miércoles, 2 de enero de 2013

179 notes biogràfiques de voluntaris, socis, col·laboradors i amics de Creu Roja a les Illes Balears (1873-2012). INTRODUCCIÓ.


El present volum recull 179 notes biogràfiques de voluntaris, socis, amics, treballadors i col·laboradors de Creu Roja a les Balears que han aportat a l’esforç comú contribucions rellevants. La llista és incompleta a causa de les limitacions de la informació disponible, la brevetat d’aquestes pàgines i l’abundància de persones que han donat suport a l’entitat des de l’anonimat i la discreció.

Les notes biogràfiques que oferim es presenten per ordre alfabètic a fi de facilitar la cerca dels noms i el maneig del volum. En tots els casos, les persones biografiades han estat actives en els primers 140 anys de presència de Creu Roja a les illes (1873-2013). Molts consideren que la història d’una institució convé que no parli de les persones. Contràriament, nosaltres creiem que la referència a les persones que han protagonitzat els fets que conformen la nostra història és, en un cas com el que ens ocupa, un mitjà oportú i pertinent per retre un tribut d’admiració, agraïment i respecte, a totes les persones que al llarg dels anys han fet possibles els fruïts que la institució ha posat a l’abast de les persones vulnerables de la comunitat balear. 

Atribuir l’acció de beneficència del passat llunyà i les aportacions a l’acció d’intervenció i inclusió social del passat recent a les institucions (públiques, religioses, etc.) constitueix un reduccionisme que empobreix la visió de les coses. Al costat de les institucions, hi ha hagut a les illes una munió d’iniciatives individuals i col·lectivesque han sumat innumerables contribucions  que han estat més solidàries i més generoses que el que reflecteixen diverses anàlisis.

Pensem que el coneixement d’algunes de les persones que al llarg del període indicat han treballat en favor dels exclosos, marginats, malats, accidentats, oprimits i desemparats, pot servir per mostrar l’amplitud de l’àmbit que en el passat ha cobert la generositat d’individus solidaris, sense distinció de creences, ideologies, concepcions, querències, etc. Passa que la solidaritat és sobretot una virtut cívica a la qual són cridats tots els ciutadans als quals importa el sofriment, el dolor, l’abandó, la desempara, la malaltia, la discapacitat, la desigualtat d’oportunitats, l’explotació, els abusos, etc., que pateixen els febles, els vulnerables, els desafortunats.

Els voluntaris, socis i col·laboradors, de Creu Roja ens sentim afalagats i estimulats per l’exemple dels que ens han precedit en la realització d’una tasca que ens convoca a treballar organitzadament, incansablement, coordinadament, deixant de banda personalismes i protagonismes inconvenients. És molt el que podem aprendre dels homes i dones que amb el testimoni de les seves vides ens donen exemple de treball solidari, mantingut sense interrupcions, amb constància i a través de múltiples formulacions i expressions.

Mereixen una menció especial Manel Villalonga Pérez, Antoni Roca Vàrez i Marià Palerm Tur, promotors de la implantació de Creu Roja a Palma. Menorca i Evissa, respectivament.


No hay comentarios:

Publicar un comentario