lunes, 28 de septiembre de 2015

Les bledes

Originàries de la costa mediterrània i del nord d’Àfrica, consta que el segle I dC les consumien els grecs i els romans. Els àrabs van estendre el seu cultiu i els atribuïren propietats medicinals. Són riques en calci, potassi, vitamines A, C i E, fibra i tenen propietats lleugerament diürètiques. Aporten molt poques calories, cosa per la qual solen fer part de les dietes de control del pes. Es consumeixen bullides i amanides amb oli d’oliva, com a farciment de pastissos (cocarrois) i combinades amb mongetes i botifarra, amb arròs, canalons, llenties, cigrons, etc. No valer una bleda es diu d’una persona molt xereca. Ser una bleda es diu d'una persona excessivament delicada, feble i curta d'enteniment. Fa part del refranyer amb dites com Bledes a casa, bledes a l’hort i a casa més que enlloc, que significa que per tot hi ha defectes a corregir.

Els alls

L’all, de la família de les liliàcies, pertany al gènere de les cebes, els porros i els alls. Segons els historiadors, prové de l’Àsia central, des d’on es propagà a l’àrea mediterrània a través d’Egipte. Hi ha evidències que es consumia a Egipte 3.000 anys aC. Va ser usat coma condiment i com a medicament pels antics egipcis, grecs i romans. Es distingeixen dos grups: els alls blancs i els alls tendres. Es conserven en enfilalls, que es guarden en llocs frescos. Són rics en potassi, magnesi i vitamines B1, B3 i B6. Els principals països de producció són la Xina, França, Itàlia i Espanya.

Els cocarrois

Són uns pastissos propis de Mallorca. De pasta prima, són farcits de verdura, generalment d’espinacs, bledes o coliflor, per bé que se’n fan de ceba amb una mica de tomàquet i un tros de xulla. Tenen forma semicircular o de mitja lluna de juntes entorcillades amb pessics. Probablement és deriven de l’antiga tradició jueva, si bé el nom és d’origen provençal. La pasta és feta de farina, oli, saïm (mantega), un ou per donar color a la pasta i pebre vermell. La pasta pot ser dolça, llisa o salada. El nom també s’usa per designar pastissos propis del lloc a Menorca i a l’Alguer (Sardenya). Ser un cocarroi es diu a Mallorca d’una persona mancada d’energia o d’habilitat.