lunes, 17 de enero de 2011

Llorenç Villalonga Pons (Palma, 1 de març de 1897 – 28 de gener de 1980)

Escriptor, metge psiquiatre i col·laborador voluntari de Creu Roja.

Fill de Miquel Villalonga Muntaner i de Joana Pons Marquès, fa el batxillerat a l’Institut Balear, de Palma (1909-1915) i estudia medicina i cirurgia a Múrcia (1918-20), Barcelona (1920-23), Madrid (1923-24) i Saragossa (1924-27), on es llicencia (1927). S’especialitza en psiquiatria a Barcelona (1936).

Instal·lat a Palma, treballa com a metge generalista en una consulta privada (1927), la clínica Peñaranda (1928-33), l’Hospital Provincial (1933-35), l’Hospital Psiquiàtric (1937) i el dispensari i consultori de Creu Roja (1937), del carrer 31 de desembre, on atén les especialitats de psiquiatria i nutrició.

Escriu novel·les tan destacades com “Mort de dama” (1931), “Bearn” (1956 i 1961), “L’hereva de donya Obdúlia” (1964), “Andrea Victrix” (1973) i altres. Les seves obres de teatre més conegudes són “Faust” (1956) i “Els desbarats” (1965), recull de peces costumistes, còmiques, absurdes i de vegades esperpèntiques. Dirigeix la revista “Brisas” (1934-36). Escriu l’article “Mi manifiesto” (1936), en el qual critica els intel·lectuals mallorquins signants del document “Resposta dels mallorquins al missatge dels catalans”.

La seva obra, coherent, clara, nostàlgica i influïda per la literatura francesa, sobretot per Marcel Proust, té gran ressonància i li proporciona prestigi i anomenada. Casat amb Teresa Gelabert, resideix un temps a Binissalem (1937-40). Mor a Palma als 82 anys. El 1981 l'Ajuntament de Palma posà el seu nom a una plaça. El 1984 és proclamat fill il·lustre de Palma.


Referències

GEM, “Villalonga Pons, Llorenç”, v. 17 , pàg. 189-190 , Promomallorca Edicions, Palma 1991.

VIQUIPÈDIA, “Llorenç Villalonga i Pons”, darrera revisió 21-IX-2010.

“Llorenç Villalonga”, Biografia, escriptors.cat.

Josep-Francesc Sureda i Blanes (Palma, 1 de setembre de 1916 – 6 de maig de 1983)

Metge, humanista, pintor afeccionat i col·laborador voluntari de Creu Roja.

Fill de Miquel Sureda i Blanes i de Joana Blanes Viale, estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1940) i s’especialitza en urologia (1942). Es doctora a la Universitat Central de Madrid (1944) i s’especialitza en aparell circulatori (1948) i en medicina interna i endocrinologia i nutrició (1965).

Exerceix la medicina en la seva consulta privada del carrer Baró de Pinopar (Palma), on atén les visites d’una clientela nombrosa i addicta. Col·labora com a voluntari amb l’Hospital de Creu Roja a Palma, del quadre mèdic del qual fa part com a cardiòleg (1957), al costat d’altres 25 especialistes. Participa en la fundació (1961) i és el primer director del centre d’educació especial Mater Misericordiae, de la Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de Maria.

Metge eminent, proper al malat i amb capacitat de comunicar-se amb ell i entendre-lo, gaudeix d’una personalitat polifacètica, humanística i sensible. S’agrada d’estudiar i investigar temes de medicina, publicar articles de medicina a revistes especialitzades i llegir prosa, poesia, publicacions d’història, art i arqueologia. Afeccionat a la pintura, fa paisatges rurals, urbans, jardins, marines i natures mortes. Malgrat tot, la medicina absorbeix de ple la seva activitat en els anys 50 i 60.

És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears, professor de l’Escola Lul•lística Maioricensis, president del Museu Arqueològic d’Artà, membre del patronat del Museu de Mallorca, membre numerari de la Societat Catalana de Biologia, etc. Rep el premi Blanquerna de la Diputació Provincial de les Balears per la memòria que escriu sobre el projecte d’Hospital Provincial.

Casat (1940) amb Francisca Trujillo Guasp, tenen cinc fills: Joana Maria, Maria Coloma, Maria Francisca, Miquel i Maria Dolors. A causa d’una afecció cardíaca, mor a Palma l’abril de 1983, als 66 anys d’edat.


Referències

GEM, “Sureda Blanes, Josep Francesc”, v. 17, pàg. 61, Promomallorca Edicions, Palma 1991.

Felipe GARÍN ORTIZ DE TARANCO (director), “El pintor José Francisco Sureda y Blanes (1916-1983)”, Fundació Barceló, Palma 1993.