Llorenç Riber i Campins (Campanet, Mallorca, 14 de setembre de 1881 – 11 d’octubre de 1958)

Poeta, prosista i traductor dels clàssics. Neix en el si d’una família modesta originària de Palma. Als 11 anys inicia els estudis a l’Escolania de Lluc i als 14 ingressa al Seminari diocesà de Mallorca. Rep l’ordenació el 1905 i tot seguit és nomenat catedràtic de retòrica, poètica i perfecció de llatí al Seminari de Mallorca. Entre el 1913 i el 1936 viu a Barcelona en contacte amb els cercles noucentistes. Desplega una gran activitat de creació en poesia i prosa i de traducció dels clàssics. El 1927 és nomenat acadèmic numerari de la Real Academia de la Lengua Española. El dia abans del cop d’estat arriba a Mallorca, on passa els anys de la guerra civil. Entre el 1936 i el 1939 és professor de religió de l’Institut Ramon Llull, de Palma. Acabada la guerra és tractat amb desconfiança i recels per part de les noves autoritats, fet que l’impulsa a marxar a Madrid el 1940, d’on no torna fins al 1956. És autor de La minyonia d’un infant orat (1935). El 1931 el tom Poesies aplega la seva obra poètica. Fa traduccions de Virgili, Horaci, Sèneca, Tàcit, Sal·lusti i altres. El 1955 rep la Creu d’Alfons X el Savi. És fill il·lustre de Campanet (1928). Té una entrada a la GEC i una altra a la GEM. Del 1928 ençà un carrer de Palma duu el seu nom, llevat d’un breu període de la II República.

Bibliografía

GEM, 14, 286-287.

Biografia de Llorenç Riber, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, escriptors.cat.

Josep MASSOT I MUNTANER, “Llorenç Riber, home d’Església”, Lluc, setembre-octubre 1981, pàg. 15-17.