefactors, etc. Algunes persones ho han fet de manera tan generosa i solidària que mereixen ser recordades en una ocasió com la del dia d’avui. Mereixen molt més que una citació, però per raons de temps ens limitarem a recordar els noms de 10 voluntaris:

-Manel Villalonga Pérez,

-Pau Cabot Hernández (president de l’oficina de la Creu Roja de Santa Catalina),

-Antoni Roca Várez (promotor de la Creu Roja a Menorca),

-Cristina Montis von der Klee (presidenta de la Creu Roja a Eivissa),

-Antoni Molina Rodríguez (president insular de Creu Roja a Eivissa),

-Bernat Riera Alemany (“el general Riera”),

-Gabriel Villalonga Olivar,

-Ana Bucher Bodmer,

-Maria Bordoy Ferrer,

-Josep Bonnín Fortesa

i molts altres.

Repassar la història serveix per recordar. En llatí recordar significa “tornar a passar pel cor”. Des del passat i amb el cor volem analitzar i entendre el present. Un present que ens costa d’entendre i ens preocupa i molt. Ens preocupa la situació que travessen moltes famílies, la situació d’atur de molts de joves, els nins i infants que veuen com la precarietat i la pobresa s’instal·la a les seves llars, les persones grans i dependents, els malalts crònics, les persones soles, les persones amb capacitats especials, les persones desateses, etc.

Davant aquesta realitat complexa i descoratjadora vull manifestar que hi ha un futur millor possible. Si més no, des de la Creu Roja treballem perquè sigui així amb la vostra col·laboració i amb els projectes d’ajuts d’emergència social, els projectes d’ocupació, les activitats formatives i de lleure dels nostres joves, els projectes de proximitat per a les persones grans, sense deixar de banda el nostre compromís amb la formació, el nostre compromís amb el medi ambient, amb els projectes de socors i emergències, etc.


Per acabar vull manifestar l’agraïment que mereixen tots els presidents de la xarxa territorial de la Creu Roja a les Balears, tots els voluntaris, socis i col·laboradors, tot el personal laboral, les administracions públiques locals, les entitats i empreses privades i moltes persones anònimes que ens donen suport, l’Escola d’Hoteleria i la Universitat que ens acullen avui aquí, i tots els que ens han precedit en aquest 140 aniversari de la Creu Roja a les Balears, que també es el 150 aniversari de la Creu Roja Espanyola i el 151 aniversari de la creació del  Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR).

Finalment, vull donar la meva més cordial enhorabona a dos exemples emblemàtics del que Creu Roja ha estat a les Balears en el passat i del que vol continuar essent en el futur. Em referesc a la voluntària Ana Bucher Bodmer i a la Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia, guardonades amb la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola.

Moltes gràcies


Procedirem ara al lliurament de les dues medalles d’or esmentades.

Ana Francisca Bucher Bodmer neix a Versoix (Ginebra, Suïssa) el 1912. És filla d’Emily i Ida. A partir dels primers anys 30 treballa al servei del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) a Ginebra. Amb motiu de l’inici de la Guerra Civil Espanyola és enviada pel CICR a Palma, San Sebastià i a altres localitats per informar sobre el servei d’intercanvi de correspondència entre les persones residents a la zona republicana i a la zona nacional que assumeix la Creu Roja. El 1936 és l’encarregada d’atendre la recepció a la seu del CICR de l’antic rei d’Espanya Alfons XIII amb motiu de la seva visita al CICR i al seu president, Max Huber.

El 1940 deixa la seva tasca a Ginebra i rep dels seus companys un càlid i emocionant homenatge de comiat. Contreu matrimoni amb Fulgenci Coll de Santsimó i es dóna d’alta com a sòcia i voluntària de l’Assemblea provincial de la Creu Roja a les Balears. El 1948 és nomenada segona presidenta d’honor de la Comissió provincial i es fa càrrec de les funcions de presidenta executiva de la Junta de govern de l’hospital. El 1953 es nomenada presidenta d’honor de la Comissió provincial i presidenta de la Junta directiva de l’hospital de Palma. Dedica a l’hospital més de 20 anys (1948-1969) d’esforços i treball.

El 1969 la família es trasllada a Bilbao i ella deixa tots el seus càrrecs a la Creu Roja de les Balears. En el seu treball demostra capacitat de lideratge, habilitats excepcionals per dur endavant tasques complexes, capacitat de gestió de persones i de concreció i definició de projectes. Les propostes que presenta a la Comissió provincial mereixen sempre una aprovació unànime, segons consta en els llibres d’actes. Disposa de tres col·laboradors principals: sor Francesca Cerdó, Maria Bordoy y Francesc Ferrari. Mor a Palma el 1985, als 73 anys d’edat.

El Comitè autonòmic de la Creu Roja en la seva sessió del 23 de novembre de 2012 acorda sol·licitar al President nacional la concessió al seu favor de la medalla d’or de la institució. L’abril de 2013 el President nacional, en atenció als motius exposats i oïda la Comissió nacional, acorda la concessió de la medalla citada, que ara recull la seva filla Margarita Coll Bucher.


Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia. La Creu Roja i la Congregació col·laboren entre el dia primer de juliol de 1936 i el dia 31 d’agost de 1986. Dit d’una altra manera, la Creu Roja disposa de la col·laboració generosa i diligent de la Congregació durant 50 anys i dos mesos. Primer es fan càrrec de3 l’atenció sanitària i del servei d’infermeria del dispensari de la Creu Roja ubicat en el carrer del 31 de Desembre, núm. 6. En el dispensari se presten serveix de primers auxilis a malalts, accidentats i ferits. A partir del 1941 el cirurgià Gonçal Aguiló realitza intervencions quirúrgiques amb hospitalització.

El 1949 s’inaugura l’hospital de Palma dedicat a serveis quirúrgics i hospitalaris a persones sense recursos. Les germanes franciscanes s’encarreguen de l’administració del Centre, de les compres de subministraments, del servei de cuina, dels serveis de guàrdia, dels serveis d’infermeria i de l’atenció de les necessitats de la capella. També assumeixen la tasca d’administració de l’hospital i de les funcions de control i facturació.

El 1955 té lloc la inauguració oficial del Centre i el mes de setembre es tanquen els dispensaris del carrer del 31 de Desembre, els altres dispensaris de Palma (el Molinar, Son Rapinya, Santa Catalina, etc.) i tots els serveis es traslladen a la seu del carrer de Pons y Gallarza.

El 1986 les franciscanes comuniquen el seu desig de deixar el Centre. La col·laboració entre la Congregació i la Creu Roja s’extingeix el 31 d’agost del 1986, però les monges titulades en infermeria continuen a l’hospital fins que se’n van gradualment. La darrera ens deixa el 1991. Des d’aleshores les hem trobades a faltar i les hem enyorat. No en va ningú les ha substituït completament. Treballaren sense descans, amb una eficiència incomparable, amb un esperit de sacrifici i una generositat que encara es recorda amb emoció, amb un orde i una disciplina inigualables i amb uns nivells extraordinaris de qualitat humana que mai no s’han tornat a igualar. De mitjana fan una nit de descans per cada dos dies de feina. Por tot això, tenen el nostre reconeixement i el nostre agraïment, dels que la medalla d’or vol ser una demostració.

El Comitè autonòmic de la Creu Roja en la seva sessió del 23 de novembre de 2012 acordà sol·licitar al President nacional la concessió de la medalla d’or de la institució. L’abril de 2013 el President nacional, en atenció als motius exposats i oïda la Comissió nacional, acorda la concessió de la medalla esmentada, que ara recull sor Miquela Ollers.



sábado, 27 de abril de 2013

Presidents i presidentes nacionals de Creu Roja Espanyola (1867-2013)

Assemblea de Creu Roja Espanyola (1867-1900)
(1867-1870) Sebastián-Gabriel de Borbón y de Braganza,
infant d’Espanya, president, i Manuel Català de Valleriola
y Mateo, delegat del president
(1870-1876) José-Joaquín Agulló Ramón, comte de
Ripalda, president
(1877-1888) Luis Pérez Rico, president
(1888-1892) Francisco de Cubas y González-Montes,
marquès de Cubas, president
(1892-1893) Fernando Primo de Rivera y Sobremonte,
marquès d’Estella, president

Assemblea Suprema de Creu Roja Espanyola (1900-1931)
(1893-1914) Camilo García de Polavieja y del Castillo,
marquès de Polavieja, primer comissari reial i president
(1914-1916) Fernando María de Baviera y Borbón,
comissari reial i president
(1916-1916) Luis María Patiño y de Mesa, marquès de
Castelar, comissari reial i president
(1916-1923) Eladio Mille Suárez, comissari reial i president
(1923-1931) José Mª. de Hoyos y Vinent, marquès de
Hoyos, comissari reial i president
(1931-1931) Manuel Álvarez de Toledo y Samaniego,
marquès de Miraflores, comissari reial i president

Comitè Central de Creu Roja Espanyola (1931-1939)
(1931-1933) Marcelino Pascua Martínez, president-delegat
(1933-1936) Ricardo Burguete Lana, president
(1936-1939) Aurelio Romeo Lozano, president

Assemblea Suprema de Creu Roja Espanyola (1936-1978)
(1936-1940) Fernando Suárez de Tangil y Angulo, comte de
Vallellano, president
 (1940-1941) Enrique Suñer Ordóñez, president
(1942-1957) Manuel Martínez de Tena, president i delegat
del Govern
(1957-1965) Antonio Mª. de Oriol y Urquijo, president
(1965-1967) José de Diego López, president
(1967-1969) Enrique de la Mata Gorostizaga, president
(1969-1974) Francisco Queipo de Llano y Acuña, marquès
de Toreno, president
(1974-1976) María Belén Landáburu González, presidenta
(1976-1978) Casilda de Silva-Bazán y Fernández de Henestrosa,
marquesa de Santa Cruz, presidenta

Assemblea General i Comitè Nacional de Creu Roja
Espanyola (1978-act.)
(1978-1985) Enrique de la Mata Gorostizaga, president
(1985-1990) Leocadio Marín Rodríguez, president
(1990-1994) Carmen Mestre Vergara, presidenta
(1994-2015)  Juan Manuel Suárez del Toro y Rivero, president
(2015-act.)    Javier Senent García, president

sábado, 6 de abril de 2013

Fundadors del Comitè Internacional de la Creu Roja (1863)


Henry Dunant, empresari (1828-1910)
Gustav Moynier, jurista (1826-1910)
Louis Appia, metge i cirurgià (1818-1898)
Théodor Maunoir, metge (1806-1869)
Guillaume Henri Dufour, general (1787-1875)

miércoles, 2 de enero de 2013

179 notes biogràfiques de voluntaris, socis, col·laboradors i amics de Creu Roja a les Illes Balears (1873-2012). INTRODUCCIÓ.


El present volum recull 179 notes biogràfiques de voluntaris, socis, amics, treballadors i col·laboradors de Creu Roja a les Balears que han aportat a l’esforç comú contribucions rellevants. La llista és incompleta a causa de les limitacions de la informació disponible, la brevetat d’aquestes pàgines i l’abundància de persones que han donat suport a l’entitat des de l’anonimat i la discreció.

Les notes biogràfiques que oferim es presenten per ordre alfabètic a fi de facilitar la cerca dels noms i el maneig del volum. En tots els casos, les persones biografiades han estat actives en els primers 140 anys de presència de Creu Roja a les illes (1873-2013). Molts consideren que la història d’una institució convé que no parli de les persones. Contràriament, nosaltres creiem que la referència a les persones que han protagonitzat els fets que conformen la nostra història és, en un cas com el que ens ocupa, un mitjà oportú i pertinent per retre un tribut d’admiració, agraïment i respecte, a totes les persones que al llarg dels anys han fet possibles els fruïts que la institució ha posat a l’abast de les persones vulnerables de la comunitat balear. 

Atribuir l’acció de beneficència del passat llunyà i les aportacions a l’acció d’intervenció i inclusió social del passat recent a les institucions (públiques, religioses, etc.) constitueix un reduccionisme que empobreix la visió de les coses. Al costat de les institucions, hi ha hagut a les illes una munió d’iniciatives individuals i col·lectivesque han sumat innumerables contribucions  que han estat més solidàries i més generoses que el que reflecteixen diverses anàlisis.

Pensem que el coneixement d’algunes de les persones que al llarg del període indicat han treballat en favor dels exclosos, marginats, malats, accidentats, oprimits i desemparats, pot servir per mostrar l’amplitud de l’àmbit que en el passat ha cobert la generositat d’individus solidaris, sense distinció de creences, ideologies, concepcions, querències, etc. Passa que la solidaritat és sobretot una virtut cívica a la qual són cridats tots els ciutadans als quals importa el sofriment, el dolor, l’abandó, la desempara, la malaltia, la discapacitat, la desigualtat d’oportunitats, l’explotació, els abusos, etc., que pateixen els febles, els vulnerables, els desafortunats.

Els voluntaris, socis i col·laboradors, de Creu Roja ens sentim afalagats i estimulats per l’exemple dels que ens han precedit en la realització d’una tasca que ens convoca a treballar organitzadament, incansablement, coordinadament, deixant de banda personalismes i protagonismes inconvenients. És molt el que podem aprendre dels homes i dones que amb el testimoni de les seves vides ens donen exemple de treball solidari, mantingut sense interrupcions, amb constància i a través de múltiples formulacions i expressions.

Mereixen una menció especial Manel Villalonga Pérez, Antoni Roca Vàrez i Marià Palerm Tur, promotors de la implantació de Creu Roja a Palma. Menorca i Evissa, respectivament.


miércoles, 28 de noviembre de 2012

Festa de reconeixement dels voluntaris de Creu Roja a les Illes Balears, 30 de novembre 2012


Digníssimes autoritats,
Vicepresidents de Creu Roja,
Presidents de les oficines locals de Creu Roja,
Voluntaris i voluntàries,
Amics i amigues,


Ens tornem a trobar avui aquí, com cada any, amb l’objecte de retre un sentit homenatge als voluntaris i a les voluntàries de Creu Roja a les Illes Balears.

Cal homenatjar aquestes persones que ara més que mai demostren la seva solidaritat; que ara més que mai viuen bolcades en la causa de les persones vulnerables, de les persones sense recursos, dels exclosos; i que ara més que mai creen valor, aporten il·lusió i treballen per pal·liar les conseqüències que aquesta crisi econòmica feréstega té entre les persones més febles i necessitades de la nostra societat.

Com a president d’aquesta institució, em preocupa la situació greu que afecta moltes famílies a la nostra comunitat. Em preocupa la situació d’atur que afecta, cada vegada més, els joves. Em preocupa la situació dels nins i nines que veuen i senten cóm la precarietat i la pobresa s’instal·len a les seves llars. Em preocupen les nostres persones grans convertides, a la força, en paraigües que donen empara a fills i néts.

Amb la preocupació, però, poc o res s’aconsegueix. Per això, al llarg de l’any que som a punt de finalitzar, hem volgut des de Creu Roja continuar aportant noves iniciatives que retornin l’ànim i l’esperança a les persones que pateixen. Així, accions com la campanya “Ara més que mai” ens permeten cobrir necessitats bàsiques, ampliar els projectes d’ocupació, acostar al món laboral persones que se troben molt allunyades d’ell. Enguany hem estat molt més a prop de les persones grans en el seu Any Europeu de l’Envelliment Actiu. Hem consolidat les activitats de reforç escolar i de lleure adreçades als més petits. En definitiva, hem estat al costat de qui més ens ha necessitat.

La capacitat de resposta que al llarg de l’any han demostrat els voluntaris i voluntàries de Creu Roja m’omple de satisfacció. Aquesta satisfacció s’ha vist força incrementada perquè, una volta més, tot el que hem fet ha estat possible gràcies a la implicació dels nostres voluntaris, dels nostres socis i col·laboradors, del nostre personal laboral, de les nostres administracions públiques, d’entitats i empreses i de persones anònimes que confien en aquesta institució, més que centenària.

Això no obstant, la nostra feina no finalitza aquí. Les previsions per al proper any no són millors que les que hem tengut enguany, però tenc el ple convenciment que treballant durament, de manera eficient i coordinada, amb sentit positiu i amb la confiança que totes les adversitats se superen, trobarem, entre tots, solucions que garantesquin la possibilitat de donar suport al benestar i la dignitat de les persones vulnerables.

He d’acabar, però no vull fer-ho sense unir-me a la felicitació adreçada a totes les persones grans de les Balears en el seu Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional. La commemoració d’aquest any europeu ha estat molt important per a Creu Roja i a ella hem dedicat grans esforços encaminats a sensibilitzar la gent sobre el valor de l’envelliment actiu, a animar les persones grans a participar, a donar valor a la seva experiència i a fer d’ells agents valuosos dins la nostra societat.

Vull felicitar molt especialment Gemma Cardona Soley, guardonada en aquest acte amb el premi a la Solidaritat 2012 per la seva vàlua personal i el suport que durant molts d’anys ha sabut transmetre al conjunt de les entitats solidàries que treballen a les illes sense ànim de lucre i amb voluntat de servei al benestar col·lectiu.

Finalment, vull donar la meva més cordial enhorabona a totes les persones guardonades i dir-los que ells són un exemple per a tots nosaltres. A tots els presents, moltes gràcies per la vostra col·laboració i suport.

Moltes gràcies.

UIB, 30 de novembre de 2012.

domingo, 20 de mayo de 2012

Associació Siloé (2007)

Creu Roja ha acordat concedir enguany per primera vegada, en el marc de la Festa del Voluntariat, una distinció no adreçada als seus voluntaris, socis i col·laboradors. El Comitè de Direcció de Creu Roja a les Balears ha acordat concedir aquesta distinció a l’Associació Siloé.

Va ser creada el 12 de juliol de 1994 per iniciativa de Llorenç Tous Massanet, prevere, escripturista, teòleg, professor, pedagog i traballadior esforçat en l’àmbit de la marginació social profunda del 1979 ençà.

Soloé té 15 usuaris i dos centres d’acollida. Combina equilibradament ajuts d’institucions públiques, d’institucions privades i de particulars. Hi treballen 14 professionals i 10 persones voluntàries. Té una llista d’espera de 22 sol·licituds. Constitueix un exemple emblemàtic del fet que un recurs social petit, sense economies d’escala, pot ser un referent d’eficàcia. Destaca la modèstia amb la qual treballa: no cerca ser noticia, no li agrada la notorietat. Treballa amb silenci, sense enrenous i amb una proverbial discreció.

S’ocupa de persones en situació de marginació severa, sense família i amb poques o nules possibilitats de reinserció social. Val a dir que el seu treball està dedicat a una tasca gens lluïda, poc agraïda i de molt escàs reconeixement.

Per la seva modèstia i discreció, per la seva eficàcia i encert, per la qualitat de la seva gestió, pel buit que omple a la nostra societat, pels seus 12 anys de feina ininterrompuda, pel seu esperit de servei finalista i pel valor exemplar del seu model de gestió,

Creu Roja atorga a l’Associació Siloé, en prova de simpatia i reconeixement, la medalla de plata de la institució, que recull Llorenç Tous Massanet.

Palma, 26-I-2007

lunes, 19 de diciembre de 2011

Acte Institucional de Reconeixement de la Labor del Voluntariat de Creu Roja a les Illes Balears

• Digníssimes autoritats
• Vicepresidents de Creu Roja
• Voluntaris i voluntàries
• Amics i amigues

Un any més ens tornem a reunir aquí per retre un sentit homenatge a tots i cada un dels voluntaris i voluntàries de Creu Roja a les Illes Balears.

Es per a mi un honor i un motiu de gran satisfacció estar al capdavant d’una institució formada per persones de tan bons principis, valentes, compromeses i treballadores. El voluntariat de Creu Roja és un exemple, acreditat per 140 anys d’història, de lliurament a la causa de la solidaritat en uns temps difícils en els quals l’individualisme, la deshumanització i l’absència de valors sembla planar per sobre de totes les coses.

Ho hem escoltat al llarg d’aquesta tarda: la crisi econòmica continua fent mal a les persones més vulnerables. Són ben presents les situacions de marginació, desigualtat, injustícia i desempara, conseqüència en molts de casos de la soledat, la ignorància, la injustícia i la pobresa.

Des de Creu Roja, seguirem entestats a treballar en positiu i des de la confiança i seguretat que ens dóna comptar amb el suport del nostre voluntariat, dels nostres socis, dels nostres col•laboradors, del nostre personal laboral, de les entitats públiques i privades i de la població de les illes, per dur l’esperança i l’ànim necessari a les persones més vulnerables i necessitades a fi de trobar amb elles solucions justes, suficients i duradores als problemes que amenacen la seva autonomia, benestar i dignitat.

Esteu tots convidats a participar en aquesta iniciativa. Tinc el convenciment que sumant els nostres esforços i el nostre treball en equip, aconseguirem prevenir en molts de casos i alleugerir el sofriment de moltes persones.

Aquesta labor, la realitzarem atenent, sobre tot, les persones, aplicant l’estil que marquen els nostres principis fonamentals, tenint cura de la diversitat i la no discriminació i aplicant els criteris de transparència en la gestió i d’ús eficient dels recursos.

Avui és dia de celebració i reconeixement. És per això que vull felicitar molt sincerament totes les persones i entitats reconegudes i guardonades enguany, a les quals agraesc cordialment la seva col•laboració. També vull felicitar totes les persones, entitats privades i administracions públiques que han dedicat a aquesta institució temps, recursos, esforços i compromís. Vull unir-me a la felicitació col•lectiva a tot el voluntariat de les Balears en l’Any Europeu del Voluntariat i ho vull fer com a president de Creu Roja a les Balears, però, també, com a voluntari que continua, malgrat els temps i les circumstàncies, vivint i sentit el voluntariat com un element transformador de la societat i promotor de la justícia i el benestar social.

Moltes gràcies i Bon Nadal

Can Domenge, Palma, 16 de desembre de 2011

sábado, 25 de junio de 2011

Metges voluntaris de Creu Roja a les Balears (1900-1986)

Octavi Sostres Cortès, metge del cos de Sanitat Militar, ocupa la vicepresidència de la comissió provincial durant 15 anys (1952-1967).

Ramon Rotger Pizà, metge, pare de Ramon Rotger Moner, fundador (1944) de la Clínica Rotger. Demana l’alta com a soci de Creu Roja el desembre de 1901, el 5 d’abril de 1902 és nomenat subdirector de l’ambulància i vocal de la comissió provincial. El 1905 figura a la relació de socis de l’entitat.

Bernat Calvet Ramon, metge oculista, és fill de l’enginyer i urbanista Bernat Calvet Girona (1912-1919), estudia el batxillerat a l’Institut de Palma i cursa la carrera de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. És condeixeble de Llorenç Villalonga a l’Institut i company a Barcelona. Participa a les tertúlies de la Granja Reus dels anys 50, que posteriorment es traslladen al Riskal. Reuneix una biblioteca important de llibres de la seva especialitat, que llega a l’amic i col•lega Joan J. Fuster Miró. Com a voluntari de Creu Roja presta serveis al dispensari de l’entitat a Santa Catalina (Palma) durant els anys de la guerra civil.

Joan Casas Llompart (Palma 1903). Metge, fa el batxillerat a l’Institut de Palma (1910-1917) i cursa la carrera de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. És company i amic de Llorenç Villalonga i Bernat Calvet Ramon. Participa a les tertúles de la Granja Reus dels anys 50, que posteriorment es traslladen al Riskal. Com a voluntari de Creu Roja presta serveis al dispensari de l’assemblea de Santa Catalina (Palma) durant els anys de la guerra civil.

Francesc Xavier Garau Armet (Palma 1905-1976). Metge especialista en aparell digestiu, cursa la carrera de medicina i cirurgia a la Universitat de Madrid, on es llicencia (1929). És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. Com a voluntari de Creu Roja, presta serveis al dispensari de l’assemblea de Santa Catalina (Palma) durant els anys de la guerra civil.

Antoni Blanes Boysen. Metge i polític. Fa part de la comissió gestora de l’ajuntament de Palma fins a la seva defunció (1944). Com a voluntari de Creu Roja presta serveis al dispensari de Santa Catalina durant els anys de la guerra civil.

Francesc Valdés Guzmán (Madrid 1890 – Palma 1969). Metge cirurgià. Es llicencia (1913) i es doctora (1917) en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. El 1923 passa a residir a Menorca, on contreu matrimoni amb Margarida de Sintas Moll. El 1923 trasllada la residència a Mallorca. Funda (1925) i dirigeix la Clínica Valdés, de 14 llits, que funciona fins el 1963. Ingressa com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma (1944).

Rafel Vanrell Grimaux. Metge i director durant un temps del dispensari de l’assemblea de Santa Catalina. És soci (des dels primers anys del segle), voluntari i vocal de la comissió local (1931-1936 i 1937-1939). Està casat amb Joana C. Mestre, presidenta d’honor de l’assemblea de Santa Catalina entre el 24 de febrer de 1937 i el 24 de novembre de 1938.

Martí Roca Garcias (Palma 1907). Metge internista. Es llicencia a la Universitat de Barcelona (1931), on és condeixeble de Joan Vidal Miralles. Exerceix la medicina a Palma amb discreció i eficàcia. Com a voluntari de Creu Roja presta serveis al dispensari de Santa Catalina durant els anys de la guerra civil.

Francesc Medina Martí (Santa Margalida 1905 – Palma 1989). Metge pediatra, pioner de la seva especialitat a Palma. Esdevé un professional de referència en els anys 40 i 50. És president del col•legi de Metges de les Balears (1951-1963). Un premi de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears duu el seu nom. Casat amb Concepció Roses Montis, són pares de dues filles i un fill. Com a voluntari de Creu Roja presta serveis al dispensari de Santa Catalina en qualitat de metge agregat durant els anys de la guerra civil.

Joan Salvà Abalos (Palma). Metge especialista en urologia. El 1956 inicia la prestació de serveis a l’hospital de Creu Roja en les àrees de consultes i cirurgia. El 1976 és nomenat cap de serveis de l’hospital i el 1980 substitueix Gonçal Aguiló en la direcció del centre. El 1986 deixa el càrrec a petició pròpia. Els empleats, voluntaris i col·laboradors del centre conserven d’ell un gran record.

Josep Mir Penya (1877-1955). Metge. És soci de Creu Roja des d’abans de 1905. Ocupa la presidència del col·legi oficial de metges de les Balears en dues ocasions (1923-1930) i (1940-1946).

Marià Aguiló Mercader, fill de Francesc de Sales Aguiló Pinya, nét de Marià Aguiló Cortès i cosí per part de pare i per part de mare de Gonçal Aguiló Mercader. En els quadres mèdics de l’hospital de 1955 i de 1957 apareix com metge de medicina general i d’urgències.

Josep Lluis Antich Rojas (Palma 1946), metge especialitzat en hematologia i hemoteràpia. És director del banc de sang de Creu Roja (1980-1987) i responsable de la unificació dels bancs de sang de les Balears.

Joan Galmès Toribio, metge especialista en anestesia i reanimació. El 1955 s’incorpora al quadre mèdic de Creu Roja, el 1961 és nomenat cap de la brigada sanitària i tot seguit és designat vocal de la comissió provincial, el 1962 aconsegueix que sigui aprovada la proposta perquè la brigada sanitària ocupi el local de Santa Catalina i el 1966 proposa la supressió de la banda de cornetes i tambors de l’oficina de Palma. Passa a dirigir (1970-1974) la brigada de tropes de socors, que substitueix i amplia les funcions de l’anterior brigada sanitària. El 1974 és nomenat cap del servei de banc de sang i del centre de donació de sang. El 1980, després del traspàs de Gonçal Aguiló Mercader, cessa a petició pròpia en la direcció del banc de sang.

Josep Llobet Munné, metge cirurgià i uròleg, s’incorpora el 1937 com a cirurgià al cos del personal de l’ambulància. Figura en el quadre mèdic de Creu Roja de 1939 i en el de 1955. És elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca. A l’acte de recepció, el seu parlament és contestat per l’acadèmic F. Xavier Garau Armet.

Antoni Solivellas Llampaies (Selva 1894 – Palma 1984), metge especialista en cor i pulmó. És el segon fill de Jaume Solivellas Vidal (1861-1951), persona de confiança d’Antoni Maura a Selva, i de Margalida Llampaies Antic. Exerceix (1917) un temps de metge a Artà. Posteriorment s’especialitza i munta la consulta al carrer de Sant Feliu, núm. 9, de Palma. Voluntari de Creu Roja, fa part del quadres mèdics de l’entitat de 1939, 1955 i 1957.

Josep Ramon Sastre és metge de l’Hospital Insular d’Eivissa i metge del dispensari de Creu Roja.

Josep Costa Roig és metge i presta serveis al dispensari de Creu Roja.

Josep Tomàs Monserrat (Llucmajor 1934). Metge del cos de sanitat de l’Armada. Introdueix (1965) la medicina hiperbàrica a Mallorca i és el responsable médic de la cambra hiperbàrica de la Creu Roja (1980-1995). És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma, que presideix (1991-2000). És guardonat amb la medalla de plata de Creu Roja

Blai Llopis Faner (Ciutadella 1920). Metge especialista en traumatologia i reumatologia. És pioner a Espanya en l’estudi de la cirurgia de les artritis cròniques progressives.

Marià Rosselló Barbarà (Llucmajor 1939). Metge especialista en urologia i andrologia, en medicina del treball i en medicina de l’educació física i l’esport. És cap provincial de socorrisme (1971-1980) i director (1975-1986) de l’escola de socorrisme de Creu Roja. És delegat personal de Creu Roja de la Mar (1975-1976) i vicepresident (1976-1986) de la delegació provincial de Creu Roja de la Mar. És vocal de la comissió provincial de Creu Roja.

Damià Tous Nadal és metge amb domicili al carrer Unió, núm. 53, de Palma (Cf. Anuario Balear 1928, pàg. 186).

Josep Caubet González, metge especialista en aparell digestiu, és secretari de la Junta provincial de l’AECC a les Balears. Fa part del quadre mèdic de Creu Roja des del 1955 al 1966. És vocal de la comissió provincial durant deu anys (1956-1966) i professor de l’escola d’infermeres. Ocupa (1962-1980) el càrrec de director del Centre Oncològic de la Junta provincial de les Balears de l’AECC.

Bartomeu Vanrell Camps, metge, el 1928 té la consulta al carrer de Sant Domingo, núm. 44, de Palma (Cf. “Anuario Balear 1928”, pàg. 187).

Antoni Rebassa Roig, metge i soci de Creu Roja. És vocal de la comissió provincial (1900-1903), director de l’ambulància (1903-1906) i inspector provincial (1907). Dóna suport (1900) a la proposta d’obrir un dispensari i consultori a la seu de l’entitat a Palma. Segons “Guía de las Baleares” (1891), pàg. 163, té el domicili al carrer de la Pietat, de Palma.

Santiago Villalonga Llabrés, metge, és vicesecretari primer de la comissió provincial de 1893, director del magatzem (1900-1902), vicepresident segon (1902-1906), president de la comissió d’hisenda (1903), director del magatzem (1907) i inspector provincial (1916-1920). Té el domicili al carrer del vi (General Barceló), núm. 12 (Cf. “Guía de las Baleares”, pàg.163).

Miquel Costa Alomar, metge especialista en pediatria i puericultura, s’incorpora al quadre mèdic voluntari de Creu Roja el juliol de 1925. A la consulta que hi té 3 vegades per setmana compta amb el suport de dames auxiliars infermeres i de sòcies de l’entitat, sobretot amb el d’Empar Pou, vídua del general Bernat Riera i directiva de la comissió provincial. El 1936 és nomenat cap del servei de l’ambulància i el 1950 s’incorpora com a vocal a la comissió provincial. El 1959 és nomenat cap de la brigada de tropes sanitàries. Ocupa el càrrec fins que es jubila per raons d’edat el 1961. Presta serveis voluntaris a Creu Roja durant 36 anys. Té la residència al carrer Minyones, núm. 7 (Palma).

Miquel Kirchofer Sorà, de vegades escrit Kirschofer, és metge especialista en cor i pulmó. Descendent d’un pilot de la marina mercant del port de Palma del s. XIX, s’incorpora al quadre mèdic del dispensari de Creu Roja abans del 1925 i fa part de la comissió provincial entre 1932 i 1936. El 1937 apareix en el quadre mèdic de l’entitat per darrera vegada. Té el domicili al carrer Estanc, núm. 19 (Palma).

Sebastià Villalonga Gelabert és metge especialista en otorrinolaringologia. S’incorpora al dispensari de Palma el 1915 c.. El 1919 és guardonat amb medalla de plata. El 1920 és vocal de la comissió provincial amb el càrrec de director del magatzem sanitari. El 1930 és director del dispensari, càrrec que ocupa fins a la seva defunció. El 1934 s’incorpora de nou a la comissió provincial i el 1937 n’és designat vicepresident. El 1939 i el 1940 fa classes a l’escola d’infermeres de Creu Roja. Té el domicili al carrer del vi (General Barceló), núm. 18 (Palma).

Andreu Buades Ferrer (Palma, 1902 c. - 1965 c. )

Empresari i polític. Fill de Gabriel Buades Vidal (1860- ?) i nét d’Andreu Buades Mir (1829-1902). És el més gran de sis germans: Antoni (1891-1967), Francesca, Gabriel, Jaume i Josep Buades Ferrer. Estudia el batxillerat a l’Institut de Palma, on obté el títol (1919).Tot seguit cursa la carrera de pilot de la marina mercant. Es dedica al comerç i esdevé un empresari de relleu. Té un negoci propi de venda d’estris d’alumini, ganiveteria, bateries de cuina, vidre i ceràmica, a la plaça de Cort, núm. 24 (Palma).

En representació del sector del comerç és (1928) vocal de Comitè Paritari Comercial de les Balears. És un dels impulsors de la Unió de Dretes i realitza una important tasca difusora del partit (1931), a la seu del qual imparteix la conferència Los problemas obreros vistos desde la derecha. Posteriorment, publica un opuscle de 39 pàgines sobre aquest tema, estampat a la Impremta La Esperança (1932). Fa ús de la paraula al Coliseu Balear en el curs del míting que hi té lloc l’abril del 1932 amb la participació de José M. Gil Robles. Els articles i col·laboracions a la premsa signats amb el pseudònim de Mercator li són atribuïts. Coneix i defensa la doctrina social de l’esglèsia i molt especialment l’encíclica Rerum Novarum, de Lleó XIII. En els anys 50 és membre de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació.

Es fa construir (1933-1934) un xalet a la cruïlla dels carrers Francesc Layret (després Capità Salom, ara Alfons el Magnànim) i Josep M. Pons i Gallarza, amb habitatge, capella i magatzems. L'arquitecte Josep M. Olesa Frates hi aplica solucions racionalistes, manifestes en el gran hivernacle del primer pis. La façana s'inspira en les formes dels casals rurals mallorquins. L'immoble és adquirit per Joan Massanet Moragues, que posteriorment el ven a la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears. El 1948 l'adquireix la Creu Roja, que hi instal·la (1949) el seu hospital. Dos dels seus fills, Buades Salom, varen ser procuradors dels tribunals.

viernes, 27 de mayo de 2011

Concessió medalla de Creu Roja a Santiago Pons Quintana

L’any 1974 funcionava a Alaior una agrupació de donants de sang de Creu Roja. Les aportacions d’Alaior al banc de sang de Creu Roja eren moltes i abundants. Tant era així que l’ajuntament d’Alaior va acordar concedir un premi de reconeixement a dos donats destacats. Em referesc a Francesc Juanico Pons i Bartomeu Ameller Llopis. El lliurament de la distinció va tenir lloc a la sala de plens de l’ajuntament el 12 d’agost de 1974.

Arran d’aquest fet, Santiago Pons Quintana amb un grup de col•laboradors assumeix la tasca de constituir a Alaior l’oficina local de Creu Roja. La seva tasca de preparació culmina el 7 de maig de 1975 amb la creació de l’assemblea local de Creu Roja. Els assistents a la primera assemblea acorden proposar com a primer president Santiago Pons Quintana, qui accepta el repte i es posa al front d’un equip de gestió qualificat i amb voluntat de fer coses útils a favor de la comunitat.

Durant 5 anys hi dedica temps, capacitat de gestió, energies i esforços personals. Ho fa sense mirar les hores de dedicació ni el treball personal necessari per imprimir a l’assemblea de Creu Roja l’impuls necessari per arrelar amb realitzacions concretes i ben útils en el camp de la prevenció d’accidents, de donació de sang, de salvament, d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, els serveis preventius a platges i els serveis preventius terrestres.

Per la feina feta, la dedicació, l’esforç i la generositat de la vostra contribució al servei de tots, Creu Roja Espanyola ha acordat distingir-vos avui amb la medalla de plata de la institució.


Alaior, 27 de maig de 2011.

jueves, 26 de mayo de 2011

IV Diada dels Voluntaris i Voluntàries de Creu Roja a les Balears

Voluntaris i voluntàries de Creu Roja,

Siau benvinguts i benvingudes a la IV Diada dels Voluntaris, que heu organitzat vosaltres. Aquesta, com les tres diades anteriors, la de Lluc, la d’Andratx i la de Son Amar, tracta de recordar i de demostrar amb fets, sobre tot, tres coses:

- Que la solidaritat i la generositat són font d’alegria i de festa.

- Que als voluntaris de Creu Roja ens agrada conèixer-nos, compartir taula i conversa i fer bulla plegats.

- Que l’Any Europeu del Voluntariat és celebrat a les Balears per voluntaris i voluntàries que porten 140 anys d’experiència, de treball altruista i de servei a les persones vulnerables.

Al llarg de les properes hores tindrem actuacions diverses de voluntaris, de cantants, de circ, d’humor, de grups musicals i altres. Facem tot el possible perquè esclati l’alegria que ens acompanya i l’esperit de festa que neix de la consciència de la feina ben feta. Facem que amb la música, les cançons, les narracions i l’humor es posi bé de manifest que els voluntaris i les voluntàries, sempre i per tot, associem l’alegria i la festa amb l’afirmació dels nostres valors.

Volem un món amb pau, volem un món sà i saludable, volem un medi ambient tractat amb respecte i responsabilitat, rebutgem la violència, demanem treball digne per a tothom. Volem que en néixer, ningú no estigui condemnat a la misèria i a la fam. Volem un món just, solidari i sensat, on els valors de la gratuïtat i la generositat siguin principis universals i predominants d'acció i convivència.

N’estem tan convençuts dels valors del voluntariat que continuarem treballant dia a dia, hora a hora, per contribuir a fer possible aquest somni nostre, aquesta utopia, aquesta gran il·lusió.

D’altra part, vull manifestar-vos que els voluntaris que estem provisionalment i transitòriament ocupant llocs de direcció i govern a les 16 assemblees territorials de les illes en la nova etapa que s’iniciarà de manera immediata amb la propera elecció i designació dels presidents insular i locals per al període 2011-2015, volem ser més oberts, més propers, més acostats a tots vosaltres: a les vostres inquietuds, als vostres problemes, als vostres suggeriments, a les vostres iniciatives. Per aquest motiu, des de fa poc hi ha un vicepresident encarregat de dinamitzar i donar fluïdesa a totes les vies possibles de comunicació, relació i interrelació. Doneu-li feina, tota la que tingueu per convenient. Vos puc ben assegurar que hi trobareu sempre una resposta positiva, l’ànim disposat a escoltar i la voluntat d’aportar solucions.

En nom de Creu Roja don les gràcies a tots els presents, voluntaris i familiars. Don les gràcies a la comissió de dinamització per la bona feina que una altra vegada ha fet. Don les gràcies a totes les persones que ens han acompanyat i ens acompanyen per fer d’aquesta una diada memorable.

Voluntaris, voluntàries, familiars, amics i col·laboradors, gaudiu de la festa perquè amb la vostra feina, la vostra bona feina del darrer any, la teniu ben merescuda.

He dit.

(MA)



Palma, Parc de la Mar, 29 de maig de 2011.

miércoles, 12 de enero de 2011

Junta directiva de Creu Roja a Ciutadella de Menorca (1981)

Constitució: 28-IV-1981


Llorenç Brondo Jover, president
Maria Dolors Salort, presidenta d’honor

Ernest Sanxo, vicepresident
Bartomeu Caules, vocal cap del destacament
Nicolau Brondo Oliver, vocal cap de la Unitat Militar
Miquel Àngel Mir Al·lès, vocal delegat de CRJ
Ignàsia de Loiola Vivó, vocal d’ordre intern
Apol·lònia Benejam, vocal de publicitat
Margalida Taltavull Marquès, secretària.



Font: “Menorca”, 28-IV-1981

sábado, 8 de enero de 2011

Junta directiva de l’oficina de Creu Roja a Santa Maria del Camí (Mallorca) (1978)

Pessa de possessió: 10-VII-1978

Joan Josep Macanàs i de la Poza, president

Antònia Llinàs Dolç, vocal
Modesta Martínez Gutiérrez, vocal
Francisca Colombàs Dolç, vocal
Catalina Bibiloni Carrasco, vocal
Maria Fuster Vich, vocal

Festa de la bandereta (Creu Roja)

Des dels darrers anys del segle XIX són moltes les oficines de Creu Roja que recorren a les captes per obtenir fons destinats a sostenir les prestacions gratuïtes que donen, sobretot, en l’àmbit sanitari: dispensaris i consultoris propis, trasllats d’accidentats i malalts greus amb ambulàncies de la institució, adquisició del material mòbil, ajuts a famílies i persones excloses i marginades i prestacions als ferits i damnificats de guerres i catàstrofes naturals.

Les col·lectes es fan al carrer amb l’ajut de voluntaris en dies assenyalats, en els quals la presència de persones al carrer promet bones recaptacions. S’aprofita la celebració de la festa del patró o patrona de la localitat, la celebració d’un esdeveniment popular, com una fira, o una festa tradicional, com la de Sant Miquel (29 de setembre) que posava fi a l’any agrícola.

Maria Barbeito Cerviño (A Corunya, 2 de març de 1880 – 20 de novembre de 1970), escriptora, professora, pedagoga, galleguista, benefactora i fundadora d’institucions benèfiques, concep la idea de crear una festa pròpia, amb nom propi i sistema propi d’incentivació de les aportacions del públic. El 1912 posa en marxa la que anomena “Festa de la flor” per a la capta de fons destinats a la lluita contra la tubercolosi, sobretot la que afecta nois, noies i joves. Crea un esdeveniment consistent en el desplegament als carrers d’A Corunya d’un bon nombre de nois i joves, els quals, provistos de guardioles, demanen diners als transeünts a canvi d’una flor. El 1914 la reina Victòria Eugènia dóna el seu suport a la iniciativa. La "festa de la flor", sota el patronatge de la Junta de la Lluita Antituberculosa, que adopta com a emblema la creu de Lorena, s'estén per les principals ciutats del país. Un dels primers dies del mes de maig de 1928 té lloc a Palma una "festa de la flor", amb presència de les principals autoritats. El 16 de juny de 1949, dia del Corpus, en té lloc una altra de la seva seqüència anual.

Creu Roja Espanyola treballa paral·lelament en una direcció similar i decideix crear la que d’aleshores ençà s’anomena “Festa de la bandereta”. En comptes d’una flor es lliura als donants una petita reproducció en paper de la bandera de la institució (bandereta), que s’enganxa a una agulla que es pot fixar a la solapa o perxera. El 1915 tenen lloc vàries celebracions de la nova diada o festa.

La identificació de la jornada amb un nom simpàtic, la seva associació a una finalitat noble i l’espectacularitat visual del desplegament de les persones voluntàries abillades amb uniformes de la institució, provoca una bona resposta del públic i dels mitjans de comunicació.

Consta que a Barcelona el 13 de maig de 1915 té lloc la primera festa de la bandereta de la ciutat. En aquest cas la col·lecta es destina a l’atenció dels ferits de la guerra del Marroc i de la Primera Guerra Mundial.

El 1937 l’Assemblea Suprema de Creu Roja Espanyola de la zona nacional mana a totes les oficines de l’entitat que, amb motiu del dia de la Puríssima (8 de desembre), celebrin la festa de la bandereta. A Palma la jornada s’inicia amb una missa a l’església de les Tereses (La Rambla), que és oficiada per Mn. Mateu Canet Coll, capellà de l’ambulància de la casa. La recaptació aconseguida a Mallorca suma 13.585,60 ptes. La segona diada de la bandereta té lloc el 25 de juliol de 1938.

Junta dirctiva de Creu Roja a Ciutadella de Menorca (1968)

Presa de possessió: 31-X-1968

Nicolau Brondo Oliver, president
Dolors de Salord i d’Olives, presidenta d’honor

Ernest Sanxo Juaneda, vicepresident
Bartomeu Caules Anglada, comptador
Cristòfol Moll Reus, tresorer
Rafaela-Teresa Adrián Gener, secretària

Carolina de Salord i d’Olives, vocal
Maria del Carme Ruiz Morales, vocal
Ignàcia Vivó Pons, vocal
Maria Domingo Serra, vocal
Josep M. d’Olivar Canet, vocal
Doménec Marquès Gomila, vocal
Antoni Camps Bosch, vocal

miércoles, 5 de enero de 2011

Comissió de Creu Roja de la Mar a Portocristo (1979)

Ramon Servera Amer, president

Gesina Elisabeth Mertens, vicepresidenta

Sebastià Perelló Bonet, tresorer
Joan Bonet, secretari
Bartomeu Rosselló Ramonell, metge

Marc Caldentey, vocal
Bernat Galmès, vocal
Joan Brunet, vocal
Gabriel Gomila Servera, vocal
Gabriel Gibanell Perelló, vocal


Nota: la sessió constitutiva va tenir lloc el 6-VI-1979
a l’Hotel Perelló, de Portocristo (Manacor, Mallorca, Illes Balears)

miércoles, 22 de diciembre de 2010

Programa de refugiats. Creu Roja a les Balears

Des del 1982 Creu Roja a les Balears treballa en un programa d’atenció i suport als refugiats.

Refugiat és aquella persona que per temor fundat de ser perseguit per motius d’ètnia, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un grup social, es troba fora del país d’origen o de residència, i no hi vol tornar o no pot fer-ho. Una definició més àmplia inclou entre els refugiats aquelles persones que per catàstrofes naturals o motius econòmics s’han vist obligades a abandonar els seu país d’origen per trobar un refugi segur, temporal o no, on continuar vivint i treballant.

El programa de Creu Roja a les Balears utilitza la definició àmplia de refugiat. A aquests se’ls ofereixen serveis destinats a facilitar la solució dels seus problemes d’obtenció de permisos de residència i treball i d’altres d’acollida i integració. Els serveis destinats als usuaris del programa es poden classificar en els següents apartats:

- Informació sobre refugi i asil a Espanya
- Tramitació de sol•licituds i permisos
- Servei d’intèrpret davant la policia
- Recerca de llar provisional o definitiva
- Confecció de rebuts d’ajudes econòmiques rebudes
- Ensenyament bàsic (idioma, costums, hàbits ...)
- Informació complementària (higiene personal i de la llar, etc.)
- Seguiment dels casos