Prevere i escriptor. Tercer de set fills del
matrimoni format per Gaietà Tarongí i Maria Josepa Cortès, estudia el batxillerat
a l’Institut Balear
entre 1e l859 i el 1865, on és deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza.
El 1865 s’incorpora al Seminari Diocesà de Mallorca com a alumne extern, per bé
que passarà llargues temporades als seminaris de Menorca i de València.
S’ordena de prevere el 1872 a
Ciutadella i el 1876 es llicencia en Teologia en el Seminari de València. Es
presenta a oposicions a canonge de les catedrals de Ciutadella (Menorca) i de Mallorca,
però no les guanya. El 1878 és nomenat canonge del Sacromonte de Granada.
Resideix en aquesta ciutat entre el 1878 i el 1888. Sosté una llarga polèmica
(1876-1879) sobre la qüestió xueta a Mallorca amb Miquel
Maura Montaner, germà d’Antoni Maura. Defensor de la unitat de la llengua
catalana i de la Renaixença, publica una sèrie d’articles sobre els temes
esmentats a Revista Balear (1876).
Escriu els poemaris Inspiraciones (1882)
i El Trovador mallorquín (1883) i la
novel·la Descansa en paz. En els Jocs
Florals de Barcelona guanya dos accèssits. Amb el pas del temps esdevé una
figura emblemàtica de la lluita contra la discriminació secular dels xuetes per
una part de la societat, l’aristocràcia i la clerecia mallorquines. Publica un
recull dels articles elaborats en el
marc de la polèmica citada abans i publicats a Mallorca i a altres indrets de
l’Estat. Inicia l’elaboració d’un diccionari mallorquí-castellà, que no pot acabar
i resta inèdit. Mor prematurament als 42 anys.
Bibliografía
GEM, 17, 120.
Margalida TOMÀS, Aproximació a la tasca
intel·lectual de Josep Tarongí, BSAL, 64, pàg. 169-194, Palma, 2008.
No hay comentarios:
Publicar un comentario