jueves, 8 de mayo de 2014

Rafel Ferreres Ciurana (València, 1914 c. – 28 de desembre de 1981)

Catedràtic d’institut de llengua i literatura i escritpor. Estudia el batxillerat a València i es doctora en filosofia i lletres a Madrid, Durant un temps és lector d’espanyol del King’s College de la Universitat de Londres i catedràtic de l’Institut Espanyol de Londres. Posteriorment imparteix classes a la Universitat de San Francisco (Califòrnia, EUA) com a professor visitant. Per oposició guanya (1953) la càtedra de literatura de l’Institut Ramon Llull de Palma, que el 1954 trasllada a l’Institut Sant Vicenç Ferrer de València, del que és director en dues etapes (1955-1960 i 1976-1981). Investiga autors valencians com Ausiàs March i Eduard Escalante. És tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València a partir del 1964. Ocupa durant un temps la presidència de la Comissió de bilingüisme de la Comunitat Valenciana. És membre corresponent de la Real Academia de la Lengua, conseller de número de la Institució Alfons el Magnànim i acadèmic numerari de l’Acadèmia de la Cultura Valenciana. Guanya el premi València 1967 amb un treball sobre el dramaturg Escalante i el 1971 obté el premi d’investigació Cerdà Reig de la Diputació de València. Escriu, entre d’altres, les obres Moratín en Valencia, Los límites del modernismo, Verlaine y los modernistas españoles, etc. Publica col·laboracions a la Revista Valenciana de Filologia i a la premsa diària. Mor sobtadament a València als 67 anys. El 2013, amb motiu del 30è aniversari del seu traspàs, l’Ajuntament de València li dedica una exposició d’homenatge.


Bibliografía

Belén GISBERT, Rosa GREGORI i Isabel GUARDIOLA. “El profesor Rafael Ferreres, una vida dedicada a la literatura y a Valencia”, Símile, núm. 22, pàg. 8 i 9, Col·legi Oficial de Bibliotecaris i documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV), València, setembre-octubre-novembre de 2013.

Jaime MILLAS. "Falleció Rafael Ferreres, escritor y catedràtico valenciano", El País, 30-XII-1981.