Presentació de l'honorable Sr. Francesc Antich Oliver, president de les Iles Balears (2000)

Molt honorable senyor, autoritats, senyores i senyors, amigues i amics.

És per a mi motiu d’orgull i de gran satisfacció fer la presentació del president Francesc Antich Oliver, a qui vull agrair ben sincerament i ben cordialment, la comanda que em va fer.

No presentaré l’home polític, ni faré la història del governant. Crec que ens interessa més a tots posar l’atenció en els aspectes humans , personals i familiars, que defineixen el caràcter ferm i la dimensió humana de la seva personalitat.

Faré la presentació des de l’elogi i des de la simpatia que sent per la persona i per la seva trajectòria en els darrers mesos de feina intensa, de grans dificultats, d’avenços i, tamçbé, de resultats. L’exposició no serà, per tant, ni asèptica, ni neutral. Serà una exposició esbiaixada per l’afecció i la simpatia.

El president Antich, nat el 1958, pertany a la generació de frontera que va ser, alhora, la darrera de l’etapa predemocràtica i la primera de la democràcia. Quan es varen fer les primeres eleccions, del 15 de juny del 1977, tenia 19 anys. Quan es va proclamar la Constitució tenia 20 anys. Quan va entrar en vigor l’Estatut d’Autonomia tenia 25 anys. La seva generació va tenir moltes més oportunitats que les anteriors i, a més, va tenir l’avantatge de viure la seva joventut en els anys de joventut de la nostra democràcia. Entre les persones d’aquesta generació, de trànsit i de canvis profunds, es troben força arrelades conviccions profundament democràtiques i actituds intensament ofertes al diàleg, a la tolerància i a la recerca de l’entesa.

Com a membre d’aquesta generació, va poder fer la carrera aquí. Es va llicenciar en dret a Palma. No ho va haver de fer a Barcelona o a alguna altra Universitat de la Península, perquè aquí ja hi havia estudis universitaris.

L’etapa de joventut i formació es pot caracteritzar fent referència a tres fets bàsics. En primer lloc, hem de citar la seva gran afecció a la pràctica de l’esport. Va fer esport de manera intensa, convençuda i continuada. S’agradà, sobretot, de l’esport ,més dur, l’esport de fons. Les seves preferència es decantaren pel ciclisme, pel futbol i pel footing. Quan festejava a Llucmajor tenia el costum de fer corrent el camí d’Algaida a Llucmajor, el d’anada i el de tornada. Amb el Club de Futbol d’Algaida va jugar com a defensa central. Encara avui se’l pot veure sovint amb la bicicleta pels voltants d’Algaida.

En segon lloc, hem de dir que es va pagar els estudis fent feina. Durant molts d’anys va fer de cambrer a Cal Dimoni, on treballava habitualment els dissabtes, els diumenges i els dies de festa. Sovint, també, a l’hora de sopar els dies feiners.

En tercer lloc, hem d’esmentar que sempre li va agradar la conversa i la gresca amb els amics del poble, les eixides en grup, la vida de foravila. En aquest marc es va fer un home sociable, obert, bon conversador, sobri, cordial, auster, casolà i, sobretot, foraviler. No és un home de ciutat, no té els costums propis de les persones urbanes, dels urbanites de naixement o de vocació. Té els costums i la cultura neta, sincera, directa i càlida de les persones de foravila.

Els trets més destacats de la seva personalitat són la senzillesa, la capacitat d’escoltar, la voluntat d’entendre i la convicció que els motius d’entesa entre dues parts sempre són més grans i més poderosos que els motius de disputa. Al seu costat la discussió esdevé debat, l’enfrontament troba vies de col•laboració i l’acalorament dóna pas a la serenitat.

No li agrada el protagonisme personal. No li interessa i no el cerca. Quan la premsa li fa una fotografia de grup, gairebé sempre apareix situar en posicions laterals. Quan asisteix a una reunió social o a una festa, es mescla amb la gent, tot cercant conversa i defugint els llocs de major aparença. El protagonisme per a ell no és una eina de treball mala de dur, és una creu que suporta amb paciència, que aprofita quan cal i que evita sempre que pot.

Li agrada ajudar els que el necessiten. Fa un any els pares de nins amb càncer es toparen amb dificultats insalvables per mantenir la continuïtat del servei mèdic oncològic dels nins a l’Hospital Matenrno-infantil de Son Dureta. Decidiren demanar-li ajut. Ell no en podia fer res: l’Insalud no està transferit a la Comunitat Autònom a. Malgrat això, va acceptar d’acompanyar-los en una darrera visita desesperada. La visita va ser llarga i l’endemà els nins tornaren a tenir un metge oncòleg al seu servei a jornada completa. Aquest home senzill, cordial, llest, conciliador i bo ha aconseguit, en un any de feina, algunes coses importants. En citaré dues.

Primer de tot, diré que ha aconseguit vessar dosis immenses de normalitat sobre una societat malavesada a gestos d’excepció, afanys desproporcionats, ambicions exagerades i propostes d’aparador. Passa, però, que la normalitat no se sent, no es percep i no es valora. Tot amb tot, s’ha de dir que és importantíssima per fer les coses bé.

D’altra part, vull dir que ha aconseguit donar coherència, operativitat, cohesió i efectivitat al Pacte de Progrés. Un pacte complex, difícil en principi, avui compta amb un líder indiscutit i prestigiat internament. Després d’un any d’existència, de la mà del president, el Pacte ha esdevingut una màquina que funciona, que és capaç de fer coses, que és capaç de governar i que governa cada dia amb més eficàcia.

Avui no és solament el líder articulador del Pacte, també és el líder del seu partit. Aquest fet, públicament reconegut ,li dóna els plus d’autoritat que li convenia per refermar i confirmar el seu lideratge del Pacte de Govern.

Com a líder del partit socialista, com a líder del Govern i com a líder del Pacte de Progrés ha fet passes gegantines en el camí que li ha de permetre esdevenir el líder social que les Illes necessiten, volen i demanen per fer les transformacions necessàries a fi que el futur sigui viable, sigui pròsper i sigui socialment més just. Moles gràcies.



Palma, Centre de Cultura Sa Nostra, 13-VII-2000