domingo, 3 de agosto de 2014

Sabastià Font Salvà (Palma, 1871 c. – 1937).

Catedràtic de filosofia i director de l’Institut de Palma. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció de 1883-1889. Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Es presenta a les oposicions a càtedra de filosofia d’institut i obté plaça amb un del s primers números, cosa que li permet ser destinat a l’Institut de Sevilla. (1900-1903), on resta fins que pot traslladar la càtedra a l’Institut General i Tècnic de Palma (1903). Hi exerceix la docència fins al 1936. El 1918, a la mort de Joaquim Botia Pastor, és elegit director del centre. Exerceix el càrrec durant 18 anys difícils que inclouen l’etapa de la Dictadura de Primo de Rivera i els temps moguts de la II República. El febrer del 1936 és reelegit director amb una àmplia majoria, fet que no impedeix que el juliol següent sigui destituït pel Bartomeu Bosch Sansó, delegat del rector de la Universitat de Sevilla, i jubilat de manera sobtada, abans de l’edat reglamentària. Mor pocs mesos després. Com a professor i director excel·leix pel seu ensenyament del positivisme i l’empirisme, el foment de les actituds de tolerància ideològica i el tracte respectuós que manté amb les successives autoritats de la II República. Escriu dos manuals per facilitar l'ensenyament de la filosofia als estudiants de batxillerat: Curso elemental de psicología empírica (1902) i Introducción al estudio de la Lógica (1903). Té una entrada a la GEM. Malgrat els mèrits de la seva gestió, no ha rebut els guardons i els reconeixements deguts.